Notícies

El dissabte 24 de gener us esperem al Ball d'Hivern!

Hem iniciat la renovació del nostre espai web. És possible que hi hagi pàgines que no funcionen o que presentin continguts de prova. Disculpeu les molèsties.

El dilluns 1 de desembre de 2025, a les 7 del vespre, al local de Carrutxa, us proposem una nova sessió del cicle «Lectures», dedicat, aquesta vegada, a la figura mítica del comte Arnau.Tot i que la seva llegenda es vincula a comarques de la Catalunya Vella, la narració és coneguda arreu dels Països Catalans.

Començarem llegint alguna de les versions de tradició oral de la cançó que explica la seva condemna aplegades a diverses comarques, com les aplegades al Baix Camp i al Priorat, i després farem el comentari d’algunes de les moltes versions literàries que s’han escrit sobre el personatge.

Aquesta activitat és gratuïta, però us recomanem fer inscripció prèvia a carrutxa@gmail.com per tal de preparar el material

El dissabte 22 de novembre us proposem un taller d'introducció al pandero quadrat, instrument utilitzat per acompanyar el cant, antigament per part de noies, que interpretaven cançons als casaments, bateigs i altres festes, per captar a benefici d'una confraria, generalment la del Roser o del Santíssim. Al Baix Camp,  l'Aleixar fou una població on es cantava amb el pandero i s'han aplegat diverses mostres d'aquest repertori.



El taller, a càrrec de Laia Pedrol, començarà a les 5 de la tarda, a la Sala de Cultura de l'Aleixar. Després del taller, a les 7, al mateix lloc hi haurà una conferència sobre la tradició de les cançons de pandero a l'Aleixar,  a càrrec de Salvador Palomar. L'assistència és lliure, prèvia inscripció escrivint a carrutxa@gmail.com. 

L'activitat és organitzada per Carrutxa amb la col·laboració de l'Ajuntament de l'Aleixar i el suport dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El cicle Lectures és un espai de trobada per parlar de llibres, autors i temes literaris que formen part de la nostra cultura popular, en el sentit més ampli i viu del terme.

En aquesta primera sessió us proposem endinsar-vos en el misteri del Sant Graal, el recipient mític vinculat a la màgia, la curació i la figura de Crist, que ha inspirat innombrables llegendes i relats, des de l’edat mitjana fins als nostres dies.

Jornades de treball. Reus, 7 i 8 de novembre de 2025

En el marc de les activitats que hem programat enguany sobre la història i l’evolució de les festes reusenques, hem considerat oportú dedicar unes jornades al teatre popular festiu i fer-ho tot incidint en el paper de la dona en aquestes representacions.

La participació a les jornades és lliure, però us demanem que us apunteu per tal de preveure l'assistència, preparar material i determinar la sala. Per formalitzar la vostra inscripció, envieu un correu a carrutxa@gmail.com, indicant a quines sessions voleu assistir.

Aquí trobareu més informació i el programa previst

Vine a descobrir com els noms de lloc reflecteixen aspectes de la història, les creences o el llegendari, amb l'exemple de la serra de Montsant. 

Dilluns 20 d’octubre a les 7 de la tarda, al local de Carrutxa (Trav. C/ Nou de St Josep, 10, baixos). Xerrada d’Àngela Marín i Salvador Palomar, La toponímia, llengua i patrimoni. Les roques de Montsant

Activitat dins la programació del Correllengua 2025 a Reus

El proper dijous 2 d'octubre, a les 7 de la tarda, es presentarà a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3), el llibre de Bienve Moya, Tocats de festa. Espai de convivència, escola de participació ciutadana. L'acte comptarà amb la presència de l'autor, de Rafael Català (editor) i de Ferran Sugranyes, de Carrutxa.

Us hi esperem.

Un nou pòdcast sobre cultura popular

Aquest estiu s'ha començat a emetre el pòdcast «La dansa dels dies» en què Àngela Marin, antropòloga, i Òria Valls, historiadora de l'Art, ambdues membres de la nostra entitat, dialoguen sobre diversos aspectes de la cultura popular.

Els continguts previstos són:

dijous 7 d'agost -  Per què fem festa? Un viatge als orígens 
dijous el 14 d'agost - Sant Magí w/ NR (groc)
dijous 21 d'agost – Entre foc i diables: la festa sense déus
dijous 28 d'agost -  El foc domat i la cultura en tensió 
dijous 4 de setembre -  Aires de burla i els que no volen escoltar 
dijous 11 de setembre -  Vents del més enllà I xiuxejos del poble 
dijous 18 de setembre - Aigues tèrboles i processons de canvi 
dijous 25 de setembre - Sirenes, alògues i els misteris de l'aigua
dijous 2 d'octubre: Camins de Fe i Foc: Santa Tecla i la Glòria del Martiri (Especial Santa Tecla) 
dijous 9 d'octubre: Mireu-nos amb ulls d'amor: Candela i Salvació de Reus (Especial Misericòrdia) 

El pòdcast ha estat produït pel Diari de Tarragona

Dimarts 16 de setembre, a les 7 de la tarda a l’Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3), tindrà lloc la conferència: La pólvora fa festa. Els orígens del model reusenc de ball de diables, a càrrec de Salvador Palomar.

És prou conegut que el model reusenc —i d’altres poblacions properes del Baix Camp i el Priorat—de Ball de Diables, sense representació teatral de la lluita entre el cel i l’infern, ni personatges definits, constitueix una forma específica de manifestació festiva en el conjunt de manifestacions festives de foc de Catalunya. Una forma del ball que, en l’actualitat, només es conserva en celebracions molt concretes, a Reus i les Borges del Camp, però que ha deixat petjada —en la indumentària, per exemple— de les colles d’aquestes comarques.

Tot i la seva vinculació als balls conservats en altres comarques —que tenen els seus orígens en les celebracions medievals del Corpus— el model reusenc no és tant conseqüència d’una pèrdua de components simbòlics o una degradació, com s’ha afirmat, com el resultat de l’evolució d’una pràctica —a la fi de l’Antic Règim, al tombant dels segles XVIII i XIX— en una ciutat de gran activitat industrial i comercial, que atorga a la pólvora un paper cabdal en la festa. És, en definitiva, un model històric que correspon al període contemporani, propi de la societat industrial, en què l’associacionisme esdevé el motor de la festa.

La xerrada és resultat d’un exhaustiu treball de recerca realitzat durant anys a partir de fonts documentals i d’hemeroteca, que complementa el treball sobre la indumentària realitzar per a l’IPEC en els anys 2023-24. Aquest treball es publicarà en els propers mesos.

Com cada any, la nostra associació participa en jornades i cicles de divulgació sobre la història i el patrimoni cultural dels pobles del Baix Camp i el Priorat. Entre aquestes activitats, destaca la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant. Des de la seva creació, amb l’objectiu de mostrar el patrimoni cultural d’aquestes poblacions, el Parc ha programat conferències, exposicions i sessions audiovisuals sobre temes com l’arquitectura popular, la religiositat, les festes, el folklore oral, el cançoner o la història dels pobles.

Enguany, continuarem apropant-nos als temps medievals, de la mà d’Ezequiel Gort, i Salvador Palomar, ens proposarà una lectura del paisatge per mitjà dels topònims, noms que ens parlen de formes, usos i creences. I en el cinquantenari de la mort de Salvador Vilaseca i Anguera, Jaume Massó ens parlarà de la recerca d’aquest prehistoriador i museòleg, cabdal en el coneixement del nostre territori.

Totes aquestes activitats són obertes al públic i us convidem a assistir-hi, en la mesura que us sigui possible.

Els vestits de ball de diables, des de tombants del 1800 al primer terç del segle XX, emprats a les festes del Baix Camp i el Priorat, constitueixen un patrimoni etnològic i artístic prou important. La tècnica decorativa d'aquesta indumentària consisteix en elements tèxtils cosits damunt la base del vestit —a diferència dels d’altre poblacions de Catalunya, que són pintats— i ofereix una riquesa de formes i colors força interessant.

Aquesta exposició fotogràfica presenta, en detall, algunes d'aquestes decoracions dels vestits conservats en l'actualitat al fons del Museu de Reus o per particulars, com el que forma part de la mostra.

La mostra restarà oberta fins a finals de maig, al nostre local, les tardes de dilluns a divendres.

Després d’un curs 2024-25 molt intens, en què hem redreçat el treball de l’entitat quant a les recerques i l’organització dels materials al local, aquest mes de juny —com hem fet altres anys— tornem a parlar i a reflexionar sobre la festa, del passat a l'actualitat, i us proposem tres sessions de conversa-debat:

Dilluns 2, «Construint la tradició. Nous costums festius a Reus», amb Àngela Marin i Salvador Palomar.

Dimecres 11, «El juny festiu: Corpus i la seva vuitada, Sant Joan i Sant Pere», amb Ezequiel Gort, Salvador Palomar i Òria Valls.

Dimecres 18, presentació del llibre «Tocats de festa» de Bienve Moya, amb l'autor, Rafael Català, editor, i Ferran Sugranyes.

Totes les activitats tindran lloc al nostre local, a les 7 de la tarda.

«Preservar el coneixement del passat: Salvador Vilaseca i Anguera, arqueòleg, historiador i museòleg», conversa amb Ezequiel Gort, Jaume Massó i Salvador Palomar, al local de Carrutxa, el dimarts 13 de maig de 2025 a les 7 de la tarda.

Amb motiu dels 50 anys de la mort de Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d’abril de 1896 – 13 d’abril de 1975), ens volem apropar a la seva figura des de diferents vessants: impulsor i director del Museu de Reus, i col·lector de la documentació de l’Arxiu, del qual també fou director, va formar una important col·lecció arqueològica, alhora que s’ocupà d’aplegar materials dels oficis preindustrials existents a la ciutat i comarca, entre moltes altres peces.

Des de Carrutxa ens ha interessat destacar la seva tasca respecte al patrimoni etnològic i la seva col·laboració, per mitjà de l’Associació d’Estudis Reusencs, amb Ramon Violant i Simorra, que es reflecteix en la publicació de l’Etnografia de Reus i la seva comarca, obra que documenta diverses peces del fons del Museu

El 17 i 18 de maig, les jornades sobre la pedra seca, a La Porta del Congost (ermita de St Antoni, Ulldemolins) arriben a la seva quarta edició, oferint activitats per conèixer i valorar aquesta tècnica ancestral reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Des de Carrutxa, participem a les jornades, presentant el nostre treball sobre «El patrimoni de l'aigua» iniciat a partir d'un programa de recerca de l'IPEC.

Podeu consultar el programa, clicant a més informació

El proper dimecres 2 d'abril presentem la recerca sobre la indumentària del ball de diables a Reus i altres poblacions del seu entorn.

Iniciat com un programa de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya —que ara es troba en curs d'ampliació—, aquest treball ens apropa a la diversitat de la indumentària d'una manifestació festiva que presenta característiques singulars pel fet que, a diferència dels altres balls de diables catalans, tots els vestits són diferents i han estat elaborats amb decoracions fetes amb elements tèxtils, afegits sobre una base de tela de sac o lona, de cotó o lli, en una pràctica continuada durant més de dos segles i que és plenament vigent en l'actualitat, que, a més a més, es vincula al fet de participar individualment en cada sortida del ball de diables.

El treball inventaria diferents models de vestits dels segles XIX al XXI de propietat particular, i incorpora també l'estudi de la col·lecció excepcional conservada al Museu de Reus.

Dimecres 2 d'abril, a les 7 de la tarda
Centre Cultural «El Castell» (Plaça del Castell, 3A), Reus
Presentació de la recerca
«La indumentària del ball de diables. Un patrimoni material i immaterial viu»

A la primera meitat del segle XVII, la documentació municipal comença a recollir sistemàticament la presència, a les festes majors i a les solemnitats, d'elements festius que han arribat fins al present: els gegants, l'àliga, la mulassa o algunes danses en són exemples. I també l'ús de la pólvora com a recurs festiu.

Prenent la data de 1625 com a referent, per ser l'any en què va arribar a Reus la relíquia del patró de la vila, sant Pere, ens proposem dedicar aquest any a parlar de l'evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.

Us convidem a seguir i a participar en  les activitats que anirem anunciant a partir d'aquest mes de febrer.

El proper dissabte 11 de gener tindrà lloc, a Ulldemolins, una activitat sobre el pandero quadrat que organitzem, en col·laboració amb l'Ajuntament i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.

A les 5 de la tarda. Taller de tocs i tonades amb Laia Pedrol. Prèvia inscripció al correu carrutxa@gmail.com
A les 7,  xerrada «Els rituals del pandero» a càrrec d'Albert Margalef i Salvador Palomar.
A les 8. Actuació amb TRÄ: Laia Pedrol (veu i el pandero) i Marc Serrats “Xerramequ” (veu i guitarra).

Lloc: Centre Cívic 1 d'Octubre (C. Saltadora)

Ulldemolins és una població prioratina que havia comptat amb una llarga presència de la pràctica de cançons de pandero, a càrrec de les majorales de la confraria del Roser, una part de les quals va poder ser recollida de la memòria oral. També es va reproduir el pandero del segle XVIII que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona, que ha tornat a sonar en alguns esdeveniments, amb la Laia Pedrol. D'altra banda, Albert Margalef i Salvador Palomar ens aproparan a l'estat de la qüestió de la recerca històrica sobre aquest instrument en l'àmbit del Camp i el Priorat.

Si voleu participar, podeu omplir aquest formulari.

Fòrum Gallicant és un espai on debatre i visualitzar experiències, contextos, conceptes i innovacions per reflexionar entorn el món rural.

La tercera edició del Fòrum Gallicant, el 18 de desembre de 2024, a Arbolí, vol centrar-se en l’estudi i difusió de la temàtica del patrimoni històric en el si dels paisatges agroforestals resilients. Parlarem del llegat neolític, romà, àrab i medieval al context de Gallicant, el Priorat i les Muntanyes de Prades. Parlarem també de reptes i el llegat de la pedra seca i dels perills i beneficis de la museïtzació dels entorns naturals protegits. En aquesta tercera edició es proposa un programa de conferències i tallers orientat a propietaris forestals, emprenedors del món rural, investigadors i públic general.

L'acte, organitzat pel Centre d'Estudis del Gaià, tindrà lloc el diumenge 15 de desembre, a 2/4 d'1 del migdia, a la sala d'Actes del Casal de Vila-rodona. La presentació anirà a càrrec de Salvador Palomar, membre de Carrutxa-

L'octubre de 1934 esclatà un moviment revolucionari contra el govern de la Segona República Espanyola, per la involució conservadora del govern republicà. A Astúries, la revolució provocà enfrontaments sagnants entre les organitzacions dels treballadors, agrupades en l'Aliança Obrera, i les forces enviades pel govern: la guàrdia civil i l'exèrcit.
El 6 d'octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclamè l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Aquest intentcomportà l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'estat espanyol.
En moltes poblacions de Catalunya aquells dies foren de revolució social i comportaren una forta repressió i empresonaments que no va acabar dins que el Front d'Esquerres va guanyar les eleccions del febrer de 1936.

Als 90 anys d'aquells fets, ens hi volem apropar amb una taula rodona que tindrà lloc el divendres 4 d'octubre a les 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus. Comptarà amb la participació de Manel López Esteve, historiador, professor de la Universitat de Lleida i autor del llibre «Els Fets del 6 d'Octubre de 1934»; Xavi Milian Nebot, historiador, editor del llibre «El 6 d'Octubre roig» i Salvador Palomar, que introduirà l'acte.

Organitza Carrutxa amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp

El divendres 11 d'octubre, a 2/4 de 6 de la tarda, parlarem d'aquesta publicació a Miravet, un dels centres terrissers més importants de les terres de l'Ebre i que continua la seva activitat.

El Vocabulari tècnic de la indústria terrissera (1950),  de Ramon Violant i Simorra, ha estat publicat per l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i l'editorial Garsineu. L'edició ha comptat amb el suport d'institucions i entitats, com Carrutxa.

El llibre que incorpora més de 1.500 paraules, unes 500 il·lustracions i una trentena de fotografies sobre aquest treball artesà, cabdal en la nostra cultura. El vocabulari abasta tot el procés d'elaboració, des de l'extracció de la terra fins a l'embolcall de les peces ja acabades, realitzat a partir de les visites que Violant i Simorra va fer a una quarantena de centres terrissers dels Països Catalans al llarg de deu anys.

És una obra que ha restat inèdita durant més de setanta anys. Va ser redactada i acabada l’any 1950 i Violant la va fer per presentar-la a un premi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que la va guardonar el 1951. L'edició del llibre ha anat a cura d' Ignasi Ros.

Aquest estiu hem continuat amb la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni cultural en col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant.

D'una banda, amb xerrades sobre els treballs de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, els anys 1932 i 1933, una activitat que es va iniciar amb motiu del centenari de l'inici d'aquest històric projecte de recerca. De l'altra, amb una aproximació a la toponímia popular d'elements destacats del paisatge —roques, tormos o puntes— que mostra la creativitat popular en la interpretació de les formes generades per l'erosió, però també els usos de les pedres com a fita o rellotge solar, o que es vincula a fets històrics com l'eremitisme. Com és habitual, les activitats de divulgació han esdevingut un bon recurs per ampliar la recerca.

També, en l'àmbit de la memòria històrica, hem continuat aplegant testimonis sobre el pas del front de la guerra de 1936-39 pels pobles de Montsant, l'exili d'una part de la població, la repressió i la vida diària a la postguerra.

Des de Carrutxa i l'Arxiu de Reus, en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, us proposem un nou cicle d'activitats sobre la memòria històrica de la lluita antifranquista, a començaments d'aquest mes de juny, tot coincidint amb els seixanta anys de l'últim gran Aplec de Paretdelgada a la Selva del Camp, el 13 de juny de 1964.

Amb aquestes activitats ens volem apropar al coneixement dels moviments d'oposició a la dictadura, a redós de l'Església, en les vessants social i nacional, així com al paper de les manifestacions de cultura popular com a component de la resistència al franquisme.

Dimarts 4 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus
Els capellans obrers. Antifranquisme i Església
Conversa entre Neus Baena i Jaume Fernàndez

Dimarts 11 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus
Conferència de Salvador Palomar,
Contra la pau de Franco. L'Aplec de Paretdelgada de la Selva del Camp del 1964
 

Exposició a l'Arxiu de Reus, del 10 al 21 de juny:
Sardana, cultura i germanor 1959-1964
Organitzada per la colla sardanista Germanor de la Selva del Camp

Dijous 6 de juny, a les 7 de la tarda, es presentarà al nostre local el llibre d'Amadeu Carbó, La nit de Sant Joan. Festa, llegat i patrimoni, publicat per Edicions Morera.
La nit de Sant Joan, el 23 de juny, és una nit màgica: és la nit de les herbes, la nit de l'aigua i la nit del foc. També és nit de sortilegis, de rondalles i llegendes.

Vinculada al solstici d'estiu, és una festa celebrada arreu del país que ha conservat trets ancestrals, com les fogueres i s'ha adaptat a entorns diversos, generant nous costums. Através de breus capítols, aquest treball vol contribuir a preservar, donar a conèixer i interpretar les formes tradicionals, i alhora totalment contemporànies, de celebrar la nit de Sant Joan. El llibre proposa una visió de síntesi de la festa que també incideix en el seu caire reivindicatiu, a partir de nous significats com el de la Flama del Canigó.

Amadeu Carbó i Martorell (Barcelona, 1970) és educador social, folklorista i escriptor. Activista de la cultura popular, en diversos àmbits, ha escrit nombrosos articles i llibres.

El dissbte 8 de juny tindrà lloc a Reus, al passeig de Sunyer —em el tram entre el C/ Prat de la Riba i la Pl. Joan Rebull— una nova edició de l'Epíleg, fira de llibres i idees radicals i de proximitat. Enguany està dedicada a les figues de Joan Salvat Papasseit i Vicent Andrés Estellés.

Carrutxa hi serè present amb una parada del les nostres publicacions de proximitat. Enguany hem col·laborat en l'edició per part de l'editorial Rafael Dalmau del llibre d'Ezequiel Gort, El comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals, un treball a partir del qual estem fent presentacions i xerrades de divulgació del territori per diferents poblacions del Baix Camp i el Priorat.
A la fira també hi seran presents els companys de la revista Caramella, peresentant el número 50 de la publicació.

Aquest 2024 continuem amb les presentacions del llibre d'Ezequiel Gort i Juanpere, El comtat de Prades i la baronia d'Entença en el temps medievals, editat per Rafael Dalmau ed., amb la col·laboració de l'entitat.

El dimecres 20 de març, es va presentar a Tarragona —Casa del General, c/ Major, 14— amb la participació, a més de l'autor, de Valentí Gual Vilà, prologuista i professor d'Història a la UB, i Lurdes Malgrat, directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de Tarragona. El 17 d'abril, es va fer la presentació a les Borges del Camp, i el 18, a Alcover. El dia 26, a Vilaplana. 

El proper dissabte 11 de maig tindrà lloc la presentació del llibre a l'Ateneu Josep Taverna d'Alforja

Anirem actualitzant el calendari d'activitats.

Aquest mes de març, a partir del dimecres dia 4, estrenarem una mostra de fotografies antigues de dones a les fonts urbanes de diverses poblacions, les quals ens permetran recordar que carregar cada dia l'aigua per al consum de la casa ha estat, principalment, una tasca assignada a les dones.

Totes les imatges ens permetran reflexionar tant sobre la importància del treball femení en l'àmbit domèstic, tant o més invisibilitzat que el treball assalariat, i sobre l'aigua com a element indispensable per a la subsistència.

No és casual que la majoria de fotografies concentrin dones i xiquetes al voltant dels indrets que les motiven. En les imatges circulades com a postals, el títol fa referència a la font, obviant la presència humana. Les imatges ens mostren també els atuells emprats en el passat per al transport de líquids, la majoria fets de terrissa.

La mostra es podrà veure al nostre local de dilluns a dimecres des de les 17 h fins a les 20 h de la tarda. 

Us hi esperem! 

El dimecres 21 de febrer, Oriol Riart Arnalot, autor de Érem feres. Diaris personals de combatents de la Guerra Civil (Lleida: Pagès ed., 2023) conversarà amb Salvador Palomar, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Central Xavier Amorós, sobre aquest llibre, que aplega el testimoni de trenta-nou diaris personals, en part inèdits.
Menys abundants que les memòries, escrites anys després i on es fa notar el pas del temps en la visió o el coneixement global del conflicte, els diaris constitueixen una font directa que reflecteix vivències del moment en què es redacten. Diaris que ens parlen de la separació de l'entorn familiar, de les condicions de vida al front, de la participació ens combats, d'incerteses i esperances.
Una nova manera de mirar una guerra que, des de fa anys, ha generat no poca bibliografia.

L’exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme», oberta al públic des del 16 de novembre del 2022, tanca aquest mes de gener, amb un seguit d'activitats complementàries:

El dimarts 9 de gener, a les 6 de la tarda, xerrada «Les Fosses properes. Del front a les muntanyes, a la ciutat ocupada», a càrrec de Salvador Palomar i Montserrat Flores. A la sala petita del Museu Salvador Vilaseca on es podrà veure també l’exposició «On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya».

El dissabte 13 de gener, a les 11 dl matí, tindrà lloc una ruta pels espais vinculats a la figura de Cipriano Martos a la ciutat. El mateix dissabte 13, es farà l’últim passi de la ruta «La postguerra a Reus», l’activitat que Ans Educació ha dut terme durant el 2023 i que inclou també la visita comentada a l’exposició.  I el refugi de la Patacada acollirà «On-a II: refugi antiaeri de Reus», un projecte d’enregistrament en directe de composicions de l’artista Silvio Álvarez que de forma inèdita serà obert al públic. Es farà el dissabte 13 de gener, a les 18:00 h.

El dilluns 15 de gener tindrà llocla xerrada «L’Entrada dels nacionals. Testimonis de l’ocupació franquista» a càrrec de Salvador Palomar.».  A les 19:00 h, al local de Carrutxa.

Com a acte de cloenda de l’exposició, el Museu Salvador Vilaseca acollirà «36+1». Un espectacle basat en «36 poemes a partir del 36», del poeta Ricard Creu Es farà el dimecres dia 17 de gener, a les 18:00 h, al Museu Salvador Vilaseca.

Durant la postguerra, una època de penúries, l’escassetat d’aliments, la fam i l’estraperlo eren a l’ordre del dia. Llavors, el govern controlava la distribució de mercaderies i assignava a la població una quantitat concreta de productes bàsics: sucre, arròs, farina, oli, verdures…

Aquesta manca d’aliments va comportar l’obligació d’establir un règim de racionament centrat en aquests productes de primera necessitat. D’aquesta manera, però, el govern també exercia un control sobre la distribució del gènere, però també de la gent.

Les persones, doncs, i el seu enginy fou cabdal per convertir en menjar allò que no eren ni sobres i poder, així, sobreviure. De tot això ens en parlarà la Mariona Quadrada a la xerrada titulada Molta fam i l’enginy de les dones que tindrà lloc el proper dia 15 de novembre a les 19:30 h al local de l’entitat (Trav. del c/Nou de St. Josep, 10, baixos).

El passat dissabte 12 d’agost es va presentar l’obra d’Ezequiel Gort Juanpere, El comtat de Prades i la baronia d’Entença en els temps medievals, publicació de Dalmau editor. Un volum, segons explica l'autor, és resultat de dècades de recerca, que es va concretar en una trobada en aquesta petita població del Priorat i que ha comptat amb la col·laboració de la nostra entitat.

Amb pròleg de Valentí Gual Vilà, el llibre, un volum de 640 pàgines, ens apropa a la història de les poblacions del Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà o les Garrigues i, en definitiva, al conjunt del país, en la mesura que mostra les intenses relacions entre els diversos territoris catalans a l’època medieval.

En les properes setmanes, en col·laboració amb l'editorial Dalmau, d'ajuntaments i associacions locals, anirem preparant presentacions en diverses poblacions:

Prades (Baix Camp). Divendres 18 d'agost, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic.
Falset (Priorat). Dissabte 19 d'agost, a les 12 del migdia (lloc per confirmar)
Ulldemolins (Priorat). Dimecres 23 d'agost, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic
Farena (Alt Camp). Dissabtes 25 d'agost, a 2/4 de 6 de la tarda, a l'envelat de Festa Major.
Cornudella de Montsant (Priorat). Dissabte 2 de setembre, al casal Jaume I, a les 7 de la tarda
Cabassers (Priorat). Dissabte 9 de setembre, a les 7 de la tarda, sala del Cine
Marçà (Priorat). Diumenge 10 de setembre (a concretar)
Reus (Baix Camp). Dimecres 20 de setembre, a les 7 de la tarda, a l'Arxiu Municipal i Comarcal
L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp). Dilluns 6 de novembre, a la sala municipal

Enguany, com és habitual, la nostra entitat tornarà a col·laborar amb el Parc Natural de la Serra de Montsant en el cicle de xerrades d’estiu dedicat al patrimoni cultural dels pobles de Montsant.

Es tracta de diferents activitats que pretenen difondre els resultats de les recerques efectuades per Carrutxa, però que també volen apropar el patrimoni cultural de la comarca i de retruc retornar a la seva societat aquelles veus i experiències que han fet possible el coneixement i la memòria.

Aquest cop es proposen temes ben diversos com el patrimoni cultural del foc, que anirà des de la vessant més quotidiana fins a la més festiva; la cultural oral, d’una immensa varietat de formes; i, en el marc del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es parlarà també de la tasca efectuada als pobles de la comarca amb un especial èmfasi a Cabacés i Margalef.

Aquí us deixem l'agenda! 

Des de fa més de 40 anys, la nostra entitat treballa sobre el patrimoni cultural del territori que ens és més proper, a partir de la recerca documental i la memòria de les persones. Des de l'associacionisme, amb rigor i amb voluntat de que el coneixement crític esdevingui un factor de cohesió, debat i dinamització social.  Les publicacions, sobre paper o en format digital, han estat una eina cabdal en la nostra tasca de difusió.

Per això, aquest mes de juny, serem presents a l'Epíleg, fira d'idees i llibres radicals i de proximitat, a Reus, amb les nostres publicacions i en col·laboració amb Rafael Dalmau ed. La fira tindrà lloc el proper 10 de juny, de 10 del matí a la 1 de la nit, al passeig Sunyer de Reus.

El dijous 4 de maig es presenta, al nostre local, el llibre Biblioteca llibertària, antologia de textos anarquistes de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841- Barcelona, 1915), escriptor i folklorista, força menys conegut que altres pioners de l'excursionisme i estudiosos de la cultura popular, pel fet de no encaixar amb un model de catalanisme, conservador i catòlic, que s'identifica amb la Reinaixença. La seva vinculació a un republicanisme federal intransigent el portà a l'exili, on va conèixer Bakunin i, al seu retorn a l'estat espanyol, va esdevenir un difusor de les idees de la Internacional.

La publicació d'aquesta antologia, a cura d'Emili Samper Prunera, permet apropar-se al vessant més explícitament llibertari de Cels Gomis, a partir de les seves poesies d'interès polític i social, dels seus opuscles i els articles publicats a la revista Acracia. 

El divendres 28 d'abril, a les 7 de la tarda, al Teatre Bartrina de Reus, tindrà lloc  l'acte de cloenda de l'Any de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya clou la commemoració del centenari de l'OCPC amb un acte «Versar el cançoner» amb les intervencions de diversos músics experts en la transmissió oral i la cançó improvisada així com amb els versos del poeta Josep Pedrals.

L'entrada és lliure, però cal fer reserva per mitjà del web del Teatre Bartrina de Reus.

Aquest 23 d'abril, la novetat a la nostra parada serà l'últim llibre que ha publicat l'associació –desembre de 2022–, una obra d'Antoni de Bofarull, Costums que's perden y recorts que fugen. Reus de 1820 a 1840, en edició a cura de Raquel Ferret i Ferran Sugranyes.

Costums que’s perden y recorts que fugen és un recull dels profunds canvis que es produeixen en la societat reusenca a la primera meitat del segle XIX, en l’etapa en que es produeix l’extinció de moltes estructures socials de l’Antic Règim, en la transició cap a una societat industrial i capitalista. Un llibre que ens apropa a un passat viscut per l'autor, avui recreat, i sovint imaginat, que convé rellegir per copsar que allò que sovint anomenem tradició no és sinó la construcció social en constant evolució que una comunitat fa, en un moment concret de la història, a partir de costums viscuts, memòria col·lectiva i ideologia política.

Un text d'indubtable interès etnogràfic que, alhora, en mou a la reflexió sobre el present.

El dissabte 4 de març es presenta al Centre Cívic d'Ulldemolins, l'exposició itinerant «Cent anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya». La mostra es podrà visitar del 4 al 19 de març.

Amb aquest motiu, tindrà lloc una xerrada, el dissabte 4, a les 6 de la tarda, a la sala 1 d'Octubre del Centre Cívic, a càrrec de:

Jaume Aiats, musicòleg i comissari del centenari de l'Obra.
Salvador Palomar, etnòleg i membre de Carrutxa
Montserrat Solà, antropòloga i redactora de la revista Caramella

Com a cloenda hi haurà cançons populars amb la participació de l'Associaciació de dones «La Carena»

Horaris de l'exposició:
Dissabtes: d'11 a 1 del migdia
Diumenge: d'11 a 2 del migdia i de 6 a 8 de la tarda

Organitza: Revista Caramella

El Museu Salvador Vilaseca presenta del 2 de març al 15 d'abril de 2023, l'exposició «Feixisme mai més. Del Baix Camp a l'infern dels camps nazis». La mostra es pot visitar a la sala de planta baixa, adjunta a l'exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme» i forma part del conjunt d'activitats de memòria històrica sobre aquest període de la nostra història recent que es realitzen enguany.

La recerca que, des de la ciutat de Reus, s’està duent a terme des de l’Arxiu Municipal ha permès localitzar fins al moment un total de 35 persones que varen patir l’horror dels camps nazis.

A més de l’exposició, es duran a terme dues conferències. El dia 24 de març a les 7 de la tarda  al Centre de Lectura de Reus, la historiadora i membre d’Amical de Mauthausen, Rosa Toran, pronunciarà la conferència «Els republicans als camps nazis», i el dia 13 d’abril a les 7 de la tarda a l’Arxiu, l’historiador Axel Baiget parlarà de «D3POR7475. Dels pobles del Baix Camp als camps de concentració nazis».

A la Catalunya de la dècada de 1960 es genera un moviment cultural que vol redreçar el país a partir de la llengua, els llibres i la música. En aquest context neix la llibreria Gaudí, el 1965, impulsada per un grup de socis de Barcelona i de Reus, amb l'objectiu de difondre les edicions, les revistes i els enregistraments de cançó en català.

Al capdavant de la llibreria, la societat hi posa a l'Isidre Fonts Masdeu, activista prou conegut a la comarca i a mig país, per la seva activitat, des de molt jove, en l'organització d'esdeveniments culturals i d'afirmació nacional, entre els que destaquen els Aplecs de la Selva del Camp.

La llibreria, en els primers anys també sala d'art, esdevindrà un establiment de referència quant a la cultura comarcal, de venda de llibres, discos, joguines o revistes, però també punt de trobada de vells i nous militants antifranquistes, sempre vigilada i objecte de registres, que va continuar impulsant iniciatives com la celebració de la festa de Sant Jordi al Mercadal.

Enguany, als seus 91 anys, l'Isidre Fonts ha cedit a l'Arxiu Municipal de Reus un conjunt de documents que fan referència a la creació de la llibreria, però també a la seva activitat personal com a activista a Reus, a la Selva del Camp i en altres poblacions.

Per aquest motiu, el proper dijous 23 de febrer, després de formalitzar la donació, tindrà lloc a les 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus, la conferència de Salvador Palomar, «Llibres, cultura i antifranquisme. Ca l'Isidre, 1965-1975».

Enguany, en el marc de les activitats complementàries generades entorn de l'exposició Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme, duta a terme pel Museu de Reus i en la qual l'entitat n'ha aportat els continguts, dins del cicle en què també hi participen Ans Educació i el Centre de Lectura, proposem aquest mes de febrer obrir les portes de l'exposició fotogràfica titulada La festa amagada. El Carnaval durant el franquisme.

A partir d'aquesta exhibició, que mostra retrats de disfresses, balls privats i àpats de Carnaval, entre d'altres, volem aproximar-nos a la celebració d'una festivitat que el franquisme va prohibir ben aviat. El motiu principal de les seves restriccions fou, doncs, que el Carnaval representava l'antítesi dels valors que volia imposar el nou règim. 

La celebració del Carnaval significava transgredir l'ordre establert, jugar amb els rols, ocultar la identitat sota una màscara o fer crítica i sàtira de temes ben diversos. Amb tot, doncs, un relaxament moral absolutament inacceptable pel nacionalcatolicisme. 

Tanmateix, aquest carnaval va sobreviure, però, com ho va fer? Descobrim, en aquesta mostra, la festa amagada. 

Dates de l'exposició

Del 9 de febrer al 10 de març

Horari de visita

De dilluns a divendres de 17 h a 20 h. 

Lloc 

Seu de Carrutxa. Trav. del c/ Nou de St. Josep, 10, baixos. 

Amb la victòria de les tropes franquistes a la guerra de 1936-39, el nou règim va encetar una etapa de «reconstrucció nacional», en un context d'escassetat de recursos, aïllament internacional, penúria econòmica i de subsistència per a la població, alhora que volia mantenir un absolut control de la població, reprimint i castigant als vençuts.

A partir de la seva recerca i experiència en l'àmbit de la història oral, Dolors Marín Silvestre ens proposa, el proper dia 30 de gener, una primera aproximació a la situació de les classes populars en l'àmbit urbà i el paper de les institucions franquistes que, pretesament, volien mostrar la justícia social respecte a la distribució dels productes de primera necessitat i els programes de beneficència per a les famílies. 

Dolors Marín Silvestre és doctora en Història, experta en moviments socials contemporanis, autora de nombroses publicacions sobre cultura llibertària, la resistència al franquisme, o el paper de les dones en els processos de transformació social al segles XIX i XX.

L'acte tindrà lloc al Museu Salvador Vilaseca de Reus, a les 19 h. Aquesta activitat, organitzada per Carrutxa, s'emmarca dins el cicle d'activitats complementàries a l'exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme». 

Aquest passat 16 de novembre es va obrir al Museu Salvador Vilaseca de Reus (Raval de Santa Anna, 59) l'exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme».
L'exposició, que es podrà visitar durant tot l'any 2023 –fins al 15 de gener de 2024–  ens apropa al període del règim franquista que abasta des de l'ocupació de la ciutat de Reus, el 15 de gener de 1939, fins a finals de la dècada de 1950.

Els continguts de l'exposició sorgeixen, en bona part, de la memòria personal, oral i escrita, i dels testimonis dels protagonistes del moment. Una experiència viscuda que es confronta amb els discursos de Franco, que contrasten amb els testimonis orals de persones de Reus i altres poblacions, obtinguts a partir d'entrevistes realitzades entre en els últims mesos o procedents del fons oral del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria/ Carrutxa. I també de la memòria personal escrita, a partir del buidat d'autobiografies, publicades o inèdites.

Dins un cicle dedicat a les epidèmies que han afectat l'Hospitalet de l'Infant al llarg de la Història, que organitza el Centre d'Estudis d'aquesta població del Baix Camp, Salvador Palomar parlarà del cólera de 1885, un moment en què es confronten ciència i creences, religió i medicina, quan a mesures per al tractament de la malaltia.

En el marc dels actes de la Fira de Santa Úrsula 2022, Salvador Palomar parlarè de «Els diables vallencs, teatre
de carrer i joc pirotècnic», el dilluns 17 d'octubre a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'acters de l'Institut d'Estudis Vallenc.

El cicle de divulgació de la Unió Anelles de la Flama, entitat organitzadora de l'activitat, fa la seva primera parada a la Fira de Santa Úrsula per parlar d’uns dels seus protagonistes absoluts en els darrers anys: els diables vallencs.

El proper dissabte 12 de novembre, al matí,  Carrutxa organitza una jornada a l'entorn del patrimoni immaterial, presentant algunes de les línies de recerca en què hem anat treballant en els darrers mesos i que volem compartir amb tothom. Amb el títol de «Costums que es perden, costums que neixen» es proposen un seguit de reflexions sobre un patrimoni cultural que es construeix en cada moment.

L'activitat tindrà lloc a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3) i l'assistència és lliure.

En el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic 2022, es projectarà el dia 6 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al local de l'entitat, el documental

MEMÒRIES D'UNA PANDÈMIA

Es tracta d'un projecte de participació popular impulsat per la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya i la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya amb la voluntat de preservar la memòria col·lectiva i les vivències durant la crisi de la COVID-19. S'hi aborden aspectes vinculats als temps de la pandèmia, els paisatges que ens deixa, l'impacte que ha tingut en diverses activitats econòmiques i sectors professionals, el paper de la ciutadania i el teixit comunitari, o les cures i la interdependència com a pilars de la vida.

Us hi esperem

La nostra entitat participarà a l'XI Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat  que se celebrarà a Riudoms el dissabte 8 d'octubre de 2022.

Aquesta edició porta per títol "Comunicacions i infraestructures: història, evolució i actualitat". Els camins, les carreteres, els accessos, les infraestructures... formen part de la història dels territoris ja que, en molts casos, són variables fonamentals per explicar les dinàmiques, les relacions socials, econòmiques i de veïnatge i també la situació actual. La seva planificació, la seva estructuració, o el seu abandonament són determinants en el desenvolupament territorial.En aquesta trobada ens proposem donar visibilitat a recerques que s'obre aquesta temàtica s'hagin generat els darrers anys i propiciar un debat entorn al moment actual.

El dimecres 14 de setembre a les 7 de la tarda, al Museu Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna) de Reus, Rafael Català Dalmau, parlarà de la trajectòria de la seva família com fotògrafs, entre 1909 al 2009:  Pere Català i Pic (1889-1971), la seva filla Maria Àurea (1920-1993) i els seus fills Francesc (1922-1998) i Pere (1923-2009), nascuts a Valls i el 1931 es van traslladar a Barcelona.

El dilluns 18 de juliol a les 7 de la tarda, perlarem de la fira de Santa Marina a l'entorn del santuari de Misericòrdia. Una celebració que fou una de les més viscudes a Reus, des del segle XVII a finals del segle XX. I que ha desaaparegut: per què?

Si Sant Jaume fou la gran fira comercial de l'estiu, la de santa Marina ho fou en l'àmbit lúdic. El cert és que apropar-se a qualsevol festa ens ajuda a entendre el funcionament de la comunitat que la celebra, el paper dels diversos grups socials i generacionals que hi participen, les transformacions que afecten la societat i el canvis en les pràctiques d'oci.

