per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
LA PASSIÓ A VILANOVA I LA GELTRÚ
LA PASSIÓ A VILANOVA I LA GELTRÚ
ROIG GALCERAN, FRANCESCA

Tot i que fins ara no s´ha fet cap estudi històric a fons sobre les representacions de «La Passió» a Vilanova, voldria ara donar-ne algunes notícies i fer alguns comentaris de les dades que tenim a l´abast en aquest moment.

Tot i que fins ara no s´ha fet cap estudi històric a fons sobre les representacions de «La Passió» a Vilanova, voldria ara donar-ne algunes notícies i fer alguns comentaris de les dades que tenim a l´abast en aquest moment.

La primera notícia documentada que per ara coneixem de les representacions a Vilanova data de 1807, tot i que hi ha motius per creure que se’n feien amb anterioritat, ja què l´historiador local fra Josep Antoni Gari i Siumell, en la seva Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú, publicada el 1860, parla de les representacions que els aficionats feien durant tot el segle XVIII, «y tal vez antes», dels drames sacres de La Pasión de Ntro. Sr. Jesucristo y el vulgarmente llamado los Pastorcillos. Aquestes representacions, segons diu Garí, es feien en un edifici anomenat «les premses de Sant Antoni», pertanyent a la parròquia de Sant Antoni Abat, doncs fins a primers del segle XIX Vilanova no comptà amb cap teatre.

El primer teatre que existí a Vilanova va ser construït el 1804 per Pere Güell i donat en testament a l´Hospital de Vilanova. Durant trenta anys aquest local va servir per a saraus i representacions teatrals, ja fossin d´aficionats o de companyies de còmics ambulants. Però és possiblement el 1807 que el local s´adequa com a teatre, i és, precisament, per representar «La Passió». En una «Nota de tot lo pagat per compondrer lo teatro per representar la Passió», hi trobem les despeses de «[…] 32 canes 6 palms tela per lo taló y frontis de devan del teatro» i també «[…] 12 canas tela per lo taló de Sala». Així mateix, es construeixen bambalines, amb un altre tipus de roba, més fina: «[…] 8 canas Ruans blaus per las dos primeras Bambolinas del teatro» i «[…] 3 canas 1 pam Ruans blaus per la tercera bambolina».

Per a l´escenografia es construeixen també «tandons» i «vestidós». Els «tandons» es pinten, s´hi cusen anelles i s´hi posen «corriolas y politxas», i als «vestidós» s´hi posa tela borràs i s´hi pinten «mutacions de bosc». Es paga la corda per als «tandons» i «vestidós». Es paga un fuster per «[…] compondre lo tandó blau, el sol y la lluna. […]». Es fa el vestit de Jesús amb «[…] 18 palms ruans escurs», es compren «[…] 12 canas de Ruans blaus i de Rosa per túnicas y mantellinas, veta y fil», i es paga per cosir els tendons i els vestits; al perruquer, per la barba de Jesús; per unes «bagutxas» per a la Samaritana; al nunci, «[…] per las cridas y tocar la trompeta a la Passió», i «[…] per lloguer de las Creus i altres cosas, cedint al Comú los peus de las taulas de la Cena que heran seus». També hi ha unes despeses de refresc i candeles pels assajos.

Per poder fer aquestes representacions havien de demanar permís, ja que paguen «al Secretari del Ajuntament per un Barreló Malvasia que regalà al que escrigué a Barcelona per poder fer la Passió».

Entre el 22 de febrer i el 5 d´abril es van fer dinou representacions. Dels beneficis, una quarta part era per als actors i la resta era per al Comú, però cal deduir encara unes gratificacions donades als actors, que, a parer de l´Ajuntament, ho mereixien. Aquests van ser Jesús, la Samaritana, el Pinna vell (no sabem quin paper feia), el Cayfàs i el Sombrerer (era actor o va fer els barrets?). Encara se’n van fer tres representacions més: una a benefici dels actors i dues a benefici de l´Hospital.

