La Creu dels Ollers, patrimoni etnològic vinculat a la religiositat popular

Aquests dies de setmana santa, el Museu d´Art i Història de Reus obrirà per mostar l´antiga Creu dels Ollers, encara present a les professons –se´n va fer una reproducció fa més de mig segle– una de les peces més representatives del patrimoni etnològic local vinculat a la religiositat popular.

En el ritual cristià, els improperis són textos que formen part de la litúrgia de l’ofici del divendres sant, retrets al poble pel patiment de Jesucrist, o bé representacions iconogràfiques que figuren la seva passió. Aquests elements els podem trobar reunits en una sola representació i formant part d’una creu que s´anomena, segons el costum de cada indret, dels improperis, de la passió o del gall.

D´improperis n´hi havia diversos i entre els que mostra la creu hi trobem la bossa dels diners, de Judes; la corda, amb què Crist fou lligat; l´espasa usada per Pere, amb una orella enganxada. Hi destaca el gall que cantà després que Pere negués tres vegades Jesús. També hi trobem la mà de ferro, símbol de les bufetades que els soldats donaren a Jesús; la corona d´espines; la columna on fou lligat i el fuet usat per a assotar-lo. Hi són la trompeta usada pels soldats romans, el vel de la Verònica, on va quedar fixada la imatge de la cara de Jesús; el martell utilitzat per a clavar els claus a les mans i als peus; els tres daus amb què els soldats romans es jugaren els vestits; la gerra que contenia el vinagre i l´esponja xopa que oferiren a Jesús a la creu. El sol i la lluna, representació de la foscor que envaí la Terra per l´eclipsi que es va produir en el moment que Crist expirà. La llança, amb què un soldat romà —anomenat Longí per la tradició cristiana— travessà el pit de Jesús per tal de confirmar la seva mort; l´escala i les tenalles usades per a desclavar i baixar el seu cos; i la palma, associada a l´entrada a Jerusalem, però alhora símbol del triomf dels màrtirs sobre la mort.

La creu d´improperis reusenca, propietat de la R. Congregació de la Sang consta ja als inventaris del segle XVII. L’any 1734 fou cedida a la confraria dels Ollers i per aquesta raó rep el nom popular. L´any 1952 se’n féu una reproducció per tal de ser portada a la professó.

La documentació del significat dels elements que figuren a la creu ha anat a a càrrec de Ferran Sugranyes i Salvador Palomar. Complementa l´exposició una projecció d´imatges antigues de la setmana santa reusenca, procedents del Centre de la Imatge Mas Iglésias i del fons de recerca de Carrutxa.

Aquests dies de setmana santa, el Museu d´Art i Història de Reus obrirà per mostar l´antiga Creu dels Ollers, encara present a les professons –se´n va fer una reproducció fa més de mig segle– una de les peces més representatives del patrimoni etnològic local vinculat a la religiositat popular.

En el ritual cristià, els improperis són textos que formen part de la litúrgia de l’ofici del divendres sant, retrets al poble pel patiment de Jesucrist, o bé representacions iconogràfiques que figuren la seva passió. Aquests elements els podem trobar reunits en una sola representació i formant part d’una creu que s´anomena, segons el costum de cada indret, dels improperis, de la passió o del gall.

La creu d´improperis reusenca, propietat de la Congregació de la Sang consta ja als inventaris del segle XVII. L’any 1734 fou cedida a la confraria dels Ollers i per aquesta raó rep el nom popular. L´any 1952 se’n féu una reproducció per tal de ser portada a la professó. La documentació del significat dels elements que figuren a la creu ha anat a a càrrec de Ferran Sugranyes i Salvador Palomar. Complementa l´exposició una projecció d´imatges antigues de la setmana santa reusenca, procedents del Centre de la Imatge Mas Iglésias i del fons de recerca de Carrutxa.