Com ha estat habitual des de fa força estius, la nostra associació col·labora amb el Parc Natural de la Serra de Montsant en el cicle de conferències «El patrimoni cultural dels pobles de Montsant».

Activitats de divulgació que recullen els resultats de recerques –la memòria del pas del front de la guerra de 1936-39, per exemple–, acompanyen l'exposició itinerant «La feina que no es pot deixar. Pastors a Montsant», ens apropen al paper del foc a la cultura popular o reflexionen, en un moment de ràpida transformació de molts aspectes de la vida quotidiana, sobre què és el patrimoni immaterial.

El Fòrum Cultura del Priorat impulsa per al proper diumenge 22 de maig una trobada de les entitats i persones que hi participen, oberta al públic, al recinte de la Cartoixa d'Escaladei. Es vol conèixer altres experiències del territori català, millorar la coordinació  i, alhora, mostrar el treball, en diferents àmbits, de les associacions que formen part del Fòrum.

Des de Carrutxa hem volgut convidar al director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, tot valorant que les experiències pel que fa a la recerca, la difusió del patrimoni i la dinamització social econòmica que es realitzen en aquestes valls del Pallars són prou interessants i poden aportar propostes a aplicar en l'àmbit del Priorat. A més l'entitat tindrà una parada amb una mostra de les nostres publicacions referents a la comarca.

Els propers 21 i 22 de maig, organitzades per La Porta del Congost en el marc de les seves activitats de primavera, tindran lloc a Ulldemolins unes jornades sobre la tècnica de construcció amb pedra seca i el seu context d'ús.

La nostra associació participarà en la taula rodona que tindrà lloc el diumenge 22 al matí. Des de Carrutxa hem treballat, ja fa uns quants anys, sobre les construccions en pedra seca i els seus usos, a partir de la nostra participació en programes de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant.

El coneixement del passat, de com les construccions en pedra seca mostren la interrelació entre el medi natural i l'activitat de les persones, l'aprofitament dels recursos de l'entorn per adequar-lo a les necessitats humanes, fent valer aquests testimonis materials com a exemples d'un patrimoni històric i etnogràfic dels pobles. Alhora serveixen per a reflexionar sobre els usos actuals i les finaliotats d'aquesta de contrucció, les propostes de conservació...

Les activitats són gratuïtes però cal inscripció prèvia

L'Institut Municipal Reus Cultura/ Museu de Reus ha impulsat una recerca sobre la vida quotidiana a Reus després de la guerra de 1936-1939. L'objectiu és apropar-se a l'experiència viscuda per la població, des del 15 de gener de 1939 i en les primeres dècades  –anys 1940 i 1950– del franquisme: el nou règim, la repressió, la subsistència diària, la moral i la religió, l'oci, l'ensenyament i la cultura... en l'àmbit de Reus i altres poblacions pròximes.

L'estudi vol acostar-se al coneixement d'aquell període des de l'òptica de la memòria personal. El treball es realitza en col·laboració amb Carrutxa i parteix de testimonis orals aplegats per l'entitat i d'entrevistes realitzades en els anys 2021  i 2022, encara en curs.

La recerca, en curs, és oberta a noves aportacions. En aquest sentit, fem una crida a les persones que per records –també de segona o de tercera generació– vulguin aportar el seu testimoni perquè contactin amb el Museu o amb l'associació Carrutxa. Igualment, aquelles que disposin de memòries escrites i vulguin compartir-les.

Fulls de Treball de Carrutxa és  la revista de l'entitat que aplega articles resultat de les recerques en curs o les activitats realitzades durant l'any.

El 2021 ha estat un altre any difícil en què hem intentat reactivar la nostra feina tant pel que fa a la recerca com a la difusió del patrimoni. Com a tants altres sectors de la cultura, la pandèmia ens ha fet mal, i molt més si tenim en compte que la nostra activitat no es visibilitza en actes de consum massiu ni en productes al mercat. Ens caldrà fer un bon esforç per a recuperar una xarxa de relacions humanes basada en la presencialitat i fer valer el treball quotidià del centre de documentació ―que no s’ha aturat pas― en la recerca del coneixement i la difusió del patrimoni etnològic i immaterial.

El passat dia 13 de febrer vam acostar-nos a Vilanova i la Geltrú per participar en la presentació de la comparsa de diables d'aquesta vila que s'estrenarà amb motiu del seu Carnaval.

Així doncs, es presentava aquesta iniciativa que pretén recuperar l'essència del Carnaval vilanoví vuitcentista amb la participació del seu Ball de Diables que, per a l'ocasió, executaran el model de participació individual dels balls de diables que caracteritzen la nostra zona.

Raquel Ferret va apuntar els trets específics d'aquest model històric, sense parlaments i amb la capacitat de reunir una gran quantitat de membres, ja que hi pot participar tot aquell proveït del vestit adequat i les carretilles necessàries. Un model que es configura al primer terç del segle XIX i que es desenvolupa gràcies a la indústria pirotècnica i a l'accessibilitat dels vestits aportats per diferents sastreries de l'època.

Nosaltres, doncs, no ens perdrem l'Arrivo, que tindrà lloc el dia 25 de febrer, divendres de Carnaval, a la capital del Garraf. 

En el marc dels 13ns Tallers de Memòria Oral, organitzats per l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, des de Carrutxa presentarem, aquest dimecres dia 24 de novembre, la recerca “Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat”.

A través de diferents testimonis, parlarem sobre aquest recurs natural que han tingut les persones que han habitat i habiten la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant, preuat al tractar-se d’una comarca de secà. 

L’aigua, que s’ha usat per a diferents àmbits de la vida quotidiana (com ara el regadiu, l’abeurament dels animals o les diferents tasques domèstiques), ha estat i segueix sent un element primordial per a la vida i un tema d’absoluta continuïtat.

Aquest cop ens centrarem en com els veïns de la comarca s’abastien d’aquest bé abans de l’arribada de l’aigua als pobles i a les cases i com, posteriorment, s’incrementava el seu ús. També parlarem dels períodes de sequera i de les fonts dels pobles que avui, més que punts d’aigua, són espais emblemàtics per als seus municipis.

L’acte tindrà lloc, el dimecres dia 24 de novembre, a les 19 h, al local de Carrutxa.

Més enllà del romanticisme d'un passat idíl·lic que ens pot suggerir la visió de les parets enrunades de les cases o de l'església d'un poble o del record de formes de vida d'aquest passat, l'estudi del despoblament rural ens aporta força elements de reflexió sobre l'evolució de la nostra societat en un present en què s'albiren incerteses considerables derivades de la pandèmia, el canvi climàtic o la crisi energètica.

Amb la voluntat d'obrir a la comunitat la reflexió al voltant d'aquestes qüestions, el març d'enguany vam organitzar la jornada Pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Camp i del Priorat, centrada en una mostra d'exemples representatius de nuclis poblacionals propers a Reus, però aprofundint, alhora, en les raons que motiven l'abandonament dels pobles rurals o la substitució de la població que hi havia residit històricament. Així doncs, en aquesta línia, hem col·laborat en el recull de dades per al projecte Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Ramon Muntaner (IRMU).

El pròxim 18 de novembre, a les 19 h, M. Carme Jiménez, directora de l'Institut Ramon Muntaner i codirectora del projecte esmentat, i Ernest Cabré, col·laborador en el projecte a través de l'Institut Ramon Muntaner, el presentaran al local de Carrutxa (travessera del carrer Nou de Sant Josep, 10 baixos).

No hi falteu! 

Del 18 d’octubre al 5 de novembre es pot visitar, al local de Carrutxa, l’exposició «La feina que no es pot deixar. Pastors a Montsant», una mostra itinerant produïda pel Parc Natural de la Serra de Montsant i elaborada a partir de la recerca del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria/ Carrutxa.

L’exposició ens apropa a un ofici present des de fa segles a les nostres muntanyes, a les particularitats històriques de la ramaderia a Montsant, amb ramats de proximitat i altres que feien transhumància, els tipus de bestiar: ovelles, cabres de llet o cabres blanques... i a l’aprofitament de la llana, la llet i la carn; al llegat dels pastors en l’arquitectura popular, els objectes i el patrimoni immaterial.

A l’Arxiu de Reus es pot visita, entre el 6 i el 15 d’octubre, l’exposició «La cultura oral dels paisatges culturals agraris de l’Euroregió». Aquest és un projecte de la Euroregió Pirineus Mediterrània (convocatòria 2018) que s’inicià al maig de 2019 i finalitzà el desembre de 2020. El projecte vol documentar, posar en valor i donar a conèixer els elements immaterials lligats als processos de transformació paisatgística que han derivat dels canvis en l’agricultura i els processos productius.

La mostra fa referència a tres paisatges agraris: Mallorca, el Priorat i el Rayon de Rocafort (Occitània).  Ha estat produïda pel Consell Insular de Mallorca i l’Institut Ramon Muntaner, amb la participació de l’associació Prioritat.

L'exposició, que s’inaugura amb la conferència de Roser Vernet, «El Priorat, quin paisatge, quin futur: d’un eslògan a un repte» obre el cicle d’activitats «Rural i urbà» organitzat per Carrutxa, a Reus, amb l’objectiu de presentar les recerques en curs i reflexionar sobre la relació entre la ciutat i el seu entorn.

Aquesta tardor iniciem el cicle Rural i urbà. Reflexions i recerques entre el Camp i el Priorat; unes jornades que pretenen posar en relleu els estudis que l’entitat ha realitzat en el seu àmbit més rural i que d’alguna manera o altra impacten en les societats urbanes.

La gestió del territori, el consum de carn, els usos de l’aigua o els oficis tradicionals són alguns dels temes que es convertiran en objecte de debat d’aquestes activitats que presentem; una iniciativa que té per objectiu posar en valor els lligams entre el món rural i urbà però, sobretot, que busca compartir reflexions i obrir converses.

L’ocasió mereixia un inici especial, on el Priorat —comarca en la qual treballem incansables des de fa anys en molts àmbits del patrimoni etnològic— obrirà la jornada de la mà de Roser Vernet, que ens presentarà la conferència Priorat, quin paisatge, quin futur. De l’eslògan al repte.

L’acte s’acompanyarà per la inauguració de l’exposició La cultura oral als paisatges agraris, una mostra fruit de la tasca de l’Institut Ramon Muntaner, el Consell de Mallorca, Prioritat, Maire de Roquefort-sur-Soulzon i Le Sailor que es va realitzar en el marc del projecte de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i que mostra els elements immaterials lligats als processos de transformació paisatgística.

L’acte d’inici d’aquest cicle es durà a terme el dia 6 d’octubre, a les 19 h, a l’Arxiu Municipal de Reus i la mostra es podrà visitar en l’horari d’obertura del mateix arxiu.

Us hi esperem! 

L’estiu d'enguany ha estat un temps de recuperació de la nostra activitat habitual de recerca, encara condicionada per la situació excepcional derivada de la pandèmia: d’una banda, a partir del treball a l’exterior, amb la identificació i la documentació d'elements arquitectònics d’interès etnològic; de l'altra, amb la tornada a les converses i entrevistes amb persones grans —en espais oberts i amb mascareta—, tan necessàries per al recull de la memòria oral.

La recerca d’aquests darrers mesos l'hem orientada a l’entorn de tres grans línies: l’aprofitament i l’ús de l’aigua a la comarca del Priorat, la ramaderia a la serra i el pas del front pels pobles del Montsant durant la Guerra Civil...

La festa acull i genera components d’identitat col·lectiva per a la comunitat que la celebra. Alguns arrelen en pràctiques seculars conservades i evolucionades amb el pas del temps, altres es perden pels canvis de mentalitat  –o es prohibeixen per criteris polítics– i retornen, anys després, recreats d’acord a la societat del moment. I n’hi ha d’inventats, perquè tradició i creació, van sempre de la mà en la pràctica de la festa popular.

La imatgeria festiva n’és un bon exemple. I, pel que fa a la ciutat de Reus, la recuperació de l’Àliga per al seguici popular, ara fa 25 anys, n'és un exemple.

La mostra «Sorí l'Àliga i dansà» consta d'una quinzena d'imatges en paper i una projecció contínua de fotografies que reflecteixen la presència de l'Àliga en diferents celebracions. Alhora, un seguit de textos breus proposen algunes reflexions sobre la funció d’aquesta figura i la seva trajectòria a les nostres festes

Un dels projectes que tenim entre les mans en aquests moments és el de l’aprofitament i els usos de l’aigua al Priorat, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. En aquest projecte volem incidir en la importància que aquest recurs natural ha tingut per les persones que han habitat i habiten en la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant preuat al ser una comarca de secà.

Aquest projecte es desenvoluparà a través de la revisió de la documentació recollida en els quaranta anys d’història del Carrutxa, a través de noves recerques tde camp i d’una revisió de la bibliografia publicada, de cara a preparar una possible exposició i revisar i ampliar les fitxes de l'Inventari del Patrimon i Etnològic de Catalunya.

També ens aproparem al patrimoni immaterial relacionat amb l'aigua: les creences i la religiositat popular, els topònims, literatura popular...

La celebració de la diada del llibre, el 23 d’abril, és un bon motiu per repassar les publicacions dels darrers mesos, si més no, des de l’últim 23 d’abril. En aquest cas, dels llibres que ens impliquen com a associació. Encara més, després d’un any com el 2020, excepcional per la situació derivada d'una pandèmia que encara continua.

La publicació, al juny de 2020, de Resistir les epidèmies al Camp i al Priorat (segles XIV-XVI), de Montserrat Flores Juanpere sorgeix de la necessitat de donar resposta a una necessitat de coneixement, sovint formulada en consultes al nostre centre de documentació, sobre les epidèmies en el passat. També cal recordar que, just abans de començar el confinament, es va presentar el llibre de Joaquim M. Masdeu Guitert, Els aplecs de Paretdelgada 1959-1964. Resistència cívica i cultural en el redreçament del país. 

D’altra banda, cal comptar amb els llibres que no ha editat l’associació però que reflecteixen el nostre treball de recerca. En seria exemple la participació de Salvador Palomar al primer congrés de la Jota, recollida a Elena Espuny Arasa (coor.) La jota als territoris de parla catalana  o, de la mateixa editorial, Les simbologies i els rituals al voltant del foc,

Una de les línies de treball  de l’entitat que ha rebut una nova embranzida en les últimes setmanes ha estat la de memòria històrica. En aquest sentit, hem d’esmentar la publicació de l’opuscle Senyals de guerra a Montsant, en col·laboració amb el Parc Natural, que cal situar en l’objectiu d’explicar la guerra des de l’òptica de les vivències de la població no combatent, en una excepcional quotidianitat, una idea ben present en el treball que hem fet sobre els bombardeigs que va patir la ciutat de Reus entre 1937 i 1939.

En les últimes setmanes hem aplegat documents i testimonis sobre persones que van exercir responsabilitats en el consell municipal reusenc durant la Guerra Civil, hem continuat treballant sobre la cultura en tempos de guerra i hem començat a treballar el període immediat a la fi dels combats, amb la repressió i l’exili de moltes persones vinculades a la causa republicana, però també des de la perspectiva d’una vida diària marcada per la penúria de bona part de la població, el retrocés tecnològic o el control ideològic, en un intent de dibuixar una etnografia de la vida quotidiana, al Camp o el Priorat, a la dècada de 1940.

Us convidem a participar en el grup de treball sobre memòria històrica, en la recerca o aportant propostes, adreçant-vos per correu electrònic a l’associació. En aquest moment, bona part de la nostra feina es coordina de forma telemàtica.

Jornada d'estudi sobre els pobles abandonats

Des de l'Institut Ramon Muntaner s'ha impulsat un projecte sobre els pobles abandonats, una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori. 

El projecte se centra en tots aquells pobles que han patit un procés d'abandonament del seu territori i que s'ha traduït en diferents situacions com ara el despoblament, el semidespoblament, l'abandonament definitiu o la reocupació, entre d'altres. 

Des de Carrutxa, ens hi hem sumat aportant un estudi centrar en els pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat donant com a resultat una jornada virtual titulada Els pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Baix Camp i el Priorat, que es durà a terme els dies 27 de març i 10 d'abril a través del canal de YouTube de l'entitat. 

Aquelles persones interessades a visualitzar les diferents aportacions, ho podran fer a través del canal de Youtube de l'entitat els dos dies esmentats a partir de les 11.30 h: 

https://www.youtube.com/channel/UCX8yEG6jw9v7ggPAqRK5BJg

I, en acabar, es podran connectar en una reunió a través de Zoom per tal d'expressar precs i preguntes als conferenciants. L'enllaç d'aquesta reunió es podrà trobar properament a tots els canals de comunicació de l'entitat: Facebook, Twitter i Instagram. 

Aquí en deixem el programa: 

27 de març 

11.30 h - Presentació de la jornada d'estudi a càrrec de Raquel Ferret. 

12 h - Una aproximació a l'inventari de pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat a càrrec de Judit Gamundi. 

12.30 h Viure a la Mussara: com era possible i quan va deixar de ser-ho a càrrec de Montserrat Flores i Laura Poblet. 

13 h - Sessió de precs i preguntes. 

10 d'abril

11.30 h - Presentació de la jornada d'estudi a càrrec de Raquel Ferret. 

12 h Albarca: el poble reinventat a càrrec de Salvador Palomar. 

12.30 h Despoblament i nova ruralitat al Priorat: una aproximació des de l'antropologia a càrrec de Montserrat Solà. 

13 h - Sessió de precs i preguntes. 

La pandèmia ens ha fet força mal, més enllà de l’economia. Carrutxa és una entitat que funciona  a partir d’un nucli de persones més implicades, però sempre comptant amb una bona colla de col·laboracions –persones que són Carrutxa quan hi ha activitats a fer que els hi interessen– i també una xarxa de contactes a diferents poblacions.

Sense poder fer activitats presencials, recerques de camp, entrevistes ni seguiment de festes... a cop de reunions, xerrades i jornades virtuals, ens hem anat apagant. Mentrestant, el nivell de peticions i consultes al centre de documentació no ha baixat tant. Molta feina i poques persones en el dia a dia.

Hem començat l'any 2021, a cop d'activitats digitals com xerrades sobre les festes d'hivern, participació de diferents membres de l'entitat en el Taller sobre Patrimoni Immaterial, coordinat per Raquel Ferret, que ha organitzat la Bibliteca Pública de Tarragona. Poques de presencials, com la col·laboració en la jornada que el 16 de gener es va fer a la plaça del barri d'Horts de Miró, organitzada pel Casal Despertaferro i altres entitats, reivindicant la memòria històrica. Es va pintar un gran mural que abastava des de la Guerra Civil, els bombardeigs, l'exili, fins a la repressió i l'assassinat de Cipriano Martos.

De cara als propers mesos, hem estructurat la feina en un seguit de línies d'activitat, que us anirem explicant en breu, amb l'objectiu de crear grups de treball per dinamitzar l'entitat. Si voleu participar, no dubteu en contactar amb nosaltres a carrutxa@gmail.com

A la primera meitat de la dècada de 1980, Carrutxa va dedicar una part important del seu treball de recerca a la col·lecció de peces de terrissa popular que havien estat emprades habitualment als pobles del Baix Camp i el Priorat.

L’entitat havia nascut com un col·lectiu dedicat a la recerca i a la dinamització de les festes populars i la cultura popular. Si amb les recerques sobre el cançoner i els costums festius ens endinsàbem en l’àmbit del patrimoni immaterial, amb exposicions com La Terrissa a la Vida Quotidiana ens apropàvem a la cultura material.

Bona part del fons aplegat fou deixat en dipòsit al Museu de Reus. El 2020, any en què l'associació ha fet quaranta anys, ens vam proposar formalitzar la donació d'aquest fons al museu, alhora que revisar la informació sobre les peces i encetar una línia de treball sobre l'ús de la ceràmica artesana utilitària, en l'actualitat. El treball de documentació de les peces ha estat realitzat, amb el suport de l'Institut Municipal Reus Cultura, per Graciel·la Pereda, amb la col·laboració de Salvador Palomar i continuarà, condicionat de moment per la situació sanitària, durant el 2021, en el marc de difernts estudis que es realitzen des del'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

El Parc Natural de la Serra de Montsant vol potenciar el model històric de pastura a la muntanya com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incendis. En el passat, els ramats presents a la serra havien estat els d’ovelles i cabres de llet, portats per pastors locals i també aquells que, procedents d’altres indrets feien estada, a l’estiu, dalt de la muntanya: fins a mitjan segle XX, ramats de cabra blanca, raça autòctona del país, procedents de les terres de l’Ebre.

L’activitat ramadera tradicional a la serra ha quedat recollida en una exposició amb continguts elaborats per membres de la nostra associació i que s’obre el divendres 4 de desembre, a la seu del parc, a la Morera de Montsant. La mostra ens parla de la ramaderia i de com aquesta ha deixat petjada en el territori: en els camins i l’arquitectura, amb l’aprofitament de balmes i la construcció de corrals amb la tècnica de pedra seca, estructures per a l’aprofitament de l’aigua –útils també per a la fauna– o en els objectes d’ús quotidià elaborats per pastors que avui constitueixen una part dels nostre patrimoni etnològic material.

Però, més enllà del record, el coneixement de la feina dels pastors possibilita reflexions sobre l’aprofitament dels recursos naturals del passat –la relació entre la pagesia i ramaderia ha estat objecte de nombroses regulacions des de fa segles– al present. I també obre la porta a una aproximació a la muntanya que permet descobrir els seus usos.

L'exposició serò itinerant durant el 2021, acompanyada de diverses activitats de divulgació.

El proper dissabte 14 de novembre tindrà lloc, en format virtual, la IX Trobada de Centres d'Estudi del Camp, el Priorat i la Conca. A partir de les 11 del matí, es presentarà, a càrrec de Josep Santesmases i Enric Pujol, el «Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Diputats del Camp de Tarragona, la Conca i el Priorat» i tot seguit, diversos programes de recerca i publicacions dels centres d'estudis i de l'Institut Ramon Muntaner.

Des de Carrutxa, explcarem breument la recerca que hem començat aquest estiu, recuperant treballs de la dècada de 1980, a l'entorn de la terrissa popular d'ús quotidià.

Podeu trobar el programa a https://www.irmu.org/news/2797

Inscripcions a merce@irmu.org

El 1998 la nostra entitat va intentar, amb el suport de l'Institut Municipal d'Acció Cultural i de diverses entitats que s'hi van anar afegint, la declaració de la Tronada de la Festa Major de Sant Pere com a Bé Nacional d'Interès Cultural, com recollia El Punt de 29 de maig de 1998 a la seva portada.

La proposta no va reexir en aquell moment. El concepte de patrimoni immaterial es trobava, en el nostre marc legislatiu, a les beceroles i la Tronada és una manifestació festiva efímera que entra en el reconeixement d'un àmbit patrimonial que s'ha anat consolidant en els últims anys.

La reivindicació patrimonial de la Tronada, amb el suport popular, d'entitats i de l'Ajuntament, va tenir però un resultat positiu: la declaració al 2001, de Sant Pere com a Festa Tradicional d'Interès Nacional, un reconeixement que anys després, el 2010, a Festa Patrimonial. La declaració inclou, evidentment, la Tronada com un dels elements destacats de la festa a protegir.

En la valoració dels nostres 40 anys d'activitat i en un any en que la crisi sanitària ha impedit encendre la Tronada al Mercadal, volen recordar aquest moment. No cal insistir en la importància de la Tronada com a referent emblemàtic de la festa. Com a entitat, ens satisfà haver fet, aleshores, aquesta proposta que reivindicava el patrimoni immaterial.

«La feina que no es pot deixar» és una exposició itinerant sobre els pastors a la serra de Montsant que es podra veure a la seu del Parc, a la Morera de Montsant, a partir d'aquest desembre. La situació sanitària ha impossibilitat la seva inauguració tal com s'havia previst, però l'objectiu és que pugui itinerar durant l'any 2021 per diverses poblacions, acompanyada d'activitats de divulgació i amb participació local.

L'exposició ens mostra un ofici ancestral i ens apropa a una necessària gestió equilibrada dels recursos naturals: els pastors a la memòria, els ramats de proximitat i la transhumància, el llegat dels pastors en l'arquitectura i la cultura material o la necessitat de l'ofici en el present, són àmbits d'una mostra impulsada pel Parc Natural de la Serra de Montsant a partir de la recerca, basada en bona part en la memòria personal, la localització d'imatges i el treball de camp per part de membres de Carrutxa.

Són molts els àmbits d’estudi en què hem aprofundit durant els últims quaranta anys: cançons, costums, memòria, terrissa, oficis, creences... Però si un tema ens defineix abans i avui és, sens dubte, el de les festes populars.

Des del naixement de l’entitat, i sempre des d’una metodologia que ha volgut combinar la teoria amb la pràctica, l’estudi de les festes ha estat cabdal per complir amb la tasca de mantenir-les vives i difondre-les. 

Ja als anys noranta parlàvem sobre el concepte de festa i tradició, i intentàvem generar activitats i espais on el debat i la reflexió fossin una constant. Actualment, el nostre calendari festiu es dibuixa a través de festes del passat que hem recuperat, però també de costums i noves pràctiques que formen part del nostre ric patrimoni.

El 25 de juliol de 1991 el Diari de Tarragona anunciava la finalització d’un curs introductori sobre festes populars organitzat per l’entitat. Aquest, que va tenir una durada de tres dies, pretenia difondre aquelles festes que formaven part del calendari festiu i, alhora, volia reflexionar sobre el pes que jugaven aquestes en la vida cultural d’una comunitat.

En definitiva, una tasca necessària per mantenir viu el debat i poder-se enfrontar als reptes futurs.

Fa uns mesos va sortir publicat El Priorat. Cançons i tonades de la tradició oral, un llibre disc editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la col·lecció de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. La situació sanitària ha impossibilitat fer-ne, de moment, una presentació presencial.

No és el primer cop que la Fonoteca publica materials de camp sobre la comarca. Al juny de1992 es van presentar al local de Carrutxa, aleshores a la plaça del Mercadal, els dos primers volums de la col·lecció, dedicats a la música de tradició oral a Catalunya –en una visió general– i a les músiques de festa de Valls. En el primer hi figuren documents sonors aplegats en el curs de la recerca de l’associació.

La publicació d’aquest volum de cançons i tonades de la tradició oral ens fa recordar també la tasca de dues persones de la mateixa generació que avui ja no hi són: Josep Crivillé i Bargalló (1947-2012), destacat etnomusicòleg –cal esmentar, a banda de la creació de la Fonoteca, publicacions com els quatre volums de música tradicional catalana (Ed. Clivis)– i d’Antoni Anguela i Dotres (1947-2010), persona que, procedent del món sardanista, va saber copsar la riquesa i complexitat de la cultura popular, a partir de la seva tasca institucional, obrint el servei i impulsant iniciatives en diversos àmbits.

Els petits retalls de premsa són una font de coneixement, però també tota una experiència per al record. A Carrutxa hem viscut quaranta anys d’iniciatives, propostes i recerques i avui en volem fer memòria.

Recordar els passos que vàrem caminar en un passat ens ajuda a ser autocrítics, valorar la nostra feina i treballar per seguir endavant amb la nostra tasca tant en el present com en el futur. Per això, creiem que pot ser un grat exercici resseguir alguns dels moments importants que ha viscut l’entitat i que ens han portat fins avui dia.

Comencem amb una publicació del juliol de 1988, on s’anuncia l’arribada de l’exposició Apa dones, a l’ofici a Vilanova i la Geltrú. Carrutxa va generar aquesta mostra que reunia peces del costumari català pròpies de la Quaresma i la Setmana Santa.

L’exposició, presentada a Reus l’any anterior, va seguir un itinerari per tot el país fins a gaudir del fet de formar part del programa del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional. El nostre objectiu era descriure els costums majoritàriament integrats en el món dels infants, propi d’aquests temps festius.

El treball de recerca es va dur a terme a les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre. Però no tot fou recollir memòria, ja que també vàrem aconseguir diferents objectes materials com carraus, matraques i altres instruments.

Recordem una cançó de picar amb les palmes que els infants cantaven el Diumenge de Rams i que vam recollir a la ciutat de Reus:  

Santa Maria,

ora pro nobis,

sol per les vinyes,

aigua pels ordis.

Enguany se celebra la 16 edició del Recercat, les Jornades de Cultura i Recerca local dels territoris de parla catalana. Tot i que es tracta d'una edició atípica, l'Institut Ramon Muntaner ha tornat a convocar a diferents entitats del territori per poder difondre programes i estudis relacionats amb l'associacionisme, el patrimoni, la pedra seca i molts altres temes. 

Carrutxa hi participarà exposant, el dia 31 d'octubre a través de la plataforma ZOOM, l'estudi titulat La llum a casa, que pretén explicar com era la vida quotidiana en el passat abans de l'arribada de l'electricitat. Una recerca que, també, fa un repàs pels diferents estris i atuells necessaris per a il·luminar, escalfar i cuinar, així com algunes referències a expressions, dites populars i refranys que ens mostren la importància del foc en la vida dels nostres avantpassats i que avui conforma un ric ventall patrimonial. 

El Recercat, que serà presencial i virtual, se celebrarà els dies 29, 30 i 31 d'octubre. Per a poder-hi participar cal que ompliu aquest formulari Formulari d'inscripció a les presentacions i l'envieu en aquesta adreça electrònica merce@irmu.org 

Us hi esperem! 

Aquest estiu és ben diferent del que hem viscut els darrers anys. Segurament, ara estaríem voltant pel Priorat parlant de guerra, festes o repoblament medieval. Potser també estaríem parlant de foc i vida quotidiana a la nostra seu, però malauradament no és així. La majoria d’activitats que ens defineixen avui no són possibles a causa de la pandèmia, llevat que hem pogut gaudir d’alguns actes presencials.

Tanmateix, això no ens atura pas. No ens veiem per parlar de cultura i patrimoni, però nosaltres seguim treballant incansables amb els projectes que tenim entre mans. És per això que avui volíem convidar-vos a conèixer un projecte ambiciós que esperem que es faci realitat aquesta tardor, si més no, de manera virtual.

Us volem parlar del projecte titulat Quaranta anys de festes populars a Reus. I és que amb motiu del nostre quarantè aniversari, res era millor que commemorar i recordar aquestes quatre últimes dècades, tan significatives si parlem de l’evolució de les festes populars.

Es tracta d’un procés que arrenca dels moviments de recuperació del carrer com a espai cultural i de lleure, a la fi del franquisme, i la nostra ciutat no n’ha estat cap excepció. A poc a poc, s’han incorporat al nostre calendari noves manifestacions i celebracions de tota mena que avui formen part del patrimoni de Reus.

Per mostrar aquesta evolució estem treballant de valent en la recuperació d’imatges, escanejant-les i documentant-les. Cercant aquelles que mostren com canvia la percepció que cada generació té d’allò que considera tradició. La intenció és crear una exposició que ens parli de nous costums, de noves formes d’associacionisme, d’història i adaptació. No volem construir cap calendari de costums, però sí fomentar una reflexió sobre la importància de la festa en la vida de la comunitat local observant com la tradició es troba en canvi constant.

No podem avançar si veurem el resultat en directe o si l’haurem de gaudir de manera virtual, però aquesta mostra la preparem amb il·lusió dins el conjunt d’activitats amb què Carrutxa commemora el seu treball de quaranta anys, entre 1980 i el present, amb voluntat de continuar.

Fotografia: assaig del Ball de Prims, anys vuitanta. Fons de Carrutxa. 

En el cicle de conferències organitzat per la Casa Navàs amb motiu de la reconstrucció del seu capcer, Ezequiel Gort i Salvador Palomar van parlar sobre els bombardeigs que va patir la ciutat de Reus durant la Guerra Civil espanyola. Ezequiel Gort va contextualitzar el moment i va explicar que Reus fou el tercer municipi més castigat de tot el país. També va fer esment del gir que va suposar a les guerres l'ús de l'aviació contra la població civil. 

D'altra banda, Salvador Palomar en va fer una aproximació etnològica parlant de la vida quotidiana en temps de guerra. A més, aprofitant la situació actual, però deixant clar que la guerra res tenia a veure amb una pandèmia, Palomar va cercar paral·lelismes en la sensació de perill en ambdues situacions excepcionals. 

El públic va omplir la sala complint les normes sanitàries actuals i, malauradament, moltes en quedaren fora. 

Avui és un dia per a fer memòria i homenatjar una de les tantes víctimes de la repressió franquista que ens toca de ben a prop. Parlem d'un dona i, per tant, d'una de les grans oblidades que varen patir una repressió doble: política i de gènere. 

Es tracta de la reusenca Matilde Sabaté Grisó, que fou afusellada ara fa vuitanta anys a la tàpia del Cementiri de Girona i enterrada en una fosa comú a l'edat de quaranta anys.

Matilde Sabaté va néixer a Reus l'any 1900, però passà la major part de la seva vida a Sils, un municipi de la comarca de La Selva. Per aquest motiu, Matilde ha estat recordada al Gironès i anomenada en diferents estudis de la comarca, però mai a la seva ciutat natal.

És per això que en el lamentable aniversari de la seva mort, creiem que cal recordar-la no només per posar en valor la seva història, que va començar a la nostra ciutat, sinó també perquè cal posar noms i cognoms a les protagonistes d'una dura repressió que, en el pitjor dels casos, acabà amb la mort. 

El moment que tant esperàvem està a punt d'arribar i ho volem compartir amb tots vosaltres! Carrutxa celebra el seu 40è aniversari i no podríem estar més agraïts d'arribar fins aquí!

Quatre dècades treballant per posar en valor el patrimoni etnològic i la cultura popular. Quatre dècades fent recerca i recollint la història i la memòria. 

Per celebrar-ho, volem que ens envieu un vídeo explicant què han estat per a vosaltres aquests 40 anys i el compartirem a les nostres xarxes! 

A Carrutxa seguim endavant gràcies a l'esforç de totes les persones que heu estat al nostre costat durant tot aquest temps. I us en donem les gràcies!

Podeu enviar els vostres vídeos a: carrutxa@gmail.com 

Gràcies per fer-ho possible! 

Ja hem obert de nou les portes del nostre Centre de Documentació per atendre les vostres consultes de manera presencial. Per a fer-ho, però, heu de demanar cita prèvia a carrutxa@gmail.com 

Hem condicionat el nostre local perquè aquestes consultes siguin possibles, en un espai separat del nostre equip de treball, mantenint la distància de seguretat per la salut de tothom i fent un ús responsable del material.

El nostre horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres, de les 17 h a les 20 h. Us recordem, però, que podeu seguir enviant-nos les vostres consultes a través del correu electrònic.

Avui que es celebra la festa de Sant Isidre volem recordar una publicació que, com altres, palesa la voluntat de col·laboració de la nostra associació, amb altres entitats o institucions, per fer possible la difusió del coneixement.

El treball d'Ezequiel Gort i Montserrat Flores, L'antiga confraria dels pagesos de Reus, publicat per la Germandat de snt Isidre i santa Llúcia, amb la col·laboració de Carrutxa i de l'IMAC –actualment Institut Municipal Reus Cultura– ens apropa a la confraria d'ofici més antiga de la ciutat -esmentada per primer cop, el 1327, sota el patronatge de santa Llúcia- que ha perviscut, com a associació, fins al present. I ens explica la ràpida implantació del culte a sant Isidre, de procedència castellana, que només dos anys després de la seva canonització, ja era celebrat festivament a Reus el 1624.

Un dels principals àmbits de treball de Carrutxa ha estat el coneixement i la divulgació de la història de la ciutat on es va crear l'associació: ho hem fet en aspectes diversos, de les formes de vida quotidianes als esdeveniments assenyalats, ens hem ocupat d'edificis, carrers o de l'urbanisme, ens hem apropat a moments excepcionals com les epidèmies o les guerres, o les activitats productives, i hem estudiat les creences, les idees i les formes d'associacionisme. També, les festes, és clar.

Resultat d'aquest treball han estat moltes activitats, conferències, exposicions o publicacions. Us convidem a descobrir aspectes de Reus a partir dels llibres i fulls de divulgació que hem editat.

Les pubicacions impreses –llibres, revistes, opuscles, catàlegs d'exposicions, fulls...– han estat una indispensable eina per a la divulgació del coneixement, resultat de la feina d'estudi i recerca de les persones que participen o col·laboren amb l'associació.

Com hem explicat altres cops, des del moment de la seva creació, l'entitat ha estat molt activa a la festa del 23 d'abril, aportant les nostres publicacions –en moments en què vam ser la única entitat cultural present al Mercadal amb una parada de llibres– i organitzant activitats diverses.

Enguany, malgrat les circumstàncies excepcionals que estem vivint, volem participar a la festa, oferint-vos una mica de lectura: dues publicacions sobre la història de la festa i sobre un drac, certament singular, que va existir a Reus durant el segle XIX.

Malauradament, les condicions en què hem anat treballant les últimesa setmanes –des de casa i amb les limtacions tècniques que això suposa– ens han impedit poder fer tot allò que voldríem. No tenim acabat el catàleg de publicacions del web, per exemple, que es troba en procés de renovació.

Si teniu alguna consulta sobre els nostres llibres, que es podran adquirir en qualsevol llibreria del país (quan obrin) us podeu adreçar a

carrutxa@gmail.com

Bona diada de Sant Jordi!

Aquest llibre és la nostra novetat editorial d'enguany.

Els aplecs de Paretdelgada 1959-1964. Reistència cultural en el redreçament del país ens apropa a una manifestació col·lectiva de cultura popular: l'aplec a l'ermita de la Selva del Camp, amb ballades de sardanes, castells, concursos literaris, concerts de cantautors... que esdevingué un referent en la resistència cultural al franquisme, des del Baix Camp al país sencer.

Un necessari exercici de memòria històrica que us convidem a llegir i que trobareu a totes les llibreries un cop passi l'actual crisi sanitària i puguin obrir al públic.

L’any 2019 vam dur a terme una recerca sobre la il·luminació abans de l’arribada de l’electricitat. Un treball que ens va permetre estudiar els diferents estris i atuells necessaris per a il·luminar, cuinar i escalfar.

El foc, com a font de llum i energia, ha estat i és cabdal en el desenvolupament de l'activitat humana, tant en l'àmbit domèstic com en de la producció. Fins a temps relativament recents, les dificultats per a disposar de llum a la nit o a l'interior dels edificis condicionaven la vida quotidiana: es treballava més al carrer i s'aprofitava al màxim la llum solar. A la nit —i especialment durant l'hivern, en què les nit són més llargues— hi havia la necessitat de disposar de llum. Tenir el foc encès era una forma de gaudir de claror. D'aquesta manera, moltes activitats es realitzaven a la vora del foc, de la foguera o de la llar, que a més de llum aportava escalfor.

Al llarg de la recerca vam poder recollir diferents estris com llums d’oli, de carbur, llànties i altres atuells que van permetre allargar la vida dins la llar.

Les pràctiques i manifestacions de la cultura popular relacionades amb el foc constitueixen un ric llegat patrimonial en forma de lèxic, objectes i estris, costums i creences. Cultura material i immaterial, universal i alhora amb variants i especificitats locals que li atorguen una enorme riquesa. Antigament, quan l'obtenció del foc no era cosa tan fàcil, conservar el foc a la llar durant les nits, era ben important. Els costums relacionats amb el moment de colgar el foc —i les creences sobre la protecció de la casa contra els mals esperits— són comuns a diverses poblacions: fer el senyal de la creu damunt el munt de cendra del foc colgat o posar-hi els molls al damunt, oberts en forma de creu.

La cultura popular sempre ha imaginat bèsties fantàstiques per representar fenòmens que no tenien explicació coneguda o éssers que no s’havien vist. Potser, en l’actualitat, un bon exemple són les icones que identifiquem amb el coronavirus. En el passat, en els territoris poc poblats, a la muntanya i el bosc –i, és clar, als oceans– hom imaginava l’existència d’animals fabulosos, a vegades, híbrids entre fantasia i éssers reals. I no eren poques les atribucions màgiques que s’aplicaven a determinats animals.

L’estudi i la divulgació del bestiari fantàstic ha estat una de les línies de treball de la nostra associació. A la nostra cultura, com en altres, el drac és protagonista de moltes llegendes. La més coneguda, la que l’enfronta a un guerrer o cavaller, sant Jordi en la versió cristiana.

