LES RIFES DE PANELLETS


   

 

A més de les castanyes, hi ha dos menjars típics d'aquesta diada: els panellets i la fruita confitada.


Un plat de panellets

Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de boniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.

Els panellets són típics de moltes poblacions de Catalunya, encara que en algunes comarques reben noms diferents, com migetes. En alguns indrets fan, aquesta diada, uns bunyols semblants als que es fan per Setmana Santa. Joan Amades explica que antigament els pastissers reusencs feien uns panellets amb escorça de síndria. D'aquest panellets avui no n'hi ha. A moltes cases, però, i a la majoria de pastisseries es poden trobar aquests dies panellets de tot tipus que varien en la qualitat -i en el preu!- segons cada establiment.

Les rifes de panellets eren, en canvi, pròpies de les ciutats o poblacions grans, on hi havia establiments que les organitzaven.

Explica Joan Amades cafès preparaven taules molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i fruita confitada, tots ben embolicats. Anaven rifant-los, tot procurant refer els de la taula perquè aquesta fes sempre goig i convidés a prendre part a la rifa. També els pastissers organitzaven les seves rifes, i rifaires particulars que, a Barcelona, posaven les seves taules en diferents indrets de la ciutat per rifar plats de panellets i pollastres, utilitzant cartes com a mitjà d'efectuar el sorteig.

L'origen dels panellets com amenjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una menjada després de la mort d'algun familiar. Aquest menjar tenia un caire ritual en la forma de parar la taula, la distribució dels comensals i els menjars que es donaven.

Un altre costum, comú a molts pobles d'Europa, però que a casa nostra sembla haver desaparegut, és el de fer ofrenes rituals a l'església o davant la sepultura. Una de les ofrenes més característiques és la de menjars, especialment de pa. Aquests menjars devien servir simbòlicament a l'ànima del difunt en el seu viatge al més enllà. Aquestes pràctiques, d'origen molt anterior al cristianisme, han perviscut fins a temps recents.

Hi havia un tipus especial de panets d'ofrena que es destinava als difunts. Pot ser que els nostres panellets tinguin els seus orígens en aquests costums funeraris avui perduts.

Quant a la fruita confitada, cal pensar en el moment de l'any en què ens trobem. A la tardor, el rebost és ple de conserves, confitures i altres productes comestibles de llarga durada elaborats amb les fruites recollides a l'estiu.

La rifa de panellets a Reus. S'hi observen els estris necessaris: el bombo, els fulls o llibreta on s'anoten la quantitat d'apostes a cada número, la panera amb els diners...

  

A Reus, el costum de rifar està força arrelat i ha perviscut fins als nostres dies. L'historiador Andreu de Bofarull en parla en un llibre del 1851 i, a la segona meitat del segle XIX, tant les pastisseries i les societats -Reus és una ciutat amb una gran tradició associativa- són les organitzadores de les rifes de panellets. Per donar més atractiu al sorteig i atreure el públic, es rifaven lots i ramellets amb dolços, licors i figures.

De ben segur que s'han celebrat rifes de panellets i confitura en moltes altres poblacions. A tall d'exemple podem esmentar Cervera, on eren habituals al primer terç del segle XX, al «Forn de Madona». O Torredembarra, on el públic es trobava a la plaça per fruir de la rifa que organitzaven diversos establiments i que repartia centenars de plats. També a la veïna població de la Selva del Camp, a Cal Pastelero es feien rifes de panellets.

A la rifa de panellets, el costum establert funciona com la millor norma, desenvolupant-se any rere any sense problemes. No hi ha manera de saber, per altra banda, la quantitat de plats necessaris per un matí de rifa. De vegades s'esgoten ràpidament i d'altres costa força d'acabar-los.

Les rifes organitzades per les entitats culturals, recreatives o esportives reusenques funcionen de la forma següent. Hi ha una taula amb tres persones: dues, encarregades de recollir i anotar les apostes, i l'altre, encarregada de fer girar el bombo, on hi ha vint boles, numerades de l'1 al 20. Hom pot apostar els plats que vol a cada número i cada aposta val una determinada quantitat de diners. Quan la majoria de números estan coberts, qui fa anar el bombo crida ...i va bola! i en treu una. Aquells que han jugat al número guanyador reben els plats corresponents al valor de la seva aposta. A més de plats de panellets i confitura, hom pot escollir ampolles de vermut o d'altres licors...

La llibreta on s'anoten les apostes és un instrument indispensable per a la bona marxa de la rifa

Antigament, pel que fa als lots i ramellets, es venien anticipadament butlletes i es feien servir cartes d'una baralla per determinar el número guanyador. Aquesta era una pràctica comuna arreu en moltes rifes populars.

Les rifes de panellets es mantenen amb total vigència a Reus encara que, com altres costums, han tingut moments bons i dolents. Després d'uns anys de crisi a la dècada de 1970 -n'hi va haver un en què només hi va haver una rifa conjunta d'algunes entitats a la plaça del Mercadal i un altre en què pràcticament no es va fer cap rifa-, des de començament de la dècada dels vuitanta el costum es va revitalitzar i cada any alguna entitat o associació s'afegeix a les que munten rifes el matí del dia de Tots Sants. La gent va d'un lloc a l'altre jugant una mica aquí, una mica allà, donant preferència a l'entitat de què es soci o a la que per costum va a jugar. Es pot dir que Reus és avui, sinó l'única, la ciutat on amb més vitalitat es mantenen les rifes de plats de panellets i fruita confitada.

Si teniu informació sobre rifes de panellets i confitura a la vostra població, ens podeu escriure a carrutxa@etnocat.org


La festa dels morts | Les creences | La castanyada | El teatre | Els cementiris