Seguint en la línia de donar a conèixer documentació del Penedès localitzada fora de la comarca, volem comentar l’existència d’un llibre de comptabilitat de la construcció del tram segon de la xarxa Madrid-Barcelona en el seu pas pel Vendrell, datat els anys 1881-1884. El volum en qüestió està relligat, no té coberta i amida 32 X 23 centímetres, els fulls són impresos i la llengua emprada és la castellana. El contracte estava fet a favor de Bonaventura Basseda.
El contingut del llibre és el recompte numèric dels jornals dels treballadors (peons, paletes, ferrers, fusters i encarregats), el seu import, els carros i vagons utilitzats i el tipus d’obra. Les anotacions són diàries i estadístiques, sense constar-hi els noms de les persones. El volum, en bon estat, es conserva dins el fons Sunyer (signatura topogràfica 34) de l’Arxiu Comarcal de Reus (Plaça del Castell 3-A).
No és l’únic existent, sobre la mateixa matèria n’hi ha un altre de similar dels anys 1887-1888 de Cornellà del Llobregat (sign. 35).
En la industrialització de la Catalunya del segle XIX el ferrocarril hi ocupa un lloc destacadíssim, tant per la seva construcció com per la revolució en el trasport terrestre. Les investigacions existents són força nombroses, tant a nivell general com local (1).
Els fons documentals principals sobre ferrocarrils els conserva l’empresa RENFE (2) tot i que altres ens públics (com per exemple les Diputacions) també en tenen.
En referència a la construcció dels traçats disposem dels fons notarials, on es poden cercar la constitució de companyies o les expropiacions de terres. Una font paral.lela ens l’ofereixen les inscripcions del registre de la propietat que permeten una recerca més ràpida de les transmissions de les finques. Altrament, en els llegats patrimonials d’hisendats podem localitzar referències interessants.
Com a mitjà de transport de persones i mercaderies les Juntes Provincials d’Agricultura, Indústria i Comerç en tenien competències. Al fons de la de Tarragona (dipositada a l’Arxiu Històric de Tarragona ) s’hi troben un grapat d’expedients, com el de la pròrroga de subvenció del ferrocarril Lleida-Tarragona el 1876 ( sign. 234) o dins del negociat general, que parla de les tarifes del 1856 del trajecte Tarragona-Reus. Igualment una lectura acurada de les actes de la junta de govern aportaria dades importants. En la biblioteca auxiliar hi sobresurt un opuscle imprès editat a Cartagena el 1851 titulat Camino de hierro de la provincia de Murcia. Proyecto de reglamento para la formación de una empresa de ferro-carril de Cartagena a Murcia.
Avançant en el temps, la institució successora de la Junta Provincial, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, compta amb documents des del 1892 referits al transport per via fèrria (a l’AHT). Abunden les estadístiques, tarifes (1951-1961), projectes com el ferrocarril de Picamoixons a Tarragona (1956-1959), plecs de correspondència sobre els trens (1921-1949), papers sobre el TIF (Transport Internacional per Ferrocarril) i de la Junta de Coordinació de Transports Terrestres i Marítims.
Una altra tipologia de fons, la fiscal, ens pot aportar nombroses dades. En el d’Hisenda de Tarragona (AHT) hi trobem caixes amb expedients del Servei d’Inspecció de Transports.
El món del treball té moltes possibilitats de recerca. Així, en el fons del Govern Civil de Tarragona (AHT), sèrie d’associacions, hi descobrim els reglaments i estatuts de diverses organitzacions, com els del Sindicat d’Obrers Ferroviaris de Barcelona (1916) i de la seva secció de Tarragona (1933-1935), el del Sindicat d’Indústria Ferroviària o la Societat Mútua de Ferroviaris de Material i Tracció de Tarragona Nord (1927-1934).
Ja en el període de la dictadura del general Franco disposem de dades de les delegacions provincials de la CNS-AISS (a l’AHT) que inclouen expedients disciplinaris, eleccions d’enllaços sindicals, convenis col.lectius, afiliacions a la Seguretat Social, actes, censos, correspondència, etc. En el fons de la presó provincial de Tarragona (AHT) hom pot aprofundir en la repressió política sobre el moviment obrer ferroviari, en especial de la immediata postguerra, amb inhabilitacions, empresonaments, exili i fins i tot afusellats. Recordem que els sumaris dels judicis es conserven a Barcelona a l’Arxiu de la Capitania General de la Regió Pirenaica (al Passeig Colom) i és necessaria una petició escrita abans d’anar-hi. A més a Salamanca hi ha força documentació, tot i que mal catalogada.
En els fons municipals de les poblacions per on passaven els convois hi podrem consultar documents com correspondència, projectes, servituds de creuaments i camins, estacions, festes d’inauguracions, etc.
En els nostres arxius hi ha veritables tresors encara per conèixer. Tot i la importància del patrimoni industrial (màquines), hem de dedicar la nostra atenció també al documental.
Notes:
(1) Per l’Estat Espanyol vegeu entre d’altres Miguel Artola (ed.), Los ferrocarriles en España, 1844-1943, Madrid, 1978, 2v. Antonio Gómez Mendoza, Ferrocarriles y cambio económico en España, 1855-1913, Madrid,1982. Gabriel Tortella, Los orígenes del capitalismo en España. Banca, industria y ferrocarriles en el siglo XIX, Madrid, 1973. I per Catalunya Pere Pascual Domènech, “Ferrocarrils i industrialització a Catalunya” a Recerques (Barcelona) núm. 17 (1985) pàgs. 43-72.
Un exemple de la vitalitat de la història local a les comarques meridionals la tenim a Josep Santesmases Ollé, “Projectes de ferrocarril frustrats: El transversal del Principat de Catalunya i el ferrocarril Tarragona-Cervera-Ponts” a La Resclosa (Vila-rodona) núm. 1 (1997), pàgs. 49-96. o les memòries de Miquel Serra Gras, Estació del Nord, estació Reus-Avenida o “Estació Vella”, records d’un cap d’estació. Reus, 1999.
(2) Renfe ha creat una Fundació anomenada Fundación de los ferrocarriles españoles amb un centre de documentació a la capital del Regne (C/ Santa Isabel, 44, 28012, Madrid) , que a la dècada dels anys vuitanta publicà diversos volums sobre documentació ferroviària i transports. També us remetem al treball de Francisco González Carcedo “Fondos documentales sobre ferrocarriles “ a les actes del primer Congreso sobre archivos económicos de entidades privadas. Madrid, 1982. pàgs. 127-132.
|
