per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
LA NIT DE SANT JOAN A REUS: LES FOGUERES, LES REVETLLES I LA CERCAVILA DE FOC
AÏLLAMENT, RELIGIOSITAT I MEDICINA
ELS CEMENTIRIS DE REUS (SEGLES XII-XVIII)
EL PAS DEL DAVALLAMENT DE LA CREU
Morters festius a Tarragona (1709)
REUS, PARÍS I LONDRES
REUS AL SEGLE XII
DOCUMENTACIÓ REFERENT A LA SETMANA SANTA EN EL FONS DE L’ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE REUS
LES DANSES DEL CARNAVAL DE REUS
COMPTES DE LA BOTIGA DE ROBA DE JOSEP ALEGRE I PAU GENER A REUS (1728) EN UN ARXIU DE VALLS
FONTS DOCUMENTALS SOBRE EL DISSENY INDUSTRIAL DE REUS I LA RESTA DE DEMARCACIÓ
UN DOCUMENT DE SANT PERE MOLANTA
UN DOCUMENT SOBRE EL FERROCARRIL DEL VENDRELL EN UN FONS COMERCIAL DE REUS (SEGLE XIX)
Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys
Un inventari de l’arxiu del gremi dels blanquers de Reus del 1870
VILAFORTUNY EN ARXIUS PÚBLICS DE TARRAGONA I REUS
REUS EN ARXIUS FORANIS
RETAULES DE SEGONA Mà. LA NOVA DESTINACIó DEL RETAULE DE L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLéSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE REUS A LA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE L’ALBIOL (1826)
LA GUERRA DELS NOU ANYS A LA VEGUERIA DE GIRONA TRAVéS DEL TESTIMONI DE LA MILíCIA URBANA DE REUS (1693-1695)
Immigració estrangera a Catalunya des d’uns perspectiva local: Reus, segles XVI-XX
UN ESTÍMUL PER CONÈIXER UN FOLKLORISTA REUSENC EXCEPCIONAL, CELS GOMIS I MESTRE
... Es mostren només 20 documents ...
LA FESTA DE SANT ANTONI A REUS
... Es mostren només 20 documents ...
LA SETMANA SANTA COM A PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT DE REUS
... Es mostren només 20 documents ...
PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS
... Es mostren només 20 documents ...
EL SEGUICI FESTIU REUSENC ENCARA ES POT FER MÉS GRAN
... Es mostren només 20 documents ...
EL BALL DE GALERES DE REUS (S. XVIII-XIX)
... Es mostren només 20 documents ...
UNA BALANDRA CORSÀRIA EN DEFENSA DEL COMERÇ REUSENC
... Es mostren només 20 documents ...
CELS GOMIS I MESTRE, CULTURA POPULAR I CULTURA OBRERA
... Es mostren només 20 documents ...
LA TRONADA DE REUS
... Es mostren només 20 documents ...
FREDERICA MONTSENY MAÑÉ (1905-1994), UNA MIRADA REUSENCA
... Es mostren només 20 documents ...
RAMON CLARET GUAL: LA RESISTÈNCIA LLIBERTÀRIA AL PRIMER FRANQUISME
... Es mostren només 20 documents ...
UN INFORME FISCAL SOBRE ELS DAURADORS I PINTORS DE REUS EN LA CRISI D’INICIS DEL SEGLE XIX (1817)
... Es mostren només 20 documents ...
Els proveïdors d’aiguardent de la Conca de Barberà a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775)
... Es mostren només 20 documents ...
DIVENDRES SANT A REUS. ´LES TRES GRÀCIES´
... Es mostren només 20 documents ...
RETAULES DE SEGONA Mà. LA NOVA DESTINACIó DEL RETAULE DE L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLéSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE REUS A LA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE L’ALBIOL (1826)
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PUIG I TÀRRECH, ROSER

El 9 d’abril de 1836 el pagès-propietari de l’Albiol Josep Ferrer i Salvador inicià la redacció d’un llibre de memòries per tal de recollir les notícies familiars i municipals d’aquesta població de les Muntanyes de Prades a la primera meitat del segle XIX. El volum és de tamany quart i està enquadernat en pergamí (1). És una barreja de llibre de comptes i llibre mestre, ja que aplega les inversions de millora del patrimoni, la regesta i en molts casos transcripcions d’actes notarials relacionats amb el Mas del Sord (la seva hisenda) i l’Ajuntament .
L’autor, durant un bon nombre d’anys, fou secretari del municipi (2) i com a conseqüència d’aquest càrrec prengué part activa en els esdeveniments públics més rellevants, entre els quals s’inclou la compra del retaule major per la parròquia de l’Albiol.
