per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
LA NIT DE SANT JOAN A REUS: LES FOGUERES, LES REVETLLES I LA CERCAVILA DE FOC
AÏLLAMENT, RELIGIOSITAT I MEDICINA
ELS CEMENTIRIS DE REUS (SEGLES XII-XVIII)
EL PAS DEL DAVALLAMENT DE LA CREU
Morters festius a Tarragona (1709)
REUS, PARÍS I LONDRES
REUS AL SEGLE XII
DOCUMENTACIÓ REFERENT A LA SETMANA SANTA EN EL FONS DE L’ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE REUS
LES DANSES DEL CARNAVAL DE REUS
COMPTES DE LA BOTIGA DE ROBA DE JOSEP ALEGRE I PAU GENER A REUS (1728) EN UN ARXIU DE VALLS
FONTS DOCUMENTALS SOBRE EL DISSENY INDUSTRIAL DE REUS I LA RESTA DE DEMARCACIÓ
UN DOCUMENT DE SANT PERE MOLANTA
UN DOCUMENT SOBRE EL FERROCARRIL DEL VENDRELL EN UN FONS COMERCIAL DE REUS (SEGLE XIX)
Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys
Un inventari de l’arxiu del gremi dels blanquers de Reus del 1870
VILAFORTUNY EN ARXIUS PÚBLICS DE TARRAGONA I REUS
REUS EN ARXIUS FORANIS
RETAULES DE SEGONA Mà. LA NOVA DESTINACIó DEL RETAULE DE L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLéSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE REUS A LA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE L’ALBIOL (1826)
LA GUERRA DELS NOU ANYS A LA VEGUERIA DE GIRONA TRAVéS DEL TESTIMONI DE LA MILíCIA URBANA DE REUS (1693-1695)
Immigració estrangera a Catalunya des d’uns perspectiva local: Reus, segles XVI-XX
UN ESTÍMUL PER CONÈIXER UN FOLKLORISTA REUSENC EXCEPCIONAL, CELS GOMIS I MESTRE
... Es mostren només 20 documents ...
LA FESTA DE SANT ANTONI A REUS
... Es mostren només 20 documents ...
LA SETMANA SANTA COM A PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT DE REUS
... Es mostren només 20 documents ...
PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS
... Es mostren només 20 documents ...
EL SEGUICI FESTIU REUSENC ENCARA ES POT FER MÉS GRAN
... Es mostren només 20 documents ...
EL BALL DE GALERES DE REUS (S. XVIII-XIX)
... Es mostren només 20 documents ...
UNA BALANDRA CORSÀRIA EN DEFENSA DEL COMERÇ REUSENC
... Es mostren només 20 documents ...
CELS GOMIS I MESTRE, CULTURA POPULAR I CULTURA OBRERA
... Es mostren només 20 documents ...
LA TRONADA DE REUS
... Es mostren només 20 documents ...
FREDERICA MONTSENY MAÑÉ (1905-1994), UNA MIRADA REUSENCA
... Es mostren només 20 documents ...
RAMON CLARET GUAL: LA RESISTÈNCIA LLIBERTÀRIA AL PRIMER FRANQUISME
... Es mostren només 20 documents ...
UN INFORME FISCAL SOBRE ELS DAURADORS I PINTORS DE REUS EN LA CRISI D’INICIS DEL SEGLE XIX (1817)
... Es mostren només 20 documents ...
Els proveïdors d’aiguardent de la Conca de Barberà a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775)
... Es mostren només 20 documents ...
DIVENDRES SANT A REUS. ´LES TRES GRÀCIES´
... Es mostren només 20 documents ...
UN DOCUMENT SOBRE EL FERROCARRIL DEL VENDRELL EN UN FONS COMERCIAL DE REUS (SEGLE XIX)
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

