Notícies

En aquests dies, diverses persones s'han adreçat –telemàticament, el nostre centre de documentació està tancat a les consultes presencials– interessant-se per les epidèmies que havia patit la nostra ciutat, i el conjunt del país, en altres temps, com els nostres avantpassats afrontaven els contagis...
Per això hem considerat oportú publicar, en digital i obert a tothom, el treball de Montserrat Flores Juanpere Aïllament, religiositat i medicina: estratègies institucionals de resposta a la pesta.
A partir de l'experiència de diverses viles del Camp i del comtat de Prades, entre els segles XIV i XVI, l'autora ens apropa a les mesures que hom prenia per defensar la població de la malaltia. Avui com ahir, l'aïllament n'era una de significativa: tancament de portals, prevenció davant els forasters... i en una societat en què les catàstrofes col·lectives eren vistes com a conseqüència de la voluntat divina, com es demanava l'ajut celestial per a superar la situació. També ens parla de les mesures sanitàries, amb les limitacions de la ciència del moment.
Mostra com algunes de les estratègies s'interferien mútuament –per exemple, tancar una vila i fer professons de pregàries alhora– o la interrelació entre la pesta i altres fenòmens socials, com la xenofòbia, i com les epidèmies van motivar canvis en la mentalitat de la societat.
Tot plegat, una lectura prou interessant per descobrir un altre aspecte de la nostra història i potser també per a reflexionar, des de la distància en el temps, sobre el present.

Els aplecs de Paretdelgada arriben a Reus! 

Després de presentar el llibre Els aplecs de Paretdelgada a la Selva del Camp, toca apropar-los a la ciutat de Reus amb la voluntat de difondre aquesta part tan important de la història del nostre país. Sobretot, però, volem convidar-vos per compartir amb vosaltres l'estudi punyent de Joaquim M. Masdeu i tot allò que ha pogut recopilar al llarg de la seva recerca. 

Des de l'entitat vam voler empènyer aquesta publicació des del primer dia, ja que hi tenim una vinculació professional, però també personal. En tot cas, calia que els sis grans aplecs celebrats a l'ermita de Paretdelgada quedessin per escrit com a testimoni d'un moment en què el nostre país va lluitar per als drets i les llibertats nacionals, abolides per un dur i llarg període franquista.

L'acte comptarà amb la presència del seu autor, Joaquim M. Masdeu, i de Rafael Català, responsable del pròleg. Serà el dia 11 de març a les 19.30 h a l'Arxiu de Reus. Us hi esperem!  

El pròxim dijous presentarem el llibre editat per l’entitat Els aplecs de Paretdelgada. Tot i que surt a la llum després de seixanta anys dels fets, és una bona notícia que ben aviat el puguem tenir a les nostres mans.

No és casualitat que des de l’entitat hàgim optat per tirar endavant amb aquesta publicació, ja que la història dels aplecs de Paretdelgada havia de posar-se per escrit i és que els sis grans aplecs celebrats en aquesta ermita foren manifestacions de cultura popular per la presència de sardanes, castells i la cançó protesta.

Joaquim M Masdeu, el seu autor i qui presentarà el llibre aquest dijous, ens parla d’un episodi de la història del nostre país que ens permet mirar cap al passat recuperant la memòria.

Aquesta publicació ens permet conèixer i reflexionar sobre la resistència cívica i cultural en un moment en què es volia reafirmar la identitat cultural dels Països Catalans davant un règim repressiu.

El llibre ens parla de com a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta afloren diferents protestes, el moviment obrer pren força i apareix el fenomen de la nova cançó i molts altres elements que evidencien la voluntat de resistència cultural i defensa de les llibertats nacionals. En aquest context, els aplecs de Paretdelgada a la Selva del Camp són una mostra d’aquesta voluntat de fer país després de l’intent, per part del règim franquista, d’abolir qualsevol rastre de la llengua i la cultura catalanes.

L’acte se celebrarà el dia 27 de febrer, dijous, a les 8 de vespre al Castell de la Selva del Camp.

Us hi esperem!

El dia 19 de febrer estrenem, a 2/4 de 8 del vespre al nostre local, l’exposició La Palma per al poble, una mostra fotogràfica dedicada al 3 d’agost de 1979, quan Taronjada Natural —que vam recordar en el documental sobre el Mas de la Solfa— va organitzar una cercavila reivindicativa per evitar l’enderrocament de La Palma.

Aquest espai situat al carrer Ample ja va patir la seva clausura durant el franquisme i, més tard, va ser posat en perill per part de l’Ajuntament amb la voluntat de derruir-lo. Tanmateix, aquest grup d’animació va voltar pels carrers del nostre nucli antic i durant anys va protagonitzar diverses mobilitzacions amb un únic objectiu: salvar La Palma.

Aquella acció va ser capaç d’obrir el debat sobre la preservació d’aquest conjunt arquitectònic, que en el seu moment es va convertir en una de les societats populars implicades en l’organització dels carnavals reusencs durant el primer terç del segle xx.

L’exposició recull, a través de diferents imatges de la cercavila, aquesta acció reivindicativa que va defensar una part important del nostre patrimoni històric amb recursos populars i festius com els gegants, les auques i el so de les gralles.

Es tracta d’una mostra que s’emmarca en el quarantè aniversari de l’entitat i evidencia la nostra visió més àmplia de la memòria històrica, no sempre dedicada a la Guerra Civil. Ens permet, doncs, recordar que l’aparició de Carrutxa es donà en un moment en què la ciutat bullia d’inquietuds culturals.

Per tot això, volem anunciar que a finals de març realitzarem un Compartir el Coneixement sobre la història de La Palma per tal de donar a conèixer la trajectòria d’aquesta societat i posar en valor els testimonis que la van viure.

L’exposició es podrà veure al nostre local (Travessera del c/ Nou de Sant Josep, núm. 10) durant l’horari d’atenció al públic.

Lloc de l’exposició: Local de Carrutxa.

Dates: del 19 de febrer al 20 de març de 2020.

Horari: de dilluns a divendres de 5 a 8 del vespre.

El pròxim dia 22 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, presentarem al nostre local el documental El Mas de la Solfa! Aquest reportatge, dirigit per Júlia Urgell i amb el suport de la Fundació el Solà, explica la història del grup d'animació "Mas de la Solfa" que va existir durant la dècada dels anys 80 a la Fatarella (Terra Alta).

Es tractava d'un grup polifacètic i activista social que va aconseguir una de les seves principals fites: recuperar
una forma d'habitar el carrer després dels anys de la dictadura franquista. Amb les gralles, la percussió i els capgrossos com a protagonistes van realitzar múltiples cercaviles, concerts de gralles, espectacles d'escenari i
espectacles de dimonis.

Al curtmetratge hi apareixen veus del mateix grup, membres d'altres grups amb els quals van tenir relació (Arturo Gaya de "la Baldufeta" i Salvador Palomar de "Taronjada Natural") i generacions posteriors que van créixer marcades pel grup. Hi destaca la figura del músic Toni Pellisa, el qual va ensenyar a tocar la gralla a molts grups de les Terres
de l'Ebre.

La presentació del documental comptarà amb la participació de la seva directora, de Salvador Palomar i Mariona Quadrada. 

No hi falteu!