Notícies

En el cicle de conferències organitzat per la Casa Navàs amb motiu de la reconstrucció del seu capcer, Ezequiel Gort i Salvador Palomar van parlar sobre els bombardeigs que va patir la ciutat de Reus durant la Guerra Civil espanyola. Ezequiel Gort va contextualitzar el moment i va explicar que Reus fou el tercer municipi més castigat de tot el país. També va fer esment del gir que va suposar a les guerres l'ús de l'aviació contra la població civil. 

D'altra banda, Salvador Palomar en va fer una aproximació etnològica parlant de la vida quotidiana en temps de guerra. A més, aprofitant la situació actual, però deixant clar que la guerra res tenia a veure amb una pandèmia, Palomar va cercar paral·lelismes en la sensació de perill en ambdues situacions excepcionals. 

El públic va omplir la sala complint les normes sanitàries actuals i, malauradament, moltes en quedaren fora. 

Avui és un dia per a fer memòria i homenatjar una de les tantes víctimes de la repressió franquista que ens toca de ben a prop. Parlem d'un dona i, per tant, d'una de les grans oblidades que varen patir una repressió doble: política i de gènere. 

Es tracta de la reusenca Matilde Sabaté Grisó, que fou afusellada ara fa vuitanta anys a la tàpia del Cementiri de Girona i enterrada en una fosa comú a l'edat de quaranta anys.

Matilde Sabaté va néixer a Reus l'any 1900, però passà la major part de la seva vida a Sils, un municipi de la comarca de La Selva. Per aquest motiu, Matilde ha estat recordada al Gironès i anomenada en diferents estudis de la comarca, però mai a la seva ciutat natal.

És per això que en el lamentable aniversari de la seva mort, creiem que cal recordar-la no només per posar en valor la seva història, que va començar a la nostra ciutat, sinó també perquè cal posar noms i cognoms a les protagonistes d'una dura repressió que, en el pitjor dels casos, acabà amb la mort. 

El moment que tant esperàvem està a punt d'arribar i ho volem compartir amb tots vosaltres! Carrutxa celebra el seu 40è aniversari i no podríem estar més agraïts d'arribar fins aquí!

Quatre dècades treballant per posar en valor el patrimoni etnològic i la cultura popular. Quatre dècades fent recerca i recollint la història i la memòria. 

Per celebrar-ho, volem que ens envieu un vídeo explicant què han estat per a vosaltres aquests 40 anys i el compartirem a les nostres xarxes! 

A Carrutxa seguim endavant gràcies a l'esforç de totes les persones que heu estat al nostre costat durant tot aquest temps. I us en donem les gràcies!

Podeu enviar els vostres vídeos a: carrutxa@gmail.com 

Gràcies per fer-ho possible! 

Ja hem obert de nou les portes del nostre Centre de Documentació per atendre les vostres consultes de manera presencial. Per a fer-ho, però, heu de demanar cita prèvia a carrutxa@gmail.com 

Hem condicionat el nostre local perquè aquestes consultes siguin possibles, en un espai separat del nostre equip de treball, mantenint la distància de seguretat per la salut de tothom i fent un ús responsable del material.

El nostre horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres, de les 17 h a les 20 h. Us recordem, però, que podeu seguir enviant-nos les vostres consultes a través del correu electrònic.

Avui que es celebra la festa de Sant Isidre volem recordar una publicació que, com altres, palesa la voluntat de col·laboració de la nostra associació, amb altres entitats o institucions, per fer possible la difusió del coneixement.

El treball d'Ezequiel Gort i Montserrat Flores, L'antiga confraria dels pagesos de Reus, publicat per la Germandat de snt Isidre i santa Llúcia, amb la col·laboració de Carrutxa i de l'IMAC –actualment Institut Municipal Reus Cultura– ens apropa a la confraria d'ofici més antiga de la ciutat -esmentada per primer cop, el 1327, sota el patronatge de santa Llúcia- que ha perviscut, com a associació, fins al present. I ens explica la ràpida implantació del culte a sant Isidre, de procedència castellana, que només dos anys després de la seva canonització, ja era celebrat festivament a Reus el 1624.