Documentat des del segle xv amb el nom de molí d’Amunt (1457) podria també haver estat conegut amb els noms de molí de Dalt i, potser, d’en Blanc (1529) o d’en Roger. No sabem exactament on és ja que no s'observa cap rastre. La gent gran d’Ulldemolins el situen damunt de l’hort del Teresito, no massa lluny de la presa del molí del Pont.
Molí del Pont
S’hi arrriba pel camí que surt del costat del cementiri. És a l’altra banda del riu de Prades que es pot creuar per la palanca, una passarel.la que ara és feta d’obra, però antigament havia estat feta de fusta; quan ho era, estava subjectada amb una cadena pel cantó del molí perquè les riuades no se l’enduguessin ni la trenquessin. Encara avui podem observar una part d’aquesta cadena, fixada a la roca i encastada al ciment. Per aquest punt travessava el riu el camí de Reus a Lleida.
Aquest és l’únic moli de la població del qual podem veure l’edifici, si més no en part. Al costat de la porta principal, a la part dreta inferior de la façana principal s’observa l´obertura del desguàs. El càrcol es conserva en bon estat, tot i que no hi resta res de la maquinària.
A la casa s’hi veuen dues sortides més, una per anar a l’hort i l’altra d’emergència en cas de riuada, que donava a la paret de la bassa. Quan l’edifici era en ús, la sala de les moles es trobava a la planta baixa, entrant a mà dreta.El pis superior era ocupat per l’estança dels moliners. Hi havia una sala-menjador amb el foc a terra i les habitacions per dormir. A les golfes hi havia espai per emmagatzemar gra o farina.
Càrcol del molí del Pont
Per la part del darrera, es conserva la bassa amb la seva caiguda que fa un metre i mig d’ample. Quan era plena d’aigua, aquesta caiguda o pou era protegida amb una reixa de ferro ja que la gent anava a banyar-se a la bassa.
En l’actualitat la bassa està plantada d’avellaners. Al seu extrem superior arrenca una rasa que va a cercar l’aigua un centenar de metres més amunt en un revolt del riu. Es conserva la presa, refeta en part fa uns anys per canalitzar l’aigua per al regadiu i la canal ben definida i excavada a la roca en el seu primer tram. Es pot observar també una altra rasa, més ampla, que correspon a un intent fallit d’aprofitar el cabal del riu de Montsant per a la producció d’electricitat.
Aquest molí és documentat des de l’any 1398. El 1598 va ser adquirit, juntament amb el molí de Dalt, per la Vila que el va tenir en propietat només fins el 1601. Coneixem el nom d’alguns propietaris, com Antoni Domènech, del segle XVIII, Ó la família Martorell, al primer quart del segle XIX. El 1889 feia de moliner Josep Baiget, de Montbrió del Camp. Els últims moliners van ser Mateu Sancho, procedent de Granyena i Emili Dalmau. Va funcionar fins a finals dels anys 1920.
Tot i que resten ben poques persones, en l’actualitat, que hagin vist moldre al molí del Pont, el record de la seva activitat és encara present en la memòria del poble.
S’explica, per exemple, que antigament, quan el molí es quedava sense aigua baixaven el gra al molí d’en Vaquer que, pel fet d’estar més avall d’on el riu rep les aigues del Teix, solia disposar de més aigua.
També ha arribat el record dels aiguats, especialment del de Santa Tecla que va deixar aïllats durant bastants dies a la gent que vivia al molí i als habitants dels masos propers situats a la vora dreta del riu de Prades. I es diu que des del poble els passaven el menjar amb l’ajuda d’unes cordes.
S’explica també que a començaments del segle XX, a l’igual que succeí amb altres molins de la contrada, es va intentar obtenir electricitat en aquest molí. Es va fer una nova canal per captar l’aigua. El poc cabal del riu de Prades, però, va frustar l’intent.
Tant del molí del Pont com del Vaquer es coneixen històries de canalla que va ser arrossegada per l’aigua que sortia del càrcol, afortunadament sense conseqüències.
Peixera del molí del Pont
El Molinet
No n’hem pogut observar cap rastre segur. Hi ha unes restes de mur a l’indret on se suposa que era, a la vora esquerra del riu de Prades, una mica més avall de la palanca. Està documentat al segle XVI i una ordinació municipal, copiada el 1608 d’un llibre anterior, sembla confirma l’existència d’aquesta ubicació ja que parla de la peixera que hi havia davant del molí del Pont i que podria correspondre a un molí situat curs avall.
Rasa del molí del Pont, excavada,
en el seu primer tram, a la roca
