Antecedents
La Diputació de Tarragona és una institució que aviat serà bicentenària i que arrenca, oficialment, des de 1835 , amb uns clars objectius de vetlla i coordinació de l’administració dels pobles de la seva demarcació. A l’últim terç del s. XIX ja es trobava reflectida l’existència de l’Arxiu de la Diputació a través, per exemple, de les memòries anuals que repassaven el seu patrimoni. El 1870, publicava ja un reglament intern, en el que dedicava alguns capitols al Registre i a l’Arxiu, designant-hi un cap orgànic, establint-hi un calendari de transferències, regulant-ne l’accés i dotant-lo, en definitiva, d’una biblioteca auxiliar .
La Corporació va emprendre una primera reestructuració el 1964, fruit de la qual es va dotar l’Arxiu d’instal•lacions que garantien la bona ordenació i conservació del fons documental, l’establiment d’una classificació orgànico-cronològica adequada per a la ràpida localització de documents, i l’assignació de personal especialitzat que en regulés la custòdia i accés. L’Arxiu va créixer d’ençà, i el 1979 custodiava 8.600 unitats documentals i mantenia un horari d’atenció al públic. Quinze anys més tard, doblava el nombre d’unitats, que disposava en més de 2.000 metres lineals de prestatgeria.
El gener de 1997 es va resoldre prestar un tractament especial a la documentació considerada amb valor històric (de més de 30 anys), i es va dipositar dins els compactes de l’edifici del Museu d’Art Modern, també pertanyent a la Diputació, amb qui comparteix, d’ençà les instal•lacions i serveis. Amb aquesta resolució naixia l’Arxiu Històric de la Diputació, disposant de l’espai i de les mesures de conservació adeqüades, i també d’una sala de consulta més ample, ben il•luminada i amb una completa biblioteca local auxiliar.
Fons
El fons més antic de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, el de Reserva, consisteix en un petit conjunt de 5 llibres antics relligats en pergamí que abasten des del s. XVI al XVIII, entre els que cal destacar un capbreu ben conservat de la Secuita (1699) , i el llibre de la ACasa de Recogidas de Tarragona» (1765) que en el seu dia va servir per bastir-ne la corresponent monografia .
La resta dels fons es reparteixen, d’acord amb la classificació orgànica que se li va aplicar de bell antuvi, entre “Òrgans de Govern”, “Administració General” i “Administració Econòmica”. En el primer, hi ha les seccions de Presidència (actes, decrets, correspondència, etc.) i Comissions. En el segon, la de Secretaria General (Governació, Pesonal, Registre, Sanitat, Serveis Socials, Cultura, Obres Públiques, Agricultura, Foment, Cens i Eleccions, etc.). En el tercer, les de Dipositaria, Recaptació i Intervenció (Caixa de Crèdit i Pressupostos).
Les sèries més antigues (Actes, Governació), arrenquen a partir de 1828 o de 1836, però la majoria ho fan al llarg de la segona meitat del segle XIX. Hi ha, igualment, un fons especial, a més del de Reserva, que és el de partitures musicals de Mn. Salvador Ritort i Faus (s. XIX-XX), un dels pocs fons musicals d’arxius que existeixen a les nostres comarques.
Possibilitats de recerca
Els camps d’investigació que la documentació d’aquest Arxiu pot permetre és d’una enorme diversitat, sobretot dins de l’àmbit de la història contemporània, i no únicament per als historiadors, sinó també per als geògrafs, demògrafs, filòlegs, sociòlegs, etc.
Els demògrafs poden aconseguir o aproximar dades absolutes de població o bastir piràmides d’edat de qualsevol localitat de la demarcació a través de la vintena de censos electorals que conserva l’Arxiu des de 1871 a 1955 (Secció de Censos i Eleccions). També poden obtenir les nombroses dades de població absoluta publicades constantment al BOPT (1857-1970).
Els investigadors d’història social també poden fer servir els censos electorals per reconstruir els sectors professionals, els àmbits geogràfics on es concentrava la població, el creixement dels nuclis urbans o l’índex d’alfabetització de la població. Però tenen, a més, altres fons igualment interessants. Els d’institucions benèfiques (Llegat Smith, Llegat Saludes, Fundació Treig-Montagut de Móra, Patronat Antoni Roig de Torredembarra, l’Herència de Josep Marimon Vall, etc.), els d’Instrucció Pública (Cultura, 1870-1934) per a fer història de l’Ensenyament, els d’Obres Públiques, per saber les tasques dels obrers, el sou i els jornals que percebien, les prestacions assistencials que tenien, etc.