El 9 de febrer del 1826 es reuniren a la rectoria de l’Albiol, “per no tenir casa pròpia lo Comú”, el rector, l’Ajuntament i els caps de casa del terme (3) “per tractar de la compra de l’altar major que tenian per vendre los pares franciscanos”, davant l’oferiment realitzat per fra Magí Cases a Josep Ferrer, ja que els franciscans en feien un de nou. Els assistents es mostraren recelosos: que si les mides no estarien d’acord amb l’església de l’Albiol, que si era molt vell... Per això es resolgué constituir una comissió per anar a veure’l abans de prendre una decisió definitiva. Sobre el finançament de les despeses es plantejaren tres propostes :
-1a. Fer un repartiment entre les cases del terme.
-2a. Obrir una llista de donatius.
-3a. Cobrar els deutes que faltaven pagar de l’obra de l’església.
Deixem al cronista que ens exposi la solució acordada: “persuadí, principalment a dit Vicens Arnau, que lo medi més asertat [que] mirava era de provar la oferta voluntària, per quant la oferta no llevava res al poder cobrar dits atrasos”.
I així es va fer. Els albiolencs foren generosos: des de les 30 lliures de Pere Llevaria, regidor, als 7,5 sous dels més pobres, s’obtingué un total de 125 lliures, 11 sous i 3 diners (amb una mitjana de poc més de 5 lliures per cap de casa). Els assistents quedaren satisfets amb el resultat i es veié que “unit ab los deutas ya podien empendra la compra del referit altar”.
Un cop resolts els aspectes financers, mancava tancar el tracte amb els religiosos reusencs. El dilluns següent diversos veïns s’arribaren fins a Reus “y en seguida anaren a veurer lo altar, que lo tenian amontonat en un recó de la sua fusteria. Alguns dels que asistiren desmayaren algun poch al veure-lo de aquella conformitat, al qual no se pogueren fer ben capasos de ell”. Davant del poc èxit, es demanà al pare guardià, Lluís Barberà, que exposessin el retaule a la fusteria i tornarien a veure’l quan fossin avisats. “En lo temps que transcorregué (...) no faltaren alguns que nos manifestaren que tindrien un fàstic y no tindríem una cosa de gust en nostre iglésia, quan aquell altar era molt vell y mol desfigurat, y aixís valdria més fer-ne un de nou”. No obstant, en la segona visita la crítica fou més positiva, en “veurer que tota la fusta era de molt bona cualitat, pues cuasi tota és de alba, nogué y las columnas moltas, són de chipré y ciré; la qual se la va fer veurer Isidro Ferrer, mestre fuster de dita vila de Reus (...) que no podíem desitgar ni trobaríem en el dia millor fusta de la que era la del mencionat altar”. Finalment, hom accedí a la compra; el preu ajustat fou de 175 lliures. Cent les pagarien en el moment de la transacció i les altres setanta-cinc el mes de setembre del mateix 1826 (recordem que era un mes de collita). El trasllat aniria a càrrec dels mateixos veïns de l’Albiol, que no permeteren “bagatge algun foraster, per quan digueren que ya eran bastants los de l’Albiol. (...) Se oferiren en compondre los camins per poder-lo més fàcilment puijar”.
El cost final fou superior a les previsions: concretament, pujà a la suma de 236 lliures i 4 sous, desglossada de la següent manera :
–Compra de l’altar: 175 lliures .
–Plantar l’altar junt amb el de la Mare de Déu del Roser 41 ll. 5s. (a càrrec d’Isidre Ferrer, fuster reusenc) .
–Pintar i polir la fusta del sagrari “y demés gastos ordinaris”, al mateix fuster: 7 lliures 10 sous.
–Compra de la tela del palis de l’altar : 4 lliures 2 sous 6 diners.
–Pintar el pali: 1 lliura 11 sous.
–Pel treball del mestre de cases (una setmana): 5 lliura 5 sous.
–Per les bastides : 1 lliura 10 sous.
Pel que fa als ingressos, el conjunt dels donatius i el cobrament del deute de l’obra pujà a 258 lliures 17 sous, circumstància que possibilità de celebrar una lluïda festa de benedicció i que encara sobressin 15 lliures 5 sous 6 diners, les quals el dia 2 de juny de 1828 foren lliurades al rector de la parròquia, mossèn Francesc Barenys, per “comprar roba” per a l’església.
