El llarg camí de l´hospital

En el rerafons d’aquesta realitat se situava un sistema sanitari no universal, únicament exclusiu per als assegurats, i un centralisme que només dotava d’instal·lacions preparades a les capitals de província, mentre infradotava altres nuclis de pes com per exemple Reus.

En la seva intervenció al cicle "Testimonis" el proppassat 4 d´octubre, el doctor Pere Cavallé va assegurar que l’arribada de la democràcia va capgirar una situació insostenible en un moment en què “el camí feia pujada i s’anava a peu”, en referència a les necessitats sanitàries d’una població que havia augmentat molt i un hospital molt deteriorat amb greus problemes econòmics i assistencials. En aquest context de transformació profunda, Cavallé va jutjar com a fonamentals algunes accions dins de Catalunya com el traspàs de Sanitat a la Generalitat i la definició d’un Mapa Sanitari del Principat inspirat en el de la Generalitat republicana. Evidentment que aquest desenvolupament no hagués tingut recorregut sense la iniciativa legislativa del ministre Ernest Lluch que convertí la sanitat en un dret universal, camí que actualment estem recorrent a la inversa.

A nivell local, Cavallé va assegurar que el camí que l´any 2010 va culminar amb la construcció de l’hospital al Tecnoparc estava marcat per “quatre passes decisives i un pas no donat”. De manera molt equànime, afirmà que aquestes passos eren aquests:

1. L’aposta per la jerarquització mèdica iniciada durant el mandat de l’alcalde Carles Martí. 


2. La decisió de tirar endavant el model de societat anònima durant la legislatura d´Anton Borrell. La mort prematura d´aquest va provocar-ne la materialització per part del seu successor a l´Alcaldia, Josep Abelló.


3. El desenvolupament del pla d’empresa decidit per Josep Abelló 


4. I, finalment -i conseqüència dels anteriors projectes- la construcció del nou centre a Bellisens durant el mandat de Lluis Miquel Pérez. 

Cavallé definí com a encert el pas no donat que hauria representat tirar endavant la projectada ampliació a l´antiga sedera del Pich Aguilera (2000) i que -en cas d´haver prosperat- hauria estat una errada difícil de solucionar.

Malgrat que professionalment Cavallé es va retirar de la direcció abans del trasllat de l’hospital a Bellisens, es va manifestar decididament a favor del projecte dient que “un centre nou i ben equipat no té obligatòriament per què ser un bon centre, però un hospital sense mitjans mai ho podrà ser”.

El gener de 1987 es va constituir a Reus la primera societat anònima municipal (SAM) d’àmbit sanitari de tot l’estat espanyol. D’aquesta forma, l’Ajuntament -propietari del centre hospitalari- aprofundia en el camí iniciat durant els primers anys de la transició, que tenia per objectiu sanejar i millorar un equipament que es trobava en hores molt baixes malgrat la seva llarga tradició històrica.