.

La seva proximitat al Nadal la vincula a aquesta diada amb la celebració de fires on es poden adquirir guarniments, figuretes de pessebre i altres estris per a les diades que s'apropen. La més important i coneguda és la de Barcelona. Aquesta fira, que té més de dos-cents anys d'història –està documentada des de 1786–, s'ubica a la plaça de la Catedral, el pla de la Seu i voltants. Sol obrir el cap de setmana anterior a Santa Llúcia i tanca dos dies abans de Nadal. A la plaça i al davant de la catedral es situen habitualment les parades de productes relacionats amb el Nadal (figuretes –de fang, reïna o plàstic– i complements per fer el pessebre –cases de suro, molsa, etc.–), però hi ha també, al voltant de la catedral, moltes parades d'artesans que ofereixen tot tipus d'objectes de regal.

Antigament hi havia altres diades de fira nadalenca, per la Concepció o per Sant Tomàs. En l'actualitat, són moltes les poblacions que celebren mercats de guarniments nadalencs i figures de pessebre en aquests dies, aprofitant els ponts festius que genera la diada de la Constitució i la Mare de Déu de Desembre, o invocant la tradició de Santa Llúcia.

A l'Arboç (Baix Penedès) se celebra, des de temps medievals, una fira que fins a mitjan segle XX havia tingut un caire bàsicament agrícola i ramader. Després d'un període de decadència, la fira es recupera des del comerç local, amb parades d'artesania i actes de cultura popular, i també com a diada de les puntaires, un ofici d'arrelada tradició a la vila, amb la celebració d'una trobada que reuneix centenars de participants d'arreu de Catalunya.

Músics populars a la fira de l'Arboç (2004)

També és molt antiga la de Sant Feliu de Pallerols, documentada des de 1393, com a fira de bestiar. Durant tot el dia, la Fira de Santa Llúcia exposa bestiar, maquinària i artesania. També hi ha una exhibició d’esports rurals i una gran botifarrada popular que compta amb la col·laboració de totes les entitats del poble.

Així mateix a Prats de Lluçanes es fa fira per Santa Llúcia el diumenge més proper al dia 13. Fins que es va traslladar a l'interior de la vila, cap al 1824, es feia al castell de Quer, on hi ha la capella de Santa Llúcia i on el dia 13 s'hi fa missa. Inicialment era una fira totalment ramadera, però amb el temps ha anat incorporant altres components. El dia de la fira s'amplia el mercat setmanal i s'organitza una fira d'entitats. Als afores hi ha una exposició de bestiar boví, equí, oví i aviram de les explotacions del Lluçanès i voltants. I una exposició de maquinària agrícola i de cotxes. A més, en l'actualitat té com a tret singular el ser la fira del món del ruc. A la vila hi ha l'associació “Amics dels Rucs”, que en crien exemplars, i durant la fira els mostren i n'organitzen passejades amb la canalla.

Les llúcies de Font-Rubí (2006). Fotografia cedida per J.M. Rovira

En algunes poblacions es mantenen els captiris de les llúcies o llucietes, protagonitzats per les noies. Com Sant Nicolau, aquesta és una pràctica que es vincula a l'àmbit escolar. Per exemple, a Font- Rubí (Alt Penedès). O a Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), on les nenes del CEIP Mare de Déu de Montserrat canten les Llúcies davant de l'escola i en una plaça. També se celebra a als Hostalets de Pierola, Igualada o Piera (Anoia). I a Viladecavalls (Vallès). Es tracta, en la seva majoria de celabracions impulsades des de les escoles.

Les Llúcies. Castellví de Rosanes
(Foto: web de l'Ajuntament de Castellví de Rosanes)

.

Puntaire a la trobada de l'Arboç (2007)

Però també n'hi ha d'altres que organitzen activitats relacionades amb el món tèxtil. A Arenys de Mar (Maresme) la celebren les puntaires de la població i s'organitza una desfilada de roba decorada amb aplicacions de punta de coixí. A Mollerussa (Pla d'Urgell), el concurs de vestits de paper hi ha esdevingut un esdeveniment de referència per als professionals i aficionats del sector. També es fa un concurs al Prat de Llobregat.

Lo peix, animal festiu de Bellmunt del Priorat (2007)

Àdhuc es fa festa a Gelida amb la preparació d'una escudella per a tots els assistents. A la Bisbal d'Empordà i a Santa Pau (Garrotxa) se celebren aplecs en aquesta diada.

Professó de Santa Llúcia a la Vilella Alta (c. 1950)

Diverses poblacions la tenen com a festa major d'hivern. Entre aquestes hi ha, per exemple, Bellmunt del Priorat o la Vilella Alta, al Priorat, tot i que en el cas de Bellmunt, població coneguda antany per les seves mines de plom, la seva proximitat als Sants Innocents (28 de desembre), que també són patrons de la vila, i a Santa Bàrbara (4 de desembre), que ho és dels miners, li restava importància.

Antigament, un dels trets característics de la festa a la Vilella era el ball de plaça, a ritme de jota, que iniciaven els majorals de la festa i durant el qual els nois obsequiaven les noies amb coques.

Ballant la jota per Santa Llúcia. La Villella Alta (1992)

Festes i fires de Santa Llúcia

Informació sobre diverses celebracions locals a festes.org, l'indret web especialitzat en festes populars catalanes.

La Nit de Santa Llúcia

La Nit de Santa Llúcia, organitzada per Omnium Cultural, és la primera jornada literària de la cultura en català.

La festa a Reus

Històricament festa patronal dels pagesos, la festa té, avui, en el concert de grallers un dels actes més representatius.

Si considereu que cal afegir alguna informació a aquest apartat, podeu escriure a carrutxa@etnocat.org


.
ENTRADA || SANTA LLÚCIA || GOIGS || DITES || LLEGENDA || NIT DE STA. LLÚCIA || LA FESTA A REUS

.


carrutxa@etnocat.org
2007