Els treballs d’instal•lació foren executats els primers dies d’abril, tant plantar el retaule de l’altar major, com traslladar el de la Mare de Déu del Roser, que ocupava l’espai central d’una capella lateral. En acabar, davant de l’òptim resultat tot foren elogis i alegria i aquest esperit regnà en la solemne festa de benedicció, a la qual s’uniren els habitants de la Mussara i Mont-ral.
El detall de la narració i el sentiment que traspua fa que es mereixi la transcripció textual: “Tota persona anava contenta y desitgosa en anar a buscar lo Sant retaula, y així mateix lo anar a treballar per servir los fustés y mestres de casas y demés era nesesari (...). Yo no tinch present que en tota la mia vida aixia treballat de més gust y aixia tingut uns dias més alegras y falisos en tal que tots quans se enquadravan a treballar en dita obra. Ningú esperava a ser lo darrer al treball, de manera que alguns dels masos fean queixas el no aver-los avisat per anar a treballar (...). Los fusters y mestres de casas quedaren aturdits el veura los abitants de l’Albiol tan animosos al poder veura ya plantat lo expresat altar, y tots ells digueran que avian assistit y treballat en moltas obras, però no havian vist may personas tan constans en el treball”. El nostre testimoni acaba amb la frase: “O providència divina!, quan lo poble està unit se fa tot lo que•s vol, com en efecte se veijé en aquella ocuasió en Albiol “ .



Notes:
(1) El manuscrit actualment el conserven els hereus de la família Ferré residents a la Selva del Camp, als quals agraïm la gentilesa de la seva consulta. L’autor de la crònica morí el 30 de maig de 1867. El volum comença amb aquestes paraules: “Llibre de memòrias de Joseph Ferrer y Salvador, paigès del terme de l’Albiol. En vista de la molta nesecitat y ya en las casas el tenir un llibre de memòrias par a anotar en ell los asuntos y cosas més principals partanyens a la utelitat de la família y béns, e determinat vui dia nou del mes de maig de 1836, comprar lo present llibre a fi de notar y recopilar en ell algunas notas tenia escritas en diferens papés y llibretas comforme són lo dia qu nasqueren los fills y fillas que Déu N[ostre] S[enyor] a tingut a bé dar-nos, notícias de millores y obras se han fet en nostra casa y béns, notícias del que costan las terras del mas (...), notícia dels notaris que se han fet vàrias escripturas y altres diferens notícias que me aparega a bé continuar en lo present llibre, los quals escriuré del millor modo me sia posible, continuan-las o escrivin-los aixís com aniré troban-los comforme veurà lo qui tindrà gust de llegir lo present llibre, al qual creurà que moltas notas de notícias, escripturas y altres diferens asuntos està notat primer lo modern que lo antich, és dir lo jove que lo més vell, respectà de tenir las escripturas y notas despapeladas, és dir en vàrios puestos y sen aixís no me és fàcil de posar-las en seguida dels anys que cada una correspon” (p. 1-2).
(2) Referent a aquest càrrec afirma: “el qual me resultava més perjudicis que ganàncias per lo molt treball y gastos que me dinacionava dit encàrrech y la molt poca paga o selari tenia per dit ofici que sols era la de quinze lliuras a l’any. Alguns anys provà lo deixar dit ofici al mudar-se los nous ajuntaments, però luego me persuadiren algunas personas y los mateixos ajuntaments que convenia per lo bé comú no deixàs dit encàrrech en vista de las súplicas me fehan de contínuo me convensían sempre de continuar “ (f. 18). El dia 14 de gener de 1836, amb el canvi d’ajuntament, “los manifestà que yo no volia servir-los per secretari per rahó de las críticas circumstàncias del temps, manifestan-los que yo me avia sacrificat per tot lo poble de esta part de molts anys, y lo poble no se sacrificaria per mi, y sen aixís yo resulia deixar dit ofici (f. 21) .
(3) Eren Vicenç Arnau, Josep Cavaller, Joan Cavaller (major), Pere Cavaller, Salvador Cavaller, Josep Ferrer, Josep ferrer (a) Tiano, Rafael Gatell, Josep Maidéu, Josep Masdéu (a) Andreuet, Josep Masdéu Cots, Pere Masdéu, Pere Mestre, Francesc Rius, Josep Roig (a) de la Vall, Andreu Roig (a) de la Vall, Josep Vallverdú.


Data de publicació digital: 02/07/2008


Article publicat a L’època del barroc i els Bonifàs.Actes de les Jornades d’història de l’art a Catalunya. Barcelona, 2007, p. 493-498.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com