Al juny, fogueres i pirotècnia (Barcelona, segle XVIII) (Flores Juanpere, Montserrat) - Una prohibició de 1706 i diverses anotacions del baró de Maldà ens acosten a l'ús de fogueres i pirotècnia a Barcelona per Corpus, Sant Joan i Sant Pere.

  COQUES I JOTES, LA FESTA AL PRIORAT (PALOMAR, SALVADOR) -

  EL SEGUICI FESTIU REUSENC ENCARA ES POT FER MÉS GRAN (PALOMAR, SALVADOR) -

  EL TIÓ: UN VELL COSTUM EN EL CANVI DE SEGLE (PALOMAR, SALVADOR) -

  Els arquebisbes i els castells (anys 1771-1825) (Bofarull i Solé, Joan) -

  ESPERAR ELS REIS. COSTUMS TRADICIONALS DE LA NIT DE REIS (PALOMAR, SALVADOR) -

  ESPERIT DE VI, ESPERIT DE FESTA (ORRIOLS I SENDRA, XAVIER) -

  LA DIADA DE LA TRUITA AMB SUC D´ULLDEMOLINS (FLORES JUANPERE, MONTSERRAT ; PALOMAR, SALVADOR) -

  LA FESTA DE SANT ANTONI A REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  La festa, necessitat o luxe? (FLORES JUANPERE, MONTSERRAT) -

  LA SETMANA SANTA COM A PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  LA TRONADA DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  LES DANSES DEL CARNAVAL DE REUS (GORT JUANPERE, EZEQUIEL ; PALOMAR, SALVADOR) - El ball ha estat, des de sempre, un component fonamental de tot tipus de festa. El carnaval, paradigma de la festa com a moment fora de la quotidianeïtat, com a temps d’excepcionalitat en què les pautes de comportament col•lectiu trenquen amb la normalitat diària, ha tingut en el ball una de les seves expressions fonamentals. No ha existit carnaval sense dansa. El carnaval, celebrat a Reus almenys des de fa més de sis segles i mig, ha canviat i ha evolucionat amb el temps. La festa, mirall i conseqüència de la societat que la celebrava, ha propiciat l’esbarjo de la població, mostrant, però, les diferències existents entre els diversos grups socials i reflectint, en cada moment de la història, els conflictes existents dins de la societat. Aquest opuscle s’ocupa de la dansa i, més específicament, de les danses ballades a la plaça del Mercadal durant la festa, per tal de mostrar com és un component indispensable de la celebració i com, al seu voltant, s’articulen rituals que integren els diversos grups socials a la celebració, no sempre en harmonia.

  Morters festius a Tarragona (1709) (Flores Juanpere, Montserrat) - L'any 1709, Tarragona va demanar en préstec a Reus uns morters o mascles per a una festa d'un convent. Aquesta notícia ens permet reflexionar sobre la difusió de la pirotècnia festiva al tombant del 1700.

  NOTES ETNOGRÀFIQUES SOBRE DUESAIGÜES: FESTES I DIADES DE RELIGIOSITAT POPULAR (ARAGONÈS, JOSEP M.) -

  PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  SANT ANTONI (PALOMAR, SALVADOR) -

  SANT JORDI: DE LA LLEGENDA A LA FESTA (PALOMAR, SALVADOR ; SUGRANYES, FERRAN) - –A tots la portes la lliçó guerrera, Sant galant. Sant armat, que per cimera dus la primavera. CLEMENTINA ARDERIU