Notícies

Com cada estiu, el Parc Natural de Montsant organitza un cicle de xerrades sobre el patrimoni cultural amb la col·laboració de la nostra entitat. Aquest cicle se celebrarà en diferents municipis de la comarca del Priorat i pretén difondre i posar en valor el patrimoni, tant material com immaterial, dels pobles de Montsant. 

• 19 de juliol. La Vilella Alta (Casal). 19.30 h. Montsant: l'ocupació del territori i la formació dels pobles. A càrrec d'Ezequiel Gort. 

• 1 d'agost. La Morera de Montsant (Sala d'Actes de l'Ajuntament). 19.30 h. La guerra a Montsant. A càrrec de Salvador Palomar. 

• 2 d'agost. Cabacés (Societat Recreativa). 19.30 h. La ramaderia a Montsant. Presentació de l'opuscle del Parc Natural. A càrrec d'Albert Margalef i Salvador Palomar.

• 12 d'agost. Ulldemolins (Centre Cívic). 19.30 h. La guerra a Montsant. A càrrec de Salvador Palomar.

• 13 d'agost. Vilella Baixa (teatre). 20 h. Festa i foc. A càrrec de Raquel Ferret.

• 14 d'agost. Siurana (església). 19.30 h. El castell de Siurana després de la reina mora. A càrrec d'Ezequiel Gort. 

El passat 2007 vam viure, a la ciutat de Reus, l’estrena del nou ball de la moixiganga. Des de Carrutxa, ja vàrem intentar explicar que, històricament, la moixiganga reusenca tenia poca similitud amb les danses i acrobàcies relacionades amb les moixigangues religioses que es varen consolidar al Principat a partir del segon terç del segle XIX.

Avui, però, volem parlar d’una moixiganga ben diferent. D’unes influències vingudes d’arreu, d’aquí i de fora del nostre país. Així doncs, i amb la voluntat de compartir experiències i fer de les nostres festes un punt d’intercanvi i cohesió social, col·laborarem amb una activitat que vol reforçar el sentit més inclusiu de la festa. Els joves del Circ Social de Reus presentaran les seves acrobàcies, una nova moixiganga. De fet, es tracta d’un costum que molts d’aquests joves, sobretot aquells que han vingut des del Marroc, ja practicaven al seu país d’origen. El més rellevant és que moltes de les figures que aquests joves representen són ben similars a les que podem veure en les moixigangues del nostre país.

De ben segur que serà un acte enriquidor i que ens servirà per obrir un debat sobre la inclusió social i els beneficis de compartir estils i influències en el marc de les nostres manifestacions festives. Amb tot això, us convidem a assistir en aquest acte que tindrà lloc el pròxim dia 29 de maig, al local dels Xiquets de Reus, a les 7 del vespre. Us hi esperem!

El costum de tallar un arbre alt i plantar-lo al mig d'una plaça és ben antic. En l'actualitat, són moltes les poblacions que celebren aquesta festivitat amb les típiques plantades com a element central: Folgueroles, Òrrius, Camporrells o Canals, entre moltes altres.

Sembla que a la ciutat de Reus l'arbre de maig també s'havia plantat en el passat. Per això, fa tres anys que la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, junt amb la col·laboració d'altres entitats, ha recuperat i mantingut viva la festa fins avui dia. 

Aquest any, tots els actes es desenvoluparan durant els dies 3, 4 i 5 de maig, amb la corresponent plantada i engalana, com és habitual. Tota una ocasió per gaudir de l'arribada d'aquesta festa primaveral!  

Totes les activitats les podreu veure al Facebook de Carrutxa, on s'ha compartit el programa. 

Us presentem el programa definitiu de la III Jornada d'Associacionisme i Cultura Popular que tindrà lloc el pròxim dissabte dia 16, a l'Arxiu Municipal de Reus. 

Recordeu que podeu fer les vostres inscripcions a carrutxa@gmail.com, les qual inclouen les publicacions sobre les recerques de Carnaval realitzades a les comarques del Baix Camp i el Priorat. 

Amb motiu de la III Jornada d'Associacionisme i Cultura Popular s'exposarà a l'Arxiu de Reus Ordeno, mano i disposo, una mostra que aprofundeix en la festa del Carnaval i que l'aborda des d'una prespectiva barcelonina, històrica i social. Creiem que la presència d'aquesta ciutat no pot faltar en aquesta jornada d'estudi dedicada al Carnaval i volem agraïr a Pep Fornès i al Museu Etnològic i de Cultures del Món que ens hagin cedit aquesta exposició.

L'exposició pren com a punt de partida els bans satírics que, durant els anys 80, van redactar i difondre col·lectius de diferents barris, especialment el Consell dels Bulls de Gràcia. A partir d'aquesta expressió festiva i literària, s'inicia un repàs per la celebració del Carnaval i les diferents etapes de prohibició, tolerància i censura que va patir en el període contemporani.

Des de la celebració més oficial fins als grups que s'aplegaven a parcs i fonts, passant pels carnavals de barri, es fa un retrat d'aquesta festa de disfresses, rues, balls, murgues i enterraments de la sardina fins a arribar al capítol dramàtic de la Guerra Civil i la seva prohibició.

El primer Carnaval després de la dictadura, el de 1980, està encara fortament regulat per les autoritats, que prohibeixen les comparses i l'ús de màscares fora dels actes oficials. Tot i aquestes limitacions, els diferents barris també duen a terme actes on s'hi manifesta la forma més punyent i transgressora d'aquesta festa.