De 1980 ençà, Carrutxa ha organitzat nombroses activitats per fer difusió del patrimoni cultural vinculat al bestiari. Vam convocar, a la dècada de 1980, trobades de dracs infantils a la plaça del Mercadal, i després hem convidat dracs d’arreu del país a participar en la diada del 23 d’abril a Reus (de poblacions com Vilafranca del Penedès, Montblanc, Banyeres del Penedès, Horta-El Carmel (Barcelona), Víbria de Tarragona, Cervera, Terrassa, la Bisbal d’Empordà...), hem muntat exposicions al carrer com El drac, la bèstia meravellosa, la Víbria o Bestiari fantàstic, organitzat xerrades i projeccions audiovisuals, publicat opuscles i fulls divulgatius sobre el tema...Una de les experiències més interessants fou el programa «Descobreix el drac» basat en la descoberta de les figures de bestiari que formen part de l’arquitectura urbana.

El 2012, entre els documents guardats a l’Arxiu de Reus, tot fent recerca, aparegué un document força original: es tractava de la còpia manuscrita d’un text, pretesament trobat el 1580 a la ciutat italiana d’Aquila, als Abruços, que suposadament recollia la sentència amb què Ponç Pilat condemnà Jesucrist a mort.

A casa nostra, al cap d’uns anys, el 2017, els Armats de la Sang la volgueren portar al carrer i trobaren el moment de fer-ho a la sortida del Crist de la Sang en la professó del seu trasllat cap a la Prioral. S’adaptà el text original i aquesta representació s'afegi al costumari de la Setmana Santa reusenca. Un exemple de com la recerca aporta propostes a la dinamització de les celebracions festives.

Des dels seus començaments, una de les línies de recerca i anàlisi de Carrutxa ha estat tot allò relacionat amb la religiositat popular: manifestacions, costums i creences. De la celebració de la Setmana Santa reusenca ens ha interessat el seu patrimoni cultural, material –pel valor històric i artístic dels misteris que composen les professons– i immaterial: costums, creences, música o representacions teatrals..

Avui us presentem  el catàleg de l’exposició que vam organitzar conjuntament amb el Museu de Reus i l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, amb el títol de «Costums de la Setmana Santa reusenca», una breu aproximació a costums encara vigents i d’altres de perduts que han omplert des de fa molts anys la vida de la ciutat durant aquesta setmana

Les primeres recerques de camp de l’associació, a l’entorn de les festes populars, ens van permetre constatar en aquell moment la vigència d’un seguit de pràctiques vinculades als dies de Setmana Santa en què la canalla era protagonista.

L’exposició «Apa dones a l’ofici!» que manlleva el començament de la cantarella que entonava la canalla d’Ulldemolins –i altres poblacions, amb diverses variants– tot anant pels carrers amb els carraus, va obrir un model d’exposició itinerant que després hem aplicat a altres propostes divulgatives: des de l’associació es van produir uns plafons, però la majoria dels objectes que acompanyaven la mostra anaven canviant en funció dels llocs, cedits per persones o entitats de cada poble.

Aquí podeu descarregar el catàleg i trobar més informació sobre la nostra recerca

En aquestes quatre dècades, l’entitat ha desenvolupat diversos programes de recerca, experiències de treball, ha organitzat esdeveniments... us en mostrarem alguns exemples.

A l’entorn del canvi de segle vam treballar en col·laboració amb la població d’Ulldemolins, el programa «La vila dels molins». L’objectiu era esbrinar d’on venia el nom del poble o, dit d’altra forma, si efectivament derivava de l’existència, en el passat, de nombrosos molins fariners a la vila. L’ajut de la població fou considerable, compartint records, acompanyant els membres de l’equip de recerca per la muntanya, participant directament en la neteja de l’entorn per tal de poder documentar fotogràficament les estructures...

El resultat fou exposat a la població i en va restar un opuscle que podeu descarregar aquí en format pdf.

En aquests dies, diverses persones s'han adreçat –telemàticament, el nostre centre de documentació està tancat a les consultes presencials– interessant-se per les epidèmies que havia patit la nostra ciutat, i el conjunt del país, en altres temps, com els nostres avantpassats afrontaven els contagis...
Per això hem considerat oportú publicar, en digital i obert a tothom, el treball de Montserrat Flores Juanpere Aïllament, religiositat i medicina: estratègies institucionals de resposta a la pesta.
A partir de l'experiència de diverses viles del Camp i del comtat de Prades, entre els segles XIV i XVI, l'autora ens apropa a les mesures que hom prenia per defensar la població de la malaltia. Avui com ahir, l'aïllament n'era una de significativa: tancament de portals, prevenció davant els forasters... i en una societat en què les catàstrofes col·lectives eren vistes com a conseqüència de la voluntat divina, com es demanava l'ajut celestial per a superar la situació. També ens parla de les mesures sanitàries, amb les limitacions de la ciència del moment.
Mostra com algunes de les estratègies s'interferien mútuament –per exemple, tancar una vila i fer professons de pregàries alhora– o la interrelació entre la pesta i altres fenòmens socials, com la xenofòbia, i com les epidèmies van motivar canvis en la mentalitat de la societat.
Tot plegat, una lectura prou interessant per descobrir un altre aspecte de la nostra història i potser també per a reflexionar, des de la distància en el temps, sobre el present.

Els aplecs de Paretdelgada arriben a Reus! 

Després de presentar el llibre Els aplecs de Paretdelgada a la Selva del Camp, toca apropar-los a la ciutat de Reus amb la voluntat de difondre aquesta part tan important de la història del nostre país. Sobretot, però, volem convidar-vos per compartir amb vosaltres l'estudi punyent de Joaquim M. Masdeu i tot allò que ha pogut recopilar al llarg de la seva recerca. 

Des de l'entitat vam voler empènyer aquesta publicació des del primer dia, ja que hi tenim una vinculació professional, però també personal. En tot cas, calia que els sis grans aplecs celebrats a l'ermita de Paretdelgada quedessin per escrit com a testimoni d'un moment en què el nostre país va lluitar per als drets i les llibertats nacionals, abolides per un dur i llarg període franquista.

L'acte comptarà amb la presència del seu autor, Joaquim M. Masdeu, i de Rafael Català, responsable del pròleg. Serà el dia 11 de març a les 19.30 h a l'Arxiu de Reus. Us hi esperem!  

El pròxim dijous presentarem el llibre editat per l’entitat Els aplecs de Paretdelgada. Tot i que surt a la llum després de seixanta anys dels fets, és una bona notícia que ben aviat el puguem tenir a les nostres mans.

No és casualitat que des de l’entitat hàgim optat per tirar endavant amb aquesta publicació, ja que la història dels aplecs de Paretdelgada havia de posar-se per escrit i és que els sis grans aplecs celebrats en aquesta ermita foren manifestacions de cultura popular per la presència de sardanes, castells i la cançó protesta.

Joaquim M Masdeu, el seu autor i qui presentarà el llibre aquest dijous, ens parla d’un episodi de la història del nostre país que ens permet mirar cap al passat recuperant la memòria.

Aquesta publicació ens permet conèixer i reflexionar sobre la resistència cívica i cultural en un moment en què es volia reafirmar la identitat cultural dels Països Catalans davant un règim repressiu.

El llibre ens parla de com a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta afloren diferents protestes, el moviment obrer pren força i apareix el fenomen de la nova cançó i molts altres elements que evidencien la voluntat de resistència cultural i defensa de les llibertats nacionals. En aquest context, els aplecs de Paretdelgada a la Selva del Camp són una mostra d’aquesta voluntat de fer país després de l’intent, per part del règim franquista, d’abolir qualsevol rastre de la llengua i la cultura catalanes.

L’acte se celebrarà el dia 27 de febrer, dijous, a les 8 de vespre al Castell de la Selva del Camp.

Us hi esperem!

El dia 19 de febrer estrenem, a 2/4 de 8 del vespre al nostre local, l’exposició La Palma per al poble, una mostra fotogràfica dedicada al 3 d’agost de 1979, quan Taronjada Natural —que vam recordar en el documental sobre el Mas de la Solfa— va organitzar una cercavila reivindicativa per evitar l’enderrocament de La Palma.

Aquest espai situat al carrer Ample ja va patir la seva clausura durant el franquisme i, més tard, va ser posat en perill per part de l’Ajuntament amb la voluntat de derruir-lo. Tanmateix, aquest grup d’animació va voltar pels carrers del nostre nucli antic i durant anys va protagonitzar diverses mobilitzacions amb un únic objectiu: salvar La Palma.

Aquella acció va ser capaç d’obrir el debat sobre la preservació d’aquest conjunt arquitectònic, que en el seu moment es va convertir en una de les societats populars implicades en l’organització dels carnavals reusencs durant el primer terç del segle xx.

L’exposició recull, a través de diferents imatges de la cercavila, aquesta acció reivindicativa que va defensar una part important del nostre patrimoni històric amb recursos populars i festius com els gegants, les auques i el so de les gralles.

Es tracta d’una mostra que s’emmarca en el quarantè aniversari de l’entitat i evidencia la nostra visió més àmplia de la memòria històrica, no sempre dedicada a la Guerra Civil. Ens permet, doncs, recordar que l’aparició de Carrutxa es donà en un moment en què la ciutat bullia d’inquietuds culturals.

Per tot això, volem anunciar que a finals de març realitzarem un Compartir el Coneixement sobre la història de La Palma per tal de donar a conèixer la trajectòria d’aquesta societat i posar en valor els testimonis que la van viure.

L’exposició es podrà veure al nostre local (Travessera del c/ Nou de Sant Josep, núm. 10) durant l’horari d’atenció al públic.

Lloc de l’exposició: Local de Carrutxa.

Dates: del 19 de febrer al 20 de març de 2020.

Horari: de dilluns a divendres de 5 a 8 del vespre.

El pròxim dia 22 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, presentarem al nostre local el documental El Mas de la Solfa! Aquest reportatge, dirigit per Júlia Urgell i amb el suport de la Fundació el Solà, explica la història del grup d'animació "Mas de la Solfa" que va existir durant la dècada dels anys 80 a la Fatarella (Terra Alta).

Es tractava d'un grup polifacètic i activista social que va aconseguir una de les seves principals fites: recuperar
una forma d'habitar el carrer després dels anys de la dictadura franquista. Amb les gralles, la percussió i els capgrossos com a protagonistes van realitzar múltiples cercaviles, concerts de gralles, espectacles d'escenari i
espectacles de dimonis.

Al curtmetratge hi apareixen veus del mateix grup, membres d'altres grups amb els quals van tenir relació (Arturo Gaya de "la Baldufeta" i Salvador Palomar de "Taronjada Natural") i generacions posteriors que van créixer marcades pel grup. Hi destaca la figura del músic Toni Pellisa, el qual va ensenyar a tocar la gralla a molts grups de les Terres
de l'Ebre.

La presentació del documental comptarà amb la participació de la seva directora, de Salvador Palomar i Mariona Quadrada. 

No hi falteu! 

L’autor Jordi Martí ha elaborat una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans amb la intenció de mostrar la memòria llibertària independentista.

L’antologia, titulada El llibre negre i formada per tres publicacions, inclou textos que abracen des del 1842 al 2018. Alguns dels escrits són coneguts, inclús inèdits, i altres no ho són tant, però el conjunt de tots ells ens parla sobre la lluita contra l’Estat i els estats, sobre el catalanisme llibertari i l’independentisme anarquista, entre altres temes.

El pròxim dia 15 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, Jordi Martí ens presentarà el darrer volum al nostre local. No hi podeu faltar!

La memòria històrica ha estat des de fa temps una de les línies més importants de la nostra entitat. En el moment en què vam conèixer la tècnica de la refotografia vam descobrir una nova eina capaç d’enllaçar l’ahir i l’avui. Per això, ens vam voler endinsar en una pràctica nova, desconeguda, però que ens ha permès gaudir de les històries del passat i de la vida quotidiana des d’una altra perspectiva.

La refotografia és l’acte de repetir una imatge d’un mateix lloc deixant un considerable espai de temps entre les dues fotografies. La imatge del passat és sobreposada a la del present, la qual cosa permet estimular els records i la memòria d’aquells que han viscut esdeveniments importants del passat o, senzillament, posar en valor els espais i edificis que ja no hi són però que formen part de la història de les persones i d’una ciutat.

Amb tot això, i no podria ser d’una altra manera, el nostre exercici de refotografia ha començat amb la nostra ciutat a través d’imatges del franquisme i els nostres comerços centenaris, entre altres temes.

En aquesta notícia podeu veure un dels nostres primers muntatges: la plaça del Prim amb el raval de Jesús el dia 15 de gener de 1940, on es pot observar la celebració del primer “Any de la Victòria”.

En aquest cas el muntatge ha estat possible gràcies a la imatge cedida per Francesc Olesti, al qual li agraïm la seva col·laboració.

Tal com anem avançant, us anirem mostrant tots els nostres resultats.

L’experiència continua!

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/

Les simbologies i els rituals al voltant del foc

22, 23 i 24 de novembre de 2019.

Andorra la Vella (Centre de Congressos)

L’assistència al Simposi és gratuïta i lliure, però la inscripció prèvia a les jornades dona dret a rebre’n el dossier i a la participació en diferents àpats. D’aquesta manera, cal inscriure’s abans del dimecres 20 de novembre a l'enllaç https://www.irmu.org/projects/simposiinternacional.

Organitza: Societat Andorrana de Ciències, Taula Nacional de Fallaires de les Valls d’Andorra i Institut Ramon Muntaner

Amb la col·laboració de: Govern d’Andorra, Comú d’Andorra la Vella, Turisme d’Andorra, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus (CEPIP) de la Universitat de Lleida

Amb el patrocini de: Obra Social “La Caixa” Més informació: Institut Ramon Muntaner e-mail: simposifoc@irmu.org

El dissabte dia 16 de novembre hem previst una jornada de treball amb motiu de donar a conèixer diverses recerques en curs o d’altres que s'han acabat recentment. Les persones vinculades a l'associació exposaran, de forma breu, les investigacions i treballs de documentació que a nivell individual o en equip han estat realitzant.

Cal dir que, per aquesta jornada, hem fet una prèvia selecció; d’alguns programes de recerca realitzats durant el curs 2019-2020 —com el dedicat als carnavals històrics al Baix Camp i al Priorat— en presentarem els resultats l'any que ve.

D'altra banda, cal no oblidar que, com a resultat de consultes o de la col·laboració amb diferents associacions, hem fet altres recerques menors i que, en l'àmbit de la documentació, estem treballant en diferents projectes.

Aquesta jornada és oberta a tothom que vulgui conèixer com i què treballa l'entitat com a Centre de Documentació i Recerca del Patrimoni i la Memòria. Volem difondre la feina que no es visibilitza fins al final, en forma de conferències, publicacions o exposicions; i també volem respondre preguntes i, si s'escau, trobar noves formes de col·laboració entre les persones interessades.

L'assistència és lliure. En tot cas, però, si ens podeu confirmar a carrutxa@gmail.com la vostra participació, podrem preveure els materials que volem repartir.

Hi sou convidades totes les persones que vulgueu apropar-vos a l'activitat quotidiana de l'associació!

Aquest dissabte dia 2 participarem en el Festival Terrer Priorat; un programa de tardor que combina música, vi, arquitectura i paisatge. Hi serem per explicar les relacions del territori amb Occitània per donar pas, després, a tres veus emotives i punyents del grup Cocanha. Un trio que ens trasllada a la música autòctona de la vida quotidiana en llengua occitana i que s'acompanya amb la percussió de les panderetes pirinenques de corda. Per anar obrint boca, us convidem a perdre dos petits minuts per gaudir de la magnífica peça Dempuèi Auriac: 

https://www.youtube.com/watch?v=JDXu0PNTpe4 

Sens dubte, un concert que no us podeu perdre per res! Serà a les 18 h a l'Església de Siurana i podreu aconseguir les vostres entrades al web del festival: www.terrer.cat 

Us hi esperem! 

Des de Carrutxa considerem que no es pot tolerar la regressió de les llibertats i els drets que està patint el nostre país. No es poden criminalitzar els moviments pacífics i les mobilitzacions civils, ni tampoc permetre la brutalitat que s’està exercint per part de les forces policials. Així doncs, hem sortit al carrer i ens sumem a la vaga del divendres tancant el nostre centre de documentació. 

La cultura és i serà una eina de cohesió social que permet la llibertat d’expressió i que construeix escenaris per al diàleg i la reflexió. En aquest sentit, volem continuar amb la nostra feina més que mai, sempre tenint en compte les convocatòries que puguin sorgir.

Cal recordar, per tant, que el nostre calendari d’activitats es pot veure afectat pel context actual. Us preguem, doncs, que estigueu atents als nostres canals de comunicació per a possibles ajornaments.

Carrutxa.

El pròxim dia 25 d'octubre durem a terme la presentació del llibre Savage coast, un relat autobiogràfic de Muriel Rukeyser; l’activista i escriptora nord-americana que va narrar la seva experiència durant la Guerra Civil espanyola quan cobria les olimpíades del 1936.

L’obra narra les vivències de l’autora durant el seu viatge a Barcelona als anys trenta. Es tracta de petits retalls de la nostra història des de la mirada d’una dona estrangera que va viure en primera persona el final de la segona república.

L’activista d’esquerres va reescriure aquesta novel·la desenes de vegades, però aquesta no va poder veure la llum fins al 2013, ja que fou censurada per les idees polítiques i la llibertat moral de l’autora.

Rukeyser —com la Helen, la protagonista de la novel·la— inicia un viatge a l’estranger que l’acostarà al seu món interior i a un món en canvi i conflicte constants. Tal com explica la seva traductora: «la Helen es construeix psicològicament i políticament, experimenta una metamorfosi que la duu de l’adolescència a la maduresa, i és quan es fa conscient de tot allò que ha sentit, vist i experimentat durant els primers dies de la Guerra Civil que troba la seva pròpia veu».

En definitiva, una lectura obligatòria que ens permet redescobrir la història des d’una perspectiva femenina, documental i íntima.

Després d'un petit descans, arranquem amb força amb la 9a Mostra de Cinema Etnogràfic organitzat pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Una mostra enfocada a produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni sota un denominador comú de ser, d'una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen o s'han donat en la nostra societat. 

Enguany Carrutxa se suma al projecte amb dues pel·lícules documentals; la primera centrada en el retorn al carrer del carnaval reusenc. Es tracta d’un breu reportatge sobre el retorn dels carnavals a Reus després del franquisme i que ens mostra l'etapa viscuda a finals de la dècada dels 70, marcada per una dosi de creativitats i, també, de conflictes. Ens parla, doncs, del nou poder associatiu que sorgí llavors, liderat per les colles; protagonistes del retorn de la festa al carrer.

La darrera, escollida amb motiu de la inclusió el novembre de 2018 de la candidatura l’”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO), ens dibuixa les transformacions d'aquesta tècnica al llarg dels darrers quatre segles. El discurs es construeix a partir de fonts documentals i literàries així com testimonis orals de persones que han viscut alguns d’aquests canvis.  

Totes les projeccions es duran a terme a l'Arxiu Municipal de Reus, els dies 9 d'octubre i 6 de novembre, respectivament, a les 19 h. Us hi esperem! 

Després d'un estiu en què l'entitat no ha aturat la seva activitat, ans al contrari —conferències, recerques documentals, orals i de festa...— aquest setembre, el centre de documentació fa «vacances». És a dir, que no mantindrem l'horari habitual d'obertura del local, a les tardes, per consultes presencials, entre l'11 de setembre  i Misericòdia, Festa Major de Reus.

Si voleu contactar amb l'associació o fer alguna consulta, ho podeu fer via correu electrònic.

Les festes es fan grans, canvien i evolucionen amb el pas del temps. No hi ha dubte que les festes majors de Reus, tan Sant Pere com Misericòrdia, s'han vist abocades a nous models i pràctiques que han canviat el seu tarannà. Protocols, dinàmiques, músiques, danses o noves creacions han esdevingut, avui, objecte de debat. Per això, des de Carrutxa creiem necessari que existeixi un debat obert on actius i passius d'aquestes festes puguin aportar les seves idees i parlar, obertament, sobre allò que sembla que no funciona. La festa és cosa de tots i és lògic que totes les persones en puguem dir la nostra i decidim, al cap i a la fi, quin model volem per a les nostres festes! 

Amb tot això, el pròxim dia 5 de setembre teniu una cita amb nosaltres! Ens veurem, al nostre local, per parla de la festa i dels seus canvis! Us ho perdreu? 

Com cada estiu, el Parc Natural de Montsant organitza un cicle de xerrades sobre el patrimoni cultural amb la col·laboració de la nostra entitat. Aquest cicle se celebrarà en diferents municipis de la comarca del Priorat i pretén difondre i posar en valor el patrimoni, tant material com immaterial, dels pobles de Montsant. 

• 19 de juliol. La Vilella Alta (Casal). 19.30 h. Montsant: l'ocupació del territori i la formació dels pobles. A càrrec d'Ezequiel Gort. 

• 1 d'agost. La Morera de Montsant (Sala d'Actes de l'Ajuntament). 19.30 h. La guerra a Montsant. A càrrec de Salvador Palomar. 

• 2 d'agost. Cabacés (Societat Recreativa). 19.30 h. La ramaderia a Montsant. Presentació de l'opuscle del Parc Natural. A càrrec d'Albert Margalef i Salvador Palomar.

• 12 d'agost. Ulldemolins (Centre Cívic). 19.30 h. La guerra a Montsant. A càrrec de Salvador Palomar.

• 13 d'agost. Vilella Baixa (teatre). 20 h. Festa i foc. A càrrec de Raquel Ferret.

• 14 d'agost. Siurana (església). 19.30 h. El castell de Siurana després de la reina mora. A càrrec d'Ezequiel Gort. 

El passat 2007 vam viure, a la ciutat de Reus, l’estrena del nou ball de la moixiganga. Des de Carrutxa, ja vàrem intentar explicar que, històricament, la moixiganga reusenca tenia poca similitud amb les danses i acrobàcies relacionades amb les moixigangues religioses que es varen consolidar al Principat a partir del segon terç del segle XIX.

Avui, però, volem parlar d’una moixiganga ben diferent. D’unes influències vingudes d’arreu, d’aquí i de fora del nostre país. Així doncs, i amb la voluntat de compartir experiències i fer de les nostres festes un punt d’intercanvi i cohesió social, col·laborarem amb una activitat que vol reforçar el sentit més inclusiu de la festa. Els joves del Circ Social de Reus presentaran les seves acrobàcies, una nova moixiganga. De fet, es tracta d’un costum que molts d’aquests joves, sobretot aquells que han vingut des del Marroc, ja practicaven al seu país d’origen. El més rellevant és que moltes de les figures que aquests joves representen són ben similars a les que podem veure en les moixigangues del nostre país.

De ben segur que serà un acte enriquidor i que ens servirà per obrir un debat sobre la inclusió social i els beneficis de compartir estils i influències en el marc de les nostres manifestacions festives. Amb tot això, us convidem a assistir en aquest acte que tindrà lloc el pròxim dia 29 de maig, al local dels Xiquets de Reus, a les 7 del vespre. Us hi esperem!

El costum de tallar un arbre alt i plantar-lo al mig d'una plaça és ben antic. En l'actualitat, són moltes les poblacions que celebren aquesta festivitat amb les típiques plantades com a element central: Folgueroles, Òrrius, Camporrells o Canals, entre moltes altres.

Sembla que a la ciutat de Reus l'arbre de maig també s'havia plantat en el passat. Per això, fa tres anys que la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, junt amb la col·laboració d'altres entitats, ha recuperat i mantingut viva la festa fins avui dia. 

Aquest any, tots els actes es desenvoluparan durant els dies 3, 4 i 5 de maig, amb la corresponent plantada i engalana, com és habitual. Tota una ocasió per gaudir de l'arribada d'aquesta festa primaveral!  

Totes les activitats les podreu veure al Facebook de Carrutxa, on s'ha compartit el programa. 

Us presentem el programa definitiu de la III Jornada d'Associacionisme i Cultura Popular que tindrà lloc el pròxim dissabte dia 16, a l'Arxiu Municipal de Reus. 

Recordeu que podeu fer les vostres inscripcions a carrutxa@gmail.com, les qual inclouen les publicacions sobre les recerques de Carnaval realitzades a les comarques del Baix Camp i el Priorat. 

Amb motiu de la III Jornada d'Associacionisme i Cultura Popular s'exposarà a l'Arxiu de Reus Ordeno, mano i disposo, una mostra que aprofundeix en la festa del Carnaval i que l'aborda des d'una prespectiva barcelonina, històrica i social. Creiem que la presència d'aquesta ciutat no pot faltar en aquesta jornada d'estudi dedicada al Carnaval i volem agraïr a Pep Fornès i al Museu Etnològic i de Cultures del Món que ens hagin cedit aquesta exposició.

L'exposició pren com a punt de partida els bans satírics que, durant els anys 80, van redactar i difondre col·lectius de diferents barris, especialment el Consell dels Bulls de Gràcia. A partir d'aquesta expressió festiva i literària, s'inicia un repàs per la celebració del Carnaval i les diferents etapes de prohibició, tolerància i censura que va patir en el període contemporani.

Des de la celebració més oficial fins als grups que s'aplegaven a parcs i fonts, passant pels carnavals de barri, es fa un retrat d'aquesta festa de disfresses, rues, balls, murgues i enterraments de la sardina fins a arribar al capítol dramàtic de la Guerra Civil i la seva prohibició.

El primer Carnaval després de la dictadura, el de 1980, està encara fortament regulat per les autoritats, que prohibeixen les comparses i l'ús de màscares fora dels actes oficials. Tot i aquestes limitacions, els diferents barris també duen a terme actes on s'hi manifesta la forma més punyent i transgressora d'aquesta festa.

El pròxim dia 16 de març se celebrarà la III Jornada d’Associacionisme i Cultura Popular, organitzada pel Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa. Enguany la jornada es dedicarà a la festa que ha estat, i segueix sent, objecte de recerca i divulgació per a l’entitat: el Carnaval.

Es tracta d’una celebració que, a mitjan segle XIX, es configurava segons un model organitzatiu vinculat a les societats recreatives, culturals i socials que emergien en moltes poblacions. En aquesta festa, avui hi són presents les antigues o renovades societats, però que alhora també han generat noves formes d’associacionisme.

Carrutxa treballa des de fa temps en l’estudi d’aquesta festa a les comarques del Baix Camp i el Priorat i, darrerament, ho ha fet amb més intensitat. L’entitat ha col·laborat amb el Museu de Reus en l’exposició «Semblar déu i tot lo món. Els carnavals reusencs 1859-1939» i en la producció de la mostra «L'àlbum del Carnestoltes. El Carnaval a Cornudella s. xix-xx» com a exemple de dues poblacions amb una rica i representativa tradició de Carnaval. També ha treballat en un estudi sobre les pràctiques humorístiques i satíriques dels carnavals reusencs des del segle xvi fins a l’actualitat. En definitiva, una línia de treball que continua oberta amb projectes que es realitzaran aquest any i el pròxim.

Amb tot això, i coincidint amb el tancament de les exposicions temporals esmentades, la jornada que es presenta vol esdevenir un punt de trobada per tal d’intercanviar coneixements i experiències sobre els carnavals del país, uns carnavals que fan palesa d’aquesta relació entre la festa i l’associacionisme.

Amb motiu de la jornada, al vestíbul de l'Arxiu es podrà veure l'exposició «Ordeno, mano i disposo: Bans històrics del Consell dels Bulls del Carnaval de Gràcia». L’exposició restarà oberta des del 12 fins al 16 de març. A més, com cada any, les aportacions de la jornada es recolliran als Fulls de Treball de Carrutxa.

El pròxim dia 3 de març, a les 12 del migdia, presentarem el catàleg de l'exposició L'àlbum del Carnestoltes. Els carnavals de Cornudella de Montsant (s. XIX-XX). Aquest catàleg, fruit de l'exposició sobre els carnavals d'aquesta vila prioratina, vol ser un retorn social, un agraïment a totes les persones -veïns i veïnes del poble- que, durant l'estiu, han obert les seves caixes de fotografies i les han compartit amb nosaltres. 

Amb aquesta presentació, doncs, no només volem donar a conèixer aquesta festa, tant particular a Cornudella, sinó també donar un agraïment per la col·laboració i el suport que hem rebut en tot el procés.

El catàleg compta amb una descripció detallada de la festa del Carnaval a la vila des del segle XIX, fent èmfasi en l'aparició de les societats i la seva implicació en la festa, les pràctiques de carrer, les disfresses i la sàtira, entre d'altres. Com moltes vegades hem dit, el Carnaval de Cornudella esdevé paradigmàtic, un pol d'atracció, és per això que ens sentim satisfets de poder compartir els resultats d'aquest estudi. A banda, és clar, els testimonis aplegats durant anys hi tenen un protagonisme especial, donant vida a allò que nosaltres us relatem. Amb tot això, us convidem a assistir a la presentació. 

Qui no es fum d'aqueix món... Humor i Sàtira al Carnaval de Reus

Les circumstàncies excepcionals que viu el nostre país motiven que, a vegades, algunes de les activitats previstes coincideixin amb mobilitzacions ciutadanes que considerem importants. Per aquesta raó, ajornem la presentació del treball «Qui no es fum d'aqueix món... Humor i sàtira al Carnaval de Reus» pel dimecres 27 de febrer, a les 19.00 h, al Museu de Reus (raval de Santa Anna, núm. 59).

Aquest és un estudi sobre les formes de burla —oral, teatral, impresa...— en els carnavals reusencs des del segle XVI fins al present: mascarades, fulls satírics, matracades, premsa carnavalesca... El treball, realitzat amb motiu del 40è aniversari de la primera publicació satírica del Carnaval actual —Tururut Viola, 1979— s'edita en format catàleg, en paper, i tindrà una versió digital a la xarxa.

Aquest treball forma part del programa sobre els carnavals al Baix Camp i el Priorat que ha generat la nostra col·laboració amb el Museu de Reus en l'exposició «Semblar Déu i tot lo món. Els carnavals reusencs 1859-1939» i la realització de l'exposició «L'àlbum del Carnestoltes» a Cornudella de Montsant.

Amb tot això, us convidem a assitir en aquest acte per tal de conèixer el nostre estudi. 

[La presentació ha estat ajornada]

Antoni Vidal comandava les tropes catalanes que van prendre Falset a principis de setembre de 1714 i Pere Joan Barceló, conegut com el Carrasclet, va encapçalar la insurrecció catalana de 1718. En definitiva, dos defensors de la terra, la trajectòria dels quals explica fla defensa de les constitucions en el primer terç del segle XVIII. 

Avui, 300 anys després de l'entrada del Carrasclet a la ciutat de Reus, Carrutxa i l'Arxiu de Reus volen commemorar aquest aniversari amb la conferència titulada Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Defensors de la terra (1700-1720), que tindrà lloc el pròxim dia 14 de febrer, a les 19.00 h, a l'Arxiu de Reus. 

A partir del considerable fons fotogràfic aplegat a Cornudella de Montsant, des de Carrutxa s'ha dut a terme una exposició, bàsicament fotogràfica, sobre aquesta festa a la vila prioratina. L'exposició, que restarà oberta del 2 de febrer al 18 de març de 2019, no hagués estat possible sense la col·laboració de veïns i veïnes que, durant aquest estiu, han assistit a les sessions d'identificació i ens han apropat més imatges dels seus fons familiars. 

Aquesta exposició, que es compon per una introducció referent a diverses poblacions de la comarca i per un recull d'imatges dels carnavals de Cornudella entre el primer terç del segle XX i els anys 70 del segle passat, vol ser un agraïment a totes les persones que hi han col·laborat i, per descomptat, vol fer palesa dels grans carnavals que es van viure en aquesta vila.

Us convidem a visitar aquesta exposició composta d'imatges, i a conèixer aquelles característiques que van fer del Carnaval de Cornudella una de les festes més rellevants de la comarca. L'exposició es podrà visitar a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Cornudella de Montsant. 

En el marc del cicle que commemora la fi de la Guerra Civil espanyola, el pròxim dia 29 de gener es durà a terme la conferència "La guerra més propera", que anirà a càrrec de Toni Orensanz, coordinador del popular documental Tremolors. Per part de Carrutxa, seguim col·laborant en aquest cicle que, a poc a poc, ens apropa a diferents episodis de la Guerra Civil espanyola. 

Per a més informació sobre el Cicle de la fi de la Guerra Civil Espanyola, us deixem l'enllaç per tal de consultar el programa: https://www.reus.cat/noticia/cicle-dactivitats-en-commemoracio-de-la-fi-de-la-guerra-civil 

El passat 19 de gener, es va celebrar la cinquena edició del Ball d'Hivern, l'antiga festa de Sant Sebastià recuperada, el passat 2015, per La Relliscada (de l'Aula de Sons) i Carrutxa. Enguany, s'ha incrementat el nombre de participants, tant de persones que han volgut repetir l'experiència com de gent nova que, durant la capta, es va afegir a la cercavila. 

Les gloses, els garrotins i la cançó improvisada varen ser els protagonistes de la cercavila de capta, on els comerços varen poder col·laborar amb la festa fent un donatiu que, més tard, es va rifar a la plaça. En acabar la cercavila, els participants s'aproparen a la plaça del Castell per gaudir d'un sopar popular al voltant del foc de les brases. 

Finalment, es va produir el més esperat: veure ballar la coca de Sant Sebastià! Seguidament, es va iniciar el ball folk, amb una gran assistència, mai vista fins a aquesta edició. Com a col·laboradors de la festa, restem molt agraïts de l'augment en la participació i esperem, sens dubte, celebrar la sisena edició.  

El 15 de gener de 1939 les tropes franquistes varen ocupar la ciutat de Reus, una població castigada pels bombardeigs i amb signes de pèrdua de vides i béns molt evidents. Vuitanta anys després, i per tal de commemorar la fi de la Guerra Civil, us proposem la conferència "Sang, suor i llàgrimes. La repressió franquista a Reus", un acte englobat en el Cicle sobre la Guerra que preten apropar-nos a aquest episodi d'ocupació. L'acte serà coordinat per Joan Navais, historiador i expert en història contemporània. 

Per a més informació sobre el Cicle de la fi de la Guerra Civil Espanyola, us deixem l'enllaç per tal de consultar el programa: https://www.reus.cat/noticia/cicle-dactivitats-en-commemoracio-de-la-fi-de-la-guerra-civil 

El pròxim dia 27 de desembre, a les 18.00 h, durem a terme la presentació pública de la Memòria d'Activitats d'aquest 2018. L'acte tindrà lloc al local de Carrutxa on es mostraran aquelles activitats més rellevants que s'han dut a terme durant l'any.

Sens dubte, hi destaquen els programes "Compartir el Coneixement" i "Memòria Històrica", dues línies cabdals per l'entitat. Tanmateix, s'han seguit realitzant recerques al voltant de les formes de vida del passat i les diferents festivitats, com les del cicle hivernal, aquelles on el foc és el protagonista i també sobre les festes majors i les festes de barri. 

En definitiva, un any de molta feina que cal posar en valor, ja que l'entitat treballa dia a dia per investigar i donar a conèixer diferents vessants del patrimoni etnològic i la cultura popular. 

Us hi esperem! 

Continuant amb el cicle d'activitats que l'Institut Municipal Reus Cultura (Museu de Reus) i l'Arxiu de Reus, amb la col·laboració de Carrutxa, dediquem a la commemoració dels vuitanta anys del final de la Guerra Civil, el proper dijous 27 de desembre, tindrà lloc la conferència, d'Ezequiel Gort:
«El front s'apropa a Reus. Els combats a Montsant i les muntanyes de Prades»
A 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cultural el Castell

El passat dimecres dia 19, el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa va celebrar una assemblea extraordinària amb l’objectiu de renovar la seva junta directiva. El nou conjunt de membres de la junta respon a la voluntat de consolidar el relleu generacional de l’entitat, aportant així nous reptes i enfortint-ne la trajectòria.

L'entitat gestiona el seu dia a dia, i programa les seves activitats, a partir d'un nucli de treball que es reuneix quinzenalment. Les reunions són obertes a totes les persones que col·laboren amb l'associació. A partir d'aquest funcionament assembleari es poden crear grups de treball per a temes concrets. A la fotografia, els components de la nova junta amb altres persones que van participar a l'assemblea de dimecres i que formen part d'aquest nucli de treball.

El proper dijous 27 de desembre, a les 6 de la tarda, l'entitat presentarà la memòria d'activitats del 2018.

Amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola, l’IMRC i l’Arxiu Municipal de Reus, juntament amb Carrutxa, han programat un cicle d’activitats diverses que es duran a terme entre aquest mes de desembre i l’abril de l’any vinent.

El pròxim dimarts es donarà el tret de sortida amb la conferència «La construcció de refugis antiaeris. Un exemple d’organització popular», a càrrec de Salvador Palomar, que tindrà lloc al Centre Cívic de Llevant a 2/4 de 8 del vespre. Aquesta primera xerrada es dedicarà a la defensa passiva de la societat reusenca i a la seva voluntat de fer front a la por que sobrevolava el cel.

El passat diumenge dia 25, l'entitat va rebre el premi BEST 2018 en la categoria d'Associació en reconeixement a la tasca de recerca, divulgació i dinamització en diferents àmbits de la cultura popular i el patrimoni. L'acte, emmarcat dins el dia europeu del bestiari festiu, va ser organitzat per l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya per cinquè any consecutiu. 

Des dels seus inicis, l'entitat s'ha vinculat a l'estudi i difusió de la imatgeria popular festiva, fruit d'aquesta visió mítica del món que ha generat tantes rondalles i llegendes. De fet, la primera acció de carrer de Carrutxa fou la creació de la Cabra de Reus, creada expressament per a la nit de Sant Joan sent, probablement, un dels primers animals festius del territori creat específicament pel que avui anomenem correfoc. 

El passat dissabte dia 17 vam dur a terme la Troba de Glosa amb l'objectiu de crear un espai on els glosadors poguéssin mostrar les seves capacitats. Malgrat la pluja, la Trobada va comptar amb una gran assistència de públic i tothom va poder gaudir de la cançó improvisada dels nostres convidats. Volem donar les gràcies a tots els implicats, glosadors i músics, i sobretot a les persones que es van acostar per gaudir de la vetllada. Esperem que sigui la primera de moltes! 

Com bé sabeu, fa poc més d'un any va arribar a les nostres mans un fons de vidres fotogràfics d'un antic fotògraf de Cornudella de Montsant. Aquesta col·lecció, formada majoritàriament per retrats, és d'un gran interès per a conèixer les formes de vida del passat, però també ha esdevingut un material únic perquè algunes de les imatges fan referència als grans carnavals del primer terç del segle xx.

Arran de la troballa vàrem recuperar la investigació sobre aquesta festa a la comarca del Priorat —a través d'entrevistes personals i sessions d'identificació d'imatges— que es fa iniciar fa anys. Avui, doncs, us volem presentar el gran projecte que ha generat aquesta recerca i que desenvoluparem durant el curs 2018-2019. Un recerca que, a poc a poc, s’ha anat ampliant donant com a resultat un calendari prou ambiciós dedicat als carnavals de Reus i del Priorat, compost per conferències, exposicions i altres activitats.

El pròxim dissabte dia 17 de novembre es durà a terme, al Pallol de Reus, la Trobada de Glosa, organitzada per Carrutxa i el Casal Despertaferro. Una cita important per posar en valor la cançó improvisada i facilitar un espai on els glosadors i els assistents puguin mostrar les seves capacitats i habilitats.

La vetllada començarà amb un vermut acompanyat per diversos glosadors del territori i Joel Pietro, cantant de Fetitxe 13, un projecte musical basat en el rap. Pietro ha portat el rap a les escoles a través de diversos tallers per treballar l’escriptura, la rima i aspectes com el racisme. Durant aquest aperitiu, també ens acompanyarà Cor de Carxofa, una associació que treballa per a fomentar la glosa en català, amb la participació dels glosadors Laia Pedrol i Ferriol Macip. A més, comptarem amb la presència de Martí Ruiz, organitzador dels tallers de glosa a través del projecte Ponicana i, finalment, coneixerem a la sonadora Núria Casals, que ha participat en diversos combats de glosa del territori.

Seguidament es donarà pas al dinar popular, on es podrà gaudir d’una sobretaula ben musical amb la participació dels glosadors del Camp i, a la tarda, seguirem la vetllada amb un ball folk, a càrrec de Quin folk que fa i tancarem la festa amb DJ Mandrilia Selector.

Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre Fins aquí hem arribat. Què fem I com celebrem el darrer adéu, dels autors Amadeu Carbó I Jordi Cubillos. Creiem que és més que adient poder parlar amb els escriptors d’aquest relat, tot just quan ens trobem a les portes de les diades de novembre: Tots Sants i el dia dels Difunts, unes celebracions, de la nostra cultura, dedicades a la memòria i els records dels nostres avantpassats.