El 1835, veient que el teatre ha quedat petit, se’n construeix un de nou, el que avui coneixem com a Teatre Principal, també propietat de l´Hospital, i l´antic es deixa només com a sala de ball, el Gran Salón¸ més conegut com La Sala. Del 15 de març al 5 d´abril de1840 es fan vuit representacions de «La Passió» en el nou teatre, fent-se tres parts dels beneficis: la Milícia Nacional, els actors aficionats i l´Hospital. Per altra banda, a l´arxiu parroquial de Sant Antoni, en els comptes de l´Obra, hi ha una nota d´entrades i despeses, datada el 17 d´abril del mateix any, que consta com a «Pasión a fabor de la Obra». És a dir, se’n va fer una novena representació a benefici de l´Obra de Sant Antoni. Per a aquesta funció es van vendre 189 entrades normals, 25 lunetas i 115 mitges entrades, amb un total ingressat de 383 rals i 10 maravedís. La relació de despeses puja a un total de 237 rals i 32 maravedís, i era per pagar «música, cena, cera, lunetas, guardia, alumbrado, tramoistas, assistencias, apuntador, luminaria, cobrador, Puig, varios, alguasil, sastresa, peluquera, guardarropía, pregonero». La despesa més alta era la de la música, que pujava 74 rals.

Des del mes de març de 1843 fins al mes de febrer de 1844, al teatre, hi actuaren cinc companyies d´aficionats, fent només una funció de teatre, una funció de mones, dues funcions de jocs de mans i deu representacions de «La Passió» i el 1846 es van fer vuit representacions.

Pocs anys després al teatre s´hi instal·len companyies professionals que fan funcions regulars un o dos cops per setmana. Entre aquestes companyies hi trobem la dels actors Castanyé i Bailon, que el 25 de febrer de 1855 fan «La Pasión y muerte de N.S. Jesucristo». També un 25 de febrer, però ja de 1868, trobem la representació de «La Passió y mort de Nostre Señor Jesucrist» al teatre Tívoli, fundat el 1860 i que va funcionar fins al 1897. Dies després la representen, amb el mateix primer actor, senyor Riba, unes 6 o 7 vegades al Teatre.

Tot i no fer-se representacions cada any, sí que es van anar fent força regularment per les companyies que feien temporades al Teatre, i fins i tot representaven altres drames sacres, com el 1879 que, a més de fer «La Passió i Mort de Ntre. Sr. Jesucrist», van posar en escena els drames «Santa Eulalia» i «Los siete Dolores de Nuestra Señora». Cal dir que aquest any, segons diu el diari, la Passió va ser reforçada per alguns aficionats. És possible, però, que els aficionats hi fossin cada any que es representava, degut a la quantitat de gent que surt en una Passió.

El 26 de març de 1887, segons una crònica de La Defensa, el diari dels estaments religiosos de la vila, hi ha queixes de les representacions de la Passió «por constituir dicho espectáculo una burla sacrílega de los augustos misterios de nuestra Redención, razón por la cual ha sido prohibido por la Iglesia bajo pena grave de pecado». Aquell any, «La Passió» està anunciada al Tívoli. Dies després l´Alcaldia prohibeix per al futur les representacions d’aquesta obra. Aquesta prohibició, però, no va durar gaire, doncs pocs anys després es tornava a representar.

La música, com ja hem vist el 1840, era prou important a «La Passió». L´any 1869 les onze representacions que es varen fer al Teatre foren acompanyades per l´orquestra d´Antoni Urgellès, que era la que hi tocava de manera fixa i estava formada per onze músics i el director.

