Notícies

L'octubre de 1934 esclatà un moviment revolucionari contra el govern de la Segona República Espanyola, per la involució conservadora del govern republicà. A Astúries, la revolució provocà enfrontaments sagnants entre les organitzacions dels treballadors, agrupades en l'Aliança Obrera, i les forces enviades pel govern: la guàrdia civil i l'exèrcit.
El 6 d'octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclamè l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Aquest intentcomportà l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'estat espanyol.
En moltes poblacions de Catalunya aquells dies foren de revolució social i comportaren una forta repressió i empresonaments que no va acabar dins que el Front d'Esquerres va guanyar les eleccions del febrer de 1936.

Als 90 anys d'aquells fets, ens hi volem apropar amb una taula rodona que tindrà lloc el divendres 4 d'octubre a les 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus. Comptarà amb la participació de Manel López Esteve, historiador, professor de la Universitat de Lleida i autor del llibre «Els Fets del 6 d'Octubre de 1934»; Xavi Milian Nebot, historiador, editor del llibre «El 6 d'Octubre roig» i Salvador Palomar, que introduirà l'acte.

Organitza Carrutxa amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp

El divendres 11 d'octubre, a 2/4 de 6 de la tarda, parlarem d'aquesta publicació a Miravet, un dels centres terrissers més importants de les terres de l'Ebre i que continua la seva activitat.

El Vocabulari tècnic de la indústria terrissera (1950),  de Ramon Violant i Simorra, ha estat publicat per l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i l'editorial Garsineu. L'edició ha comptat amb el suport d'institucions i entitats, com Carrutxa.

El llibre que incorpora més de 1.500 paraules, unes 500 il·lustracions i una trentena de fotografies sobre aquest treball artesà, cabdal en la nostra cultura. El vocabulari abasta tot el procés d'elaboració, des de l'extracció de la terra fins a l'embolcall de les peces ja acabades, realitzat a partir de les visites que Violant i Simorra va fer a una quarantena de centres terrissers dels Països Catalans al llarg de deu anys.

És una obra que ha restat inèdita durant més de setanta anys. Va ser redactada i acabada l’any 1950 i Violant la va fer per presentar-la a un premi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que la va guardonar el 1951. L'edició del llibre ha anat a cura d' Ignasi Ros.

Aquest estiu hem continuat amb la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni cultural en col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant.

D'una banda, amb xerrades sobre els treballs de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, els anys 1932 i 1933, una activitat que es va iniciar amb motiu del centenari de l'inici d'aquest històric projecte de recerca. De l'altra, amb una aproximació a la toponímia popular d'elements destacats del paisatge —roques, tormos o puntes— que mostra la creativitat popular en la interpretació de les formes generades per l'erosió, però també els usos de les pedres com a fita o rellotge solar, o que es vincula a fets històrics com l'eremitisme. Com és habitual, les activitats de divulgació han esdevingut un bon recurs per ampliar la recerca.

També, en l'àmbit de la memòria històrica, hem continuat aplegant testimonis sobre el pas del front de la guerra de 1936-39 pels pobles de Montsant, l'exili d'una part de la població, la repressió i la vida diària a la postguerra.

Des de Carrutxa i l'Arxiu de Reus, en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, us proposem un nou cicle d'activitats sobre la memòria històrica de la lluita antifranquista, a començaments d'aquest mes de juny, tot coincidint amb els seixanta anys de l'últim gran Aplec de Paretdelgada a la Selva del Camp, el 13 de juny de 1964.

Amb aquestes activitats ens volem apropar al coneixement dels moviments d'oposició a la dictadura, a redós de l'Església, en les vessants social i nacional, així com al paper de les manifestacions de cultura popular com a component de la resistència al franquisme.

Dimarts 4 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus
Els capellans obrers. Antifranquisme i Església
Conversa entre Neus Baena i Jaume Fernàndez

Dimarts 11 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus
Conferència de Salvador Palomar,
Contra la pau de Franco. L'Aplec de Paretdelgada de la Selva del Camp del 1964
 

Exposició a l'Arxiu de Reus, del 10 al 21 de juny:
Sardana, cultura i germanor 1959-1964
Organitzada per la colla sardanista Germanor de la Selva del Camp

Dijous 6 de juny, a les 7 de la tarda, es presentarà al nostre local el llibre d'Amadeu Carbó, La nit de Sant Joan. Festa, llegat i patrimoni, publicat per Edicions Morera.
La nit de Sant Joan, el 23 de juny, és una nit màgica: és la nit de les herbes, la nit de l'aigua i la nit del foc. També és nit de sortilegis, de rondalles i llegendes.

Vinculada al solstici d'estiu, és una festa celebrada arreu del país que ha conservat trets ancestrals, com les fogueres i s'ha adaptat a entorns diversos, generant nous costums. Através de breus capítols, aquest treball vol contribuir a preservar, donar a conèixer i interpretar les formes tradicionals, i alhora totalment contemporànies, de celebrar la nit de Sant Joan. El llibre proposa una visió de síntesi de la festa que també incideix en el seu caire reivindicatiu, a partir de nous significats com el de la Flama del Canigó.

Amadeu Carbó i Martorell (Barcelona, 1970) és educador social, folklorista i escriptor. Activista de la cultura popular, en diversos àmbits, ha escrit nombrosos articles i llibres.