Aquesta publicació, valenta i amable, ens convida a reflexionar sobre la importància de la mort en les tradicions culturals, relatant creences i rituals que uneixen el món dels vius amb el món del més enllà.

El treball que us presentem, doncs, ens apropa a aquesta cultura de la mort i també a la seva iconografia, a través de la literatura, el teatre popular i el patrimoni, entre d’altres. Amb tot això, la presentació es durà a terme el pròxim dimecres dia 31 d’octubre, a 1/4 de 8 del vespre, al local de Carrutxa (Travessera C/ Nou de Sant Josep, núm. 10).

Us hi esperem!

Durant la dècada dels setanta el règim feixista era cada cop més posat en dubte per una nova generació de joves que no havia viscut la repressió de la guerra i dels primers anys de la dictadura, una generació que no tingué por en prendre els carrers per lluitar per la transformació social i política que volia. Davant d'aquesta situació, i la mort del dictador al llit, s'inicià una època que durà fins als anys vuitanta i que la historiografia oficial ha vingut a anomenar la Transició Democràtica, una època que el relat oficial ven com un gran pacte polític i social per deixar oblidar i perdonar tot el que havia passat durant els 40 anys previs, i construir un futur conjunt. 

La realitat, però, és ben diferent. Aquesta època se saldà amb més de 500 morts arreu de l'estat fruit de la violència policial, grups paramilitars o d'organitzacions armades, i el cop d'estat del 1981 és, a dia d'avui, un dels grans punts negres de la història recent de l'estat degut a l'opacitat que hi ha amb la documentació oficial, però que serví com a gran mite fundacional per vendre la II Restauració Borbònica com una garantia en la defensa de la democràcia espanyola. 

El dia 29 de setembre durem a terme, a l’Arxiu Municipal de Reus, la II Jornada d’Associacionisme i Cultura Popular dedicada, aquest any, a la Revolució de Setembre de 1868 amb motiu dels 150 anys de l’alçament.

Aquesta revolució suposà un avenç cap a la democràcia que va possibilitar l’associacionisme obrer rere un caràcter marcadament laïcista. Fou un aixecament revolucionari que va suposar el destronament de la reina Isabel II i que marcà l’inici del Sexenni Democràtic. A la meitat dels anys 60, el descontentament contra el règim d’Isabel II en els ambients populars, polítics i militars ja era patent. Amb el temps, un seguit d’episodis van fer d’aquest aixecament una revolució social. En definitiva, són anys d’eclosió de l’associacionisme obrer, de debat ideològic i de pensament científic, però també de grans convulsions polítiques i d’enfrontaments. 

Amb tot això, la jornada té dos objectius principals: en primer lloc, celebrar els 150 anys d’aquest fet i, en segon lloc, donar a conèixer l’important paper que hi va jugar la ciutat de Reus, on es generaren rituals civils per al matrimoni, els enterraments i, inclús, noves solemnitats cíviques.

Amb tot això, la jornada s’iniciarà amb la ponència marc a càrrec de Dolors Marín i la seguiran les següents ponències: 

10.00 h Obertura de la jornada

10.15 h Ponència Inaugural a càrrec de Dolors Marín. 

11.15 h Jaume Massó, Els Apuntes d'Andreu de Bofarull sobre la Revolució de 1868.

11.45 h Salvador Palomar, 1868: la Revolució en la cultura.

12.15 h Albert Domènech, Intel·lectualitat i artistes en els ambients republicans a la Barcelona dels períodes del regnat d’Isabel II i La Gloriosa. Vinculació de l’àlbum de “Los Borbones en pelota”. 

12.45 h Jordi Ferran, El ressò de la Revolució: clímax i gèrmens de conflictes socials. El cas de la Bisbal del Penedès.

13.15 h Jordi Martí, El moviment obrer entre el 1868 i el 1871. 

Carrutxa vol donar un nou impuls a su treball en l'àmbit de la memòria històrica, a partir de la creació d'un grup de treball específic. Us convidem a participar-hi

Des de fa 38 anys la nostra entitat ha treballat per construir i exigir festes populars, de proximitat i obertes a tothom. Per això, i per tal de seguir generant actes culturals, hem decidit reeditar la nostra samarreta que ja vàrem fer, fa uns anys, amb el mític dibuix d'un diable de l'autor Albert Macaya. 

Tot i el pas del temps, Carrutxa segueix tenint els mateixos valors i principis de sempre, apostant per una cultura lliure, inclusiva i democràtica. Per això, hem decidit encarregar les noves samarretes a Subalterna serigrafia, una empresa formada per un grup de joves del Camp que aposten pel comerç just, de proximitat i pels productes ecològics. 

Podeu col·laborar amb l'entitat venint a buscar una de les samarretes, la venda de les quals ens permetrà seguir treballant per la cultura i generant noves activitats. Podeu aconseguir-les al local de Carrutxa o a la Llibreria Gaudí. 

TOT SOM CULTURA. FES-TE SOCI. 

Aquest estiu, en col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, els membres del nostre equip de treball voltaran pels pobles de la comarca del Priorat per dur a terme un cicle de xerrades sobre el patrimoni cultural. Aquest cicle, al qual participem des de fa temps, té la voluntat de difondre i compartir els resultats de recerques que, durant temps, hem anat realitzant al territori. 

Enguany, dediquem aquest cicle als bombardeigs que van patir els pobles de Montsant durant la Guerra Civil espanyola, donant veu als testimonis i indagant en la història. D'altra banda, també parlarem de Santa Magdalena, i de religiositat popular. Finalment, hem apostat pel foc i per la seva presència a les festes dels països de parla catalana. 

Aquest dimecres 25 de juliol a la tarda, va tenir lloc, a l'Ajuntament de Cornudella una sessió de treball a l'entorn de fotografies antigues del poble. D'una banda, estem treballant en documentar el fons de fotografies que es va trobar a casa del Miquel Saperas. Són imatges del poble, bàsicament retrats, però també algunes vistes del nucli urbà i de l'entorn. Destaquen les fotografies de grans i petits, disfressats. Cornudella va comptar amb un dels grans carnavals de la comarca.

D'altra banda, a partir de la crida que es va fer en la presentació del nostre projecte de recerca, el passat juny, a l'ajuntament, diverses persones es van apropar per aportar fotografies antigues i algun document del seu fons familiar. El resultat fou excel·lent. Cal tenir en compte que el carnaval de Cornudella va continuar durant el franquisme com a «Fiestas de invierno», que ens ha deixat moltes imatges, i que és un dels objectius d'investigació que tenim actualment.

La propera sessió de treball tindrà lloc el dimecres 22 d'agost.

Entre finals de desembre de 1938 i mig gener de 1939, ara fa 80 anys, els pobles de l'entorn de la serra de Montsant van viure moments dramàtics amb la proximitat del front, durant la campanya d'ocupació de Catalunya per part de les tropes franquistes. D'una part, els bombardeigs des de l'aire, que ja havien començat, en alguns indrets, a partir de l'estiu, amb la batalla de l'Ebre. De l'altra, els moviments de tropes i els combats a l'entorn de la Figuera, a la serra de la Llena o dalt a Montsant, que van deixar centenars de morts escampats per la muntanya.

Aquest estiu, en col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, Ezequiel Gort i Salvador Palomar, parlaran dels bombardeigs sobre els pobles de Montsant. Del juliol de 1938, en què el Priorat esdevé rereguarda de la batalla de l'Ebre al gener de 1939. En els propers mesos i fins a l'estiu de 2019, preparem altres activitats.

Els pròxims dies 19, 20 i 21 d'octubre, a Falset, es durà a terme el 1r Congrés de la jota als territoris de parla catalana. Aquesta iniciativa, organitzada per l'IRMU i l'Ajuntament de Falset, té l'objectiu de posar en valor aquesta manifestació musical, tot posant èmfasi en el seu context històric i territorial. 

Aquesta pràctica s'ha mantingut viva al llarg del temps i cada comunitat l'expressa i la viu de manera particular. Aquesta riquesa, però també complexitat, fa palesa de la importància de la jota com a manifestació festiva i com a signe de la diversitat de formes i valors culturals que cada territori confereix a aquesta pràctica. 

Així doncs, i coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural, Falset acollirà a diversos estudiosos i aficionats d'aquesta temàtica que ens parlaran de diverses qüestions relacionades amb la jota. La part científica es compondrà dels següents àmbits temàtics: aspectes històrics, aspectes identitaris i de patrimonialització, ús i funció i, finalment, formes de transmissió.  

El passat divendres 22 de juny, la consellera de cultura, Laura Borràs, va signar un conveni amb 24 entitats que col·laboren en la recerca etnològica impulsada pel Departament de Cultura, a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Amb la signatura d’aquest conveni es va renovar el compromís de col·laboració de la Generalitat de Catalunya amb les entitats que tenen entre els seus objectius comuns l’impuls de la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya. 

Aquest mes de juny, tot just abans de la Festa Major de Reus, dues activitats de l'entitat han vinculat foc i festa, dos grans àmbits de treball de la nostra associació.

D'una banda, la presentació del llibre que recull les aportacions al segon simposi sobre focs festius a la Mediterrània, que va tenir lloc el dimarts 19 a l'Arxiu de Reus. De l'altra, la Marató de Tronades, l'endemà, al nostre local: una projecció de tronades a les festes reusenques de la dècada de 1980 ençà.

Pel que fa al recull de ponències del II Simposi de Focs Festius, val a dir que ha estat el resultat d'una feina col·lectiva que ha tingut l'objectiu d'aplegar un conjunt de coneixements que interrelacionen un seguit de pràctiques festives locals, sobretot les vinculades al cicle hivernal. 

La publicació recull diverses recerques sobre les festes on el foc és el protagonista i reflecteix la riquesa d'aquestes manifestacions festives considerant-les un punt d'unió entre la cultura catalana i els pobles mediterranis. Compartir pràctiques i rituals és sempre una ocasió idònia per donar a conèixer els diferents rituals que giren al voltant del foc. 

Així doncs, aquesta publicació, composta per 25 comunicacions, pretén posar en valor el ric patrimoni immaterial que gira al voltant d'aquest element i mostrar així les arrels culturals dels pobles que practiques aquesta tradició. L'acte, dut a terme a l'Arxiu, va comptar amb la participació de Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Tarragona —com a representant del departament de cultura— i de Montserrat Caelles, regidora de cultura de l'Ajuntament de Reus. 

Aquest dimarts, 12 de juny, diverses persones de Carrutxa ens vam trobar, a Brusel·les, amb el conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, una persona amb qui membres de l'entitat tenen una llarga coneixença d'amistat i experiències viscudes en l'àmbit de la cultura popular.

En primer lloc volíem agrair-li el seu ajut —aleshores, encara al capdavant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme— a la realització del Simposi de Focs Festius a la Mediterrània que es va celebrar a Reus, el maig de l'any passat. El proper dimarts 19 es presenta, a l'Arxiu, el volum que recull totes les aportacions que es van fer a les jornades i com que Lluís Puig no hi podrà ser volíem transmetre-li personalment el nostre agraïment i el nostre suport, des de l'exili europeu, per difondre la situació de Catalunya i donar a conèixer la cultura catalana.

També per mantenir un intercanvi d'opinions i presentar-li projectes d'una entitat, com la nostra que es troba en un moment prou interessant de renovació personal i de definició de nous objectius: propostes a l'entorn de les festes i els focs festius, la dansa o les begudes d'elaboració casolana, amb tot el bagatge patrimonial que comporten aquestes pràctiques...

El pròxim dimarts 19 de juny tindrà lloc la presentació del llibre II Simposi Internacional de Focs Festius a la Mediterrània, que recull les actes de la jornada d'estudi del simposi que es realitzà a Reus el passat mes de maig de 2017. 

Aquesta inicitiva, que pretén posar en valor el paper del foc a les festes i tradicions de la nostra mediterrània més propera, es va dedicar a la festa de Sant Antoni i, en general, a les festivitats del cicle hivernal on el foc hi juga un paper important. 

Les fotografies són un material etnològic molt valuós: ens ensenyen, a través d'imatges i paisatges, els costums, les tradicions i les relacions d'una societat concreta. La conservació i la catalogació d'aquests materials és primordial per poder-les divulgar i per utilitzar-les com a font de coneixement. 

Amb tot això, ha arribat a les mans de l'entitat un fons de vidres fotogràfics d'un antic fotògraf de Cornudella de Montsant. Aquesta col·lecció, formada majoritàriament per retrats, és d'interès per conèixer la indumentària de l'època, per exemple. Però, en aquest cas, ha esdevingut un material únic perquè algunes de les imatges fan referència a la gran festa del carnaval.

Cornudella és un molt bon exemple d'aquesta pràctica, ja que es tracta d'una població gran molt ben connectada amb el món urbà. En aquest poble, a diferència del que passa en altres poblacions, la festa del carnaval continuà en temps del franquisme i fins a l'actualitat. 

Al llarg dels segles s'han realitzat centenars de festes de barri a la ciutat de Reus. Unes pràctiques, organitzades pel veïnat, que transformaven l'espai urbà amb la il·luminació i els guarniments d'enremades de fullam i flors, convertint els carrers en un punt de trobada i un espai per a la festa. 

Avui en dia, tot i que el model de les antigues festes de barri s'ha transformat, encara podem gaudir d'aquestes festes de proximitat a la nostra ciutat. Unes festes que posen en valor la importància de la convivència a la festa. Així doncs, què millor per donar el tret de sortida a l'inici de les festes de barri d'aquest 2018  que la inauguració de l'exposició «La festa a la porta de casa», que fa un recorregut per la història d'aquestes pràctiques al llarg del temps. 

la inauguració es durà a terme el dijous dia 24 de maig, a les 19 h, al local de l'Associació de Veïns del Barri Montserrat. Aquest acte anirà a càrrec de Salvador Palomar, que ens oferirà una petita reflexió sobre el contingut de l'exposició.

Sempre és important connectar amb els altres i establir nous vincles. Per això, l'associació de veïns d'Hort Miró de Reus ha decidit dedicar una jornada, amb una paella popular, per presentar les entitats del barri i engegar una proposta popular: dedicar la plaça on ens trobarem a l'escriptor Paco Candel. 

Carrutxa, en aquesta iniciativa, hi serà molt present. Parlarem de la figura de Candel, aquest escriptor tendre, proper i senzill que ha esdevinugt capdal en la lluita a favor de la cohesió social. També explicarem els seus records, la seva obra i les seves aspiracions. De segur, un moment emotiu per commemorar la seva figura i posar-la en valor. 

 Fa anys que hem fet de la memòria una font de coneixement: de les tècniques de treball i de la festa, de les creences i les idees, dels jocs, de les cançons... Del record de la Guerra Civil ens hem interessat en saber com es vivia (sobrevivia) sota l'amenaça constant dels bombardeigs.

Avui, gràcies a no pocs testimonis aplegats durant anys, i a la documentació conservada a l'Arxiu de Reus, sabem més coses de la considerable xarxa de refugis que va bastir la població reusenca per a defensar-se del terror que arribava del cel. Aquests dies, l'anècdota és que hem pogut identificar un refugi ubicat a l'antiga andana de mercaderies de l'estació de Reus. 

La diada de Sant Jordi és bon moment per fer balanç de les publicacions impulsades per Carrutxa o resultat del treball de diverses persones vinculades a l'entitat.

Entre les primeres —cal recordar que Carrutxa publica per mitjà de Migdia serveis culturals— cal esmentar el llibre d'Ezequiel i Josep M. Gort, Reus, del passat al present. La formació d'una ciutat, una aproximació didàctica, rigorosa i molt visual a la configuració urbana de Reus des de temps medievals ençà.

La història de la festa de Sant Jordi ens mostra com les tradicions es construeixen i, amb aquest sentit, Reus n'és un bon exemple. La festa religiosa del sant patró de Catalunya, el costum de repartir roses a l'ermita del Roser, la instauració del dia del llibre, les divergències entre el catalanisme conservador i catòlic i el nacionalisme laic i republicà, la resistència i la reivindicació durant el franquisme, l'esclat cultural i comercial contemporani, etcètera, són exemples que ens demostren que la trajectòria de la celebració a la nostra ciutat és ben intensa.

El passat 2017, la ciutat de Reus va acollir el II Simposi de Focs, organitzat per Carrutxa, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Reus. Aquesta segona edició va destacar, com un dels temes centrals, les fogueres hivernals. Enguany, la ciutat de Gandia aposta per la pirotècnia, una temàtica que ha generat molt interès entre els organitzadors de les festes, les falles, els correfocs i altres. Per la ciutat de Gandia, suposarà l’acte final de la capitalitat cultural.

El passat 2017, la ciutat de Reus va acollir el II Simposi de Focs, organitzat per Carrutxa i el departament de cultura de l’Ajuntament de Reus. Aquesta segona edició va destacar, com un dels temes centrals, les fogueres hivernals. Enguany, la ciutat de Gandia aposta per la pirotècnia, una temàtica que ha generat molt interès entre els organitzadors de les festes, les falles, els correfocs i altres. Per la ciutat de Gandia, suposarà l’acte final de la capitalitat cultural.

Aquest mes de març han començat les activitats, adreçades als centres educatius de Reus, d'introducció a la història de la ciutat per mitjà del coneixement de com es desenvolupa urbanísticament al llarg dels segles.

El passat 2017, Carrutxa —amb la col·laboració de l'Ajuntament de Reus— ha editat el llibre d'Ezequiel i Josep M. Gort, "Reus: del passat al present. La formació d'una ciutat". A partir dels materials elaborats per a la preparació del llibre, es proposa una xerrada amb un ampli suport d'imatges, a càrrec d'Ezequiel Gort, doctor en Història, que ha estat arxiver municipal de Reus fins a la seva jubilació.

 El dissabte 24 de febrer, de 2/4 de 6 a 2/4 de 9 de la tarda, podeu conèixer quines activitats ha fet i prepara l'associació. Ens trobareu al local, feinejant i disposats a comentar quines són les nostres línies de treball i projectes: recerques sobre festes populars, fogueres i pirotècnia, romanços i literatura popular, danses, arquitectura popular, creences, memòria de la Guerra Civil, bombardeigs, associacionisme experiències educatives al segle XIX i primer terç del segle XX...

També sobre la feina quotidiana que fa el centre de documentació amb la catalogació d'enregistraments, fotografies o materials gràfics. I les activitats al carrer, col·laborant i organitzant actes festius.

Una oportunitat per a conèixer Carrutxa i, si us ve de gust, començar a participar en algun dels projectes que tenim en curs.

Us hi esperem!

Amb motiu dels vuitanta anys de la Guerra Civil, i el marc de les activitats organitzades amb motiu del 8 de març per la Plataforma 8M del Camp, us proposem una nova sessió del cicle «Compartir el coneixement»una nova sessió del cicle «Compartir el coneixement» dedicada a «Les dones a la Guerra Civil». L’activitat tindrà lloc al local de Carrutxa, el dissabte 3 de març, a partir de les 10 del matí, amb la participació de Dolors Marín, Dolors Joanpere i Salvador Palomar.

L'assitència és lliure

La Guerra Civil en la memòria personal. El patrimoni en perill. Pere Rius en el record de la seva filla. 

El testimoni directe de la gent ha esdevingut per a Carrutxa un dels principals mètodes de recerca en tots els àmbits d’estudi. Les entrevistes a les persones grans i la recerca documental en arxius són els pilars bàsics per conèixer de primera mà el nostre passat proper, la història local i les històries personals de reusencs i reusenques que van tenir un paper destacat en la història de la nostra ciutat.

UN ANY DE MOLTA FEINA! 

El 2017 ha estat un any de molta feina per a la nostra associació. D'una banda, perquè hem organitzat activitats extraordinàries com el simposi de Focs Festius a la Mediterrània, vinculades a la Capital Cultural, però també perquè hem col·laborat amb institucions o altres entitats de la comarca o de la ciutat per preparar exposicions sobre arquitectura popular, diables o festes de barri. Un any de recerques, jornades de treball sobre l'associacionisme, però alhora de festa al carrer. 

Un any, però, que ha acabat fora de tota normalitat, sota la repressió de l'estat i la necessitat de mobilització per reivindicar la llibertat dels presos polítics. Uns mesos en que hem defensat la República com a eina per construir una societat més justa, per una cultura en llibertat, oberta a tothom, enriquidora en el coneixement i que fomenti l'esperit crític.

El record de la guerra de 1936-39 és encara ben present a la nostra ciutat. Reus va patir, entre 1937 i 1939, més d'un centenar de bombardeigs que, a més dels enormes danys materials i la pèrdua de vides, van portar a la població a unes condicions de vida al límit que han deixat petjada en el record. A partir de la recerca documental, però sobretot dels testimonis aplegats de les persones que van viure aquells moments i d'allò que les següents generacions han escoltat tantes vegades explicar a casa, podem apropar-nos a la vida quotidiana del Reus sota les bombes. I ho farem, als vuitanta anys del que foren els bombardeigs més crudels per les seves conseqüències, els de l'hivern de 1938.

Sant Sebastià se celebrar, antigament a Reus, el dia 20 de gener durant les festes majors d'hivern. Tanmateix, aquesta festa va anar perdent embrazida durant la segona meitat del segle XVIII, tot i que restà com a data d'inici del Carb¡naval fins a començaments del segle XX. La documentació antiga ens explica que la festa de Sant Sebastià era una festivitat hivernal, a la llum de les graelles o teieres i amb un ball que actuava com a component lúdic essencial. 

Amb la voluntat de difondre els balls populars, altres danses d'arreu dels Països Catalans i retre homenatge al nostre antic patró, l'entitat Carrutxa, La Relliscada i l'Aula de Sons de Reus us conviden a participar en el IV Ball d'Hivern -la festa de Sant Sebastià– que pretén ser una recreació d'aquesta antiga festivitat tenint el ball com a component central. 

El teatre d’aficionats constitueix un dels vessants més significatius de l’activitat cultural de les associacions reusenques dels segle XIX i XX. Les representacions dels Pastorets en són bona mostra. A partir de la recerca realitzada a la premsa reusenca i, recentment, sobre les llibretes de Cal Jansà –una sastreria que llogava indumentària teatral i festiva des de principis del segle XX– hem pogut conèixer la tipologia de teatre popular que les diferents entitats i associacions reusenques duien a terme en aquella època i, en concret, dels Pastorets, l’obra per excel·lència que algunes entitats duien a terme any rere any.

El buidat d’aquestes llibretes —que incorporen a vegades la relació de personatges— no només ens permet veure quines entitats reusenques representaven Els pastorets, sinó que també hi destaca la presència de versions diferents, canvis en alguns personatges o afegits.

La Federació d'Associacions de Veïns de Reus ha impulsat una exposició itinerant sobre les antigues festes de barri de la ciutat de Reus.

«La festa a la porta de casa» descriu un model de festa basat en la participació veïnal en la seva preparació, en la que els guarniments dels carrers tenien una gran importància i que s'autofinançava a partir les aportacions del veinat, el repartiment de coques per les cases o el fet de ballar-les, destacant la importància de la figura de les sagristanes. Ens apropa a la considerable tradició de gegants de barri i altres manifestacions festives molt presents en aquestes celebracions com són els diables, les tronades o, en alguns barris, els castells.

L'exposició es basa en una recerca de Carrutxa i anirà itinerant pels centres cívics i locals veïnals de Reus.

La inauguració, coincidint amb les festes del barri de la Concepció, un dels barris històrics del nucli antic reusenc, tindrà lloc el dilluns 4 de desembre a la sala Santa Llúcia.

El passat dissabte 25 de novembre es va presentar, en el marc de la jornada sobre associacionisme i cultura popular, el primer número d'una nova etapa de la revista Full de Treball de Carrutxa.

La revista es va publicar, entre 1981 i 1987, com a mitjà de difusió de les activitats de l'associació i de divulgació de la cultura popular, com a expressió de la voluntat de reunir teoria i pràctica que va caracteritzar la proposta de Carrutxa des d'un primer moment. A començaments dels anys 1990, la revista va viure una segona etapa, amb un format millorat, dedicada a la publicació d'estudis sobre cultura popular.

Ara, l'entitat enceta una tercera etapa de publicació, en format digital i en paper, com a recull d'articles i estudis vinculats als programes de recerca de l'associació. En breu, la revista es podrà descarregar de forma gratuïta i en format pdf des d'aquesta mateixa pàgina. Les persones interessades en obtenir un exemplar en paper, podeu escriure a correu@carrutxa.cat

El dimecres 22 de novembre ha començat, a l'Arxiu de Reus, un cicle de conferències a l'entorn de la memòria personal i la Guerra Civil. Salvador Palomar va presentar el programa explicant que la nostra recerca ha comptat amb molts testimonis orals, que ens comuniquen vivències i percepcions siubjectives dels fets que són cabdals per interpretar allò que ens aporten altres fonts documentals. Des de l'entitat, volem continuar treballant diferents aspectes de la vida quotidiana en el periode de la Guerra Civil, amb activitats que ja van començar fa uns mesos i continuaran durant tot el 2018, commemorant el vuitanta aniversari dels fets.
La conferència de Salvador Palomar, dins el cicle de Tallers i Jornades de Memòria Oral que coordina l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, ens va apropar  a la normalitat alterada en que viu la població en moments excepcionals com aquells, a partir de casos concrets, per centrar-se després en l'activitat d'oci i cultural de la ciutat, a partir de l'anàlisi de la programació dels cinemes i la intensa activitat teatral, sobertot pel que fa als grups d'aficionats vinculats a diverses organitzacions i societats.
La propera conferència, sobre la vida quotidiana de la població durant els bombardeigs, tindrà lloc  el 24 de gener de 2018.

Aquesta tardor reprenem el cicle de conferències, en el vuitantè aniversari dels fets, que dediquem al temps de la Guerra Civil. Ho fem des de la voluntat d’aproximació a la vida quotidiana de la població i en base a una recerca, sense oblidar altres fonts documentals, s’ha centrat en la memòria personal.

El record de la guerra de 1936-39 és encara ben present a la nostra societat. Aquestes sessions, que formen part del programa «Tallers i Jornades de Memòria Oral» de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, proposen una introducció, en el cas de Reus, als diferents àmbits de la vida diària a partir d’una situació de normalitat alterada que comença amb la revolta militar i l’esclat revolucionari. La violència i la mort esdevenen presents en el dia a dia, al temps que es socialitza l’economia, arriben persones refugiades d’altres indrets de l’estat o es configura l’Escola Nova...

En la primera sessió, a càrrec de Salvador Palomar, es vol incidir especialment en la vida cultural i l’oci, amb referències a la col·lectivització dels espectacles públics, la programació dels cinemes, els espectacles a benefici dels hospitals de sang o la construcció de refugis, la festa o el teatre d’aficionats, prou important a la ciutat.

La propera sessió tindrà lloc el 24 de gener de 2018, deduicada a la vida diària sota l’amenaça constant dels bombardeigs que va patir la ciutat.

La Guerra Civil en la memòria personal. La vida quotidiana en temps de guerra
Dimecres 22 de novembre de 2017
Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3)

L'activitat en l'àmbit de la recerca de la nostra associació s'articula a partir de grans línies de treball com són l'arquitectura rural, les festes populars i, en  concret, les celebracions on el foc és protagonista. Enguany, també hem tractat les manifestacions festives, com el ball de diables, en un any en què hem col·laborat amb el Museu de Reus en la realització de la mostra «La festa sota el foc» o les antigues festes de barri a la ciutat de Reus.

Des de fa alguns anys, ens ha interessat la vinculació entre la cultura popular, les seves pràctiques i les formes d'organització associativa que les sustenten. Tot plegat, amb voluntat d'aplegar i presentar un seguit de treballs que són resultat de la feina realitzada en els últims mesos, organitzem aquesta Jornada d’Associacionisme que es presentaran el pròxim dia 25 de novembre a l’Arxiu Municipal de Reus.

En motiu del que està vivint el nostre país aquestes últimes setmanes, i arran de les mobilitzacions i concentracions previstes en el calendari, ens sap greu comunicar-vos que la Marató de Tronades quedarà suspesa fins les pròximes festes de Sant Pere.

En els transcurs d'aquestes últimes festes de Misericòrdia s'ha presentat la postal número 39 de la col·lecció de Festa Major que edita l'Institut Municipal Reus Cultura —abans IMAC— dedicada a la carrossa triomfal del gremi dels pagesos. Habitualment s'editen per les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia.

Aquestes postals porten un text on, de forma resumida, es dona a conèixer la història de cada element o manifestació festiva. La majoria d'aquests textos, a l'igual que les que s'editen amb motiu d'altres celebracions com la setmana santa, han estat elaborats per persones vinculades a la nostra associació.

Amb aquest motiu, hem trobat interessant omplir la vitrina de l'entrada del nostre local amb una mostra de postals on figuren balls, danses o peces d'imatgeria de les nostres festes majors. Considerem que han estat i són una eina prou vàlida de divulgació, amb l'atractiu afegit del col·leccionisme, ben present a la nostra societat.

Moltes estan exhaurides, però com sempre, les que resten les repartim gratuïtament a les persones interessades.

Fins al 28 d'octubre, el Museu de Reus (Pl. de la Llibertat) us ofereix la possibilitat de conèixer la història del Ball de Diables i, en particular, del model específic de participació individual que trobem a Reus —entre altres poblacions del Baix Camp i el Priorat— des de la primera meitat del segle XIX fins al present.

 L'exposició ha estat motivada per la donació al museu, per part de Bravium Teatre, d'una important co·lecció de vestits antics, procedents d'establiments reusencs de lloguer d'indumentària teatral. Aquesta mostra d'indumentària es complementa amb altres exemplars, també del museu o cedits per particulars de vestits del segle XX, explicant alhora com es genera el model festiu que caracteritza els diables reusencs i la seva evolució fins a l'actualitat. L'exposició, coordinada per Salvador Palomar, ha comptat amb la col·laboració de Carrutxa, pel que fa a la recerca i documentació. L'estudi de les manifestacions festives de foc i, en concret dels balls de diables, ha estat una de les línies de treball de l'entitat des de la seva creació.

El museu obre de dimarts a dissabte, els matins de 10h a 14 h i les tardes de17h a 20h.  Si us interessa una visita en grup, comentada, us podeu adreçar al tel. 977010660 o a info.museus@reus.cat

La segona quinzena d'octubre es presentarà un catàleg digital de l'exposició, que es podrà descarregar lliurement en format pdf (ja us indicarem l'adreça), que inclourà articles de:

Bienve Moya, Sobre els diables de festa, a tall de suggeriments
Daniel Vilarrúbias, Els diables festius catalans abans de 1800
Ramon Vallverdú, El ball parlat dels diables del model penedesenc
Salvador Palomar, El model històric del ball de diables de Reus

A més d'un ampli recull d'imatges dels vestits exposats i del muntatge de la mostra.

El proper dimecres 27 de setembre, a les 7 de la tarda, es presenta a l'Arxiu de Reus el llibre d'Ezequiel i Josep M. Gort, Reus, del passat al present. La formació d'una ciutat. Aquest acte inicia un cicle d'activitats que, durant el curs 2017-2018 vol donar a conèixer el procés d'evolució urbanística de Reus, des de la vila medieval al present, amb un seguit de conferències acompanyades de projeccions que tindran lloc a centres educatius i associatius de la ciutat.

El proper dissabte 16 de setembre, l'Institut Tarragonès d'Antropologia, amb la col·laboració de Carrutxa, organitza una jornada que vol servir de punt de contacte entre persones i entitats que treballen en la recerca etnològica a les comarques de Tarragona. La realització d’aquestes Jornades va sorgir de la Trobada d’Investigadors que, coordinada per L’ITA es va realitzar l'any 2015.

Les sessions tindran lloc a l'Arxiu de Reus (C/St Antoni M. Claret, 3). Per a més informació i inscripcions podeu consultar http://www.itantropologia.cat/

Continuant amb el costum de presentar petites exposicions a l'entrada del nostre local, aquest mes de juliol us proposem una mostra de cànters de terrissa popular, amb motiu de la celebració de la Fira de l'Hort, festa del barri d'Horts de Miró que organitza l'Associació de Veïns.

Des de fa milers d’anys, la humanitat ha aprofitat les matèries naturals a l’abast per elaborar estris i atuells necessaris per ala vida quotidiana. El fang n’és un. Els recipients fets d’argila cuita, terrissa o ceràmica, han estat ben comuns a les nostres cases i encara són emprats de forma més o menys habitual o han esdevingut objectes decoratius.

Aquesta petita mostra de cànters, emprats per anar a buscar l’aigua a la font, o transportar-la amb l’animal, en èpoques en que l’aigua no arribava a les cases, ens recorda la importància de la terrissa a la nostra cultura.

El passat 27 de juny —en plena Festa Major— es va presentar en roda de premsa el llibre d'Ezequiel i Josep M. Gort, Reus: del passat al present. La formació d'una ciutat, publicat per Carrutxa. Amb el nou curs, al setembre, hi ha previst fer una presentació dels seus continguts, a l'Arxiu, que iniciarà un cicle d'activitats pels centres educatius de la ciutat.

Des de la seva creació com a grup de treball a l’entorn de la festa i la cultura populars, el juny de 1980, fins avui, els àmbits temàtics de la recerca i la difusió cultural de Carrutxa s’han ampliat amb voluntat d’abastar aspectes tan diversos del patrimoni cultural, etnològic i històric de Reus i el seu entorn.  Fa una trentena d’anys es va publicar, coeditat per l’Ajuntamentde Reus i Carrutxa, Reus: la formació d’una ciutat. Era una obra de gran format, eminentment gràfica i de divulgació, que va tenir un èxit notable, l’edició es va esgotar en poc temps i creiem que va fer un bon servei per al coneixement de la ciutat, ja que fou a bastament utilitzada per les escoles.

Aquest nou treball es basa en aquell llibre, però renovat, tant en la forma com en bona part del fons. Més de trenta anys d’investigació ho permeten: han variat moltes il·lustracions i s’ha corregit, actualitzat i ampliat el text, procurant sempre que no deixés de ser una obra de divulgació.

El II Simposi Internacional «Focs festius a la Mediterrània» —Reus, del 26 al 28 de maig— té l'objectiu de donar a conèixer i posar en valor el ric patrimoni immaterial existent al voltant del foc, amb costums festius força comuns arreu dels països mediterranis. Només que ens fixem en el nostre país, els Països Catalans, el foc té una presència cabdal en les seves celebracions festives: torxes, falles, atxes, aixames, fanalets…, per Nadal o per Reis, fogueres i foguerons per Sant Antoni o per Sant Sebastià, falles arreu del País Valencià, falles i fogueres a la nit de de Sant Joan… a més, ens aproparem a manifestacions festives d'Itàlia, Occitània o Andalusia.

Així doncs, per donar a conèixer aquestes festes on el foc es protagonista, celebrem aquest segon simposi —el primer fiu, l'any 2016, a Vic— on tractarem el foc a les festes hivernals i, en especial, a la de Sant Antoni, però també els focs de la resta de l'any, sense oblidar els del solstici d'estiu que van centrar les jornades de l'any passat. Us convidem, per tant, a participar-hi, sabedors que en una trobada com aquesta, a més dels coneixements compartits entre tots i que ens enriqueixen, no són menys importants les relacions que s'hi estableixen, motor del desenvolupament de qualsevol comunitat humana més enllà d'allò que hom malda per imposar-nos, les fronteres.

Cliqueu sobre més informació per veure el programa

El RECERCAT. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals, fomentar la comunicacióentre els centres dels diferents territoris de parla catalana i la difusió de les seves publicacions i, en definitiva, reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats.

La tretzena edició del Recercat se celebrarà els dies 28, 29 i 30 d’abril, a Reus, en el marc dels actes programats com a Capital de la Cultura Catalana 2017. L’organització va a càrrec de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Centre de Lectura de Reus, l’Ajuntament de Reus, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La nostra associació hi col·labora participant en la fira que mostra l'activitat de les entitats i centres d'estudi, al Pallol, en les taules rodones i presentacions de projectes que tindran lloc al Centre de Lectura i amb l'exposció sobre els bombardeigs a Reus que es podrà visitar al nostre local.

El segon simposi sobre Focs Festius a la Mediterrània tindrà lloc els dies 26, 27 i 28 de maig a Reus. Hem rebut prop d'una trentena de comunicacions i us informem d’algunes novetats pel que fa a la seva organització.

Us recordem que aquestes jornades tractaran de festes on la presència del foc —especialment el foc de combustió— és significativa. El tema principal d'aquesta edició seran les festes del cicle hivernal i, com a festa destacada d'aquest moment de l'any, la de Sant Antoni del gener. També hi ha un àmbit dedicat a les festes de tot l'any: festes de primavera, Sant Joan i altres celebracions de l'estiu.

Podeu trobar més informació sobre el desenvolupament de les sessions clicant el botó corresponent i, si teniu algun dubte, podeu escriure a reus@carrutxa.cat

Us hi esperem!

El diumenge 30 d'abril, la plaça de la Farinera de Reus acollirà la festa de l'Arbre de Maig, que vol recrear l'antic costum dels fadrins de moltes poblacions de plantrar un arbre al mig d'una plaça, per a celebrar l'arribada de la primavera.

PROGRAMA

A les 10 del matí. Taller per decorar lo maig
A les 11, joc tradicionals
A les 12, vermut de maig

A 2/4 de 6 de la tarda, cercavila pels carrers del nucli antic, amb el Ball de Prims de Reus, el Ball de Cossis de Tarragona i el Ball de Cintes de Sitges.

A2/4 de 8, ball folk

Organitza la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, amb la col·laboració de Carrutxa, en el marc de les activitats de Reus. Capital de la Cultura Catalana 2017

Joan Montseny i Carret va nèixer a Reus el 19 d'agost de 1864 i va morir, a l'exili, el 12 de març de 1942, ara fa setanta-cinc anys. Escriptor d'una notable influència en els moviments socials de l'estat espanyol i altres països d'Europa i Amèrica, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, junt amb la seva companya Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo) i la seva filla, Frederica Montseny, va desenvolupar una intensa tasca com mestre, activista i publicista dels ideals llibertaris.

La commemoració dels 75 anys de la seva mort ens serveix per apropar-nos tant a la seva figura com als moviments de renovació pedagògica que, des de finals del segle XIX, es produeixen a Catalunya i que culminen en la creació del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) el 1936. 

De l'1 de març al 18 d'abril es podra veure al Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59) l'exposició itinerant «Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya» coordinada pel Departament de Cultura de la Generalitat i l'Institu Ramon Muntaner, amb la col·laboració de les entitats de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i el patrocini de l'Obra Social de la Caixa.

Aquesta exposició s'acompanya d'una mostra fotogràfica sobre les barraques de Mont-roig del Camp —algunes declarades en part Bé Cultural d'Interès Nacional— preparada pel grup de treball sobre barraques del Centre Miró de Mont-roig.

Des de Carrutxa hem preparat un programa d'activitats, amb la voluntat de que serveixi per donar a coneixer el patrimoni arquitectònic que ha configurat el paisatge rural de l'entorn de Reus (Baix Camp i Priorat) i reflexionar sobre l'actualitat, la conservació i la gestió d'aquest patrimoni.

L'arquitectura tradicional, fruit de la necessitat d'ús del territori per part de les comunitats humanes, aprofitant els recursos de l'entorn, ha configurat molts dels paisatges que ens envolten. El proper mes de març, amb l'exposició "Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya", Carrutxa i el Museu de Reus us proposem una nova aproximació al paisatge com a part del nostre patrimoni cultural.

L'exposició, que espodrà visitar de l'1 de març al 18 d'abril al Museu de Reus (raval de Sta Anna), anirà acompanyada d'un seguit de conferències i la visites a indrets on hi ha construccions que destaquen pel seu interès: un bon motiu per a conèixer l'entorn de la ciutat i apropar-nos a unes formes de vida que han estat cabdals en el desenvolupament de la nostra societat. També per reflexionar sobre apectes tan actuals com la interacció entre les comunitats humanes i el seu entorn natural.

El passat 21 de gener es va celebrar la 3a edició del Ball d’Hivern, festa de Sant Sebastià a la plaça del Castell amb una participació força notable malgrat el fred que feia. Com ja vam anunciar els dies previs, la festa té tres parts diferenciades: una cercavila de capta, el sopar i el ball.

Sabeu per què moltes vidrioles —o guardioles, recipients per guardar els diners— tenen forma de porquet?

Potser perquè aquest animal, prou present encara en la nostra alimentació, fou a la societat tradicional, el paradigma de l’aprofitament de recursos. Omnívor, es diu «que menja de tot i que, un cop mort, s’aprofita del tot». I és cert, en bona mesura. El tocino s’alimentava de les sobres i s'engreixava. Era com una reserva de subsistències i la matança del porc esdevenia tota una festa.

