Teresa Fortuny: tres voltes rebel

Una rebel·lia que ja era present en l´etapa formativa de Fortuny quan va aprendre als carrers de Tarragona jugant amb altres criatures “que les nenes així no juguen” i que tenir un cartell escrit en català fora d´una botiga resultava un fet del tot excepcional. Amb el temps, aquesta rebel·lia davant un futur poc esperançador es va convertir en interès i compromís mitjançant la seva participació en l´HOAC i les Joventuts Obreres Catòliques (JOC). Fins que el 1969 participa en una reunió clandestina de CCOO a Torreforta on s´adona que aquell grup de persones, homes grans provinents de l´emigració, parlen en nom d´una comissió nacional de Catalunya que sent com a pròpia.

 

Més tard, la seva implicació en les Plataformes Anticapitalistes, moviment que demanava als integrants la seva “proletarització” en les grans fabriques, marca l´inici del seu periple per un gran nombre d´empreses del nostre entorn així com la seva vinculació amb altres companys i companyes que treballaven en altres factories: la MAI de Valls, la Cinzano de Vilafranca, la Comarcal d´Avicultura de Reus, la Song Alena, la Van Leer Ibérica, la Crolls,…Durant aquesta etapa, Fortuny aprèn que les dones són normalment les que no tenen res a perdre en les mobilitzacions a les fàbriques perquè parteixen de condicions salarials i laborals extremadament baixos i són les que –davant la injusticia flagrant- mostren generalment un major grau de solidaritat i d´unitat. 

 

Gairebé coincidint amb la transició, el 1977, s´integra a Comissions Obreres. Durant la conferència, aquest va ser el moment en el qual Fortuny va ser més autocrítica amb les institucions i les organitzacions destacant que l´adveniment de les llibertats no va significar sempre encert polític i/o sindical. Entre els exemple,s la tancada a l´ajuntament en solidaritat amb els treballadors de la Font-oil, l´externalització de la neteja de les escoles i els espais públics, la reacció institucional i sindical discretíssima la nit del 23 F malgrat el que es jugava el país,… I com a contrapunt d´aquests desencerts, l´actitud generosa de les persones anònimes que van contribuir a aixecar el sindicat de manera altruista com Adelina Benet o Marin que van pagar de la seva butxaca els mobles de CCOO o la lluita constant que ha fet possible que els treballadors d´una fàbrica com la Comarcal s´enfronti a Ruiz Mateos i li hagi guanyat una partida dificilíssima.

 

(Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa).