Una feliç casualitat ha fet coincidir gairebé en el temps dues activitats organitzades per Carrutxa i l´Arxiu Municipal que mostren la veritable necessitat que qualsevol societat té d´un periodisme independent, honest i compromès. De persones que ens expliquin i ens ajudin a interpretar sense traves que passa i el perquè en el nostre entorn més pròxim.
Es podrà afirmar que poca cosa tenen a veure Josep Maria Gort, autor de cròniques sovint críptiques al Diario de Lérida durant el franquisme i subjecte de la recent publicació del llibre Del Campanaret a Mart, amb la trajectòria d´un professional de reconegut prestigi i llarga trajectòria com Josep Maria Martí, actual degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És possible qui no hi vegi cap similitud. Els que hem assistit a les dues presentacions podem dir que les dues trajectòries d´aquestes persones ens demostren com -evidentment salvant totes les distàncies- l´ofici periodístic és vital per explicar un temps i un moment. Així, les cròniques incomprensibles de Gort són el millor exemple d´una societat que viu sota l´absurd d´un règim hipòcrita, covard, ridícul i (convé no oblidar-ho mai) molt perillós pels que desafiaven l´ordre establert.
De la seva banda, el cicle Testimonis encetat per Josep Maria Martí és memòria d´un Reus i d´un país que es transforma i de la peripècia informativa que representa per uns professionals que han de reinventar-se després de dècades de censura, intervenció informativa i “parte” únic. I de por.
Amb amenitat i detall, Martí va relatar la seva entrada una mica accidental al periodisme provinent del món de l´ensenyament en català, la seva col·laboració primerenca amb la premsa escrita a través de les corresponsalies d´El Correo Catalán, l´Avui i el Telexprés, el seu desembarcament a Ràdio Reus de la mà de Tomàs Barberà i sota el mestratge del desaparegut Jordi Costa, i, finalment, com a través d´aquests mitjans va anar teixint una xarxa de contactes preuada per a qualsevol periodista.
Per sobre de les anècdotes i els detalls minuciosos que va desgranar sobre el funcionament de la premsa de l´època, el testimoni de Martí va ser exemplar en la transmissió de dues idees: sense llibertat informativa no existeix veritable democràcia i sense implicació del periodista en la realitat la informació és una mera mercaderia. En aquest sentit, Martí va fer èmfasi en la seva participació activa en les mobilitzacions socials i populars de la dècada dels 70 a la ciutat que volien trencar amb l´immobilisme de les classes dirigents del franquisme. Com a exemplificació d´aquestes mancances de la ciutat va citar la situació de l´hospital a les acaballes del franquisme, la pèrdua del Carrilet i les propostes per tirar endavant el tren vertebrat, la situació dels barris que s´havien construït a cop d´especulació urbanística o la tasca necessària de molts per recuperar la llengua i la cultura del país.
A comparació dels anys setanta, els controls i traves per l´exercici del periodisme avui són molt més subtils. Tot i això, la recepta de Martí al respecte del bon periodista continua absolutament vigent: curiositat, honestedat i imaginació.
De ben segur, les properes xerrades del cicle Testimonis (la propera el dia 7 de febrer a càrrec d´Àngels Ollé) continuaran abundant en exemples com des de la pràctica personal es pot transformar i millorar la realitat que ens ha tocat viure.
Una feliç casualitat ha fet coincidir gairebé en el temps dues activitats organitzades per Carrutxa i l´Arxiu Municipal que mostren la veritable necessitat que qualsevol societat té d´un periodisme independent, honest i compromès. De persones que ens expliquin i ens ajudin a interpretar sense traves que passa i el perquè en el nostre entorn més pròxim.