Per això, no és estrany que moltes vidrioles tinguin forma de porquet. Acumulen els estalvis i, quan es trenquen —com a la matança— hom obté una major, o menor, fortuna segons s'hagi engreixat amb més o menys monedes.

En aquesta petita mostra podeu veure vidrioles procedents de diferents indrets de la península ibèrica.

Aquesta setmana —sense esperar a la Candelera, perquè no és un pessebre clàssic— ens deixaran les figuretes de músics que ens han acompanyat durant el cicle festiu nadalenc. La idea de muntar microexposicions —una vitrina, un text explicatiu a la porta del local— va començar ara fa un any amb una mostra de figuretes de tortell de Reis. Aquest passat 2016 hem mostrat titelles, màscares de carnaval, siurells o instruments populars fets de canya; hem fet referència a l'ús de les plantes medicinals o al llibre Etnografia de Reus i la seva comarca, en els seixanta anys de la mort del seu autor, Ramon Violant i Simorra.

Amb voluntat de divulgació, molt bàsica, però alhora de fer evident quin són els àmbits de treball de la nostra associació. Així moltes persones que passen pel davant de Carrutxa —tenir el local prop de l'entrada d'un supermercat de barri té els seus avantatges— han anat descobrint què som i a què ens dediquem. O, si més no, s'han aturat una estona —en el cas de les figuretes de pessebre, molta canalla— a observar les peces del patrimoni etnològic material que decoren l'entrada, a tall d'aparador. Alguna vegada hem explicat que no són a la venda.

Doncs continuarem, que tot contribueix a donar a conèixer la nostra feina i a convidar tothom a interessar-se pel —petit— patrimoni cultural.

Comencem enguany organitzant, per tercer any consecutiu, el Ball d’hivern, l’antiga Festa de Sant Sebastià, recuperada per Carrutxa i el grup de ball folk i danses tradicionals «La Relliscada», de l’Aula de Sons. La cita és el dissabte 21 de gener a la plaça del Castell de Reus a partir de les 6 de la tarda. El programa consta de tres activitats principals: a les 18.00h, cercavila; a les 20.30h, sopar popular, i a les 22.00h, balls i danses folk.

La cercavila de capta pels carrers del centre té com a objectiu fer participar els comerços de la zona aportant productes que després, durant el ball, es rifaran o subhastaran per poder finançar la festa. La cercavila, que transcorrerà amb un carretó enramat pels carrers del nucli antic, anirà acompanyada per un grups de gralles i dolçaines, i s’interpretaran cançons improvisades.

La festa continuarà amb un sopar popular per 5€ a la plaça del Castell —els tiquets es podran adquirir a la mateixa plaça dues hores abans del sopar. En acabar el sopar, el grup «Quin folk que fa», compost per professors de l’Aula de Sons, posarà música a les danses i balls folk que podran ballar petits i grans conjuntament.

JORNADA DE RECERCA: Memòria oral i patrimoni musical del Pirineu.
El projecte de recuperació del folklorista pallarès Enric Vigo i Rabasa.
ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU
Dissabte 26 de novembre de 2016. Esterri d’Àneu

El projecte, en curs, de redescoberta del folklorista i músic pallarès Enric Vigo i Rabasa (1865-1926), posa de manifest la existència al segle XIX d’una rica tradició de músics i balls populars al Pallars. Dins la seva obra són abundants les referències a cobles de músics, i als gralls i flabiols que sonaven alguns pastors. Aquests gralls i altres instruments del Pirineu (graire, graile, grall, clarí, prima, flubiol, oboès, bot...) van desaparèixer al ritme de les orquestres de me-talls i dels acordions. La recuperació d’aquesta memòria musical necessita interrogar-se sobre aquests instruments i els seus orígens, a partir de la història i la memòria oral.

El Nadal és un moment clau en el calendari europeu de tots els temps: primer com a festivitat agrícola a l’entorn del solstici hivernal, després com a celebració romana del naixement del Sol Invicte. Estratègicament el cristianisme situà el naixement del seu heroi en data tan significativa.

Amb motiu d’aquesta efemèride es va desenvolupar, durant l’edat mitjana, un espès teixit ritual amb manifestacions festives que sovint van incloure l’acció escènica, i a l’entorn de les quals la població s’aplegava per afermar la seva identitat i pertinença. Tan cohesionadores van resultar aquestes representacions que en alguns casos han perviscut fins avui.

En el congrés internacional El Nadal en escena diversos especialistes europeus analitzen les mostres escèniques a l’entorn del Nadal que s’han desenvolupat des de l’edat mitjana fins avui mateix als països catalans i altres cultures d’Europa, i es posen en relació les distintes celebracions i actes.

El congrés, que té una durada de tres dies, tindrà lloc a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de 9h a 18h els dies 24 i 25 de novembre. El dia 26 es realitzarà a la Sala d’Actes el Palau Marc (Departament de Cultura) a Barcelona, i la sessió serà de 9:45h a 14h.

Més informació i inscripcions

El dijous 17 de novembre ens hem apropat a la memòria d'un personatge popular, una reusenca ben recordada per la seva activitat de gran, la venda de castanyes a la cantonada de l'antic Banc d'Espanya —avui Museu Salvador Vilaseca— a la plaça de Catalunya de Reus, però també per la seva actuació durant els primers mesos de la Guerra Civil com a revolucionària vinculada al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

La nostra sessió de treball proposava, a partir d'un tema —en aquest cas l'aproximació a la trajectòria biogràfica de Rosa Roig Boqué, l'Allera— amb un testimoni principal —Antoni Zaragoza Mercadé— i una crida a la col·laboració de tothom, una aportació històrica —a càrrec de Salvador Palomar— a partir d'una recerca documental.

La recerca no està acabada en absolut, resten fonts documentals per estudiar i continuem fent una crida a racollir testimonis orals sobre la personalitat de l'Allera, des de la coneixença o el rumor, positius o negatius, també fotografies, amb voluntat d'anar contrastant materials i acabar publicant els resultats.

Unes quatre-centes persones van participar a la festa que, el dissabte 29 d'octubre a la tarda, vam organitzar Carrutxa i l'Associació de Veïns d'Horts de Miró. Una celebració familiar que tenia com a principal objectiu fer sortir el veïnat al carrer a disfrutar conjuntament de les activitats i engrescar altres persones de la ciutat a apropar-se al barri. L'ambient va començar a animar-se amb els jocs que proposaven l'Agrupament Escolta la Mulassa i l'Esplai Fent-nos Amics, a la plaça Abat Oliba.

Molta gent va seguir la cercavila amb el Bou de Reus, la batucada Tocats del Bolet, els Nanos de Reus, la colla d'Horts de Miró —el gegant Pau Miro i el capgros, la Mariona—, el gegant de l'Esplai Fent-nos Amics, la colla gegantera de l'Institut Pere Mata i el grup de grallers de l'Aula de Sons de Reus: molta canalla i més fotografies de la festa i dels elements festius. El recorregut va tornar a la plaça on hi hagué xocolata i coca per tothom, fins que es van acabar les més de tres-centes raccions que l'organització havia previst. Famílies berenant per la plaça, mentre començava la música i el ball amb el grup FolkA3, amb danses preparades per a fer ballar a tota persona, gran o petita, mentre la coneguda castanyera del barri es passejava oferint paperines de castanyes. Un ball que es va perllongar per a satisfacció dels més entusiastes.

En el moment de l’any en què s’apropa el temps de la foscor, amb les nits més llargues, i el fred de l’hivern, la nostra cultura celebra des de fa més de mil anys una festa dedicada al record dels avantpassats, dels difunts. La diada de Tots Sants i el dia de difunts han estat històricament festes de retrobament familiar i col·lectiu, menjant productes del temps: castanyes, moniatos, confitura... o panellets, dolços fets amb ametlla, ou, sucre... aquest és l’origen del que avui anomenem castanyada, celebració col·lectiva que podem compartir, en l'actualitat, amb el veïnat.

Carrutxa i l’Associació de Veïns d’Horts de Miró organitzem per segon any  la Castanyada al barri. I ho fem amb moltes col·laboracions. Enguany serà el dissabte 29 d’octubre a la tarda i tindrà una vegada més la plaça Abat Oliba com espai central. I no oblideu que l'1 de novembre a diversos punts de Reus hi haurà les tradicionals rifes de plats de panellets i confitura, acompanyats d'ampolles de vermut o vi, que organitzen diverses entitats de la ciutat .

En el marc de la commemoració dels 100 anys de l'estrena d' «Els Pastorets» de Josep M. Folch i Torres, Carrutxa i la Universitat Rovira i Virgili han plantejat aquest Congrés Internacional per conèixer i analitzar formes teatrals diverses del cicle nadalenc.

Les dues primeres jornades del congrés estan dedicades a l’estudi de les tradicions escèniques nadalenques a Europa, i en particular a la Mediterrània, i la tercera jornada se centrarà en les representacions d'«Els Pastorets» de Folch i Torres, com també de versions d’altres autors.

Les dates de celebració són el 24, 25 i 26 de novembre de 2016. El llocs són, els dies 24 i 25, el Campus Catalunya de la URV (Sala de Graus, Facultat de Lletres), Tarragona; el dia 26, elPalau Marc —la Rambla 8— a Barcelona.

La inscripció pot fer-se a totes les jornades o només a la del dissabte 26, amb l'opció de rebre les actes.

Trobareu més informació i el programa a:

https://sites.google.com/site/icenouniversitariurv/noticies/elnadalenescenacongresinternacional

Per formalitzar la inscripció, envieu un correu a correu@carrutxa.cat

El 26, 27 i 28 de maig de 2017 s'organitza a Reus el segon simposi sobre Focs festius a la Mediterrània, continuant el certamen celebrat a Vic el 2016, dedicat als focs de Sant Joan.
En aquesta segona edició volem dedicar especial atenció a les festes del cicle hivernal —Nadal, Reis, Sant Antoni, Carnaval o Sant Josep, entre altres— tot i que és oberta a parlar d'altres celebracions de diferents moments de l'any, on el foc de combustió té un protagonisme concret.

Us convidem a participar-hi.

Primera convocatòria en català, occità i castellà.

Una xerrada organitzada pel Parc Natural de Montsant, el divendres 22 de juliol al vespre, a la Vilella Alta va servir per presentar —tot convidant a la participació— el nostre projecte de recerca sobre el foc a la cultura popular. Més enllà de l'àmbit festiu, que fa anys que treballem i que serà objecte d'un simposi a Reus el 2017, ens interessa apropar-nos al foc, en un moment en què aquest ha deixat de ser la font d'energia de referència per a moltes activitats quotidianes, però que ha generat un llegat patrimonial enorme a la nostra cultura: lèxic, tècniques d'obtenció i conservació, usos (cuina, il·luminació, treball), estris directament vinculats al foc o a la seva utilització, oficis on el foc és protagonista, simbolisme, costums, creences, religiositat... i també la festa, evidentment.

Una part de la cultura universal que intentarem exemplificar en un territori de proximitat, comptant amb la col·laboració de les persones, a partir de converses o xerrades com la de ahir —que va comptar amb més d'una intervenció dels assitents— entrevistes i documentació gràfica d'espais domèstics, estris i objectes. Una proposta que anirem desenvolupant amb l'objectiu de, per mitjà del foc, reflexionar també sobre els canvis en les formes de vida del passat al present.

El dimarts 19 de juliol, Carrutxa —amb la col·laboració del Casal Despertaferro— organitza un acte de petit format, amb el títol de «19 de juliol, un món nou» per recordar les persones que fa vuitanta anys van plantar cara al feixisme. L'activitat, a les 8 del vespre, servirà també per anunciar un cicle de xerrades i converses, com la que ja vam programar sobre les eleccions de febrer de 1936, en els propers mesos.

El nostre objectiu és apropar-nos al coneixement de la Guerra Civil des de la proximitat geogràfica i la memòria, a partir del treball de recerca de la pròpia associació, sobretot en làmbit del Baix Camp i el Priorat.

Volem parlar de vivències i experiències, més enllà del discurs general i, potser, trencant alguns tòpics, sobre l'escola, els refugiats, les col·lectivitzacions, la cultura, la violència a la rereguarda, els bombardeigs, la militarització de la vida quotidiana, els combats en el territori o l'exili...

Es tracta d'un programa obert, amb voluntat de recuperació de la memòria històrica i de reflexió, amb activitats de diferent format segons el tema, que ja anirem anunciant.

L'Ajuntament de Reus ha lliurat a la nostra entitat diverses còpies d'enregistraments en video de les tronades de la Festa Major 2016, que es va singularitzar pel fet que la de completes —el 28 de juny a la nit— va cremar per dos llocs, amb l'encesa del quadre final. Aquest és un fet anecdòtic, excepcional però no únic, ja que es recorden altres exemples. La diferència respecte al passat és que ara comptem amb documents gràfics que permeten conservar-ne la memòria.

Des de Carrutxa volem agrair la donació d'aquest material generat per Canal Reus TV, Canal Blau i Reus Diari —que també es conservarà al Centre de la Imatge Mas Iglesias, com a institució pública que té cura d'aquests fons patrimonials— com a exemple de l'interès que té aplegar i documentar les celebracions festives, també en aquells aspectes singulars o curiosos.

Com a entitat hem agafat el compromís de continuar la recerca sobre la Tronada amb l'objectiu de documentar altres episodis semblants i tots aquells aspectes que contextualitzen el que avui és la manifestació pirotècnica més emblemàtica de la ciutat.

Tal com es va anunciar a Vic, al final de la celebració del primer simposi sobre Focs a la Mediterrània, Reus acollirà la segona edició, probablement afinals de maig de 2017.

Des de Carrutxa hem començat a treballar en l'organització d'aquest segon simposi amb l'objectiu que permeti visualitzar la riquesa del patrimoni festiu relacionat amb el foc en els països de la Mediterrània —si més no, de la part que ens és més propera, des d'Itàlia al Magreb— i, especialment, en les manifestacions festives de l'hivern, de Nadal a l'entrada de la primavera.

Volem que el simposi sigui el resultat d'un treball previ de contactes i difusió que comporti, si s'escau, la realització d'activitats prèvies com xerrades o petites jornades sobre aspectes concrets de la cultura del foc.

Les persones interessades a col·laborar en l'organització o fer aportacions als continguts del simposi, us podeu adreçar a reus@carrutxa.cat

Ahir dimarts 31 de maig, el local de l'associació es va omplir per escoltar a Jaume Massó parlant de «La vida privada d'Eduard Toda», una aproximació al vessant més personal de la figura d'aquest reusenc: el seu context familiar, les amistats d'infància, el seu esperit viatger des de molt jove, el tarannà enamoradís que reflecteix el seu dietari —amb el fet significatiu que determinades anotacions les escrivia en anglès per si de cas el llegia la seva mare— i les relacions més o menys intenses que insinua amb diverses noies, la visió que té les societats que coneix... ajuden a copsar la personalitat d'Eduard Toda i a entendre la seva obra.

Jaume Massó, comissari de l'exposició «Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus a Egipte», que es podrà visitar al Museu de Reus a partir del 30 de juny, va centrar la seva conferència en el periode anterior a 1901. Els actes dedicats a Eduard Toda continuaran aquest dijous, 2 de juny amb una conferència a l'Arxiu de Reus, a les 7 de la tarda, a càrrec de Jordina Gort.

La conferència se centrarà en la creació de la biblioteca d'Eduard Toda i en el seu contingut. A partir de l'estudi de la biblioteca, s'exposaran les seves lectures, interessos i els corrents de pensament i influències que van incidir en la formació i desenvolupament de la seva ideologia

Amb aquest acte es clourà l'exposició sobre «Eduard Toda i (els) Güell» que ha organitzat l'Arxiu durant el mes de maig.

Aquests dies, coincidint amb la segona Fira de l'Hort, la festa del barri on es troba la seu de Carrutxa —Horts de Miró— hem dedicat l'aparador del local a les plantes i fruits emprades com a remei popular. El tema és molt ampli i, de ben segur, pot ser objecte —com ja ho ha estat— de treballs de recerca específics o activitats de divulgació. Aquest mínim tast visual només vol servir per recordar la importància d'aquests remeis vegetals en la cultura popular.

L’ús de vegetals amb finalitats remeieres ha estat una pràctica habitual des que l’home és home. Un llegat cultural transmès de generació en generació que ha servit per a guarir gairebé qualsevol tipus de dolència, ja sigui per ingesta directa o transformada en forma d’ungüents, olis, xarops, etc.

Perquè, com afirma la veu popular, cada herba té la seva virtut

«Són investigadors, divulgadors i dinamitzadors culturals. Autèntics apassionats de la cultura popular...» Així ens ha definit el reportatge «Carrutxa: laboratori de cultura» que va emetre el Canal 33 el dia 30 de maig de 2016, dins el programa Tria 33, de la mà de Pau Benavent...

Aquí us deixem l'enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/carrutxa-laboratori-de-cultura/video/5603698/

A l'entitat, hem rebut amb satisfacció el Premi Nacional de Cultura. Més que grans celebracions, hem pensat  sortir, un cop més al carrer i compartint amb el veïnat, i amb la ciutat, la festa. Per això el dissabte de juny, dia 4, ens trobareu a la segona Fira de l'Hort, a la plaça de l'Abat Oliba, al barri on es troba ubicada l'entitat. Una festa de barri original i participativa que organitza l'Associació de Veïns d'Horts de Miró.

Carrutxa muntarà una parada a la fira per tal de conèixer les seves activitats al barri que comptarà amb la particicipació de Joan Vaqué, de la Vilella Baixa, que ja va oferir una mostra del seu treball amb la palma, la passada diada del 23 d'abril. També tindrem un joc de bitlles i altres propostes.

A les 7 de la tarda, començara el taller de jotes i altres danses populars, a càrrec d'Albert Margalef i, a les 9 del vespre, un ball folk a càrrec del grup Trio de Folks.

Tal com s'havia anunciat, el segon simposi sobre Focs a la Mediterrània tindrà lloc a Reus, organitzat per Carrutxa. En l'acte de cloenda, Salvador Palomar va explicar que l'objectiu d'aquest segon simposi és posar en valor el conjunt de manifestacions festives vinculades al foc, en l'àmbit dels Països Catalans, especialment aquelles de foc de combustió que es relacionen amb les festes d'hivern. Cal tenir en compte que costums com cremar atxes, falles o aixames, fetes amb espígol o altres herbes, durant les festes del cicle nadalenc, són comuns arreu del país. I, sobretot, que Sant Antoni és la gran celebració del foc a l'hivern, amb les fogueres, barraques i foguerons. En el simposi es tractarà també sobre la presència del foc en altres celebracions de l'any.

En l'àmbit de la Mediterrània, aquest segon simposi vol comptar amb aportacions sobre les fogueres festives a Itàlia, Occitània, Andalusia o el Magreb.

El primer simposi l'ha organitzat —a Vic— Tradicat, amb motiu de la commemoració dels conquanta anys de la Flama del Canigó. El segon simposi tindrà lloc a Reus, en el marc de les activitats programades amb motiu de Reus, capital de la cultura catalana 2017, la segona quinzena del mes de maig.

A Vic, Montserrat Caelles, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus, i Salvador Palomar, van rebre de mans de Lluís Puig, director general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya, i de Josep Costa, en representació de Tradicat, el fanalet emblema de la jornada, simbolitzant el relleu en aquesta proposta d'estudi i difusió de les festes de foc que tindrà continuïtat en anys posteriors.

Eduard Toda i Güell (1855-1941) fou una figura polifacètica: cònsol, escriptor, egiptòleg, històriador... va viatjar arreu del món —als 21 anys començava a seva activitat consular a la Xina, a Macau— i va conèixer costums i persones molt diferents. A cavall dels segle XIX i XX, és un dels reusencs més interessants i la seva trajectòria vital reflecteix un esperit aventurer, romàntic i, alhora, un gran interès pel patrimoni cultural dels indrets que visità i del propi país. Apropar-se a la seva biogràfia i la seva personalitat, més enllà de la seva activitat pública, ens pot ajudar a entendre la riquesa del personatge.

 Us convidem a la conferència de Jaume Massó Carballido, comissari de l'exposició «Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món», que s'inaugurarà el proper 30 de juny al Museu de Reus.

 La conferència tindrà lloc el dimarts 31 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, al local de Carrutxa (Travessera Nou de St Josep, 10)

[IMPORTANT: les places per les dues sessions d'aquest dissabte estan cobertes. Podeu apuntar-vos a les visites que organitza el Museu els dilluns a la tarda o el dissabte 21 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus]

El dissabte 7 de maig, a 2/4 d'11 del matí, us proposem una visita comentada al refugi antiaeri de la plaça de la Patacada. Carrutxa, en el marc de les activitats de memòria històrica que vol organitzar en els propers mesos per recordar el vuitantè aniversari de la Guerra Civil i les seves conseqüències us proposa aquesta visita, acompanyada per Salvador Palomar i Ezequiel Gort.

L'activitat és oberta a tothom, però les visites al refugi es fan en grups de quinze persones. Per aquesta raó, cal inscriure's prèviament. Aquest  és l'únic refugi antiaeri públic del nucli urbà que es pot visitar en l'actualitat.

Aquesta diada del llibre, l'Ajuntament de Reus mostra un dels volums antics més singulars que conserva la ciutat. El «Llibre de la Cadena» és un dels llibres més importants que ha tingut mai Reus, ja que recull bona part de la normativa que va regir la vila fins al segle XVIII.

Dir que és un llibre «singular» i que és un dels més importants a Reus, no vol dir que sigui un llibre únic al país. Ben al contrari, a mesura que avançava l’edat mitjana i que el corpus normatiu municipal s’anava fent més complex, arreu s’anà compilant per tenir sempre a mà i en un sol volum, totes les normes que regien la població.

Aquest dissabte, 23 d'abril, a les 6 de la tarda Ezequiel Gort, parlarà d'aquest llibre en una conferència que tindrà lloc a la sala de premsa de l'Ajuntament. El llibre restà exposat al primer pis de la Casa del la Vila, del 23 al 29 d'abril.

En podeu saber més coses llegint el blog Net de papers, d'Ezequiel Gort

Enguany, podeu trobar la nostra parada al costat de l'absis de la prioral. A més dde les publicacions editades per l'associació, hi trobareu una microexposició a l'entorn d'un llibre: Etnografia de Reus i la seva comarca.

Aquest any, a més, hi trobareu roses. Però unes roses especials, artesanes, fetes de fulles de palmera com les que s'empren per obrar les palmes que es porten a beneir el Diumenge de Rams. Amb la mateixa tècnica, Joan Vaqué —artesà per tradició familiar, de la Vilella Baixa— elaborarà roses de diferents formes.

Amb una conferència sobre «Vampirs. El mite a la literatura i el cinema» l'entitat va començar, el divendres 15 d'abril, les activitats a l'entorn de la diada de Sant Jordi. Organitzada conjuntament amb l'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, la conferència de Joaquim Masdeu va aportar una visió de conjunt sobre la figura dels vampirs de la mitologia i el folklore, en nombroses cultures, fins a les creacions literàries i audiovisuals recents, destacant la importància d'obres cabdals com Dràcula de Bram Stoker, publicada el 1897, que es troba en català (Laertes, 2002) així com l'interesant estudi de Clive Leatherdale Dràcula. La novel·la i la llegenda, de 1985 editat recentment en català (Gregal, 2015), tal com comentà Salvador Palomar en la introducció.

Aquest mes d'abril, quan fa seixanta anys de la mort del seu autor, volem recordar un llibre cabdal per a la ciutat i el seu entorn, l'Etnografia de Reus i la seva comarca de Ramon Violant i Simorra.

Aquesta obra, publicada en cinc volums entre 1955 i 1959 —per tant, pòstuma en bona part— presenta una síntesi de la cultura material i els costums del passat de Reus, el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà. Fou encarregada i editada per l'Associació d'Estudis Reusencs.

Etnografia de Reus i la seva comarca és una obra cabdal per al coneixement de les formes de vida de la societat preindustrial a les comarques del Camp, la Conca o el Priorat. És fruit d'un considerable treball de documentació i de recerques de camp i pesenta, de forma ordenada, el territori i els seus habitants, els poblats i les característiques de l'habitatge, les activitats productives —agricultura, ramaderia, pesca, indústries populars—, la vida social i religiosa, les festes, els balls i el teatre popular, els jocs, les cançons i la literatura popular.

La consulta de la seva obra ha estat indispensable per a les persones que, des de la dècada de 1980, vam reprendre la recerca etnològica sobre les comarques del Baix Camp i el Priorat.

Tot i que, en el marc de les creences relacionades amb el més enllà, les figures dels condemnats a no morir són prou més antigues, el mite del vampir com a ésser que desafia la mort alimentant-se de la sang dels vius i evitant la llum solar, que no es reflecteix en els miralls i que pot adoptar diverses formes, especialment la de ratpenat, arrela amb força a la nostra cultura popular a partir de les creacions literàries del segle XIX.

Un any més, des de Carrutxa i l'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus ens volem apropar, a l'entorn de la diada de Sant Jordi, a la cultura popular contemporània, amb la conferència de Joaquim M, Masdeu , Vampirs! El mite a la literatura i al cinema.

El mite del vampir es recrea constantment amb la incorporació de nous elements que generen móns fantàstics que s'insereixen a la nostra realitat, Amb aquesta xerrada ens volem apropar al mite clàssic.

L'activitat tindrà lloc al local de l'AJJRR, (C/ Eduard Toda, 12) el divendres 15 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre.

Fins a final de març, la «microexposició» que fa d'aparador del nostre local mostra alguns exemplars de carraus i matraques. Aquests són instruments populars —coneguts amb diversos noms, segons la contrada— emprats per la canalla, vinculats antigament a costums de Setmana Santa, però que es continuen fabricant com a joguina, tant de fusta com de plàstic.

S'empraven en cerimònies a l'interior de l'església ja desaparegudes, com els fasos. Va restar l’ús més funcional: a finals del segle XX, l’ús dels carraus i matraques com a forma d’anunciar els oficis i professons del Divendres Sant era encara vigent en diverses poblacions de les nostres comarques.

El dilluns 14 de març es va fer públic el nom de les persones i entitats que han rebut el Premi Nacional de Cultura que atorga el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts), que ha reconegut amb el Premi Nacional de Cultura al Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, Carrutxa, «pel seu treball de recerca i divulgació en l'àmbit del patrimoni immaterial»

Com va dir Montsant Fonts en l'acte de presentació dels premis d'enguany, per l'entitat ha estat una agradable sorpresa —«no penses que rebràs mai aquesta trucada»— en la mesura que fa anys que fem feina sense esperar cap reconeixement especial. El premi ens fa il·lusió i, alhora, ens engresca a continuar treballant. També ha manifestat la voluntat de retornar el premi a la comunitat i la importància que té, en la nostra activitat, la participació de moltes persones que amb la seva col·laboració fan possible la recerca. D'altra banda, Adrià Aragonès va explicar que, tot i que el nostre àmbit de recerca prioritari han estat les comarques del Baix Camp i el Priorat, la nostra actuació es vol projectar al conjunt dels Països Catalans.

Continuant amb la pràctica de guarnir l'entrada del centre de documentació amb microexposicions d'objectes d'interès etnològic, a tall d'aparador, aquests dies uns proposem una petita mostra de siurells mallorquins.

Els siurells són figures de ceràmica popular, característiques de Mallorca, d'ús infantil i també de pastors. Fets d'argila cuita, blanquejats amb cal i decorats amb pinzellades de colors —sobretot, verd i vermell, tot i que s'han emprat altres colors—, porten un xiulet a la base o al darrere. De formes antropomòrfiques o zoomòrfiques, havien estat una joguina habitual de la canalla de les classes populars en el passat.

Des de finals de novembre de 2015, l'exposició «Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge» itinera per museus i espais patrimonials diferents poblacions del país. A Reus es podrà visitar al Museu (Pl. de la Llibertat), entre els mesos de març i abril de 2017.

L'exposició posa en valor l’arquitectura tradicional catalana en tota la seva diversitat territorial i tipològica. Mostra des d’una perspectiva etnològica la relació home-medi-arquitectura, amb una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya. Vol reflexionar sobre com el medi, les formes de vida, la tecnologia, les relacions socials i les maneres d’entendre el món es combinen per donar forma als nostres paisatges humans a través dels elements arquitectònics com a peces fonamentals.

Els diferents àmbits de la mostra fan referència a l’arquitectura viscuda, l’arquitectura com a símbol, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, la costa, l’alta muntanya, el món dels masos, amb una reflexió final sobre el present i el futur de l’arquitectura tradicional.

L'exposició ha estat coordinada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immmaterial de Catalunya, xarxa de museus i centres de recerca on hi participa Carrutxa.

Les eleccions de febrer de 1936, ara fa vuitanta anys, constitueixen un moment important en la història del segle XX a l'estat espanyol. Amb una absoluta polarització entre dretes i esquerres –el sistema electoral obligava a fer grans aliances per guanyar– a l'estat s'enfrontaren la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i el seu Bloque Nacional, amb el Front Popular, que agrupava els partits d'esquerra.

A Catalunya, on s'enfrontaven el Front Català d'Ordre, encapçalat per la Lliga, amb el Front d'Esquerres, amb Esquerra Republicana com a força principal, fou decissiva la participació de molts obrers afiliats a la CNT –habitualment abstencionista– per a la victòria de les esquerres.

Dins del cicle «Compartir el coneixement» Ezequiel Gort ens explicarà què significaren i quines implicacions tingueren aquestes eleccions en el conjunt de l'Estat i de Catalunya i com es visqueren concretament a Reus.

Un altre any, el divendres de Carnaval –que és l'endemà del Dijous Gras– un colla de persones diverses tornaran a sortir al carrer a cantar cançons de tonada coneguda i lletra adaptada, amb referència a personatges i fets d'actualitat. És el Cantaval.

Aquest any, a més, comptarà amb dos actes previs per escalfar tant la gola com els instruments. El dissabte 30 de gener a les 7 de la tarda, el Bar Campus acollirà la Glosa de Carnaval, una trobada per tots aquells que tinguin ganes de cantar garrotins, corrandes i gloses vàries al costat dels Glosadors del Camp i qui pugui.

El dimarts 2 de febrer a les 9 de la nit, la Taverna Despertaferro serà l’escenari del «Folk i Ferro», on els organitzadors conviden a tothom a portar el seu instrument per practicar i assajar cançons.

La cercavila del Cantaval tindrà llocdivendres 5 de febrer. Com ja és habitual, les primeres notes seran a la plaça de les Peixateries Velles, des d’on recorrerem els carrers del centre de la ciutat cantant les ja tradicionals variacions satíriques de diverses cançons populars catalanes, amb l’acompanyament musical d’un grup d’alumnes i mestres de l’Aula de Sons. La cercavila sortirà de les Peixateries velles, anirà a la plaça del Castell, Mercadal, la plaça del Prim, el carrer Llovera, carrer del Vidre, plaça de la Farinera i el carrer de Martí Napolità.

El proper dissabte 23 de gener tindrà lloc, organitzada pel grup de danse «La Relliscada», l'Aula de Sons i Carrutxa, la segona edició del Ball d’Hivern a la plaça del Castell. Aquesta és una proposta festiva que vol recordar com, antigament, sant Sebastia fou patró de la vila de Reus i la seva diada, el 20 de gener, motiu de gran festa. Fins al segle XVIII, com a Festa Major i encara fins al primer terç del segle XX com a data d’inici de balls i activitats carnavalesques.

Sant Sebastià era invocat davant el perill de contagi en els episodis de pesta i l’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia, actual patrona de la ciutat, va contribuir segurament a minva del culte al sant i la pèrdua d’aquesta festa major hivernal.

L'activitat reuneix alguns dels components característics de les festes del cicle hivernal: capta pels carrers, acompanyada de música, foguera —simbòlica—, sopar popular i ball a la plaça del Castell, davant la porta de Sant Sebastià, amb la subhasta de coques i lots per a finançar la festa.

Enguany, la festa començarà a les 6 de la tarda, amb el pregó-xerrada a càrrec d’Antoni Veciana a la sala del Castells. Tot seguit, començarà la cercavila, amb música i cançons improvisades, i la capta pels carrers del nucli antic, amb la col·laboració de diversos establiments.

Retornats a la plaça del Castell hi haurà un sopar popular i una parada de begudes de la terra.

A partir de les 9 del vespre hi haurà ball, amb danses del país i d’arreu del món, amb el grup «Quin folk que fa», integrat per professors de l’Aula de Sons i altres col·laboradors. Durant el ball es farà la rifa o subhasta de les coques i de les cistelles fetes amb els productes de la capta.

Abans, per animar la festa, tot recordant el bon ambient de l’any passat, el dimarts 19 de gener, al local de Carrutxa, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc una projecció comentada de fotografies de l’edició 2015 del primer Ball d’Hivern.

El proper dimerts 15 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, al nostre local, organitzem una xerrada sobre els costums festius de la nit de Reis. La festa dels reis d'Orient reuneix pràctiques tradicionals que la vinculen tant al cicle nadalenc com al cicle de festes hivernals que comença per Sant Esteve i arriba als darrers dies de Carnaval.

Complementant la xerrada, al noste local podreu veure fins al 4 de gener una microexposició de figuretes del tortell de Reis, en els horaris habituals d'obertura.

El dijous 3, a la Biblioteca Central Xavier Amorós, hem acabat els actes de commemoració del centenari de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915), que a Reus hem organitzat l'Ajuntament –l'Arxiu i la Biblioteca– i Carrutxa. La presentació del llibre Aplec de cançons populars catalanes, a cque va fer Salvador Palomar, va anar acompanyada d'una mostra de cançons aplegades per Cels Gomis, a càrrec de Laia Pedrol.

Carrutxa ha volgut commemorar aquest centenari de la mateix forma que vam voler donar a conèixer la figura de Cels Gomis el 1991, amb motiu dels 150 anys del seu naixement a Reus, el 1841.

Cels Gomis és fou una persona avançada al seu temps, pel que fa a l'estudi científic de la cultura popular, però també per les seves idees de progrés i justícia social o per considerar l'educació com una eina fonamental per transformar la societat. Des de Carrutxa connectem totalment amb els valors que transmet la seva personalitat: treball fet amb rigor i criteri científic, interpretació crítica de la cultura popular, i també en la nostra implicació com a persones, i com a entitat, en el moviments socials d'avui, tal com ho va fer Cels Gomis en el seu moment.

Aquest divendres 2 s'ha inaugurat al Museu Comarcarl de Cervera l'exposcició itinerant «Contsruir el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya

L’exposició ha estat ideada des d’un principi com una eina per posar en valor l’arquitectura tradicional catalana en tota la seva diversitat territorial i tipològica. Aborda el tema des d’una perspectiva eminentment etnològica, per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya. El principal objectiu divulgatiu de l’exposició és aportar elements de reflexió sobre com el medi, les formes de vida, la tecnologia, les relacions socials i les maneres d’entendre el món es combinen per donar forma i fixar l’ús dels elements arquitectònics que han esdevingut peces fonamentals dels nostres paisatges humanitzats.

L’exposició es podrà visitar al Museu Comarcal de Cervera fins al 6 de febrer de 2016 i itinerarà després per diferents equipaments culturals del país.

Amb la presentació del llibre Aubades y capvespres, en edició facsímil (Calaceit/ Reus: Gràfiques del Matarranya i Migdia serveis cultural, 2015), el 19 de novembre, i la conferència de Josefina Roma sobre el treball de recerac de Cels Gomis a l'Aragó, el dia 26, ens apropem al final del cicle d'activitats que hem organitzat per commemorar el centenari de Cels Gomis I Mestre. Després de l'acte d'inici i la presentació de la Botànica popular catalana (Ed. Sidillà), el passat mes d'octubre, la conferència de Dolors Marin va oferir una  introducció als corrents de pensament transformador presents en la societat de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX. Les activitats del cicle culminaran el 3 de desembre amb la presentació del llibre Aplec de cançons populars catalanes, amb una mostra de cançons aplegades per Cels Gomis.

Cicle de converses sobre costums relacionats amb els difunts

Arreu del món, les comunitats humanes acompanyen amb rituals el moment de la mort i recorden els seus avantpassats, amb costums i pràctiques diverses, segons la tradició cultural o les creences religioses de cada indret.

A la nostra cultura, el record dels avantpassats té com a moment significatiu la festa de Tots Sants i l'endemà, dia dels difunts. És prou vigent el costum de visitar els cementiris, arranjant i portant flors a les tombes familiars. Es conserven encara, en l'àmbit domèstic, pràctiques com posar unes hores una espelma en record dels difunts, per exemple, davant la fotografia d'algun familiar proper. I se celebra la castanyada que, en les últimes dècades, ha anat canviant el seu sentit i simbolisme, de costum de retrobament familiar, més o menys impregnat de religiositat, a celebració pública i festiva. Cal afegir-hi, a més, l'irrupció en els últims anys de versions més o menys superficials de costums d'altres països, amb el Halloween.

La nostra és una societat plural on hi conviuen persones procedents de diferents països i cultures ètniques, de diverses religions. La proximitat de la diada de l'1 de novembre ens ha semblat un bon moment per apropar-nos a d'altres costums i tradicions culturals, conversant amb persones que han vingut a Reus des d'altres parts del món.

Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) és un personatge polifacètic: folklorista, divulgador del coneixement científic, racionalista, lliurepensador, difusor dels ideals llibertaris i de l'internacionalisme obrerista, catalanista… Gomis publicà reculls de folklore dedicats a les creences populars sobre les plantes, els animals o la meteorologia popular; aplegà cançons, rondalles, dites i variants en el lèxic, però també va escriure sobre les injustícies de la societat del seu temps i en defensa dels drets del treballadors; va redactar nombrosos textos per a ús escolar, articles de divulgació científica o adreçats als més petits amb voluntat educativa, poesia… Va participar activament en l'associacionisme excursionista emergent, va ocupar-se de la Biblioteca Arús, documentà monuments o aplegà diverses peces per al fons dels museus…

Si es pot trobar un nexe d'unió en aquesta rica diversitat, és probablement el fet que Cels Gomis sintetitza, en molts sentits, els canvis de mentalitat i les transformacions econòmiques i tecnològiques, les noves idees, les aspiracions de llibertat i les contradiccions de la societat catalana de la segona meitat del segle XIX i començaments del XX: la industrialització, els canvis de paradigma en la visió de l'univers i l'evolució, la confrontació entre religió i raó...

Aquesta tardor us proposem un nou cicle d'activitats, conscients, tanmateix, que la riquesa de la personalitat i l'abast del treball de Cels Gomis és prou important per a continuar recuperant la seva figura més enllà de 2015.

La presentació de la revista «La Carxana», el dijous 3 de setembre, ha encetat les activitats del curs 2015-2016 al nostre local. La conversa va girar a l'entorn d'algunes recerques realitzades sobre la comarca del Priorat –i especialment sobre les poblacions de l'entorn de la serra de Montsant– i la voluntat de continuar fent difusió del nostre treball. Els assistents van poder completar, si més no en part, la seva col·lecció de revistes (hi ha diversos números exhaurits).

El centre de documentació ha tornat al seu horari habitual, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 de la tarda, de dilluns a divendres. Per aquesta tardor estem preparant un nou cicle d'activitats dedicat a la figura de Cels Gomis i Mestre, conferències sobre el record dels avantpassats a l'entorn de la festa de Tots Sants... i també farem castanyada.

Des de fa més de trenta anys, la comarca del Priorat ha format part del nostre àmbit geogràfic preferent pel que fa a la recerca i la difusió del patrimoni etnològic. Com a resultat de diferents programes de recerca o de treballs individuals de membres de l'associació, hem publicat nombrosos llibres i articles, hem preparat exposicions i hem fet xerrades o col·laborat en jornades d'estudi.

Des de 1995, Montsant Fonts i Salvador Palomar editen la revista "La Carxana" a Albarca, de periodicitat anual. Aquesta és una iniciativa independent de l'entitat, però que ha comptat amb la col·laboració de persones vinculades a Carrutxa i ha servit també per a mostrar els resultats del nostre treball al Priorat, especialment en l'àrea dels pobles de l'entorn de la serra de Montsant. La Carxana és de distribució gratuïta i en aquests vint anys ha publicat diversos treballs sobre la història de pobles com Albarca, Cornudella o Ulldemolins, estudis sobre les ermites de Montsant, sobre diferents festes populars, memòria de la Guerra Civil, etc. 

Volem començar aquests curs, presentant a Reus el vintè número de la revista. A la presentació, a banda de l'últim número de la publicació, podreu recollir exemplars d'anys anteriors (en la mesura que en resten) si són del vostre interès.

L'acte tindrà lloc el dijous 3 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, al nostre local (Travessera del C. Nou de St Josep, 10, baixos).