Seguint en la línia de donar a conèixer documentació del Penedès localitzada fora de la comarca, volem comentar l’existència d’un llibre de comptabilitat de la construcció del tram segon de la xarxa Madrid-Barcelona en el seu pas pel Vendrell, datat els anys 1881-1884. El volum en qüestió està relligat, no té coberta i amida 32 X 23 centímetres, els fulls són impresos i la llengua emprada és la castellana. El contracte estava fet a favor de Bonaventura Basseda.
El contingut del llibre és el recompte numèric dels jornals dels treballadors (peons, paletes, ferrers, fusters i encarregats), el seu import, els carros i vagons utilitzats i el tipus d’obra. Les anotacions són diàries i estadístiques, sense constar-hi els noms de les persones. El volum, en bon estat, es conserva dins el fons Sunyer (signatura topogràfica 34) de l’Arxiu Comarcal de Reus (Plaça del Castell 3-A).
No és l’únic existent, sobre la mateixa matèria n’hi ha un altre de similar dels anys 1887-1888 de Cornellà del Llobregat (sign. 35).
En la industrialització de la Catalunya del segle XIX el ferrocarril hi ocupa un lloc destacadíssim, tant per la seva construcció com per la revolució en el trasport terrestre. Les investigacions existents són força nombroses, tant a nivell general com local (1).
Els fons documentals principals sobre ferrocarrils els conserva l’empresa RENFE (2) tot i que altres ens públics (com per exemple les Diputacions) també en tenen.
En referència a la construcció dels traçats disposem dels fons notarials, on es poden cercar la constitució de companyies o les expropiacions de terres. Una font paral.lela ens l’ofereixen les inscripcions del registre de la propietat que permeten una recerca més ràpida de les transmissions de les finques. Altrament, en els llegats patrimonials d’hisendats podem localitzar referències interessants.
Com a mitjà de transport de persones i mercaderies les Juntes Provincials d’Agricultura, Indústria i Comerç en tenien competències. Al fons de la de Tarragona (dipositada a l’Arxiu Històric de Tarragona ) s’hi troben un grapat d’expedients, com el de la pròrroga de subvenció del ferrocarril Lleida-Tarragona el 1876 ( sign. 234) o dins del negociat general, que parla de les tarifes del 1856 del trajecte Tarragona-Reus. Igualment una lectura acurada de les actes de la junta de govern aportaria dades importants. En la biblioteca auxiliar hi sobresurt un opuscle imprès editat a Cartagena el 1851 titulat Camino de hierro de la provincia de Murcia. Proyecto de reglamento para la formación de una empresa de ferro-carril de Cartagena a Murcia.
Avançant en el temps, la institució successora de la Junta Provincial, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, compta amb documents des del 1892 referits al transport per via fèrria (a l’AHT). Abunden les estadístiques, tarifes (1951-1961), projectes com el ferrocarril de Picamoixons a Tarragona (1956-1959), plecs de correspondència sobre els trens (1921-1949), papers sobre el TIF (Transport Internacional per Ferrocarril) i de la Junta de Coordinació de Transports Terrestres i Marítims.
Una altra tipologia de fons, la fiscal, ens pot aportar nombroses dades. En el d’Hisenda de Tarragona (AHT) hi trobem caixes amb expedients del Servei d’Inspecció de Transports.
El món del treball té moltes possibilitats de recerca. Així, en el fons del Govern Civil de Tarragona (AHT), sèrie d’associacions, hi descobrim els reglaments i estatuts de diverses organitzacions, com els del Sindicat d’Obrers Ferroviaris de Barcelona (1916) i de la seva secció de Tarragona (1933-1935), el del Sindicat d’Indústria Ferroviària o la Societat Mútua de Ferroviaris de Material i Tracció de Tarragona Nord (1927-1934).
Ja en el període de la dictadura del general Franco disposem de dades de les delegacions provincials de la CNS-AISS (a l’AHT) que inclouen expedients disciplinaris, eleccions d’enllaços sindicals, convenis col.lectius, afiliacions a la Seguretat Social, actes, censos, correspondència, etc. En el fons de la presó provincial de Tarragona (AHT) hom pot aprofundir en la repressió política sobre el moviment obrer ferroviari, en especial de la immediata postguerra, amb inhabilitacions, empresonaments, exili i fins i tot afusellats. Recordem que els sumaris dels judicis es conserven a Barcelona a l’Arxiu de la Capitania General de la Regió Pirenaica (al Passeig Colom) i és necessaria una petició escrita abans d’anar-hi. A més a Salamanca hi ha força documentació, tot i que mal catalogada.
En els fons municipals de les poblacions per on passaven els convois hi podrem consultar documents com correspondència, projectes, servituds de creuaments i camins, estacions, festes d’inauguracions, etc.
En els nostres arxius hi ha veritables tresors encara per conèixer. Tot i la importància del patrimoni industrial (màquines), hem de dedicar la nostra atenció també al documental.











Notes:

(1) Per l’Estat Espanyol vegeu entre d’altres Miguel Artola (ed.), Los ferrocarriles en España, 1844-1943, Madrid, 1978, 2v. Antonio Gómez Mendoza, Ferrocarriles y cambio económico en España, 1855-1913, Madrid,1982. Gabriel Tortella, Los orígenes del capitalismo en España. Banca, industria y ferrocarriles en el siglo XIX, Madrid, 1973. I per Catalunya Pere Pascual Domènech, “Ferrocarrils i industrialització a Catalunya” a Recerques (Barcelona) núm. 17 (1985) pàgs. 43-72.
Un exemple de la vitalitat de la història local a les comarques meridionals la tenim a Josep Santesmases Ollé, “Projectes de ferrocarril frustrats: El transversal del Principat de Catalunya i el ferrocarril Tarragona-Cervera-Ponts” a La Resclosa (Vila-rodona) núm. 1 (1997), pàgs. 49-96. o les memòries de Miquel Serra Gras, Estació del Nord, estació Reus-Avenida o “Estació Vella”, records d’un cap d’estació. Reus, 1999.


(2) Renfe ha creat una Fundació anomenada Fundación de los ferrocarriles españoles amb un centre de documentació a la capital del Regne (C/ Santa Isabel, 44, 28012, Madrid) , que a la dècada dels anys vuitanta publicà diversos volums sobre documentació ferroviària i transports. També us remetem al treball de Francisco González Carcedo “Fondos documentales sobre ferrocarriles “ a les actes del primer Congreso sobre archivos económicos de entidades privadas. Madrid, 1982. pàgs. 127-132.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a la revista Del Penedès (Vilafranca del Penedès) 9 (2004 , ps. 73-75

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com