| Sovint, els molins pertanyien a la família que els treballava, la qual vivia del que pagaven els usuaris cada cop que l’utilitzaven; habitualment, aquests pagaments es feien amb una part de la farina que s’havia mòlt. Altres moliners no eren amos del molí on treballaven, sinó que el tenien en arrendament i havien de cedir una part dels guanys al propietari –generalment el senyor feudal, que se’l reservava com a privilegi– o bé pagar-li un canon anual. Quan la vila era propietària d’un molí, contractava un moliner que l’explotés a canvi d’un cens anual. En aquest cas, la finalitat de la vila era tant obtenir un benefici econòmic com donar un servei a la població, per la qual cosa tots els aspectes relacionats amb el molí estaven força reglamentats. És per això que en poblacions com Ulldemolins conservem nombroses ordinacions municipals que prohibien, per exemple, captar aigua de les seves séquies o bé embrutar-la, i obligaven els moliners a pesar el blat i la farina amb garanties o testimonis. El 1598, la vila va ordenar que ningú anés a moldre a altres molins que no fossin els municipals.
El funcionament del molí exigia diferents feines: descarregar sacs, regular el nivell d’aigua que queia al càrcol, vigilar el funcionament de les moles, recollir la farina en els sacs, netejar periòdicament els conductes, reparar les moles, acomodar els animals i els carros dels usuaris...
|
|
La major part dels usuaris els portaven el gra poc després d’haver-lo segat i batut; si estava massa humit s’havia d’estendre a terra fins que s’assequés. Esperaven que el molguessin, o bé tornaven uns dies després o, fins i tot, s’enduien farina que el moliner ja tenia preparada. Cal tenir en compte que sovint els moliners compraven gra per tal de proveir de farina els usuaris que no en conreaven prou per a tot l’any. De vegades, la farina calia passar-la després per un sedàs per a treure’n les impureses.
Els moliners estaven sotmesos al perill d’inundacions i crescudes del riu, que sovint els deixaven aïllats o, fins i tot, destruïen una part de les construccions del molí. D’altra banda, la seva ubicació normalment aïllada del nucli urbà els convertia, de vegades, en escenari de llegendes
.
|