No sabem quin text era el que representaven. D´una banda, hi ha a Vilanova un text manuscrit de «La Passió», possiblement còpia d´una versió impresa, datat el 1796. Porta el títol d’Acte Sacramental de la Passió y Mort de Christo Señor Nostre. A la primera pàgina hi ha un nom, Josep Famadas, segurament propietari del llibre. Josep Famadas i Arbosser va néixer a Sant Feliu de Pallarols el 1778 i va venir a viure a Vilanova el 1810, on ja hi vivien des de feia uns anys dos germans seus. És de suposar, doncs, que Josep Famadas prenia part a les representacions de «La Passió» en la primera meitat del segle. No sabem, però, si el manuscrit es va copiar a Sant Feliu de Pallarols el 1796, o si va ser copiat a Vilanova i anys després va passar a ser propietat de l´esmentat Josep Famadas. Darrere la tapa dura que fa de portada hi ha també el nom de Cristóbal Famadas, nét d´un germà de Josep Famadas. Cristòfol Famadas i Vendrell va viure entre 1838 i 1887, i era home d´aficions artístiques. Va ser impressor, professor de dibuix, músic, poeta, cantava als cors de Clavé i feia teatre. Es tractava, potser, d´un dels aficionats que reforçaven els professionals?

Per altra banda, el títol que trobem a partir de 1855 és el de «Passió i Mort de Nostre Sr. Jesucrist». El 1870 diu que és en set actes, mentre que el 1887 l´obra té sis actes i 35 quadres. De «La Passió» de 1879 tenim una relació de l´adreç necessari, i està distribuïda en set actes i 32 quadres. Com a curiositat direm que el quadre vuit de l´acte IV, després del penjament de Judes, està indicat «Infern» com a decorat i com a adreç «Bengala i forques per als dimonis».

Quan el 1952 es van reprendre les representacions de «La Passió», després de més de trenta anys de no fer-se, una crònica signada J.S. en el diari de Vilanova del 15 de març ens diu: «La popularizada obra de Fran Antonio de San Jerónimo, de muchos años a esta parte no representada en la localidad, ha sido escogida por el elenco del Círculo Católico para ser puesta en esta temporada de Cuaresma, como base primordial de un teatro sacro en el que se antepone una poesía llana –adaptada por Salvador Vilaregut– con estrofas llenas de naturalidad y belleza […]». Segons cròniques, l´obra constava de 18 quadres.

Aquell primer any se’n van programar cinc representacions i se’n van fer dues més a petició del públic. Els actors eren aficionats de l´elenc «Manuel de Cabanyes», pertanyent al Círcol Catòlic, i les representacions es feien en aquest teatre. Els actors que feien els principals papers, tot i ser aficionats, tenien un gran nivell interpretatiu, destacant Agustí Caba en el paper de Jesús, de qui en feia una interpretació igual o millor que la d´un professional, igual que quan feia de Satanàs als Pastorets.

L´any següent es va repetir amb vuit representacions, mentre que el 1954 no hi va haver Passió. El 1955 es torna a posar en escena, havent-se afegit cinc quadres i havent adquirit el vestuari en propietat. Es representa tres anys més, essent l´últim el 1958, només amb tres sessions.

Tot i haver-se fet pocs anys, les posades en escena eren d´una gran qualitat, havent aparegut cròniques a La Vanguardia i a Solidaridad Nacional. Cal destacar, però, el comentari que fa Arcadio de Larrea Palacín en el capítol dedicat a les representacions religioses del llibre El Folklore Español, publicat el 1868, quan cita les poblacions catalanes que destaquen per la seva Passió: «Esparraguera, Olesa de Montserrat, Molins de Rey, Mataró, Villanueva, Cervera, Verges, Ulldecona, Borjas Blancas y tantas otras menos nombradas».

Els anys seixanta, la companyia de teatre ambulant dels Hermanos Largo havia fet «La Passió» en el seu teatret instal·lat a la plaça de les Casernes. En els darrers anys, alguna escola com els Escolapis ha fet alguna Passió, un xic reduïda, amb els alumnes, i algun grup de joves de les parròquies vilanovines han fet algun muntatge teatral al voltant de «La Passió».


Data de publicació digital: 17/02/2003


Jornades d´estudi sobre representacions populars de la Passió. Carrutxa. Reus, 1999

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com