Alcover, com a municipi pertanyent al Camp i a la jurisdicció de l’Arquebisbe metropolità, al llarg de la seva història ha mantingut una intensa relació amb la capital administrativa i jurisdiccional, Tarragona. Els documents així ho corroboren. En el fons històric municipal de Tarragona, fragmentat en l’actualitat entre dos arxius, el propi de l’Ajuntament (AHMT) i el de demarcació de la Generalitat de Catalunya (AHT) hi podem localitzar nombroses notícies.
Els instruments de descripció existents ens faciliten la tasca a l’hora d’iniciar qualsevol tipus de recerca.
Amb afany divulgatiu i per animar als estudiosos alcoverencs en la realització de treballs, comentarem les possibilitats de dues temàtiques, els proveïments d’aigua i de neu.
Sobre el primer aspecte, i davant l’escassetat d’aquest recurs natural, bàsic per a la vida i limitat, l’ús de l’aigua del riu Francolí ha generat conflictes i la reivindicació de drets al llarg dels segles (1).
Si repassem la col.lecció de documents sòlts del fons municipal tarragoní (AHT) hi descobrim reiterades referències sobre la vigilància i visites de la part més propera del recorregut fluvial, termes del Codony, la Masó, Alcover, els Pallaresos, el Rourell i Constantí. Per ordre dels jurats i després regidors s’ordenen crides, es trenquen rescloses, s’imposes sancions ,etc. Hom té cura no només de la quantitat (que sigui suficient pels molins i els hortolans), sinó de la qualitat (normativa en les basses d’amarar cànem, neteja i reconstrucció de séquies), amb projectes i visures contínues. També es controla la tal•la d’arbres de la ribera.
La segona notícia que mereix la nostra atenció està relacionada amb la provisió de neu o glaç a la ciutat (2). En el primer vicenni del mil sis-cents un cirurgià d’Alcover, Pere Garcia, obté l’arrendament de la neu de la capital per quatre anys (a partir de 1621). En la taba o contracte s’obligava a vendre neu mentre n’hi hagués en un entorn de sis llegües, és a dir, fins a Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra. Arran de l’incompliment dels pactes establerts, els cònsols i l’Arquebisbe inicien una causa contra l’alcoverenc, en la qual se li reclamarà el pagament de les despeses ocasionades. .El 1622 el síndic Bernat Oliver afirma en una carta que “provant que n’a cayguda [de neu[, el culpa de negligència perquè “no n’ha comprada o no n’a empoada”. El dia 30 de desembre de 1622, a Alcover, davant de notari, els cònsols presenten a casa seva una requesta. En absència de Pere Garcia, la seva esposa afirma “que son marit no here en casa, ans here anat fora, y no sabia quant tornaria” (3).
Les muntanyes de Prades eren unes grans productores de gel pel Camp de Tarragona. Prop d’Alcover hi ha pous a Mont-ral que encara es poden visitar.
1. L’historiador de Tarragona Josep M.Recasens i Comes li ha dedicat la seva atenció en variades ocasions, tant en llibres: La ciutat de Tarragona.Vol. II Barcelona, 1975 (capítol ”El problema de l’aigua”, pàgines 352-355), com en articles: “El problema de l’aigua a Tarragona en el segle XVIII” a Revista tècnica de la propiedad urbana (Tarragona) núm. 28 (1978) pàgs. 69-75. Més tard va aparèixer l’obra col.lectiva L’aigua a la història de Tarragona: 200 anys de la seva arribada (1798-1998). Tarragona.1998.
2. Sobre l’emmagatzematge de la neu a l’hivern a la muntanya i la seva distribució a l’estiu a les localitats consumidores de la plana hi ha una llarga bibliografia arreu de Catalunya. Per Tarragona a l’època moderna vegeu Josep M.Recasens Comes, El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona, segles XVI-XVII. Tarragona 1998, pàgs. 275-276; Josep M.T.Grau i Pujol, La indústria tradicional a Montblanc i Conca. Montblanc 1989; i Ramon Amigó, Neveres preindustrials (pous de neu) al Camp de Tarragona. Reus.1987. En un altre àmbit Albert Tubau Garcia, Moliners, calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles preindustrial. Cubelles 1998.
3. Les signatures topogràfiques dels documents sobre aquest assumpte són les 1073, 1088, 1098-1100 ,de la caixa 13 (AHT, FMT, documents solts)
|
