Opinió

Han passat les diades nadalenques i, diuen, que l'esdevenir quotidià retorna a una certa normalitat quotidiana. Com altres vegades, hem fet balanç d'aquest any que just s'ha acabat i fem propostes per al que comença.

Però res és normal.

Les entitats i associacions hem estat i continuem sent pilars que han impulsat la ciutat de Reus des d’àmbits ben diferents. És per aquest motiu que creiem fermament en la nostra capacitat organitzava per a esdevenir un conjunt fort i, tal com demostra l’activitat diària de totes elles, creiem també en la nostra aptesa per vincular la cultura amb la societat, convertint-la en una eina de transformació social

Persones vinculades a diverses entitats hem impulsat elmanifest ˝Cultura per la República i la Democràcia", cridant a participar en les mobilitzacions en defensa de la República, la Democràcia i la llibertat.

Cliqueu per llegir el text sencer del manifest. És obert també a persones que com a creadores, artistes... treballen l'àmbit cultural.

L'estiu és un temps propici per a les activitats de divulgació en les poblacions on el període de vacances reuneix els els residents habituals amb les persones que tenen les seves arrels familiars al poble o que hi estiuegen. Des de fa anys, participem en cicles de xerrades o, a vegades, rutes o visites comentades a algun indret que tenen com a objectiu fer difusió d'un patrimoni cultural que, en part, es nodreix del coneixement i la memòria de les persones, però també de la recerca documental i bibliogràfica, o del buidat de les hemeroteques.

Posar en valor pràctiques col·lectives i costums, apropar-nos al passat i als canvis en les formes de vida i les creences, reflexionar sobre el present i l'evolució de les manifestacions culturals de la comunitat esdevé així una forma de construir patrimoni —el patrimoni és una construcció social— tot aportant elements que, a vegades, esdevenen estímuls per a la dinamització associativa. Alhora, la divulgació obre les portes a aprofondir en el coneixement o a encetar noves línies de recerca, sobretot si es proposa no a partir d'unes conclusions definitives, ans al contrari, com un diàleg entre la comunitat que basteix dia a dia la seva cultura, diem-ne popular, i les persones que ens dediquem a la investigació.

Sense oblidar que, el record, l'evocació de les experiències viscudes o transmeses generacionalment, té un component emocional que no cal defugir.

Retornar la recerca a la població en forma d'activitats de divulgació no és, doncs, un aspecte menor de la nostra activitat. I fer-ho des del contacte directe amb les persones, la conversa o el debat, és prou important. Tant com organitzar jornades urbanes, publicar llibres o articles en digital. I l'estiu és un bon moment.

En les últimes hores, coneixedors del debat que s'ha obert respecte l'anunci d'una nova tronada, de caire infantil, a la propera Festa Major de Reus, el dia 27 de juny, diversos mitjans de comunicació han contactat amb l'entitat per demanar la nostra opinió.

Com a Carrutxa, tot i que fa anys que treballem en la documentació, l'estudi i la reflexió sobre la festa, no formem part de la comissió de protocol de l'Ajuntament, per tant no hem participat en cap debat al respecte, anterior a l'anunci, i si ara definim la nostra posició és perquè ens l'han preguntat.

Aquesta és la nostra opinió

Enguany, la nostra associació ha rebut alguns reconeixements a la feina que, des de 1980, realitza pel que fa a la recerca i la difusió del patrimoni cultural i la memòria històrica. El més important ha estat el Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts, però també la munió de felicitacions i mostres de suport que hem rebut de persones i entitats d'arreu del país amb motiu d'aquesta distinció. Aquest desembre, Canal Reus TV ens ha proposat com una de les entitats o persones «imprescindibles» de la ciutat. De nou, volem expressar el nostre agraïment.

No som entitat de cercar afalags ni presentar-nos a concursos. Volem, però, agrair un cop més aquests reconeixements en la mesura que ens ajuden a explicar la nostra feina més quotidiana, el dia a dia de l'entitat que no té tanta projecció pública, la importància de la recerca feta amb criteris científics, el valor de la memòria personal, de la xarxa de col·laboracions locals o el nostre compromís amb el retorn del coneixement a la població...