A l'agost, tanquem el centre de documentació, però no del tot. És cert que no podem garantir que ens hi trobeu en l'horari habtual, de dilluns a divendres, a la tarda. Però també és veritat que hi ha diverses persones de l'entitat treballen en els projectes de digitalització i catalogació dels nostres fons, sense un horari determinat.

Per tant, si us interessa contactar amb l'associació o passar pel local per a consultar alguns materials, el millor és quedar prèviament, per missatge a la xarxa o correu electrònic.

Salutacions i bon estiu (el que resta).

Amb l'edició pràcticament exhaurida, aquests mesos de juliol i agost, el treball de Laura Poblet Estivill sobre les minyones prioratines Anar a servir. Les minyones del Priorat a Reus, un exemple de l’emigració rural femenina, editat per l’Arxiu Comarcal del Priorat i Carrutxa, serà el motiu de xerrades i presentacions.

El Priorat, com les altres àrees rurals catalanes, va perdre molta població, sobretot en determinats moments, entre els quals destaca l’arribada de la fil·loxera, a final del segle XIX. Moltes de les persones que van abandonar la comarca van ser dones joves que es desplaçaven a ciutats com Reus o Barcelona per treballar de minyones. Servei domèstic i migració estaven íntimament relacionats; ho estan encara, amb migracions d'altres orígens.

A les ciutats moltes famílies de classe mitjana i alta tenien una o diverses minyones, entre les quals n’hi havia que duien a terme tasques molt concretes, com les mainaderes, les dides o les cuineres. A banda de la funció pràctica, disposar de servei domèstic donava prestigi a les famílies més benestants i  mostrava davant de la societat la riquesa de la família.

Per a les protagonistes, treballar de criades esdevenia tota una experiència vital perquè per a elles implicava una convivència molt estreta amb una família que no era la pròpia, d'una classe social més elevada i en un entorn urbà nou.

Les xerrades s’inicien aquest divendres 24 de juliol, dins el programa de la Festa Major, a la Vilella Alta i continuaran a Ulldemolins, l’1 d’agost (Sala del Centre Cívic) i a Cabassers el 6 d’agost (Societat Recreativa). Totes són a 2/4 de 8.

Altres activitats a la comarca

El dimecres 29 de juliol, Salvador Palomar parlarà del ball de plaça com a component de les festes majors del Priorat, a Porrera. I el 7 d'agost, Ezequiel Gort conduirà una visita comentada a la Cartoixa d'Escaladei, organitzada pel Parc Natural de la Serra de Montsant.

Aquest divendres 12 de juny, a Reus, parlarem de les festes catalanes on el foc és protagonista. La xerrada, a càrrec de Salvador Palomar, l'organitza el Ball de Diables de Reus i tindrà lloc al seu local, a les vuit del vespre.

El dissabte 13  es farà a VILASSAR DE DALTun nou curs de responsables de grups de  foc (RGCRE). Serà a l’Espai Polivalent L’Estrella (Antic Mercat del Carme). A partir de les 9 del matí es farà la recepció dels alumnes ja inscrits i com tots els cursos, durarà tot el dia amb algunes pauses entre ponències i una parada de dues hores per dinar. Cap a les 6 de la tarda hi haurà la prova-text que es fa a tot l'alumnat per avaluar el grau d'aprofitament del què s'ha explicat durant la jornada. L'organització tècnica és a càrrec de l'Agrupació de Bestiari de Catalunya i de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya.

El diumenge 31 de maig, en el marc del programa «Cantar amb el pandero», va tenir lloc una xerrada a l'Aleixar, a càrrec de Salvador Palomar, amb una mostra de cançons a càrrec de Laia Pedrol i la col·laboració de Fina Anglès, que també va presentar l'acte.

L'Aleixar fou l'últim poble del Baix Camp on les majorales van cantar amb el pandero als casaments, bateigs i altres festes. La pràctica d'aquesta forma de cant acompanyat del pandero quadrat, a càrrec noies vinculades a la confraria del Santíssim, és ben coneguda a l’Aleixar gràcies als treballs de Fina Anglès i Soronellas, a la dècada de 1980, que les va anotar a la Guia de l’Aleixar i, sobretot, al seu estudi sobre el folklore paralitúrgic de l’Aleixar publicat dins el recull d’activitats del vuitè centenari de la població. També en el transcurs de la recerca de Carrutxa sobre les cançons populars del Baix Camp i el Priorat, publicada al Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988) vam aplegar algunes mostres del repertori de les antigues majorales.

Aquest diumenge es van poder escoltar, amb la tonada pròpia de la població, alguna de les canços que foren aplegades de la tradició oral i d'altres improvisades.

Motivada per la presentació de la candidatura de les falles pirinenques a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, s'organitza a Esterri d'Àneu, la primera jornada sobre Recerca i Arxius, dedicada aquest cop a les festes en què el foc constitueix un component significatiu. Organitzada per l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu i l'Ajuntament d'Esterri, per part de Carrutxa hi participen Ferran Sugranyes i Salvador Palomar, que presentarà la primera ponència, sobre el foc a les festes catalanes.

La jornada tindrà lloc el divendres 5 de juny a la sala d'actes de l'Ajuntament.

El fet que el Centre Cívic Llevant de Reus es trobi ubicat al carrer de Cels Gomis i Mestre va propiciar la celebració de la V Tarda Literària –que cada any organitza el Centre al voltant de la diada de Sant Jordi– dedicada a l'escriptor i folklorista reusenc del que commemorem el centenari de la seva mort.

Unes quaranta persones van llegir textos de diferents obres de Cels Gomis: des de rondalles o corrandes aplegades en els seus reculls de folklore a les seves poesies, escrits ideològics o de divulgació científica o de caire pedagògic que figuren en la seva nombrosa producció escrita. Membres de diferents associacions ubicades al barri –per part de Carrutxa hi van participar Ferran Sugranyes i Salvador Palomar– veïns, alumnes dels cursos i tallers que organitza el Centre Cívic i representants de l'Ajuntament van participar en l'activitat, la tarda del dimecres 29 d'abril, que va tenir com a preludi la lectura de textos, de la Zoologia popular catalana, per part dels alumnes de l'escola Rubió i Ors.

Tot plegat, un homenatge popular que va comptar amb la presència un nombrós públic i de membres de la família Gomis que ha contribuït a donar a conèixer la personalitat i el treball de Cels Gomis i Mestre, fins ara només una referència poc coneguda en la toponímia urbana.

Les lectures al Centre Cívic, han continuat, organitzades per l'escola Rubió i Ors, en el marc del programa Lexcit, els dimarts 12 i 19 de maig.

El barri reusenc d'Horts de Miró ha estrenat, aquest dissabte 16 de maig, un nou gegant que porta per nom Pau Miró i vol representar un dels antics propietaris –vestit a la moda del tombant de 1900– dels terrenys agrícoles que ocupaven aquest indret, que malgrat la seva proximitat al nucli antic de Reus, no fou urbanitzat fins al darrer quart del segle XX.

Enguany fa cent anys de la mort de l'escriptor i folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 - Barcelona, 1915). Amb aquest motiu, Carrutxa organitza i col·labora en diverses activitats, com les desenvolupades a la Biblioteca Central Xavier Amorós, el febrer passat, o més recentment al Centre Cívic Llevant, a la V Tarda literària amb motiu de la festa de Sant Jordi, amb la lectura de fragments de textos escrits o aplegats de la tradició oral per Cels Gomis.

Aquest mes de maig iniciem, en col·laboració amb l'Arxiu de Reus, un cicle de conferències que tindrà una segona part a la tardor, amb altres activitats.

Dijous 7 de maig, a 2/4 de 8 del vespre
Conferència d’Emili Samper Prunera, L'obra folklòrica de Cels Gomis

Dijous 28 de maig, a 2/4 de 8 del vespre
Conferència de Salvador Palomar, Cels Gomis: lliurepensament, educació i divulgació científica

Dijous 4 de juny, a 2/4 de 8 del vespre
Presentació del llibre d'Emili Samper, Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició i catalogació i estudi (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015), a càrrec de Carme Oriol (URV)

quest dijous, un altre any, muntarem parada amb les nostres publicacions al carrer, enguany a la plaça del Castell, amb motiu de la diada de Sant Jordi. A l'igual que fan altres entitats, el nostre objectiu, més que la venda és ser presents a la festa i trobar-nos amb les persones que s'interessen per la nostra activitat. Els nostres llibres es poden adquirir a totes les llibreries.

Per aquesta raó, des de fa bastants anys, una de les propostes que aportem a la festa és la presència d'un drac convidat de fora vila. El repertori de bèsties festives catalanes és gran i, d'any en any, han anat passant per Reus diferents dracs i víbries, exposats sense cap mena de pirotècnia, al costat de la nostra parada. Enguany hem convidat al drac Baluk Astharot é del barri de Ca n'Aurell de Terrassa i pertany a la colla de diables. Va ser construït l'any 1992 i va sortir per primera vegada el 23 de Maig de 1993.

Durant tot el dia, es podrà visitar a la sala del Castell, l'exposició «Reus, una ciutat de romanços» que ha ha produit la Biblioteca Central Xavier Amorós. A més, amb un seguit de lectures, a partir de les 5 de la tarda, recordarem a tres persones importants per a la cultura i el país:

Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942–Barcelona, 1995) és una persona de referència per a les persones que entenem la cultura popular des del compromís amb la transformació social. Actor i cantautor,que ens ha deixat poemes i versions musicades d'altres poetes que avui tenen més vigència que mai.

Teresa Mañé i Miravet (Cubelles, 1865–Perpinyà, 1939), també coneguda com Soledad Gustavo, fou la primera mestra laica de l'estat espanyol i la primera que va obrir, amb el seu company Joan Montseny (Federico Urales) una escola mitxa a Reus.

Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841–Barcelona, 1915), escriptor i folklorista, difusor de les idees llibertaries de la Internacional i catalanista, infatigable defensor del progrès i del coneixement com a eina de transformació social.

Com s'acostuma a fer a Reus, quan s'apropa Sant Jordi es fa una presentació conjunta de llibres editats en els últims mesos que tenen alguna mena de vinculació amb la ciutat o la comarca: obres que estan escrites, prologades, il·lustrades o traduïdes per persones del territori. Tot plegat una bona pila de llibres que suposa un repte considerable comentar o, senzillament, anunciar.

Enguany, en la línia de les activitats que s'han realitzat a l'entorn dels romanços i la producció reusenca de literatura de fil i canya, la Biblioteca Central Xavier Amorós ha acollit una divertida proposta, a càrrec de Jordi Jubany, joglar del segle XXI, que amb tonades diverses, amb aire de romanço, cançoneta infantil i alguna lletania, ha enfilat títols, noms i alguna referència concreta als continguts, per a fer un repàs prou exhaustiu a una considerable producció editorial de més de cent títols.

Una excel·lent iniciativa, que va tancant un primer cicle dedicat als romanços, impulsat des  de la tardor de 2014 per l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Xavier Amorós i Carrutxa. Encara, el dijous 23 es podrà veure a la sala del Castell, l'exposició «Reus, una ciutat de romanços» i el dilluns 27, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Arxiu Municipal, Salvador Palomar parlarà de romanços de minyones com a intruducció a la presentació reusenca del llibre de Laura Poblet, Anar a servir. Les minyones del Priorat a Reus, editat per l'Arxiu del Priorat i Carrutxa.

Després de la bona acollida de l'exposició "Reus: ciutat de romanços" que es va poder veure a la Biblioteca Central Xavier Amorós durant tot el mes de març i fins el dia 10 d'abri, l'exposició es podrà veure el dijous 23 d'abril, durant tot el dia a la sala del Castell, en el marc de les activitats de la diada de Sant Jordi 2015.

L'exposició és una producció de la Biblioteca i es vol que el curs 2015-16 pugui ser itinerant pels instituts i centres cívics de Reus. Durant el mes de març ja van participar en guiades per part del Salvador Palomar i de Jordi Jubany diversos grups de secundària dels instituts de la ciutat i un grup d'adults del Centre de Normalització Lingüística.

Des de la passada tardor, l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Central i Carrutxa han impulsat el cicle «Una ciutat de romanços». El dilluns 20 d'abril Jordi Jubany cantarà el romanç de les novetats locals del 2015. Aquest acte es durà a terme als jardins de la biblioteca a partir de les set de la tarda.

El dia 23, al Castell, haurà visites comentades per a grups de secundària entre les 9 del matí i 2/4 de 2 del migdia. Per concertar una visita (les places són limitades) us podeu posar en contacte amb Carrutxa:

correu@carrutxa.cat / 977 340 928

El divendres 17 d'abril, a les 6 de la tarda, es presenta a l'Arxiu Comarcal del Priorat, al Castell de Falset, el llibre de Laura Poblet Estivill, Anar a servir. Les minyones del Priorat a Reus, un exemple d’emigració rural femenina, editat per l'Arxiu Comarcal del Priorat i Carrutxa.

El proper dijous 16 d'abril es presenta, a les 8 del vespre,  a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, el llibre d'Isabel Martínez, Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus (1979-2015). Aquest treball és el resultat d'una recerca publicada en un seguit d'articles a Reusdigital.cat, durant un any i mig, que ara recull aquesta edició en paper a càrrec de Reusdigital.cat i Silva editorial.

El llibre analitza la presència femenina al consistori reusenc entre 1979 i 2015, a partir de fonts documentals i d'entrevistes. Bona part de les dones que han estat regidores durant aquests 36 anys han participat en el llibre, compartint les seves experiències i posant veu a la història més recent de la ciutat.

Isabel Martínez és periodista, col·laboradora de Reusdigital.cat. Com a membre de la nostra associació, participa en l'organització del cicle Testimonis. Memòria d'un passat recent i ha publicat diversos articles sobre les persones i temàtiques que han format part del cicle. En l'actualitat, treballa en una recerca sobre el comerç històric de la ciutat.

El llibre es presentarà també a Reus, el dimecres 15 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Arxiu

L’obra Les cases d'Almoster: tres segles d'història és fruit d’una recerca sobre les característiques de les cases del poble antic, els seus habitants i els records que tenen d’ells les generacions actuals.

La filòloga reusenca Antonieta Prats i Sobrepere, parteix dels records d’Enric Llevat i Sánchez, amb qui va editar el seu primer llibre Almoster: una memòria del poble, i es basa en la informació de dos censos dels segles XVIII i XIX. L’estudi, però, no hauria estat complet sense la complicitat i col·laboració de tot el poble.

Amb una prosa senzilla i suggeridora, l’autora ens fa entrar al llindar de cada casa per mostrar-nos les generacions que l’han habitada, els renoms que han tingut, els neguits que els feien viure i el tarannà dels personatges més singulars. El llibre, que ha estat editat per Carrutxa i patrocinat per l’Ajuntament d’Almoster, es presentarà el diumenge 29 de març a 2/4 de dotze al Teatre Municipal de la localitat.

Aquest mes d'abril es pot veure al Centre Cívic Llevant de Reus, l'exposició «Reus i la rosa», una petita mostra què parla del simbolisme de la rosa a la tradició popular i d'alguns costums vinculats al roser i les roses, amb especial referència a la importància de la rosa com a símbol heràldic que ha identificat la vila reusenca des de temps medievals ençà.

El dimecres 15 d'abril, a les 6 de la tarda, Ezequiel Gort, arxiver municipal i membre d l'entitat parlarà de l'escut de Reus, en una xerrada que tindrà lloc al mateix Centre Cívic.

El passat mes d'octubre Carrutxa, la Biblioteca Central Xavier Amorós i l'Arxiu Municipal de Reus van encetar un programa conjunt a l'entorn de la literatura de fil i canya. El proper divendres 10 d'abril, en el marc d'aquest cicle, Carrutxa organitza, a les 10 de la nit, al teatre Bravium, un concert amb el grup De Calaix, format per Mireia Mena, Marta Munsó, Laia Pedrol i Gemma Pla.

De Calaix, que es defineix com a formació de nova polifonia tradicional catalana, es nodreix de romanços i cançons apreses de viva veu o de manuscrits i cançoners, tractades amb un esperit obert als nous corrents musicals, amb continguts renovats, introduïnt en les lletres referències a l'actualitat. El grup ha anat creant un so propi, aprofundint en la polifonia vocal d'inspiració mediterrània, amb percussió feta amb les mans, els peus o instruments tradicionals com panderos i panderetes. Per escoltar i participar, si s'escau. L'entrada al concert és lliure.

«Foren dues dècades plenes de creativitat, activitats culturals enriquidores, dels primers viatges a l’estranger per a conèixer una altra realitat, concerts multitudinaris… No hi havia modes que duressin per a una gent àvida de coneixements nous.»

La primera sessió del cicle Testimonis, d'aquesta primavera de 2015, que organitzen conjuntament Carrutxa i l'Arxiu Municipal de Reus, amb el títol de «La marxa reusenca. Moviments culturals de les dècades de 1970 i 1980» tindrà format de taula rodona. Amb la participació de Marià Arbonés, Josep Bové i Tomás Saiz, a l'Arxiu de Reus el dijous 12 de març a 2/4 de 8 del vespre.

La Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus presenta, fins al 31 de març, l'exposició «Una ciutat de romanços». La mostra anirà acompanyada de diverses activitats, com les vistes comentades a càrrec de Jordi Jubany, el dimecres 25 de març a les 8 del vespre, o l'actuació de Bravium teatre, amb el seu espectacle de carrer El carro dels romanços, el dimecres 18 de marça, a 2/4 de 6 de la tarda.

Amb aquesta exposició, la Biblioteca Central Xavier Amorós vol donar a conèixer la importància d'aquest patrimoni cultural, d'una producció que ens ha deixat centenars de fulls impresos que es troben en col∙leccions públiques i d'entitats o particulars. La mostra forma part del cicle que hem impulsat l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Central Xavier Amorós i Carrutxa.

En el marc de les activitats que ha organitzat l'Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de Carrutxa, com a commemoració del centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915), el proper dimecres 25 de febrer, a 2/4 de 7 del vespre, tindrà lloc al Centre Cívic Llevant, la conferència de Salvador Palomar, La figura i obra de Cels Gomis.

Aquesta xerrada d'introducció sobre la personalitat i la trajectòria de l'escriptor, folklorista i divulgador científic tindrà lloc en un equipament ubicat al costat del carrer que la seva ciutat li va dedicar, al barri d'Horts de Miró. Cal recordar que el local on es va traslladar l'entitat aquesta tardor passada es troba en un carrer que hi fa cantonada. Un fet casual que s'afegeix a l'interès que, des de fa anys, l'entitat té en la figura del Cels Gomis, personatge històric de referència en el nostre treball.

Per aquesta raó, convidem al veïnat –i a tota la població reusenca– a descobrir qui fou la persona que avui dóna nom a un dels carrers principals del barri d'Horts de Miró.

Amb regust de romanços, s'anuncia enguany el Cantaval, una cercavila de mascarots i públic divers pels carrers del nucli antic de Reus, que no se sap massa bé qui l'organitza, però que compta amb la col·laboració de l'IMAC (que no falti).

Acompanyats de música en viu i en directe, cantant cançons que parlen de personatges coneguts i fets propers, al so de tonades populars, improvisant potser alguna glosa o ballant alguna dansa... us esperem el proper divendres 13 de febrer, a partir de les 7 de la tarda, sortint de les Peixateries Velles.

En el marc de les activitats que aquest mes de febrer ha organitzat la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus per commemorar el centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841- Barcelona, 1915), el proper dijous 19 de febrer es presentarà la nova edició de la seva Zoologia popular catalana (Ed. Sidillà, 2014).

L'acte comptarà amb la presència de Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus; Salvador Palomar, com a membre de Carrutxa, i Xavier Cortadellas, com a editor.

Altres activitats a l'entorn de la figura de Cels Gomis són l'exposició bibliogràfica Centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre, del 2 al 27 de febrer, organitzada per la Biblioteca Central Xavier Amorós i la conferència que tindrà lloc el dimecres 25 de febrer, al Centre Cívic Llevant, a càrrec Salvador Palomar

Per a la primavera i la tardor d'enguany, Carrutxa, en col·laboració amb l'Arxiu Municipal de Reus i altres associacions i entitats de la xarxa de l'Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, prepara dos cicles de conferències i altres activitats.

Voleu saber què és la glosa, la cançó de text improvisat, en les seves diverses modalitats: garrotins, corrandes, nyacres, cançons de pandero...? Voleu conèixer per què la glosa ha esdevingut ena eina potent en el camp educatiu?

La Salut Pastor, professora d'Institut amb experiència de treball amb la glosa, i bona glosadora, us ho explicarà en un tres i no res, el dijous 5 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3).

Tot seguit es projectarà «Glosadors» un documental que ens apropa a la cançó improvisada des de la seva vessant més lúdica i popular, mentre ens mostra el procés d’aprenentatge en un grup d’adolescents. Realitzat gràcies a una campanya de micromecenatge per Jaume Fargas i Roser Teixidó, amb la col·laboració de l'associació Cor de Carxofa.

Dins el cicle «Una ciutat de romanços» que organitzem l'Arxiu Municipal de Reus, la Biblioteca Central Xavier Amorós i Carrutxa, el proper dijous 29 de gener tindrà lloc una nova conferència, a càrrec de Jordi Martí i Font, L'ús de la literatura popular per part de l'obrerisme català a l'entorn de 1900.

L'activitat tindrà lloc a l'Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3) a 2/4 de 8 del vespre.

Les dones accedeixen a folklore en el mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural. A Catalunya és en les darreres dècades del segle xix i les primeres del segle xx quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a més, a casa nostra s’hi ha de sumar el context històric d’una època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris.

Aquest és el cas d'Adelaida Ferré i Gomis, folklorista, de pare reusenc i que va residir a temporades curtes a la ciutat, d'on va aplegar diversos materials folklòrics gairebé sempre de boca de la seva família.

El proper dijous 22 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, Laura Villalba en parlarà a l'Arxiu de Reus.

Presentació del llibre de Joan Arimany,
Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa
a càrrec de Salvador Palomar

Dijous 15 de gener, a 2/4 de 9 del vespre al Museu del Ter
Manlleu

Com moltes altres poblacions del país, la vila de Reus va comptar amb dues festes majors: d'estiu, per Sant Pere i la d'hivern, per Sant Sebastià, que va perdre aquest caire a la segona meitat del segle XVIII tot i que es va conservar en el calendari com a data tradicional d'inici del Carnaval fins al primer terç del segle XX. Aquesta pèrdua d'importància s'explica, segurament perquè el sant, invocat contra la pesta i les epidèmies es va veure desplaçat en aquest devoció específica per la Mare de Déu de Misericòrdia. Lluminàries, pólvora, música i ball eren components bàsics de la festa popular.  El ball començava ritualment amb una dansada de les autoritats, coneguda com a Ball de Prohoms.

Enguany, un grup de persones vinculades a entitats com el Taller de danses La Relliscada, l'Aula de Sons i Carrutxa, organitzen el Ball d'hivern per Sant Sebastià, el dissabte 24 de gener. La proposta parteix del model de festa hivernal, amb cercavila, ball al carrer i una mica de foc per escalfar-se o per coure derivats del porc i torrar pa. I subhasta de coques...

El Grup de Jotes de Cornudella, amb la col·laboració de La Clavellinera, Carrutxa i l'Ajuntament de Cornudella de Montsant, organitza un any més la jornada «Va de jota!» el proper dissabte 31 de gener.

Hi haurà tallers de dansa per la canalla, d'instruments i de jota prioratina i de la Ribera d'Ebre, xerrada, ronda pels carrers del poble, sopar i ball popular.

Per a més informació, escriviu a vadejotes@yahoo.com

Com a associació cultural, Carrutxa ha combinat des de la seva creació el 1980, teoria i pràctica: de la recerca documental i el treball de camp a les activitats de divulgació, xerrades, tallers, exposicions, publicacions, o la dinamització de grups i festes populars. El 1985 es va crear el centre de documentació amb l'objectiu d'aplegar, catalogar i posar a disposició del públic tots els materials que la entitat genera. Després d'uns anys d'activitat limitada per les condicions d'espai, amb l'obertura del nou local, l'entitat recupera la seva voluntat de servei popular de cultura, obrint cada tarda al públic, de dilluns a divendres.

El proper dilluns 12 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, us proposem aquesta conversa sobre els objectius i funcionament del centre de documentació de Carrutxa.

L’1 de gener de 2015 entrarà en vigor la nova reforma fiscal, que obliga totes les associacions i entitats, entre d'altres coses, a presentar cada any el model 347, Declaració Informativa anual d'operacions amb terceres persones –ja el 28 de febrer de 2015, el relatiu a l'exercici 2014– o l'Impost sobre Societats, la qual cosa obliga les entitats a porta una comptabilitat que pot comportar canvis importants en la seva gestió econòmica.

A partir de la nostra experiència com a entitat, i conscients que aquests canvis afectaran moltes associacions petites –com són els grups festius o que treballen per la cultura popular–  que, amb uns pressupostos ja prou migrats en els temps que corren, se'ls farà costa amunt l'adaptació a aquesta nova realitat, des de Carrutxa hem considerat interessant realitzar una jornada on comentar amb associacions i persones interessades tots aquests canvis legislatius i fiscals, per tal de fer més assequible la seva adopció i posada en pràctica.

Compartim el coneixement:
NADAL, ENTRE LA TRADICIÓ I EL CONSUM
Dilluns, 15 de desembre a 2/4 de 8 del vespre
al local

S'apropa el Nadal i, any rere any, es repeteix el debat. Hi ha qui considera que la festa ha perdut tot el seu significat històric, esdevenint pura campanya comercial. Hi ha qui l'espera amb emoció. Hi ha qui la viu des de la religiositat cristiana i hi ha qui opta per la mitologia dels follets del Pol Nord. Temps de vacances, d'àpats generosos i retrobaments familiars –desitjats o forçats– de sopars d'empresa i d'amics invisibles, llums al carrer, de tions, arbres, pessebres, santaclaus barbuts, campanades i reis d'Orient, el Nadal és actualment una festa que aplega continguts i significats diversos i, a vegades, contradictoris.

Apropar-se a la festa i les seves pràctiques culturals, en un àmbit que ens és proper, a més d'enriquir el coneixement de la nostra cultura popular ens pot ajudar a destriar el gra de la palla, per trobar el vell o un nou sentit al Nadal.

En el marc del cicle «Una ciutat de romanços», organitzat per l'Arxiu de Reus, la Biblioteca Central Xavier Amorós, Carrutxa i altres entitats, el dijous 4 de desembre tindrà lloc una taula rodona sobre el contingut ideològic dels romanços de fil i canya i la seva funció com a eina de propaganda política.

El dilluns 24 va tenir lloc una nova sessió del programa «Compartir el coneixement», xerrades i debats al local que tenen com a objectiu la formació permanent i compartida dels membres de l'entitat, i de totes les persones interessades, sobre temàtiques que han estat objecte del treball de l'associació, d'una festa com Tots Sants al ball de plaça.

El ball festiu, al carrer i a la plaça, va motivar aquesta segona sessió. Des de Carrutxa s'han treballat  festes com les de Sant Sebastià al Masroig, Sant Blai a la Fatarella, o Sant Antoni en diverses poblacions, que han conservat l'estructura dels antics balls de plaça, també prou presents en les descripcions dels nostres informants arreu del Baix Camp o el Priorat. Salvador Palomar va fer un repàs sobre la funció del ball a la festa, tot analitzant els processos de folklorització que fixen, en determinats moments, la coreografia de les danses. Del passat al present, de la jota a les danses d'arreu del món, de l'acompanyament amb gralla o dolçaina a les formacions de banda, de la coca –com a objecte cabdal en el joc de festeig i de prestigi que implicava el ball–  a l'interès en la recuperació de la jota, la conversa va comptar amb la participació de Lluís X. Flores, que va explicar algunes experiències que es desenvolupen a les comarques de l'Ebre, aportant criteris de classificació entre balls i danses o fent notar que el concepte de ball de plaça ha d'incloure no només una forma de ballar sino que ha de considerar tot el ritual festiu que implica...

Tot plegat, una conversa ben interessant que sense voler arribar a conclusions definitives, engresca a seguir parlant i compartint el coneixement sobre tants temes que formen part del nostre patrimoni i de la nostra memòria col·lectiva.

Amb l'obertura del nou espai, l'associació vol posar a l'abast del públic en general el seu centre de documentació, amb la biblioteca especialitzada o els fons procedents de la recerca, però també es proposa objectius més domèstics, si ho voleu dir així, però no menys importants.

Es tracta de compartir tot un bagatge de treball de quasi trenta-cinc anys d'activitat amb totes les persones que –des de fa més o menys temps, més grans o més joves– col·laboren o s'interessen pels temes que conformen el nostre àmbit d'actuació. Dit d'altra manera, es vol que el centre de documentació sigui també un espai de formació, de debat i d'aprenentatge compartit, a partir dels recursos que hem generat amb el temps. Sessions de petit format que complementen les conferències que habitualment es programen a l'Arxiu o en col·laboració amb altres associacions.

Si voleu conèixer els costums populars vinculats a la festa de Tots Sants, com la castanyada o les representacions teatrals, i especialment aquells que caracteritzen la celebració a Reus –com les rifes de panellets i confitura que fan diverses entitats– us convidem a venir al nostre local (Travesia del carrer Nou de St Josep, 10, baixos) a 2/4 de 8 del vespre del dilluns 27 d'octubre.

Carrutxa vol encetar amb aquesta xerrada sobre el costumari popular de la festa de Tots Sants, un programa d'activitats de divulgació sobre els temes que l'entitat ha anat treballant des de la seva creació, del patrimoni etnològic a la memòria històrica.

Amb una conferència de Toni Orensanz sobre Els romanços com a elna de comunicació, el dimecres 15  a 2/4 de 8 del vespre, s'inicia el cicle «Una ciutat de romanços» que, entre octubre de 2014 i abril de 2015, vol donar a conèixer el ric patrimoni local pel que fa a la producció de romanços de fil i canya, en el passat, ahora que estimular la creació de nous romanços en el present.

El dissabte 18, a les 10 del vespre, tindrà lloc al teatre de l'Orfeó Reusenc un concert de Jaume Arnella, persona amb una llarga trajectòria en la interpretació i creació de romanços. L'entrada és lliure.

Aquest mes d'octubre, Carrutxa enceta una nova etapa que, de fet, suposa el retorn al projecte que l'associació va iniciar el 1985, fa quasi trenta anys: el centre de documentació. En un nou local a planta baixa, al carrer Nou de Sant Josep, 10, i amb les tecnologies que actualment possibiliten l'emmagatzematge i l'accés al coneixement, el centre de documentació vol ser un espai de coneixement, d'impuls a la recerca i de dinamització cultural, base i complement de les activitats que l'entitat desenvolupa en col·laboració amb institucions i altres associacions.

Us animem a venir a conèixer el nou local, si encara no ho heu fet, i a fer-vos-en col·laboradors, si encara no en sou, per a continuar endavant amb la nostra feina.

La Relliscada és un taller de l’Aula de Sons on qui vulgui podrà aprendre, des de zero, danses tradicionals i on, qui ja en sap ballar, tindrà un espai on ajuntar-se amb altra gent per a ballar de forma regular a Reus.

En el curs d'iniciació a les danses, les classes van dirigides a qui no sap ballar danses tradicionals i en vol aprendre des de zero, juntament amb gent del seu nivell, i també a qui vulgui millorar, aprofundir o aprendre danses noves en un format de classe. Les classes les impartirà professorat que atendrà les necessitats de cadascú. S’aprendran els balls i també llenguatge específic i context de les danses. Així mateix, es complementarà amb passi de vídeos, dossiers i material divers.

Les sessions es fan a La Palma de Reus (entrada pel C. Tívoli) els dijous de 20 a 22h.
Per a més informació: www.auladesons.cat - 620 205 565 - auladesons@auladesons.cat

En aquesta xerrada-debat, conduïda per Miquel Reverte i Caterina Martí, activistes amb una llarga trajectòria al col·lectiu H2O de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del Camp, s’analitzarà la realitat social i política viscuda pels gais i les lesbianes des de la repressió i empresonament de l’època franquista fins a la relativa normalitat d’avui.

Aquest mes d'octubre, la seu de l'entitat s'ha traslladat a un local de planta baixa de la Travessera nova de Sant Josep, núm. 10, al barri d'Horts de Miró de Reus. L'objectiu és desplegar de nou el nostre centre de documentació per oferir un servei de consulta al públic.

Tot i que per posar en marxa el centre de documentació resten algunes setmanes de feina, el dissabte 4 d'octubre, de 6 a 9 de la tarda, us proposem conèixer el nou local de l'entitat i el projecte que s'inicia a partir d'ara.

A 2/4 de 10, a la plaça Abat Oliva hi haurà un sopar popular, amb ball folk i concert dels grups Rereguarda i Terra Ferma.

Us hi esperem!

Ballar, cantar i tocar a l'Espai Clavellinera (Falset)

L'Associació La Clavellinera convida a totes aquelles persones que vulguin aprendre i compartir la música i la dansa tradicional a ballar, cantar i tocar en el punt de trobada que es realitzarà mensualment a Falset. 

Comencem un cou curs i ens retrobem amb el cicle «Testimonis. Memòria d'un passat recent», organitzat per Carrutxa en col·laboració amb l'Arxiu Municipal de Reus, amb el suport de Departament de Cultura, una activitat amb la voluntat de donar a conèixer la memòria més recent de la ciutat de Reus i del seu entorn comarcal.

En les intervencions d’aquest curs coneixerem la realitat social i política de l’homosexualitat i el lesbianisme, abans, durant i després de la transició espanyola; el naixement de l'Escola Dr. Alberich i Casas, al barri de la Immaculada; les activitats culturals al carrer d'un grup de joves a finals del setanta i començaments dels vuitanta del segle passat, Taronjada Natural; i la vida tothora compromesa d'una persona com Ramon Claret.

Enguany que es commemoren els 500 anys de la primera referència documental del Ball de Dames i Vells de Tarragona i 24 anys després del I Congrés sobre Balls Parlats a la Catalunya Nova, en què es van fixar per primer cop les bases teòriques, la denominació, la definició i l’anàlisi d’aquests espectacles tradicionals i populars, el Departament de Filologia Catalana de la URV organitza aquest segon amb l’objectiu de posar en comú els nous estudis realitzats i les noves tasques fetes de recuperació i revitalització, de reflexionar sobre el tema i de marcar noves línies en llur estudi, recerca i divulgació.

Inscripcions fins el 19 de setembre

Aquesta pàgina ha estat poc activa en les últimes setmanes perquè ens hem traslladat de local. En breu reiniciarem l'activitat.

Ahir dimarts, 19 d'agost, es va presentar a Igualada el llibre de Daniel Vilarrúbias Cuadras, El Ball de Bastons a Igualada. Un element de distinció festiva i de protocol (s. XVII-XX), editat per Carrutxa. L'autor va explicar com el ball és documentat a Igualada des de 1687 i com es constata la presència de bastoners d'altres poblacions a les festes igualadines. Va explicar el treball de recerca que ha possibilitat la recuperació actual del ball, insistint en la importància de la funcionalitat de les danses en el ritual festiu.

Ferran Sugranyes, que va introduir l'acte, va explicar que tot i que l'Anoia no forma part de l'àrea geogràfica d'actuació més habitual de l'entitat, l'interès del treball justifica l'esforç en l'edició. La sala d'actes de la Biblioteca d'Igualada es va omplir totalment.

Enguany, la revista «La Carxana» que s'edita a Albarca des de 1995, dedica el número d'aquest estiu, de forma pràcticament monogràfica, als fets històrics de fa tres segles, amb un treball d'Ezequiel Gort sobre la guerra de Successió al Priorat i a les muntanyes de Prades.

Ben sovint, quan es fa referència a la guerra de Successió i a la lluita contra l'exèrcit de Felip V, hom pensa en Pere Joan Barceló Carrasclet, fill de Capçanes, una figura emblemàtica de la resistència antiborbònica. A cavall entre la història i la llegenda que ha bastit la veu popular idealitzant la seva figura, el Carrasclet rep l'homenatge d'institucions i moviments socials del Camp i el Priorat, cada Onze de Setembre, com a símbol i com a record de totes les persones que han lluitat per defensar el país. Més enllà de la seva figura, que s'esmenta només de passada, amb aquesta publicació ens volem apropar a episodis menys coneguts dels combats al territori, sobretot a partir de 1713 quan la guerra deixa de ser un enfrontament europeu per a la corona espanyola per esdevenir una operació de càstig contra un país rebel, amb ordres de repressió i fins extermini dels que es resistissin.

La revista es presentarà amb una conferència d'Ezequiel Gort, que tindrà lloc el proper dimarts 12 d'agost, a 2/4 de 8 de la tarda, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Cornudella.

Per continuar aprenent o millorant el ballar la jota, el Grup de jotes de Cornudella, Carrutxa i La Clavellinera, amb la col·laboració de l'Ajuntament, organitzen aquest agost uns Tallers de Jota a la plaça de la Vila de Cornudella.

L'activitat tindrà lloc els dimarts 5, 12 i 19 d'agost, entre 8 i 2/4 de 10 del vespre, i anirà a càrrec de Lídia de Mena. Els tallers són oberts a la participació de tothom.

Durant la Festa Major, el 24 d'agost, hi ha previst que es balli la jota a la plaça.

El Parc Natural de la Serra de Montsant organitza un cicle d'activitats d'estiu a la Cartoixa d'Escaladei.

El divendres 8 d'agost, a les 8 del vespre, hi ha programada una conferència-passejada pel recinte, amb Ezequiel Gort, un dels millors especialistes en la història de la institució. Josep Maria Mallarach, especialista en l'àmbit de l'espiritualitat associada al patrimoni cultural, presentarà el divendres 22 d'agost, a les 8 del vespre, el documental de Philip Gröning, «El gran silenci» sobre la vida cartoixana. Finalment, el grup de cambra Euterpe oferirà un concert el 29 d'agost, també a les vuit, al refetor de la Cartoixa.

Les activitats són gratuïtes però cal fer reserva prèvia ja que les places són limitades. Per a més informació i reserves us podeu adreçara a:

escaladei.cultura@gencat.cat
977 827 006

Aquest estiu, la col·lecció «L'esca de la Teiera», que edita Migdia, publica el llibre de Salvador Palomar, Les festes del barri de Santa Anna de Reus.

Les festes del barri de Santa Anna vol ser, de fet, una aproximació al concepte de festa de barri en el passat, amb l'exemple del que fou una de les celebracions més importants, que es podria qualificar com la segona festa major d'estiu de la ciutat. Documentades des de fa més de quatre segles, les festes de barri és caracteritzaven pel guarniment dels carrers, amb enramades o decoracions fetes de paper, més recentment, les tronades, el repartiment de l'espígol i les coques a càrrec de les parelles de sagristans i sagristanes –més antigament, fadrins, i després, canalla– el ball al carrer i als envelats, la participació de danses populars com els balls de Bastonets o de Valencians, les curses i els jocs de cucanya o els castells de focs, entre altres activitats.

La realització d'aquest treball s'ha basat en la documentació conservada a l'Arxiu Municipal i el buidat de la premsa del segle XIX i primer terç del XX, a més d'entrevistes a persones grans que van viure la última edició de la festa. També s'han localitzat diverses fotografies. El llibre vol ser una aportació a un estudi més ampli sobre un tipus de celebracions vinculades a la iniciativa i la participació directa del veïnat.

Segons ha informat reusdigital.cat, el govern municipal ha desestimat les consideracions de la nostra associació a l'ordenança de civisme que vol aprovar el proper divendres 18 de juliol.

El govern municipal considera que les nostres reflexions respecte a l'ús de l'espai públic no són argument suficient per admetre a tràmit la retirada de l'ordenança i obrir un diàleg amb experts i els agents socials implicats.

Cal recordar que, malgrat que la pràctica totalitat del debat mediàtic sobre aquesta ordenança s'ha centrat en la prohibició de l'ús del burca o el nicab al carrer –una indumentària que, fins ara, ha estat ben poc present a la ciutat– les nostres consideracions es centraven el la privatització de l'espai públic o la indefinició que l'ordenança presenta respecte al caire incívic de determinats comportaments de forma que pot acabar penalitzant la realització d'activitats culturals i associatives front a les facilitats que troba l'ús comercial o per a l'oci de consum del carrers i places.

Des de fa alguns anys, abans de la Festa Major de Reus, a Carrutxa dediquem una o més jornades a conèixer i repensar la festa. Més que centrar-nos en la festa local o en el model basat en els seguicis festius, enguany la jornada «Parlem de festa» enceta una nova proposta, amb la presentació de diverses festes i activitats festives que se celebren arreu del país. Cada un del temes comptarà amb una part d'introducció, per a conèixer les característiques de la festa, que donarà pas a propostes de debat relacionades amb l'adaptació de les antigues festes a la mentalitat del present, el paper que s'atorga als símbols religiosos, la funció social dels actes festius, les formes d'organització o el paper dels diferents agents implicats en cada festa.