La història agrària, que sembla que comença a iniciar unes primeres passes al Camp de Tarragona , pot adentrar-se en el s. XX (i part de l’anterior) gràcies als fons d’Agricultura (1880-1966), un fons ric, sobretot en temàtica de granges i d’institucions agrícoles, sense negligir alguna coseta de ramaderia. Cal tenir en compte igualment la secció, closa, que aplega la confecció del cadastre de rústica de tota la província entre 1952 i 1958, amb resums de cultius, classes i superfícies, o algun llibre de comptes sobre la Fil•loxera.
Els estudiosos de la sanitat o de la medicina, poden trobar dades interessantíssimes a la secció de Beneficència (1858-1966), sobre la vida diària de centres assistencials (de Tarragona, Reus, Valls, l’Aleixar, Calafell, Cornudella, Falset, Santa Coloma de Queralt, Torredembarra,Tortosa, Sant Boi, Vilassar), els costos, els instruments i equipaments amb els què comptaven (inventaris), el nombre d’interns, incidències particulars, els metges, maternitat, infecciosos, etc.
Els geògrafs tenen material de sobres a la secció d’Obres Públiques (1857-1966) per estudiar processos d’urbanització, polítiques d’aprofitament del territori , construcció de xarxes viàries o d’obres de monuments, edificació de recintes per albergar serveis culturals o civils (escoles, biblioteques, cementiris), etc. Constitueix, aquesta, una via d’investigació que, de fa poc temps, s’està revaloritzant amb considerable puixança .
Un expedient molt interessant és el de “Defensa Pasiva” (Governació 1955-1965) que inclou totes les mesures executables en cas d’atac aeri, bacteriologic o nuclear, a efectes d’evacuació, de mesures de protecció civil, punts estratègics de més/menys risc, dades de població, xarxa viària, infrastructura sanitària d’emergència, etc. (Inclou censos detalladíssims de població, d’edificis, d’albergs, de carreteres, plànols colorejats, etc.).
També poden fer un seguiment d’algunes de les catàstrofes climàtiques que ha sofert la província, les conseqüències que van tenir i les ajudes amb les quals es va intentar pal•liar les pèrdues ocasionades (riuada de l’Ebre de 1870, la del Francolí de 1930, les pedregades del 1944 i 1952, les gelades de 1945, etc.) .
La història del català i de la política lingüística a les comarques tarragonines, queda plasmada en molts documents oficials, segons l’època de la seva creació . L’estudi de l’Onomàstica pot trobar àmbits insospitats, no únicament en els censos als que ens referiem anteriorment (noms, cognoms i malnoms), sinó igualment en expedients de construcció de carreteres (topònims).
Els afeccionats a la història militar (Carlinades, Guerra de Cuba, Guerra Civil Espanyola) , poden tastar: el llibre de les comptes de quintes (1873), els 33 llibres de reemplazos (1840-1907), o expedients com el de la Contribució d’Esquadres (1856), els de les pensions dels tinents honoraris carlins (1940), la Comissió mixta de reclutament (1916-1923), Defensa i Ordre públic (1934-1936), Incautacions (1936), etc. Esment particular mereixen la quarentena de capses que integren la secció del Servicio de Regiones Devastadas (1939-1950) , vital per conèixer els efectes de la Guerra Civil i els bombardejos a tots els pobles i ciutats de les comarques tarragonines. El Servicio de Regiones Devastadas es va implantar a totes les províncies i tenia com missió avaluar les pèrdues materials i canalitzar-ne la reconstrucció.
Fins i tot els apassionats de la història de l’Església, poden recomposar l’estat de les ermites de la província a través de les subvencions que atorga la Diputació, o consultar els plànols i expedients de la Catedral elaborats a partir de l’obra que va sofrir els anys cincuanta.
Ja no ens aturem en les col•leccions documentals del Butlletí Oficial de la Província o de les Actes, on s’hi pot trobar de tot, en especial, matèries de temàtica política, biografies de personatjes locals, etc. Mai no acabaríem, sobretot quan ens posem a concretar: expedients com el del Trasllat de les restes dels reis d’Aragó a Poblet de1952, el de l’inventari del Museu Arqueològic de 1870, el de la visita d’Alfons XIII el 1912, els de creació de la xarxa de ferrocarrils, els d’aprofitament hidràulic i de navegació de l’Ebre, etc.
El fons d’imatge (sense comptar l’enorme riquesa dels expedients d’Obres Públiques on apareixen infinitat de plànols, mapes, croquis o planells), està en fase de preparació i es composa de 6.800 fotografies dels actes i les personalitats polítiques locals més rellevants.
Els fons de l’Arxiu Històric de la Diputació han estat sempre objecte de consulta, una consulta que s’ha materialitzat en més d’una vintena de publicacions. Actualment, se’n pot consultar la fitxa per internet a l’adreça dels Puntos de Información Cultural del Ministerio de Cultura (http://www.mcu.es) i a la web de la Diputació (www.altanet.org).
|
