Un nou pòdcast sobre cultura popular

Aquest estiu s'ha començat a emetre el pòdcast «La dansa dels dies» en què Àngela Marin, antropòloga, i Òria Valls, historiadora de l'Art, ambdues membres de la nostra entitat, dialoguen sobre diversos aspectes de la cultura popular.

Els continguts previstos són:

dijous 7 d'agost -  Per què fem festa? Un viatge als orígens 
dijous el 14 d'agost - Sant Magí w/ NR (groc)
dijous 21 d'agost – Entre foc i diables: la festa sense déus
dijous 28 d'agost -  El foc domat i la cultura en tensió 
dijous 4 de setembre -  Aires de burla i els que no volen escoltar 
dijous 11 de setembre -  Vents del més enllà I xiuxejos del poble 
dijous 18 de setembre - Aigues tèrboles i processons de canvi 
dijous 25 de setembre - Sirenes, alògues i els misteris de l'aigua
dijous 2 d'octubre: Camins de Fe i Foc: Santa Tecla i la Glòria del Martiri (Especial Santa Tecla) 
dijous 9 d'octubre: Mireu-nos amb ulls d'amor: Candela i Salvació de Reus (Especial Misericòrdia) 

El pòdcast ha estat produït pel Diari de Tarragona

Dimarts 16 de setembre, a les 7 de la tarda a l’Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3), tindrà lloc la conferència: La pólvora fa festa. Els orígens del model reusenc de ball de diables, a càrrec de Salvador Palomar.

És prou conegut que el model reusenc —i d’altres poblacions properes del Baix Camp i el Priorat—de Ball de Diables, sense representació teatral de la lluita entre el cel i l’infern, ni personatges definits, constitueix una forma específica de manifestació festiva en el conjunt de manifestacions festives de foc de Catalunya. Una forma del ball que, en l’actualitat, només es conserva en celebracions molt concretes, a Reus i les Borges del Camp, però que ha deixat petjada —en la indumentària, per exemple— de les colles d’aquestes comarques.

Tot i la seva vinculació als balls conservats en altres comarques —que tenen els seus orígens en les celebracions medievals del Corpus— el model reusenc no és tant conseqüència d’una pèrdua de components simbòlics o una degradació, com s’ha afirmat, com el resultat de l’evolució d’una pràctica —a la fi de l’Antic Règim, al tombant dels segles XVIII i XIX— en una ciutat de gran activitat industrial i comercial, que atorga a la pólvora un paper cabdal en la festa. És, en definitiva, un model històric que correspon al període contemporani, propi de la societat industrial, en què l’associacionisme esdevé el motor de la festa.

La xerrada és resultat d’un exhaustiu treball de recerca realitzat durant anys a partir de fonts documentals i d’hemeroteca, que complementa el treball sobre la indumentària realitzar per a l’IPEC en els anys 2023-24. Aquest treball es publicarà en els propers mesos.

Com cada any, la nostra associació participa en jornades i cicles de divulgació sobre la història i el patrimoni cultural dels pobles del Baix Camp i el Priorat. Entre aquestes activitats, destaca la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant. Des de la seva creació, amb l’objectiu de mostrar el patrimoni cultural d’aquestes poblacions, el Parc ha programat conferències, exposicions i sessions audiovisuals sobre temes com l’arquitectura popular, la religiositat, les festes, el folklore oral, el cançoner o la història dels pobles.

Enguany, continuarem apropant-nos als temps medievals, de la mà d’Ezequiel Gort, i Salvador Palomar, ens proposarà una lectura del paisatge per mitjà dels topònims, noms que ens parlen de formes, usos i creences. I en el cinquantenari de la mort de Salvador Vilaseca i Anguera, Jaume Massó ens parlarà de la recerca d’aquest prehistoriador i museòleg, cabdal en el coneixement del nostre territori.

Totes aquestes activitats són obertes al públic i us convidem a assistir-hi, en la mesura que us sigui possible.

«Preservar el coneixement del passat: Salvador Vilaseca i Anguera, arqueòleg, historiador i museòleg», conversa amb Ezequiel Gort, Jaume Massó i Salvador Palomar, al local de Carrutxa, el dimarts 13 de maig de 2025 a les 7 de la tarda.

Amb motiu dels 50 anys de la mort de Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d’abril de 1896 – 13 d’abril de 1975), ens volem apropar a la seva figura des de diferents vessants: impulsor i director del Museu de Reus, i col·lector de la documentació de l’Arxiu, del qual també fou director, va formar una important col·lecció arqueològica, alhora que s’ocupà d’aplegar materials dels oficis preindustrials existents a la ciutat i comarca, entre moltes altres peces.

Des de Carrutxa ens ha interessat destacar la seva tasca respecte al patrimoni etnològic i la seva col·laboració, per mitjà de l’Associació d’Estudis Reusencs, amb Ramon Violant i Simorra, que es reflecteix en la publicació de l’Etnografia de Reus i la seva comarca, obra que documenta diverses peces del fons del Museu

El proper dimecres 2 d'abril presentem la recerca sobre la indumentària del ball de diables a Reus i altres poblacions del seu entorn.

Iniciat com un programa de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya —que ara es troba en curs d'ampliació—, aquest treball ens apropa a la diversitat de la indumentària d'una manifestació festiva que presenta característiques singulars pel fet que, a diferència dels altres balls de diables catalans, tots els vestits són diferents i han estat elaborats amb decoracions fetes amb elements tèxtils, afegits sobre una base de tela de sac o lona, de cotó o lli, en una pràctica continuada durant més de dos segles i que és plenament vigent en l'actualitat, que, a més a més, es vincula al fet de participar individualment en cada sortida del ball de diables.

El treball inventaria diferents models de vestits dels segles XIX al XXI de propietat particular, i incorpora també l'estudi de la col·lecció excepcional conservada al Museu de Reus.

Dimecres 2 d'abril, a les 7 de la tarda
Centre Cultural «El Castell» (Plaça del Castell, 3A), Reus
Presentació de la recerca
«La indumentària del ball de diables. Un patrimoni material i immaterial viu»

A la primera meitat del segle XVII, la documentació municipal comença a recollir sistemàticament la presència, a les festes majors i a les solemnitats, d'elements festius que han arribat fins al present: els gegants, l'àliga, la mulassa o algunes danses en són exemples. I també l'ús de la pólvora com a recurs festiu.

Prenent la data de 1625 com a referent, per ser l'any en què va arribar a Reus la relíquia del patró de la vila, sant Pere, ens proposem dedicar aquest any a parlar de l'evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.

Us convidem a seguir i a participar en  les activitats que anirem anunciant a partir d'aquest mes de febrer.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/