A cavall entre el coneixement històric i etnològic i la reflexió, volem començar amb dues temàtiques que formen part de la nostra línia de treball habitual: les festes d'hivern, al matí, i la pirotècnia festiva, a la tarda. Hem previst intervencions sobre la festa de l'ós al Pirineu, la Figa te fai de Torredembarra, la festa de Sant Antoni, les tronades i la seva evolució... I la presentació del llibre de Manel Carrera, «Calendari de festes amb pirotècnia».

Aquest divendres, 30 de maig es presenta el llibre de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó (coord.), Els jocs retrobats. 33 cròniques de la Catalunya juganera, d'edicions Sidillà.

El llibre aplega cròniques que ens parlen d'infàncies viscudes en diferents poblacions catalanes –Reus, entre altres– i aplega notícia de prop de dos centenars de jocs, amb cançons i altres costums infantils. Més enllà del recull, però, el llibre és una aproximació a la memòria de la infància que, a partir de l'experiència viscuda, ens mostra la funció del jocs i la necessitat de jugar, de l'aprofitament dels recursos a l'abast o de la importància dels espais on es juga.

La presentació anirà a càrrec de Salvador Palomar i Xavier Cortadellas. L'acte tindrà lloc a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3)

A la dècada de 1980, la recerca sobre la producció, les formes i els usos dels atuells fets d'argila cuita va centrar una part significativa del treball de la nostra associació. Era un moment en què encara es podien aplegar testimonis d'artesans i estudiar obradors amb tècniques preindustrials, un moment en què, encara, l'ús dels estris de terrissa per a cuinar, al foc a terra o a la cuina econòmica, o per a transportar l'aigua de la font a les cases era ben present en una part important de la població, la de més edat; un moment en què la gerra plena d'oli encara formava part dels objectes comuns a moltes cases.

La recerca ens va aportar coneixement sobre denominacions i tècniques, sobre costums i folklore associat a la terrissa Coneixement que forma part d'un patrimoni no material que ens ajuda a interpretar les formes de vida del passat o que continua vigent en alguns àmbits, com la literatura oral. Però també va servir per a recollir objectes. Des de peces de terrissa popular d'ús quotidià fins a elements arquitectònics fets de fang que a Reus havien comptat amb una producció prou considerable.

Uns anys després, la pròpia evolució de l'associació ens portà a definir-nos com a centre de recerca i difusió del que avui anomenem patrimoni immaterial. Una opció que comporta la renuncia a col·leccionar cultura material —objectes i documentació—, que entenem que correspon als museus i arxius, que implica la cessió al museu d'un seguit de peces i la vehiculació, a partir d'aquest moment, de qualsevol aportació material cap a les institucions.  D'altra banda, la festa –component important del patimni immaterial– ha estat, i és, un de les les línies de treball permanent de l'associació, fet que ens ha portat a col·laborar molts cops amb les institucions públiques que vetllen pel patrimoni.

En el marc de la celebració del Dia Internacional del Museus hem programat,  a l'Arxiu i amb el Museu de Reus, una activitat on, en format de taula rodona amb diverses persones de l'entitat, presentarem el treball realitzat i reflexionarem sobre la relació entre cultura material i patrimoni immaterial, i sobre la vinculació entre l'acció associativa i les institucions que conserven i divulguen el patrimoni. Entenem que aquesta pot ser una aportació útil al Dia Internacional dels Museus —que se celebra el dia 18 de maig—, precisament enguany que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) proposa una reflexió sobre els vincles que generen les col·leccions dels museus a partir de la col·laboració entre institucions i altres associacions.

Us convidem, doncs, a venir i a participar en el col·loqui sobre objectes i patrimoni immaterial que tindrà lloc aquest dijous 15 de maig.

Una conferència de Jusèp Boya, cap del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, va encetar aquest dimarts les activitats que el Museu de Reus impulsa amb motiu del Dia Internacional dels Museus que se celebra, cada any, el 18 de maig. En aquestes activitats hi col·laboren l'Arxiu i associacions com els Amics del Museu de Reus. Carrutxa també hi col·labora amb una activitat sobre «Objectes i patrimoni immaterial» el dijous 15 de maig on, en format de taula rodona, presentarem la nostra experiència de recerca, en l'àmbit del patrimoni etnològic i la memòria personal, i com aquesta es vincula a les col·leccions d'objectes que conserva el museu.

El Casal Despertaferro acull el proper dissabte 17 de maig, la quarta Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que tindrà lloc a La Palma.

Hi haurà taules de debat sobre finançament, participació, activitats i dinamització o sobre el paper dels casals davant del nou independentisme que finalitzaran, després de dinar, amb una assemblea plenària. A la tarda també tindrà lloc la primera «Assemblea de Micròfons» trobada de tots i totes les corresponsals, col·laboradores i sòcies de Ràdio Terra. Un cop finalitzada la trobada, hi ha programats un concert amb Arrap i Ebri Knight.

Les anteriors trobades s'han celebrat a Sabadell, a Vilanova i la Geltrú i l'any passat a Benimaclet.

El Centre d'Estudis Selvatans, amb la col·laboració de Carrutxa, organitza dues xerrades coincidint amb el cinquanta aniversari de l'últim Aplec de Paretdelgada, a la Selva del Camp.

Dijous, 8 de maig,
Els Aplecs de Paretdelgada (1959-1964), una mirada històrica,
a càrrec d'Isidre Fonts i Joaquim Masdéu

Dijous, 15 de maig,
Els Aplecs de Paretdelgada, cinquanta anys després
a càrrec d'Isidre Fonts, Mireis Massana i Agnès Toda

Les xerrades tindran lloc al Castell, a les 8 del vespre.

La climatologia canviant de primavera va oferir una diada de Sant Jordi magnífica, entre dies de núvols i pluja. Milers de persones van omplir la plaça del Mercadal i els carrers del centre de la ciutat que formen part d'aquesta ruta de parades d'associacions, esplais, organitzacions i entitats de tota mena que volta la prioral.

Com és habitual, la nostra parada –ubicada al costat de l'absis– va rebre centenars de visites i el Drac de la Bisbal d'Empordà, va ser fotografiat del dret i de l'inrevès, al costat de la canalla que s'hi apropava, alhora que també podia recollir el retallable amb els personatges de la llegenda. Durant tot el matí, diversos grups escolars van passar per la sala del Castell del Cambrer per escoltar les xerrades sobre el bestiari fantàstic, a partir dels exemples que ens ofereix l'arquitectura urbana del nucli antic reusenc. A la parada s'hi podien trobar les nostres publicacions i alguna novetat que hem volgut divulgar, com l'excel·lent treball d'Emili Samper sobre Cels Gomis i Mestre. A més del treball de Josep Vicent Frechina, Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània, que es va presentar, aquest passat mes de març, a la Segona mostra i tallers de cançó improvisada dels Països Catalans, que es va fer al Giny.

Però un cop passat el 23 d'abril, l'activitat no s'atura. Quant a publicacions, acaba de sortir el llibre Manel Carrera i Escudé, Calendari de festes amb pirotècnia (Botarga produccions, 2014), que esperem presentar en breu. I l'entitat té en curs d'edició, El ball de bastons a Igualada, de Daniel Vilarrúbias.

També volem participar a la quarta trobada de casals i ateneus que tindrà lloc, a Reus, el 17 de maig, o estem preparant per al dia 24, una nova edició de la jornada «Parlem de festa» amb voluntat de donar a conèixer diverses celebracions dels Països Catalans.

El mes d’abril es presenta, com sol ser habitual, carregat de propostes culturals i literàries, amb la diada del 23 com a fita assenyalada. E dijous 10, a 2/4 de 8 del vespre a l’Arxiu de Reus es presenta el llibre d’Emili Samper Prunera, De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915), editat per la Universitat Rovira i Virgili. La presentació anirà a càrrec de Salvador Palomar.

En col·laboració amb l’Associació de jugadors i jugadores de Rol de Reus, hem programat per al dimecres 16, una xerrada sobre La llegenda, entre la història i la fantasia, al local de l’AJJRR (C/Eduard Toda, 12) a 2/4 de 8 del vespre. L’AJJRR també serà present a la nostra parada del dia 23 amb el llibre-joc de rol sobre El senyor dels anells.

Al costat de la parada de Carrutxa hi trobareu un drac. Enguany, el de la Bisbal d’Empordà, una figura documentada des de mitjan segle XVII que ens apropa a una tipologia de bestiari força antiga.

I com és habitual, la diada del 23 organitzem un seguit de sessions per a escolars sobre el bestiari fantàstic a la tradició catalana, a la Sala del Castell, durant tot el matí. L’Arxiu Municipal també oferirà xerrades sobre la rosa i l’escut de Reus D’altra banda es podran veure les exposicions Descobreix el drac, al Castell i Reus i la rosa, a l’Arxiu.

Tot això adobat amb altres conferències i activitats que membres de l’entitat realitzen aquests dies a Reus i altre poblacions,  presentacions de novetats editorials, la segona conferència del cicle Testimonis d’enguany...

El proper dijous 10 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3) la presentació del llibre d'Emili Samper Prunera, De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915), editat per la Universitat Rovira i Virgili.

La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841- Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics.

De l'anarquisme al folklore estudia la biografia de Cels Gomis i Mestre i en reivindica la importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època políticament agitada al nostre país. Són els anys d'emergència d'un catalanisme que massa sovint s'ha presentat desvinculat de les lluites de les classes populars i del naixement de l'interès pel folklore.

El passat dissabte 22 de març va tenir lloc, a Reus, la segona mostra i tallers de cançó improvisada dels Països Catalans, que es va dedicar enguany a la cançó tradicional de les Illes. La trobada fou un èxit, amb més d’un centenar de participants –als tallers, la mostra o el sopar– gràcies a la col·laboració de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus i de diverses entitats i persones.

Aquest dimarts ha tingut lloc una trobada entre alumnes d’instituts de diverses poblacions on es practica la glosa. El proper dissabte 29 tindran lloc les 12 hores de glosa a Sabadell, una activitat itinerant que se celebra des de l’any 2008 a la qual us convidem a assistir.

El Giny acollirà el proper dissabte 22 de març la 2a mostra i tallers de cançó improvisada dels Països Catalans. Enguany, la mostra es dedica específicament a la cançó tradicional a les Illes.

La jornada està oberta a un públic ampli, des de les persones que vulguin descobrir aquest aspecte de la nostra cultura popular a les que vulguin endinsar-se en la pràctica d’estils concrets o en l’acompanyament musical. Combinant teoria i pràctica, la jornada vol fer també aportacions al coneixement i a la reflexió sobre la cançó improvisada en l’actualitat.

Les persones assistents a la jornada podran treballar la cançó improvisada dins de diferents modalitats musicals i nivells: per una banda, corrandes, garrotins i nyacres (en un taller d’iniciació, a càrrec de Carles Belda i Ferriol Macip); per l’altra, la glosa mallorquina i menorquina (a càrrec de Mateu «Xurí», Maribel Servera, Joan Moll i Miquel Truyol), i també es podrà optar per fer amb Marcel Casellas un taller d’instruments per acompanyar aquest tipus de cançó. Els tallers es realitzaran de forma simultània durant el matí.

Al migdia, hi haurà un vermut amb glosa, a ritme de ximbomba, amb la participació de Caterina Canyelles.

A la tarda, hi haurà una mostra de glosa mallorquina, menorquina (a càrrec de Mateu «Xurí», Maribel Servera, Joan Moll i Miquel Truyol) i de cant redoblat (a càrrec de Vicent Marí «Palermet»).

La jornada inclourà la presentació del llibre Pensar en Vers. La cançó improvisada als Països de la Mediterrània (Llibres de Caramella, 2), a càrrec de Josep Vicent Frechina, coordinador de la revista Caramella. A més a més, al  migdia, hi haurà una taula rodona sobre la situació de la glosa i el seu ús en diferents àmbits i en diferents territoris del país. La jornada es clourà amb una sessió de cançó improvisada, oberta oberta a tot el públic, i un sopar popular.

Ja podeu apuntar-vos i reservar plaça en algun dels tallers, escrivint a correu@carrutxa.cat o omplint aquest formulari d'inscripció. Consulteu el programa.

El proper dijous 20 de març, el cicle «Testimonis. Memòria d'un passat recent» comença amb la participació de Ramon Gomis i Pere Prats, presentats per Ezequiel Gort, que ens parlaran de

«La Tartana». Teatre a Reus, 1960-1970

Els primers anys seixanta del segle passat van ser de decadència per al teatre local d’aficionats, però també va ser un temps en què, en altres indrets, aparegueren noves propostes de teatre, independent i compromès, que trencaven totalment amb el teatre tradicional.

A Reus, un grup de joves, la majoria estudiants, s’inicià el 1965 fent lectures col·lectives i aviat, el 1967, s’estrenava com a grup de teatre independent sota el nom de «La Tartana, teatre estudi», aportant una nova concepció de l’escena que podem definir com a brechtiana.

L'acte tindrà lloc a l'Arxiu de Reus (C/St Antoni M. Claret, 3), a 2/4 de 8 del vespre.

El divendres 28 de febrer, a partir de 2/4 de 7 de la tarda, un grup de persones sortiran –sortirem– a cantar cançons burlesques, amb tonades conegudes, pels carrers de Reus amb motiu del Carnaval. S'hi pot afegir tothom i pot escoltar qui li vingui de gust. El recorregut previst és el següent:

A 2/4 de 7 de la tarda, assaig general a la plaça de les Peixateries Velles. Tot seguit, cercavila cap a la plaça del Castell, plaça del Mercadal, carrer de la Galera, plaça de les Basses, plaça del mort de bala, carrer del Vidre, antiga plaça de la Serpeta, plaça de la Farinera, carrer de Valentí Almirall i carrer Martí Napolità.

La cercavila anirà acompanyada dels músics que tinguin a bé acompanyar-nos. Organitza la CARF, però és mentida.

Us hi esperem

El Taller de Lletres, organitzat per Carrutxa amb la col·laboració del Casal Despertaferro, aquest dissabte 15 de febrer ha possibilitat als participants, a cavall entre la teoria i la pràctica, una aproximació a la sàtira carnavalesca.

Una breu presentació, a càrrec de Salvador Palomar, ha servit per recordar que tot i que la pràctica de la cultura popular no exigeix ser un especialista en la tradició, però sí que es bo saber que costums com els de cantar i ballar en temps de carnaval són més que centenàries. Tot seguit, Josep Pedrals ha començat fent teoria sobre la sàtira i sobre els temes que, més sovint, són objecte de burla, per continuar amb un seguit de propostes que han portat als assitents a elaborar versions de tonades ben conegudes amb temàtiques properes que no pertoca desvetllar.

Enguany, que commemorem el 300 aniversari de la Guerra de Successió, es recorda especialment el setge i caiguda de Barcelona, però era tot el país en guerra. També el Camp de Tarragona i el Priorat.

El 16 de febrer de 1714  el governador de Tarragona, marquès de Lede, envià una carta a l'Ajuntament de Reus informant que, per ordre seva, l'exèrcit borbònic havia assaltat i cremat Vilaplana, en càstig per haver admès rebeldes, a l'interior del poble.

El proper dijous 13 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre a l'Arxiu de Reus, Ezequiel Gort parlarà d'aquest fet en una conferència que es repetirà el dissabte 15, a Vilaplana.

S’apropa el carnaval i, amb ell, retorna l’antiga i renovada pràctica de sortir al carrer a cantar cançons preparades per al moment que fan referència a persones i esdeveniments d’actualitat. Des de fa uns anys (i esperem que enguany també), diverses entitats organitzem el Cantaval, una cercavila on s’interpreten belles composicions obra d’anònims poetes del poble.

Aquest 2014, des de Carrutxa i en col·laboració amb el Casal Despertaferro, volem fer una aportació més i preparar el Cantaval amb aquest Taller de lletres, a càrrec de Josep Pedrals, que té com a objectiu general aprendre de lletra i concret elaborar, potser, unes cobles, corrandes o romanço per al proper Cantaval.

Els gegants són, sens dubte, les figures més emblemàtiques de la festa al nostre país. La sortida d’aquests altius personatges ha estat i és senyal de festa i, a la majoria de poblacions, són elements cabdals per a la identitat local. Al voltant dels gegants s’aplega un ric patrimoni de noms i costums, de simbolimes i referents històrics o llegendaris, de tonades i formes d’evolucionar o de ballar...

El número 30 de la revista Caramella (gener-juny 2014), que editen Carrutxa, Solc i Tramús, dedica el seu dossier al món geganter. Hi trobareu articles sobre la història i el simbolisme dels gegants, l'associacionisme geganter, la música i el ball i també sobre els costums vinculats als gegants de diferents poblacions. A més dels habituals continguts sobre música i cultura popular.

D’altra banda proper diumenge 2 febrer, a les 6 de la tarda, al Centre de Lectura de Valls, Francesc Sans i Salvador Palomar parlaran de Gegants i gegantons a la festa.

El 25 de juliol de 1938 s'incià la Batalla de l'Ebre. La comarca del Priorat es convertí en la rereguarda immediata del front, un lloc de concentració de tropes i de material bèl·lic. A partir d'aquest moment, el Priorat fou un objectiu per a l'aviació franquista i ja el 29 de juliol, fou bombardejada Falset.

Per recordar aquesta fets, l'Ajuntament de Falset, l'Arxiu Comarcal del Priorat i la Biblioteca Salvador Estrem i Fa, de Falset, han preparat l'exposició «Bombes al Priorat», amb imatges i documents, que ara podem veure a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3) entre els dies 28 de gener i 28 de febrer.

El record de monestirs com la Cartoixa d’Escaladei, fundada el 1194, institució cabdal en la història de la comarca del Priorat, barreja els components d’espiritualitat i poder terrenal.

Amb la publicació de La Cartoixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria (Barcelona: Rafael Dalmau editors, 2013. Col·lecció «Episodis de la Història», 358) Ezequiel Gort aporta una breu i ben documentada síntesi a la història de la presència cartoixana al nostre país des de temps medievals –Escaladei fou la primera fundació cartoixana a la península Ibèrica– fins al present. El llibre es presentarà a Reus el proper 30 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu (C/ St Antoni M. Claret, 3). Tot seguit, Ezequiel Gort ens proposa una visita virtual a Escaladei, amb la projecció d'imatges sobre l'estat actual del conjunt arquitectònic.

El proper dissabte 1 de febrer, Carrutxa i la Clavellinera organitzen la segona edició de «Va de Jota», una jornada dedicada a la jota, amb tallers de música i cant, i de dansa, que finalitzarà amb sopar popular i un ball amb tots els participants i assistents. L'activitat tindrà lloc al Teatre La Renaixença de Cornudella de Montsant (Priorat),

El proper cap de setmana tindran lloc les terceres jornades d'estudi sobre la festa de Sant Antoni a Canals. Les primeres van tenir lloc a Ascó i les segones, a Manacor. Des de Carrutxa hi participem amb la comunicació de Salvador Palomar, Sant Antoni, la porta del Carnaval.

Si voleu conèixer el programa:

L'abril de 1990, a l'aleshores Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona a Tarragona va tenir lloc el I Congrés sobre Balls Parlats a la Catalunya Nova (Teatre Popular Català). El congrés va servir per a fixar per primer cop es bases teòriques, la denominació, la definició i l'anàlisi d'aquests espectacles tradicionals i populars de les nostres contrades. En aquests anys s'han produït estudis diversos, s'han editat textos antics, s'han recuperat representacions i s'han revitalitzat les que s'havien mantingut. Per tot això, el Departament de Filologia Catalana de la Universidad Rovira i Virgili creu que ha arribat el moment de posar en comú tota aquesta feina, reflexionar sobre el tema i marcar noves línies en l'estudi, la recerca i la divulgació sobre els Balls Parlats. Per aquest motiu, i enmarcat en els actes de la celebració del 500 aniversari de la primera documentació escrita del Ball de Dames i Vells a Tarragona, convoca el II Congrés de Balls Parlats que en aquesta ocasió serà d'àmbit internacional.

Quan encara falta més d’una setmana per a la finalització del periode de recollida d’aportacions, la campanya de micromecenatge de la revista Caramella per a l’edició del llibre de Josep Vicent Frechina, Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània, ha duplicat amb escreix l’objectiu inicial que s’havia proposat, amb la participació de prop de dues-centes persones.

Un excel·lent resultat que, a més de consolidar el projecte d’edició del llibre i donar un nou impuls a la revista –que és a punt de publicar el seu número 30– palesa l’interès que la pràctica de la cançó amb text improvisat va agafant al nostre país i que podem situar en el context d’altres costums semblants en països propers. A partir de repertoris vius i altres recuperats per la recerca i el coneixement del passat, els diferents gèneres de cançó popular improvisada –dels garrotins a les nyacres, de la glosa balear a les cançons de pandero, entre moltes altres formes– van ampliant la seva àrea de difusió i retroben noves funcions en la societat del present. Comunicació folklòrica: intercanvi d’idees, expressió de sentiments, provocació, burla o crítica forneixen un joc festiu i col·lectiu que es mostra en trobades i sopars, en concursos divertits de premi simbòlic o en actes lúdics del programa de festes. I també en l’àmbit educatiu, com a mitjà de treballar amb la llengua i fomentar l’enginy.

Pensar en vers. Poesia popular i cant. Encara sou a temps d’afegir-vos al projecte.

A partir d'aquest dimecres i fins al 18 de desembre , el Giny, Centre de les Arts Gestuals i del Circ de Reus, engega un Taller de Romanços que impartirà l’actor i músic vallenc Jordi Jubany. El curs té una durada de 8 hores i tindrà lloc a les instal·lacions del centre tots els dimecres de 8 a 10 de la nit.

Aquest Taller de Romanços donarà a conèixer les principals característiques d’aquest tipus de composició poètica de transmissió oral i escrita, i constarà d’una part teòrica i d’una part pràctica, a partir dels romanços que els alumnes hauran de preparar i exposar a l’aula.

La sessió de treball sobre la memòria personal que havíem previst per al proper dijous 21 de novembre, un cop acabades les conferències del cicle de tardor de «Testimonis. Memòria d'un passat recnt» ha quedat ajornada fins al curs vinent.

El gener del 2012 naixia el cicle Testimonis. Memòria d’un passat recent, que, sota la premissa de donar veu a persones de la ciutat i de la comarca, volia recuperar part de la història col·lectiva del nostre entorn més proper: la ciutat de Reus i les comarques que històricament han tingut relació amb la capital del Baix Camp. Es tractava d’ apropar-se al relat d’episodis de la història recent des de l’experiència personal de diferents testimonis. L’objectiu era proveir el fons de memòria oral de l’Arxiu Municipal i col·laborar amb aquesta institució en la línia de potenciar la memòria com a valor de coneixement i de recerca.

Es pot afirmar que fins a la data el cicle no només ha assolit els objectius sino que ha tingut uns molt bons resultats. El balanç és totalment satisfactori pel fet que ja s'han celebrat ja disset sessions que han comptat amb la veu de 30 informants i l’assistència d’entre 1700-1800 persones aproximadament.

D'altra banda, l'associació ha iniciat la catalogació –i digitalització dels enregistraments en cinta cassete– de tots els fons orals, de més de 30 anys de recerques en grup i personals. Una feina considerable que esperem tenir enllestida l'any proper.

Aquest dissabte 2 de novembre, s’ha celebrat al Casal Flor de Maig del Masroig, la jornada sobre el pandero quadrat, amb un notable èxit de participació en les sessions de treball i de públic en els actes finals.

Al matí , la sessió teòrica va comptar amb les ponències de Josefina Roma, Montserrat Canela i Salvador Palomar així com una Taula Rodona d’experiències a l’entorn del pandero, amb Mauricio Molina, Guillem Ballaz i Salvador Palomar.

A la tarda es van realitzar dos tallers, un de percussió amb Mauricio Molina i un de cançó de pandero amb Laia Pedrol. Tot seguit, tingué lloc l'acte de retorn de l’antic pandero del Masroig i va cloure la jornada el concert del grup Krregades de Romanços.

Aquest dissabte 2 de novembre Carrutxa realitzarà una Jornada de pandero quadrat al Masroig, convocada amb la voluntat de donar a conèixer el valor cultural, social, musical i lingüístic de les cançons de pandero, un repertori associat antigament a les dones i vinculat a confraries com la del Roser.

Aquesta jornada estarà dividida en dos parts. Al matí hi haurà les ponències de Josefina Roma, Montserrat Canela i Salvador Palomar així com una Taula Rodona d’experiències a l’entorn del pandero que comptarà amb Mauricio Molina, Guillem Ballaz i Salvador Palomar.

A la tarda es realitzaran dos tallers, un de percussió amb Mauricio Molina i un de cançó de pandero amb Laia Pedrol. Tot seguit hi haurà un acte de retorn de l’antic pandero del Masroig que donarà pas a la cloenda de la jornada amb el concert del grup Krregades de Romanços.

Trobareu el programa a lopanderodelesmosses.cat

Prop de seixanta persones han participat en les diferents sessions de les segones jornades sobre pirotècnia festiva que s'han celebrat a Reus, aquest cap de setmana, en el marc de l'exposició «Pirotècnia de festa» que es pot veure al Museu de Reus (espai Pl. de la Llibertat) fins al 31 d'octubre.

Les intervencions del divendres 18 i el dissabte 19  han aportat un contingut prou dens i les sessions han reunit a persones força interessades,  un públic especialitzat. Les jornades no pretenien arribar a cap conclusió sinó ser un espai més de conversa i coneixement, en la línia d'altres propostes que s'han anat organitzant a diferents poblacions. En aquest sentit, des de Carrutxa en sentim satisfets dels resultats i volem agrair la col·laboració de totes les persones que han participat en les activitats.

En el marc del programa «Cantar amb el pandero» que té com a objectius la recerca sobre les pràctiques de cant tradicional acompanyat de pandero quadrat, la seva divulgació i la dinamització cultural, en el marc dels nous usos de la cançó improvisada, la nostra associació ha organitzat, aquest estiu, diverses activitats.

El proper dimecres 9 d'octubre, dins el programa de la Fira i Festa del Roser de Vilallonga del Camp, que organitzen l'Ajuntament de Vilallonga i l'Associació Amics del Roser, tindrà lloc la conferència de Salvador Palomar i Laia Pedrol  sobre «El folklore del Roser: les cançons de pandero».

En nombroses poblacions, les cançons de pandero eren interpretades per dones vinculades a la confraria del Roser, en el marc de ritus de pas. Als casaments i als bateigs, en festes com Pasqua o el Roser de maig, o quan la presència de joves forasters al poble ho animava, aquest repertori femení de cants de salutació i festeig, de burla i de crítica, solemne o provocatiu, segons el moment, acompanyava els moments de festa.

A la xerrada es podran escoltar unes mostres d'aquest repertori.

Segones jornades sobre la pirotècnia a la festa
Reus, 18 i 19 d’octubre de 2013
Museu de Reus (Espai Plaça de la Llibertat)

Coincidint amb l’exposició «Pirotècnia de festa», a Reus organitzem les segones jornades sobre pirotècnia festiva —les primeres van tenir lloc el 2010—, amb la voluntat expressa de fer conèixer diferents experiències i models de celebracions on la pirotècnia és la protagonista o hi té un paper destacat, i obrir un diàleg sobre com ha afectat el marc legal actual a aquestes celebracions.

Si l’exposició vol aportar una visió de conjunt sobre la funció i els usos de la pirotècnia a les celebracions —el soroll com a senyal de festa o com a forma de destacar moments culminants del ritual, l’espectacle de llum i color, la participació del públic i el risc…—, amb aquestes jornades volem aprofundir en aquest coneixement a partir d’alguns exemples concrets, establint un espai de conversa entre les persones interessades en aquestes manifestacions festives.

El 2006 es van organitzar a Ascó (Ribera d’Ebre), les primeres Jornades d’Estudi de la festa de Sant Antoni als Països Catalans. Les segones van tenir lloc a l’illa de Mallorca, a Manacor, el 2009. El proper mes de gener de 2014 l’associació cultural La Pebrella de Canals (La Costera) organitza les terceres jornades d’estudi sobre la festa de Sant Antoni Abat.

Sant Antoni és, sens dubte, una de les festes més celebrades i més importants del cicle d’hivern del calendari festiu tradicional de les nostres terres i la nostra cultura.

Aquesta festa ens possibilita apreciar la transformació, des de diverses perspectives, del que anomenem la festa popular, de la societat que la va crear i la va fer gran. La festa antoniana es considera religiosa, perquè així ho celebra la confessió catòlica però també té una projecció profana, en la mesura en què n’és un pretext per retrobar-se en el si d’ una col·lectivitat local.

Una de les característiques d’aquesta festa és la gran diversitat de manifestacions festives populars al voltant de la figura del sant patró dels animals. Es pot considerar que, antigament, fou festa clau, per considerar-la festa major d’hivern vinculada al cicle de Carnestoltes i, en el present, aquesta festivitat manté la riquesa de costums, tradicions, de pràctiques populars tradicionals i, alhora, ens permet fer una anàlisi dels canvis que s’hi han produït, així com també de les motivacions socials que n’expliquen l’actua vigència o, fins i tot, la seua regeneració.

Centenars de persones han visitat, en aquests primers dies de la mostra, l'exposició «Pirotècnia de festa» que es pot veure al Museu de Reus (espai Plaça de la Llibertat). L'exposició intenta ser una aproximació al conjunt d'usos de la pirotècnia a les nostres celebracions populars –com a senyal de festa, com a espectacle o com a component per a la participació– amb referències a l'ofici de pirotècnic, les tronades, els castells de focs, els diables i el bestiari festiu o els correfocs...

Des de l'associació volem destacar les nombroses col·laboracions i complicitats que han possibilitat ampliar l'exposició en aquesta edició reusenca, a partir de la mostra itinerant produïda pels ajuntaments de Barcelona i Reus, amb la col·laboració del Museu Etnològic i de Carrutxa.

Aquesta tardor, amb les festes de Misericòrdia al seu inici, la pirotècnia serà de nou protagonista a Reus. El 19 de setembre s'inaugura al Museu (a l'espai de la plaça de la Llibertat) l'exposició «Pirotècnia de festa», una producció dels ajuntaments de Barcelona i Reus, amb la col·laboració del Museu Etnològic de Barcelona i de Carrutxa. L'exposició, itinerant, es presenta a Reus notablement ampliada, amb materials antics i actuals d'empreses pirotècniques i col·leccionistes, procedents de Reus i de diferents poblacions de Catalunya i el País Valencià. L'exposició dedica un espai específic a la producció local, a la Tronada i a la Pirotècnia Espinós. També s'hi podran veure vestits antics de ball de diables, de Reus o Vilanova, o figures de bestiari, com una versió de la Cabra de Reus anterior a la que surt al carrer en l'actualitat. Coincidint amb la inauguració, la Colla de Recuperacions Extraordinàries de València dispararà un engraellat –una forma tradicional de preparació pirotècnica, predecessora de l'acual mascletà– a la plaça del Mercadal.

Entre altres activitats, com visites comentades per a grups escolars i associatius, hi ha prevista la realització de les segones Jornades sobre la Pirotècnia a la Festa, que tindran lloc el divendres 18 i el dissabte 19 d'octubre, al Museu (Espai Pl de la Llibertat).

Aquesta tardor, entre el 19 de setembre i el 21 de novembre, tindrà lloc a Reus una nova edició del cicle «Testimonis. Memòria d'un passat recent», organitzat per Carrutxa en col·laboració amb l'Arxiu Municipal de Reus, una activitat que té l'objectiu de donar a conèixer la memòria més recent de la ciutat de Reus i del seu entorn comarcal.

Aquest cop, les intervencions tindran el franquisme, la transició i els primers anys de la democràcia com a rerefons. Així, coneixerem l'evolució de la indústria reusenca, i d'algunes de les principals empreses de la ciutat, o la creació del sindicat Unió de Pagesos, i recuperarem la sanitat per tal de conèixer els inicis del servei d'atenció domiciliària a la ciutat. Finalment, una aproximació als aplecs de la Selva del Camp ens permetrà conèixer com la cultura popular catalana resistia enmig del règim franquista.

Els enregistraments de les diferents intervencions es dipositaran al fons oral de l'Arxiu de Reus perquè en el futur siguin material documental consultable pels investigadors i les persones interessades. En aquest sentit, clourà el cicle una presentació amb un primer balanç del programa conjunt sobre memòria oral desenvolupat per Carrutxa i l'Arxiu de Reus.

Dins el programa d'activitats prèvies al XXXVI Aquelarre de Cervera, que tindrà lloc el 30, 31 d'agost i 1 de setembre, ahir dilluns 26 es va presentar al Museu de Cervera, el llibre de Daniel Vilarrúbias, El Ball de Diables d'Igualada, editat per Carrutxa. La presentació anà a càrrec de Salvador Palomar i, tot seguit, l'autor va explicar el contingut del llibre, incidint especialment en la figura del diable, la seva iconografia medieval i moderna, i la seva evolució  com a personatge festiu al llarg dels segles.

L'Associació Silene amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Centre d’Art i Natura de Farrera, organitzen el proper 6, 7 i 8 de setembre, les segones Jornades d'Art, Natura i Espiritualitat, dedicades enguany als aplecs a les ermites de muntanya, des de les  seves diverses vessants, com a mianfestacions de religiositat popular, culturals o lúdiques. A les jornades hi participarà Montserrat Solà, amb una comunicació sobre els aplecs a les ermites de la serra de Montsant.

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament, ja que el nombre de places és limitat. Els assistents que vulguin menjar i allotjar-se a Farrera han de  formalitzar la reserva.

El dilluns 19 d'agost es va presentar, al Centre Cívic d'Ulldemolins, la reconstrucció de l'antic pandero de les majorales del Roser. Aquest instrument va ser començat per Bernat Menetrier i l'han acabat Albert Margalef i Josep Quesada. L'acte va consistir en una xerrada de Salvador Palomar i una mostra de cançons de pandero a càrrec d'Albert Margalef i Laia Pedrol, emprant les tonades aplegades a Ulldemolins, amb lletres de la tradició oral i altres creades per a l'esdeveniment, d'acord a la pràctica d'aquest tipus de cant.

A l'estiu, tota cuca viu. I a l'agost, moltes poblacions veuen augmentada considerablement la seva població. Uns pel turisme, altres perquè és el moment de celebrar la Festa Major i del retorn al poble de les persones que hi tenen vinculacions familiars o que un dia van marxar per raons de feina...

El bon temps convida a la festa, però també a les activitats culturals i a la descoberta del propi patrimoni. L'entitat no es aliena al moment i, aquest agost, no parem. Entre les activitats que organitzem directament i aquelles en què, organitzades per altres organismes o associacions, participen membres de l'entitat, el calendari és ben farcit.

En aquests últims anys, l'interès per la pràctica del cant popular ha arrelat amb força als nostres pobles i cada cop és més present en sopars i trobades, en el marc de les festes locals.

Ara, Carrutxa impulsa el programa «Cantar amb el pandero» dedicat a les cançons que s'acompanyaven a les cançons que s'acompanyen amb aquest instrument de percussió —el pandero quadrat—, força emprat a les nostres comarques fins al tombant del 1900.

L'objectiu d'aquest programa és, d'una banda, aplegar tots els materials  obtinguts per l'associació i ampliar una recerca que abasta comarques com el Camp, la Conca de Barberà, algunes poblacions de les Garrigues, el Priorat o la Ribera d'Ebre. De l'altra, donar a conèixer l'instrument, el repertori musical i la tècnica d'acompanyament, amb xerrades, tallers, cantades i la publicació d'un llibre.

Del 10 al 23 d'agost l'exposició «Pirotècnia de festa» es podrà visitar a Gràcia, a l'Espai Albert Mussons. La mostra vol ser una aproximació a la riquesa del patrimoni festiu, en l'àmbit del foc manufacturat, arreu del país.

El treball dels pirotècnics; els usos personals i col·lectius de la pirotècnia en el context de diverses celebracions del calendari; la funció de la pirotècnia com a senyal, anunci o forma de destacar els moments de les festes; les tronades o les pràctiques específiques del País Valencià, els grups de foc –bestiari i colles de diables– i els correfocs, són alguns dels temes que recull aquesta exposició, produïda pels ajuntaments de Barcelona i de Reus, amb la participació de Carrutxa i el Museu Etnològic de Barcelona, viatjarà a Reus el proper mes de setembre.

El proper divendres 2 d'agost, us proposem una forma diferent d'apropar-vos al coneixement de la història del territori. Una conferència sobre la vida quotidiana dels cartoixans, tot passejant pels diferents espais de la Cartoixa d'Escaladei, amb Ezequiel Gort.

També el divendres 9, en un format més clàssic –la conferència amb projecció d'imatges– Ezequiel Gort parlarà del mateix tema a Cabassers. A les 8 del vespre, a la sala d’actes de la Societat Recreativa.

En el marc de les festes del barri de Santa Anna de Reus, que s'havien caracteritzat en el passat per una important presència dels castells en el programa, ahir dijous 25 de juliol es va presentar el llibre Els Brivalls de Cornudella. El fet casteller al Priorat, al local dels Xiquets de Reus, a càrrec de David Pallejà i Salvador Palomar. El dissabte 27 és el dia de més activitats, amb animació infantil al matí i xocolatada; diada castellera a 2/4 de 7 de la tarda, amb els Xiquets de Reus, la colla Jove de Sitges i els Castellers d'Altafulla; cercavila del Bou de Reus, sopar al carrer i ball.

En la línia d'altres propostes semblants que s'han programat a la comarca i amb l'objectiu de divulgar el coneixement i la pràctica del que havia estat el ball de plaça més popular al Priorat, el proper dissabte 27 de juliol s'organitza a Porrera, una jornada sobre la jota.

A les 8 del vespre hi haurà un taller per aprendre a ballar la jota, a càrrec d'Albert Margalef i, després d'un sopar popular hi haurà ball a la plaça.

En el marc de l'exposició «Pirotècnia de festa», el dijous 11 de juliol a la Casa dels Entemesos de Barcelona, Daniel Vilarrúbias va parlar –tot presentant el seu llibre sobre el Ball de Diables d'Igualada– de les figures i representacions de la lluita entre el cel i l'infern en la festa, des de temps medievals.  Salvador Palomar va incidir en la relació entre la ciutat i el territori, des dels seguicis urbans de les professons de Corpus i les grans solemnitats al correfoc del segle XX, tot proposant una visió de síntesi dels models històrics de ball de diables i la seva geografia.

Aquest dijous 20 de juny  s´obre a la Casa dels Entremesos de Barcelona, l´exposició «Pirotècnia de festa», Aquesta mostra és una producció dels ajuntaments de Barcelona i Reus, amb la participació del Museu Etnològic de Barcelona i la col·laboració de diverses persones, empreses pirotècniques i entitats com Carrutxa. Aquesta exposició també es podrà veure a Reus entre mitjan de setembre i novembre.

Aquest dilluns 10 de juny es va presntar, a Vilafranca del Penedès, el llibre de Daniel Vilarrúbias, El Ball de Diables d´Igualada. Un entremès de temps medievals ençà. L´acte, que va tenir lloc a l´Agícol, l´organitzava la llibreria La Cultural.i va anar a càrrec de l´autor, que va incidir en les aportacions que el seu estudi fa al coneixement de figures històriques del bestiari festiu, com el vibre o drac, i en l´evolució de les representacions de lluita entre el cel i l´infern, dels entremesos medievals als balls parlats que han arribat als nostres dies. Salvador Palomar, com un dels responsables de l´edició, va fer la introducció.

Xavier Orriols, constructor d´instruments, músic i investigador de la cultura popular, tot i ser de fora vila, és un gran coneixedor de les nostres festes majors. La seva intervenció, el proper dijous 13 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, a l´Arxiu, tanca el cicle «Testimonis» d´aquesta primavera 2013.

L’Ajuntament de Capçanes fa uns mesos ens va proposar l´organització d´una jornada sobre la festa com a tret d´identitat prioratina i l´experiència ha estat del tot reeixida. El dissabte 1 de juny, a la tarda l’Albert Margalef fa fer un curs d’introducció a la jota, amb ajut de l´incansable Panxito al violí. Després vingué la xerrada de Salvador Palomar i, a la nit, el ball amb La Criatura Verda.

En el marc de l´acord de col·laboració entre l´Institut Municipal d’Acció Cultural de Reus i l´Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, diversos components dels seguicis festius de la ciutat de Barcelona participaran en els actes previs de la Festa Major de Reus.

