Elefants rosa volant, una crònica necessària

Durant la passada tardor el cicle Testimonis, que organitzen Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, va abordar la memòria recent de l’àmbit sanitari de la capital del Baix Camp. A través de la mirada dels doctors Vallverdú i Borràs, es recapitulà la història més propera de l’hospital de Sant Joan de Reus, especialment en allò relacionat amb la creació i el desenvolupament de l’actual sistema de gestió, la societat anònima municipal, i amb el servei d’oncologia, un dels referents del nostre centre hospitalari. 

Aprofundint en aquest àmbit, el proper 25 d’abril el cicle abordarà un altre dels serveis de Sant Joan: el relacionat amb les drogodependències. De fet, la xerrada “Elefants rosa volant” busca tractar quelcom més que la història d’aquest servei, busca analitzar l’únicament anomenat “problema de la droga” des d’una òptica múltiple. Un enfocament que, a més, no rebutja cap dels plantejaments que han existit a la societat reusenca sobre el tema, hagin tingut el pes que hagin tingut (terapèutic, sanitari, lúdic, social, espiritual…)

I és que la història de l’interès a les drogues a la ciutat des de 1977 ha estat llarga i calidoscòpica. En primer lloc, íntimament lligada a les preocupacions dels professionals sanitaris de l’hospital que, conscients dels problemes de les malalties derivades de la dependència de l’alcohol, demanaren crear el servei el 1972. Va ser, però, a principis dels vuitanta quan aquest grup de professionals –aleshores format per dos metges de medicina general, un psiquiatre i una psicòloga– es va consolidar com a equip. Els membres del grup depenien directament de Medicina Interna i de la direcció mèdica i col·laboraven en aquells casos en què algun metge d’altres serveis en demanava el suport. Encara, doncs, no es tractava d’un servei amb uns objectius independents i autònoms.

No podem defugir tampoc que, com en moltes altres ciutats, l’afecció a les drogues ha estat molts cops lligada a fenòmens relacionats amb la delinqüència, especialment durant els darrers setanta i vuitanta, quan el tema arribà a ser candent. Nombroses entitats ciutadanes durant aquella època demanaven solucions per a aquest problema, però l’abordatge sovint es feia des de la vessant exclusivament policial. Des del gener de 1984, l’Ajuntament de Reus començà a reestructurar els serveis socials amb la contractació de dos equips de base integrats per educadors de carrer i treballadors de la llar, a més d’assistents socials, i així es va posar la primera pedra d’una altra forma de fer complementària. Al febrer de l’any següent s’havia elaborat un pla de seguretat ciutadana que va ser aprovat per la Junta Local de Seguretat i, alguns mesos després, es declarava d’urgència crear el lloc de treball de director de Serveis de Seguretat Ciutadana.

Pel que fa a la col·laboració entre institucions, l’any 1984 se signava el primer conveni entre el Departament de Sanitat i la Seguretat Social de la Generalitat, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, amb la finalitat de finançar un sistema de tractament per a l’alcoholisme i altres toxicomanies. És entre 1985 i 1987 quan el servei s’estableix com a centre de referència de la Xarxa d’Atenció a Drogodependents de la Generalitat (XAD), i el 1990 quan s’inicia el tractament de metadona, un servei que també troba certes resistències. Molt posteriorment arribaran espais com el centre de dia L’Illeta, així com altres iniciatives.

No podem reduir la crònica només a aquestes visions del tema. A Reus, tal com explicarà l’Artur Sardà el proper 25 d’abril, l’activisme antiprohibicionista, el debat polític, la defensa de l’ús lúdic dels estupefaents… fins i tot en els darrers anys el plantejament paròdic de projectes sobre la qüestió han estat presents en la societat reusenca i han mostrat que el debat sobre la droga (tant la legal com la il·legal) és ben viu.

La suma de tots aquests aspectes fa que “Elefants rosa volant” sigui no només una xerrada interessant pel tema que tracta sinó també perquè mostra una porció sovint desconeguda, sovint incòmoda de la memòria recent de Reus.

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa

Durant la passada tardor el cicle Testimonis, que organitzen Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, va abordar la memòria recent de l’àmbit sanitari de la capital del Baix Camp. A través de la mirada dels doctors Vallverdú i Borràs, es recapitulà la història més propera de l’hospital de Sant Joan de Reus, especialment en allò relacionat amb la creació i el desenvolupament de l’actual sistema de gestió, la societat anònima municipal, i amb el servei d’oncologia, un dels referents del nostre centre hospitalari.