Aquest dilluns, 3 de juny s´inaugura al Palau Bofarull una exposició amb diverses figures dels seguicis festius barcelonins que es podrà veure fins el dissabte 15 de juny al matí. Aquest dia tindrà lloc una actuació al carrer d´aquests i altres lelments festius de Barcelona. A les 11 del matí, amb un seguici de benvinguda que acabarà al Mercadal, amb la participació dce l´Àliga i els Gegants de Reus, i a  les 6 de la tarda, amb una cercavila que s´iniciarà al Palau Bofarull.

L’Ajuntament de Capçanes i Carrutxa han organitzat per al dissabte 1 de juny una jornada de cultura popular que té la identitat prioratina (en aquest cas centrada en la festa i la jota) com a principal ingredient. La jornada comptarà amb un taller de música i jota apte per a tots els públics, un ball de plaça i una conferència sobre el calendari festiu de Capçanes. La idea de l’Ajuntament és que la jornada es consolidi com un acte festiu i lúdic però, alhora, sigui un lloc de reflexió sobre la configuració de les identitats col·lectives en un món globalitzat i cada cop més canviant.

Els actes programats començaran a les 17.30 de la tarda, a la plaça de l’Església, amb un taller de jota gratuït i adreçat a tots els públics, a càrrec d’Albert Margalef. Cal inscriure-s’hi prèviament trucant al 977 178328. Continuaran a les 20 hores amb una xerrada a càrrec de Salvador Palomar, de Carrutxa, sobre “Festa i identitat: el calendari festiu de Capçanes”. La conferència tindrà lloc al local de la Pedrera (carrer Abadia, s/n).La jornada es clourà amb un ball de plaça (balls populars i jota) a la plaça de l’Església, amb el grup de música tradicional ‘La criatura verda’’. L’inici del ball està previst a les 22.30 hores.

La sala d´actes de l´Ajuntament de Cornudella de Montsant es va omplir, aquest dissabte 18 de maig, per escoltar la presentació del llibre El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella. Montserrat Solà, com a presidenta Carrutxa i responsable de l´edició, va explicitar els objectius de l´entitat que no es limiten a impulsar la recerca i volen retornar el coneixement a la població en forma d´activitats de divulgació o publicacions.

Rafael Català, des de la seva experiència com a històriador, editor i casteller va valorar la importància i la utilitat d´aquest llibre ja que no es limita a recordar les fites castelleres d´una agrupació ja desapareguda sinó que exposa el context en que van sorgir els Brivalls de Cornudella i les raons perquè van desaparèixer, una informació prou útil per a la reflexió en un moment d´expansió del món casteller i l´aparició de noves colles arreu.

Salvador Palomar, autor de la primera part del treball, va apuntar com la pràctica d´enfilar-se i fer construccions humanes es troba ben arrelada a la nostra cultura popular. Finalment, Alba Corbalán i David Pallejà van explicar el procés de la seva recerca, a partir de l´interès per refer la trajectòris d´una colla que ha estat un referent històric per a la població, les fonts documentals emprades i els testimoni dels antics membres dels Brivalls que han col·laborat en la preparació del llibre.

El llibre ha tingut una excel·lent acollida a la població.

Som Països Catalans, com a eina de construcció nacional al servei del país i com a xarxa que vol implicar persones, associacions de tota mena i organitzacions, es va presentar a Reus, aquest dissabte 18 de maig. La sala Santa Llúcia va acollir un acte que va començar amb la lectura del poema de Vicent Andrés Estellés, Assumiràs la veu d’un poble a càrrec  de Marta Llorens. A continuació, Montserrat Solà, membre de Carrutxa i persona sotasignat del manifest fundacional de Som Països Catalans va exposar els objectius d’aquesta iniciativa que pretén fer visible tot el país, superar l’actual fragmentació en comunitats autònomes i departaments, i que les diferents línies de treball en tots els àmbits (educació, esport, cultura, llengua, territori...) es facin en clau de tot el país sencer. Aleix Cardona, al seu torn va explicar les diferents dinàmiques que ja s’han dut a terme des del mes de febrer i va anunciar la pròxima proposta que es vol organitzar al voltant de Sant Joan, amb una pujada col·lectiva als principals cims dels Països Catalans.

La presentació de Som Països Catalans va comptar amb l´actuació del grup de música popular Al-Mayurqa, la qual va tenir un caire marcadament reivindicatiu, de defensa de la llengua en un territori on ara és especialment amenaçada per les polítiques aberrants del govern del PP que, a l´igual que en altres indrets, la menysprea en l´activitat quotidiana i la vol fragmentar a partir de particularitats locals. Les cançons històriques del grup –que ha estat un temps sense actuar després de la mort de Toni Roig el 2007–  i les gloses burlesques en referència a l´actualitat es van barrejar amb les tonades de ball tradicionals de Mallorca.

Avui que la societat sembla força secularitzada i l’església oficial és més aviat criticada pot sobtar el compromís tan ferm de dues bones persones que des de fa trenta-sis anys treballen pels més necessitats des d’una pràctica de cristianisme de base.
El recorregut de la Pilar i la Paquita té, però, unes arrels ben profundes, i el seu ànim sembla que no decaigui mai malgrat les dificultats que han contemplat els seus ulls. La seva història de servei comunitari comença un ja remot  1977, quan a través de mossèn Anglada van entrar en contacte amb la problemàtica de la droga i van veure com afectava les famílies de la seva parròquia.

El proper dissabte 18 de maig, a 2/4 d´11 de la nit, el grup de música tradicional Al-Mayurqa actuarà a la Sala Santa Llúcia de Reus.

L´acte servirà de presentació a «Som Països Catalans». Persones vinculades a organitzacions, col·lectius, moviments socials, entitats culturals i esportives, ateneus i casals impulsen «Som Països Catalans», una eina que ajudi a garantir que el procés d´alliberament no fragmenti més la nostra nació sinó que en reforci els vincles i la xarxa. Des de Carrutxa donsem suport a aquesta iniciativa i us convidem a venir al concert.

Entre altres indrets, podeu trobar entrades (4 €) a la Llibreria Gaudí

És a punt de sortir publicat El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella, una obra col·lectiva de Salvador Palomar, David Palleja i Alba Corbalán amb pròleg de l’editor i també casteller Rafael Català Dalmau. L’estudi consta de dues parts diferenciades que situen al Priorat dins la influència general del model festiu que carateriza el Camp de Tarragona i Penedès, però que se singularitza a partir de la creació i existència durant deu anys d’una colla castellera, els Brivalls de Cornudella, en un moment en què els castells encara no han iniciat el període d’expansió i presència pública en el qual es troben en l’actualitat.

El llibre, que estarà disponible a inicis del mes de maig es presentarà públicament el proper dissabte 18 de maig a Cornudella (A 2/4 de 8 a la sala d’Actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant).

Durant la passada tardor el cicle Testimonis, que organitzen Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, va abordar la memòria recent de l’àmbit sanitari de la capital del Baix Camp. A través de la mirada dels doctors Vallverdú i Borràs, es recapitulà la història més propera de l’hospital de Sant Joan de Reus, especialment en allò relacionat amb la creació i el desenvolupament de l’actual sistema de gestió, la societat anònima municipal, i amb el servei d’oncologia, un dels referents del nostre centre hospitalari. 

Aquest 23 d´abril, la Víbria de Barcelona participarà com a drac convidat a la nostra festa de Sant Jordi. Tot i que en l’actualitat, identifiquem la Víbria com la femella de l’espècie del drac o bé com a bèstia fabulosa femenina, en temps medievals, aquesta distinció de gènere no existia, un fet que es constata en la documentació de diverses poblacions, on apareix com a Vibre o Vibra.

La primera notícia de la Víbria –o drac– a Barcelona és de 1399 quan el Consell de la Ciutat es va desplaçar a Saragossa amb motiu de la coronació de del rei Martí l´Humà. Al segle XV i XVI es documenten les seves sortides amb motiu de les professons de Corpus i altres solemnitats. La nova Víbria de Barcelona és recuperada el 1993.

El 23 d´abril, la Víbria de Barcelona estarà ubicada al costat de la parada de Carrutxa, a la part de l´absis de la prioral.

Per Sant Jordi, la parada de llibres és un espai on presentar els llibres que Carrutxa ha publicat recentment. La nostra associació és present a la festa des de fa tres dècades. Primer amb una parada al Mercadal (vegeu fotografia) i, en aquests últims anys a la plaça del Castell, les Peixateries o l´absis de la prioral, on ens trobareu enguany. Sens dubte, la divulgació de les recerques que desenvolupem i impulsem ha estat una de les apostes de l’associació per difondre i fer accessible el coneixement sobre el patrimoni cultural i la memòria històrica. Des de fa anys, Carrutxa manté diverses línies de publicacions en funció del format i temàtica que podeu consultar al catàleg d´aquesta pàgina web.

A l´entorn d´aquest 23 d´abril, malgrat que no apareixen a les llistes de novetats editorials locals, l’entitat publica dos títols de temàtica festiva, ambdós fruit d’investigacions exhaustives, que malgrat ubicar-se geogràficament en comarques com l’Anoia o el Priorat, ens parlen de dues de les manifestacions més emblemàtiques del nostre model festiu: els balls de diables i els castells.

A més de les activitats dedicades a la rosa, el drac és una figura que no pot faltar en la festa de Sant Jordi. Enguany comptem amb la presència de la Víbria de Barcelona, que podreu veure a la nostra parada, a la part de l´absis de la prioral.

Al matí, totes les nenes i nens que participin en les sessions per a grups escolars a la sala del Castell, organitzades per Carrutxa i les regidories de Cultura i  Ensenyament de l´Ajuntament de Reus, rebran un nou retallable amb els personatges de la llegenda. També es podrà recollir, a la tarda, a la parada de l´entitat.

El proper dissabte 4 de maig tindrà lloc un taller d’introducció a la jota cantada i el vers improvisat, a càrrec d´Arturo Gaya, a Casal Despertaferro de Reus

La jota cantada és un dels elements singulars i més emblemàtics de la música popular a les terres de l´Ebre. També és una de les formes més característiques de cant improvisat emprada a les comarques del sud del Catalunya. L´ofici de cantador requereix lluïdesa mental, mètrica i rima correctes i també una veu afinada. Tot això no s´ensenyava quan el cant tenia una funció social i els seus coneixements es transmetien oralment i per mimetisme; però ara, quan la societat ha canviat i ja no es canta ni per treballar ni per xalar, és quan hem hagut de construir un mètode i una tècnica per al seu aprenentatge.

En acabar el curs, la Taverna Despertaferro estarà oberta per a poder-hi dinar, i a la sobretaula poder posar en pràctica la tècnica dels cants apresos durant el curs.

 La diada del 23 d´abril ha esdevingut una de les celebracions més participatives del calendari festiu reusenc. Prop d´un centenar parades –entre llibreries, floristeries i associacions de tota mena– es repartiran enguany entre la plaça del Mercadal, la plaça de Castell, l´Absis de la Prioral, el Fossar Vell, la plaça de Sant Pere i el carrer Major.

A la parada de Carrutxa, amb les nostres publicacions, ubicada al costat de l´absis de la prioral, hi podreu veure a més l´exposició «Reus i la rosa» i gaudir de la companyia d´un drac convidat. La rosa sera també protagonista de les xerrades que tindran lloc a la sala del Castell i a l´Arxiu de Reus.

Una de les novetats que han impulsat enguany les entitats que participen a la festa, és la campanya «Adopta un autor».  Es tracta de proposar al públic un escrptor o escriptora, tot reproduïnt un petit fragment de la seva obra. Carrutxa ha escollit, aquest primer any, a Cels Gomis i Mestre.

També seran novetat enguany les activitats que ha organitzat la Biblioteca Xavier Amorós per al dia de Sant Jordi a la plaça. Entre altres s´han preparat, repartit en tres punts diferents del recorregut, activitats literàries sobre animals: bèsties fantàstiques, bèsties fastigoses i bèsties perilloses, bèsties de casa i properes, i bèsties extingides. El drac i el bestiari fantàstic també són protagonistes de l´exposició –itinerant, realitzada per Carrutxa– que fins el dia 23 es pot veure al local de l´Associació de jugadors i jugadores de Rol de Reus.

El divendres 12 d´abril es va presentar a la sala d´actes de la Biblioteca Central d´Igualada el llibre de Daniel Vilarrúbias, El Ball de Diables d´Igualada (s.XV-XX). Un entremès de temps medievals ençà, editat per Carrutxa.

L´autor, en la seva intervenció, va fer evident que –a més de situar Igualada com una de les ciutats de referència pel que fa a la història de les manifestacions festives de foc– la recerca realitzada aoporta dades valuoses sobre l´evolució de la figura del drac –o Vibra, en temps medievals– i sobre les representacions de la lluita entre el cel i l´infern, prou interessants des d´una visió general de país.

A Reus, la presentació tindrà lloc el dijous 18 d´abril, a 2/4 de 8 del vespre, a l´Arxiu (C/ St Antoni M. Claret, 3)

El divendres 12 d’abril –a la Biblioteca, les 7 de la tarda– es presenta a Igualada el llibre de Daniel Vilarrúbias, El Ball de Diables a Igualada (s. XV-XX). Un entremès dels temps medievals ençà, el nou títol que s’afegeix a publicacions de Carrutxa, editat per Migdia. El dijous 18 tindrà lloc una nova presentació a l’Arxiu de Reus, a 2/4 de 8 del vespre.

Amb un exhaustiu buidat de documentació conservada, el treball de Daniel Vilarrúbias ens apropa a una història que arrenca en l’entremès de «Sant Miquel i els Diables», al segle XV, fins avui.

Aquest és un llibre d’història de la festa que ens aproxima al coneixement dels antics seguicis festius d’una vila, amb evident vinculació al model més estudiat al Camp de Tarragona o al Penedès. És, per tant, un estudi que, més enllà del seu interès en l’àmbit del coneixement de la festa igualadina, esdevé cabdal per a la percepció del Ball de Diables com a una manifestacions característiques de les festes catalanes.

L´Ajuntament de Reus tornarà a debatre aquest divendres,5 d’abril, l´entrada de la ciutat a l´Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquesta és la segona vegada que la proposta és objecte de debat, després que –a l’octubre de l’any passat– es presentessin tres mocions diferents, cap de les quals va prosperar. Aquest cop hi ha un únic text que compta amb el suport d’una seixantena d’entitats de la ciutat i que presentarà la CUP.

Tal com vam explicar quan ens van demanar el nostre suport –som una de les entitats signants de la moció– a Carrutxa ens interessa més demanar canvis en la política municipal diària i reivindiquem que treballi amb compromís al servei de la ciutadania per construir un país millor i amb tot el dret a decidir. En aquest sentit, no ens hem estat de criticar la incongruència que pot suposar, respecte la possible adhesió de la ciutat a l’AMI, l’actual pacte de govern de la ciutat o la participació del govern municipal en actes del més ranci espanyolisme com l’homenatge a Prim que es va fer a Madrid.

L´exposició  sobre el bestiari fantàstic que Carrutxa va produir amb motiu de l´activitat «Descobreix el drac» es pot tornar a veure, aquest mes d´abril, al local de l´Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus. El dimarts 9 d´abril hi haurà una conferència amb projecció d´imatges sobre les representacions del bestiari fantàstic popular en l´arquitectura dels pobles del Baix Camp i el Priorat.

Definir Reus com una ciutat de botiguers és caure en l´obvietat. Observar, però, que bona part d´aquests botiguers han exercit -i exerceixen- de ciutadans de planta baixa, a tocar del carrer és apropar-se una mica més al veritable pols urbà i cívic de la capital del Baix Camp al llarg de la història recent. Entre els múltiples exemples d´aquests ciutadans amb un peu a la botiga i un altre carrer coneguts per tots és de justícia reconèixer la trajectòria de Tomàs Barberà. Un botiguer que per tradició familiar ho és pels quatre costats i que -per ofici- ho és també amb tots els honors. Precisament per aquesta condició natural i pel seu exercici quotidià, Barberà va ser el protagonista fa escassos dies d´una nova xerrada del cicle "Testimonis" organitzat per Carrutxa i l´Arxiu Municipal de Reus.

No hi ha pas cap dubte que Joan Prim i Prats és un personatge significatiu de la història del país i de l´Estat espanyol que pot ser analitzat des de vessants prou diverses. Del militar agosarat al polític conspirador, del defensor dels interessos colonials, repressor de revoltes —a Catalunya i a Puerto Rico— al liberal antiborbònic però aferrissadament monàrquic. Però també com a subjecte folklòric, en el sentit més científic de la paraula, com a figura que generà formes de literatura popular que reflectiren —reflecteixen— una imatge controvertida davant l´opinió pública, l´exaltació de l´heroi i la crítica dels seus adversaris polítics: cançons de lloança o de crítica ferotge, romanços de fil i canya que expliquen les batalles de la guerra al Marroc, acudits gràfics, peces de teatre popular com el ball parlat dels Voluntaris de l´Àfrica…; narracions sobre fets, reals o imaginats, llegendes que serveixen per a bastir un mite que perdura en el temps. Tot plegat, un conjunt d´elements culturals que possibiliten un apropament al personatge de ben segur més enriquidor que moltes elucubracions ridícules que han sovintejat en els últims mesos a la premsa.

Amb l´objectiu d´estudiar aquesta visió de Prim des de la cultura popular, a partir de la recerca en la premsa de l´època, les publicacions de canya i cordill, el buidat de memòries i testimonis bibliogràfics…, i encara alguns components llegendaris vius a la tradició oral, ens proposem crear un grup de treball sobre el tema.

Considerant que, des d´aquesta via d´anàlisi, es poden fer aportacions força interessants al coneixement del personatge, el seu entorn i el moment històric, convidem les persones interessades a participar en aquest grup de treball —coordinat per Ferran Sugranyes— a contactar amb l´associació. També a l´Ajuntament de Reus, si es decideix a desvincular-se d´una comissió que traspua espanyolisme militarista i reaccionari i sensacionalisme de paper cuixé, i treballar per una commemoració digna, a partir d´una visió interdisciplinària, crítica i enriquidora, i, sobretot, oberta.

Aquests dies de setmana santa, el Museu d´Art i Història de Reus obrirà per mostar l´antiga Creu dels Ollers, encara present a les professons –se´n va fer una reproducció fa més de mig segle– una de les peces més representatives del patrimoni etnològic local vinculat a la religiositat popular.

En el ritual cristià, els improperis són textos que formen part de la litúrgia de l’ofici del divendres sant, retrets al poble pel patiment de Jesucrist, o bé representacions iconogràfiques que figuren la seva passió. Aquests elements els podem trobar reunits en una sola representació i formant part d’una creu que s´anomena, segons el costum de cada indret, dels improperis, de la passió o del gall.

La creu d´improperis reusenca, propietat de la Congregació de la Sang consta ja als inventaris del segle XVII. L’any 1734 fou cedida a la confraria dels Ollers i per aquesta raó rep el nom popular. L´any 1952 se’n féu una reproducció per tal de ser portada a la professó. La documentació del significat dels elements que figuren a la creu ha anat a a càrrec de Ferran Sugranyes i Salvador Palomar. Complementa l´exposició una projecció d´imatges antigues de la setmana santa reusenca, procedents del Centre de la Imatge Mas Iglésias i del fons de recerca de Carrutxa.

El 21 de març se celebrarà la primera de les quatre xerrades del curs de primavera que tractarà sobre el comerç local

Per segon any consecutiu, Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus enceten un cicle dedicat a recuperar i enregistrar la memòria de diferents testimonis que aborden el passat recent de la ciutat i de la comarca. Cal recordar que el 2012 el cicle va comptar amb una assistència global d’un miler de persones i que la valoració per part de Carrutxa i de l’Arxiu Municipal va ser molt positiva, tant pel llegat memorialístic i de coneixement que aportà com pel caràcter emotiu pel retrobament de persones.

Podem dir que Sant Jordi és la festa major de l´entitat, un dels moments de l´any que compta amb més activitat, tant pel que fa a la presentació de noves publicacions com a la nostra presència al carrer –amb la parada de llibres i un drac de fora vila, convidat a la festa– l´organització de conferències o rutes de descoberta del patrimoni local per als escolars o la reivindicació de la llengua i la cultura del país.

Enguany, en col·laboració amb l´Ajuntament (regidories de Cultura i Ensenyament), ampliem l´oferta de conferèmcies per a estudiants d´ESO i Batxillerat que es fan a l´Arxiu de Reus, durant el mes d´abril. L´entitat presnta dos llibres: El Ball de Diables d´Igualada (s. XV-XX) i Els Brivalls de Cornudella. El fet casteller al Priorat. El dia 23 d´abril proposem als alumnes de primària de la ciutat una activitat per conèixer la rosa. I tindrem parada de llibres, una exposició i un drac convidat, al carrer, a l´absis de la prioral. Amb altres entitats participem en la divulgació de l´obra d´una persona...

Una diada, per tant, que concentra molts esforços i necessita força col·laboració. No cal dir que els ajuts seran benvinguts. Us convidem a participar a la festa i, si us es possible, donar un cop de mà a l´organització dels actes que preparem, contactant amb l´entitat.

Aquest matí hem traslladat el fons de publicacions pròpies a un espai de magatzem que ens han cedit. Tot i que tenim força títols exhaurits i molts amb poques reserves, després de tres dècades de feina, la gestió del llibres que anem editant –en aquest moment en tenim dos en curs– i la revista, comporta unes necessitats d´espai que saturaven el nostre local.

D´altra banda, la digitalització dels fons orals i fotogràfics que conservarà l´Arxiu Municipal, però també la revisió dels materials acumulats al local –alguns, obsolets en l´actualitat– suposaran una reducció important de les necessitats d´espai del centre de documentació. D´aquesta forma, el local del C/ de l´Hospital, es perfila com l´espai de treball quotidià de l´entitat i reunió, amb una biblioteca especialitzada en cultura popular i monografies locals, on desenvolupar i coordinar les tasques de recerca i documentació, obert a la consulta del públic.

La revista mensual NW de Reus dedica el seu reportatge principal (núm. 13, febrer) als bombardejos que va patir la ciutat de Reus durant la Guerra Civil, fa 75 anys. L´article de Natàlia Borbonès, Una ciutat bombardejada ens apropa, de forma resumida al patiment de la població reusenca entre la tardor de 1937 i l´hivern de 1939. Una nova aportació al coneixement d´un passat encara present a la memòria col·lectiva que convé no oblidar.  Us el recomanem.

Un cop més cal insistir en el fet que la ciutat ha conservat una important quantitat de refugis antiaeris del temps de la Guerra Civil, tant els bastits per iniciativa pública com els particulars –al nucli urbà o als masos de la rodalia– que constitueixen un important patrimoni arquitectònic i una eina valuosa per explicar els fets, però també per reflexionar des del present sobre les conseqüències de la guerra sobre la població civil. La funció didàctica de les visites als refugis és prou evident i esperem que, dels dos municipals que són més accessibles –el de la plaça del Mercadal té greus problemes d´inundacions– el de la Patacada es pugui obrir ben aviat al públic.

Des de l´entitat, en col·laboració amb l´Arxiu Municipal, continuem aplegant testimonis. Carrutxa i l´Arxiu van organitzar, aquest mes de gener passat, una jornada sobre els bombardeigs a Catalunya durant la Guerra Civil, coincidint amb l´aniversari d´un dels episodis més cruents de la guerra: els atacts del 21 i el 24 de gener de 1938.

Aquest diumenge passat, 17 de febrer, diverses persones de l´entitat van participar, com a membres de grups festius, en l´actuació que el conjunt de manifestacions festives reusenques va fer a Barcelona, amb motiu de les festes de Santa Eulàlia.

Aquesta ha estat una experiència que s´ha de valorar positivament pel fet que va permetre mostrar els elements festius en el seu context –la cercavila al carrer i l´exhibició a la plaça– i també perquè la celebració va esdevenir un punt de trobada, a banda de les moltes persones que es van desplaçar a Barcelona, de molts barcelonins i barcelonines que tenen arrels familiars o vinculacions amb Reus. Més anecdòtic fou l´enorme quantitat de fotografies que turistes d´arreu del món van fer a les nostres figures i balls, tant el diumenge com, en dies anteriors, a l´exposició d´imatgeria festiva reusenca que es va fer al Palau de la Virreina.

El dissabte 16, al vespre, la dansa solemne de l´Àliga de Reus, que va ballar conjuntament amb la de Barcelona, va emocionar el públic que omplia la basílica de Santa Maria del Mar. Tot plegat, un bon exemple de com el patrimoni festiu constitueix un aspecte significatiu del patrimoni cultural que convé mantenir i potenciar, tant com a llegat del passat com pel seu potencial de present com a generador de dinàmiques associatives i mobilització de la ciutadania.

Una conferència al local social de Vilaverd, organitzada per l´associació cultural «Toquem l´arpa», aquest divendres 15 de febrer va tancar el nostre període carnavalesc.

A Reus, Carrutxa no participa directament en l´organització del carnaval. Com a associació, realitza activitats de divulgació sobre la festa, segons la demanda, i col·labora en activitats concretes com el Cantaval, conjuntament amb la colla del Bou de Reus i altres entitats. Aquesta és una proposta que, des de fa tres anys, ha retornat als carrers de la ciutat una pràctica prou comuna en els carnavals històrics i que s´havia recuperat a la festa de la dècada de 1980: sortir a cantar cançons burlesques que fan referència a fets i a personatges d´actualitat. Aquest any, fou el 8 de febrer. L´àxit de la proposta es fa evident en la quantitat de persones que, d´any en any, es van afegint a la cercavila que va de plaça en plaça del nucli antic. Com a activitat prèvia, es va organitzar un sopar amb sessió de cant improvisat, a càrrec de membres de Cor de Carxofa, al Casal Despertaferro.

Tal com han anunciat avui a la premsa Montserrat Solà, com a presidenta de l´entitat, i Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l´Ajuntament de Reus, acompanyats d´Ezequiel Gort, arxiver municipal, Carrutxa dipositarà a l´Arxiu Municipal els seus materials de recerca –enregistraments de veu i fotografies en paper i diapositives– per tal d´assegurar-ne la correcta conservació i posar més a l´abast del públic la informació.

L´Arxiu disposa d´una sala específicament dedicada a la conservació d´aquests materials i, d´altra banda, la consulta d´aquests a l´Arxiu facilitarà l´accès als investigadors i altres persones interessades a la documentació de memòria oral i d´imatges generada per Carrutxa durant prop de trenta anys de recerca, a Reus i en les poblacions del Baix Camp i el Priorat, principalment.

El passat dissabte 2 de febrer, dia de la Candelera, es va celebrar a Cornudella de Montsant (Priorat) una jornada de música i ball a l’entorn de la jota. Des de quarts de sis de la tarda i fins a altes hores de la matinada, prop d’un centenar de persones van participar en les diferents activitats que es van organitzar i que van comptar amb un professor convidat molt especial: el músic Frances Tomàs “Panxito”, qui va conduir el  el taller per a músics d´interpretació de jota i altres balls populars. A continuació, es va fer l’habitual taller de jota, aquest cop amb més balladors que d’altres dies i vinguts d’arreu. La diada va cloure amb un animat sopar-ball que va tindre la jota com a música i ball protagonista.

A Cornudella de Montsant, Carrutxa, la Clavellinera i el grup del taller de jotes que ha anant ballant des de l´estiu organitzen una jornada per viure, tocar i ballar la jota i la música popular en directe. A 2/4 de 6 de la tarda, amb la participació Francesc Tomàs Panxito, qui conduirà el taller per a músics d´interpretació de jota i altres balls populars. A les 8 del vespre, i obert a tothom hi haurà taller de jota, a càrrec de la Lídia de Mena. I a les 10 de la nit, sopar-ball popular. L´activitat tindrà lloc al Teatre La Renaixença.

Quan fa 75 anys dels dramàtics episodis que va patir la ciutat de Reus l´any 1938, l´estudi dels bombardeigs de l´aviació franquista durant la Guerra Civil, la quantitat d´atacs rebuts, la defensa activa i passiva o la resistència de la població que va viure en unes condicions molt dures, resta lluny d´estar acabat.

Les jornades celebrades aquesta setmana passada, organitzades per Carrutxa i l´Arxiu Municipal de Reus, amb una nombrosa assistència de públic, han mostrat l´interès que hi ha pel tema

Com ja comença a ser costum, el divendres de Carnaval –enguany, el divendres 8 de febrer– diverses entitats organitzem i participem en el Cantaval, una cantada popular, amb un repertori de tonades conegudes i lletres adaptades que fan referència a persones i fets d´actualitat. Un acte en què –a banda de recuperar antics costums, propis del nostre i molts altres carnavals–  ens ho passem d´allò millor. Una activitat autogestionada, al marge del carnaval que organitza la FRAC i subvenciona l´Ajuntament, que s´afegeix a d´altres propostes per una festa més plural.

Aquest any, el Cantaval es prepara amb els corresponents assaigs i, sobretot, amb un sopar amb sessió de cant improvisat, a la Taverna Despertaferro, el divendres 1 de febrer, amb la participació de membres del col·lectiu Cor de Carxofa.

Podeu seguir el dia a dia de la preparació d´aquesta activitat al bloc del Cantaval.

El número 28 de la revista Caramella dedica el seu dossier a parlar del «Món infantil i cultura popular», en una visió molt àmplia que abasta des de la construcció de la infància en el món contemporàni o els ritus de pas en la infantesa, amb articles de Josefina Roma, Cris Molins i Raúl Hernández; al cançoner infantil, a càrrec de Jaume Ayats, o a les pràctiques del costumari preindustrial que perviuen en el present, en el cicle de festes hivernals –Josep Messeguer i Salvador Palomar– passant per períodes recents de la història en què hom intentà bastir una societat diferent: Les noves rondalles del temps de la Revolució (1936-39), de Dolors Marín o l’experiència de La revista Floreal, una proposta educativa llibertària de Laia Fluvià. També amb articles sobre l’etnopoètica en l’univers infantil, de Ramon Bassa o l’auca dels jocs de la mainada, de Biel Pubill, aquest últims dins una de les seccions habituals de la publicació que parlen de músiques i músics (Marc Egea, Mateu Xurí, Dani Miquel...), cultura popular (les danses de Callosa d´En Sarrià, el Tenorio i Zorrilla en boca del poble barceloní...) instruments (la dolçaina al País Valencià), museus (Ecomuseu de les Valls d´Àneu), associacions (Freemuse), llibres i discos...

En els últims anys, el recull de la memòria sobre la vida quotidiana a Reus durant la guerra de 1936–39 i, especialment, sobre les conseqüències dels bombardeigs que va patir la ciutat ha estat una de les línies de treball de l´associació. En col·laboració amb l´Arxiu Municipal de Reus, la tasca de l´entitat s´ha orientat bàsicament a les fonts orals i a la localització dels refugis antiaeris que encara es conserven.

El foc ha anat despareixent a poc a poc de la nostra vida quotidiana. Ha deixat la font de llum i escalfor vital en el passat. El foc només és notícia quan manifesta la seva força destructora en el bosc o quan és motiu de festa. Perquè el foc és un component bàsic de les nostres celebracions. Ens agrada jugar amb el foc. Aquest llibre, estructurat com un calendari, és un recull de festes dels Països Catalans en que el foc és protagonista. Textos i fotografies són resultat d’un treball de recerca que l’autor començà el 2007.

Un cop més, Carrutxa impulsa l’edició d’un calendari de fotografies aplegades en el marc de programes de recerca o treballs realitzats al Baix Camp o al Priorat. Amb el títol «Deu anys de castells al Priorat», es publica aquest calendari per al 2013 amb imatges de l’única colla castellera que ha existit a la comarca, els Brivalls de Cornudella. Creada l’any 1976, es va mantenir en actiu fins a mitjan 1985.

Aquest cap de setmana han tingut lloc a Igualada unes jornades sobre protocols de festa major. Organitzades per l’Institut Municipal de Cultura, amb la col·laboració del programa «Tallers per a la festa» coordinats per l’associació Solc, les jornades volen ser l’inici d’un procés de redacció d’un protocol festiu que reguli els diferents actes de la festa igualadina. Ahir dissabte hi vaig participar amb una aportació teòrica, il·lustrada amb el comentari i l’anàlisi de l’experiència viscuda a les festes majors reusenques, de Sant Pere i Misericòrdia, en les tres últimes dècades.

La botiga és un espai on conviuen moltes petites grans històries, on es barregen els móns paral·lels de comerciants, proveïdors i clients. Un bon comerç atrau persones de fora vila i veïns de tota la vida que repeteixen pel bon tracte del botiguer i la qualitat i bon preu del producte. A Reus, parlar de botigues és sinònim de tomb de ravals, malgrat que la ciutat ha tingut i –amb permís de les grans superfícies i de la crisi- encara manté un raonable volum de comerç de barri.

Diu l’expressió popular que “la unió fa la força”, és a dir, que l’esperit de suma aporta consistència i ànima a qualsevol moviment o lluita. M’imagino que -poc o molt- això devien pensar els joves que com el selvatà Joaquim M. Masdeu van convergir a la llibreria Gaudí de Reus sota l’aixopluc del llibreter Isidre Fonts, a les acaballes del franquisme. El cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal, ha recuperat aquest relat.

Pels profans en medicina -sobretot si tenen tendència a la hipocondria-, parlar d´un servei com el d´oncologia en termes d´èxit resulta com a mínim contradictori perquè el càncer es troba en aquell grup de malalties que tothom voldria veure eradicades. Per tant, el major èxit seria que no haguéssim de parlar-ne.

El gener de 1987 es va constituir a Reus la primera societat anònima municipal (SAM) d’àmbit sanitari de tot l’estat espanyol. D’aquesta forma, l’Ajuntament -propietari del centre hospitalari- aprofundia en el camí iniciat durant els primers anys de la transició, que tenia per objectiu sanejar i millorar un equipament que es trobava en hores molt baixes malgrat la seva llarga tradició històrica.

Des de l’any 2000, Carrutxa és una de les entitats que forma part de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya, un servei de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, vinculat a la Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest observatori fou creat per tal de conèixer la situació de la recerca i difusió de l’etnologia a Catalunya i que, alhora, aquesta xarxa -formada principalment per museus i entitats- actués, d’una banda, com a interlocutor i altaveu de les activitats i dinàmiques que es desenvolupen arreu del territori dins el camp del patrimoni cultural català, i, de l’altra, treballés en xarxa i col·laboració en l’organització de jornades, activitats, formació, etc.

La sanitat serà la protagonista de la propera xerrada del cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l´Arxiu Municipal de Reus.

El passat dijous 20 de setembre, a la Sala Gaudí de La Pedrera (Barcelona) es va presentar el llibre: El Patrimonio immaterial: valores culturals y espirituales. Manual para su incorporació en las áreas protegidas, editat per la Fundació Catalunya Caixa. El treball és el resultat del grup de treball impulsat per l’organisme Europarc –ens que aglutina tots els espais naturals protegits de l’Estat espanyol– i coordinat per Josep M. Mallarach de l´associació Silene.

El proper 20 de setembre, la xerrada Venir a Reus des de fora: vivències passades que es repeteixen encetarà un nou curs del cicle Testimonis. Memòriad’un passat recent, que organitzen conjuntament Carrutxa i l’Arxiu de Reus.

La xerrada Venir a Reus des de fora: vivències passades que es repeteixenenceta el proper 20 de setembre un nou curs del cicle "Testimonis. Memòria d’un passat recent", que organitzen conjuntament Carrutxa i l’Arxiu de Reus i que es planteja com una manera de donar a conèixer i preservar les memòries personals relacionades amb aspectes interessants de la vida recent de Reus i de la comarca.

Abans de la popularització de la rentadora, els safarejos formaven part de la geografia urbana de la majoria d’indrets. La bugada era cosa de dones i les mans que rentaven la brutícia de la roba sempre femenines. Comparativament a la presència que van tenir a les nostres poblacions, avui són pocs els municipis que conserven (i en bon estat) aquests equipaments singulars i encara més excepcionals els que fan una política activa de memòria sobre aquest procés domèstic feixuc que generacions de dones van realitzar als rentadors de pobles i viles.

El passat 3 de maig, la xerrada de la històrica sindicalista Teresa Fortuny tancava el primer curs del cicle sobre la memòria del passat recent a Reus, organitzat per Carrutxa i l´Arxiu Municipal. Aquest cicle -que en cinc sessions ha aplegat vora 600 persones a la sala d´actes de l´Arxiu per escoltar les reflexions de persones significatives de la història recent de la ciutat- ha estat també una oportunitat d´assistir al relat que en fan de la seva trajectòria en un temps i en un país que ens sembla llunyà.

Si una escola s’hagués de definir per alguna qüestió, seria l’esperit de comunitat, pel fet que mestres, pares i alumnes comparteixen uns objectius comuns i caminen de la mà per a la seva consecució.

Aquest Sant Jordi, Carrutxa serà present a la festa. A Reus, amb la parada situada darrera de l’absis de la Prioral. A Cornudella, a través de l’activitat Descobreix el drac.

Va resultar realment curiós observar com Salvador Palomar presentava Jaume Amenós, el tercer conferenciant del cicle «Testimonis, memòria d’un passat recent». Curiós perquè fa trenta anys aquesta imatge de concòrdia i harmonia hauria estat pràcticament impossible, ja que Palomar era un dels líders del moviment contestatari al carnaval “oficial” que liderava Amenós, i qualsevol intent de consens entre els dos bàndols, que sovint es traduïen en llargues reunions nocturnes al Bar Americà, resultava del tot infructuós. Les controvèrsies entre el carnaval oficial i el “republicà” van animar molt aquells primers anys de la represa del carnaval com a festa popular.

Montsant ha estat un indret de llarga tradició espiritual, la història del qual ha anat lligada a la presència d’eremites a la muntanya des de temps antics. Aquests dies, Carrutxa presenta un llibre, autoeditat, L´eremitisme a Montsant, d’Eduard Miquel i Solsona, un bon treball d’investigació històrica que permet conèixer qui van ser, com, quan i on van viure els nombrosos anacoretes que hi van habitar, i com ha evolucionat històricament el moviment eremític fins a l’actualitat.

Em fa molt de goig fer la presentació de l’Àngels Ollé i Romeu, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia, pedagoga, directora d’escola, professora universitària, col.laboradora de les revistes Infància, Faristol, Perspectiva Escolar, Comunicació Educativa, Cavall Fort, mare i àvia. Té molts llibres publicats, més d’un centenar, quasi tots dedicats a la canalla.

L’objectiu de la «Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans», celebrada el passat 28 de gener i organitzada per Carrutxa –conjuntament amb Caramella–, s’ha assolit amb escreix. La diada, que es va desenvolupar al local de La Palma de Reus, va ser un punt de trobada, de descoberta, de coneixement compartit i de transmissió d’experiències, que ens va permetre a tots els assistents l´aproximació a la cançó improvisada, una manifestació de cultura popular compartida arreu del país. Com a actes previs, el dijous s´havia presentat Una persona amb un sac penjant, el primer llibre de Caramella, i el divendres es va fer una taula rodona sobre experiències a l´entorn de la cançó improvisada en l´àmbit de l´ensenyament.

Una feliç casualitat ha fet coincidir gairebé en el temps dues activitats organitzades per Carrutxa i l´Arxiu Municipal que mostren la veritable necessitat que qualsevol societat té d´un periodisme independent, honest i compromès. De persones que ens expliquin i ens ajudin a interpretar sense traves que passa i el perquè en el nostre entorn més pròxim.

Josep M. Martí i Martí va tenir la responsabilitat, el 12 de gener, d´inaugurar el cicle Testimonis. Memòria d´un passat recent, amb què Carrutxa i l´Arxiu Municipal volen contribuir a recuperar la memòria de la transició política a Reus. Aquest és un període del qual encara s´és a temps de preservar-ne un record ben punyent atès que, a diferència d´èpoques més pretèrites, els seus protagonistes són vius i conserven una bona memòria. Així, durant el cicle, aniran participant diverses persones que van contribuir a la represa econòmica, social i cultural de la ciutat a partir de la seva dedicació professional o associativa. A Josep M. Martí el succeiran, fins al maig, Àngels Ollé, Jaume Amenós, Cori Bach i Teresa Fortuny.

Després d´un temps de funcionament, la tardor de l´any passat, aquest bloc va restar aturat. Barreja d´informació sobre activitats previstes, notícia d´activitats d´altres associacions, articles sobre festes o patrimoni etnològic, el bloc havia quedat obsolet –en part– per la mateixa dinàmica de la xarxa. D´altra banda, el ritme de treball de l´entitat no ha afavorit una actualització regular dels continguts.