Foto Brivalls de Cornudella. El fet casteller al Priorat

És a punt de sortir publicat El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella, una obra col·lectiva de Salvador Palomar, David Palleja i Alba Corbalán amb pròleg de l’editor i també casteller Rafael Català Dalmau. L’estudi consta de dues parts diferenciades que situen al Priorat dins la influència general del model festiu que carateriza el Camp de Tarragona i Penedès, però que se singularitza a partir de la creació i existència durant deu anys d’una colla castellera, els Brivalls de Cornudella, en un moment en què els castells encara no han iniciat el període d’expansió i presència pública en el qual es troben en l’actualitat.

Salvador Palomar, que ha treballat des de fa dècades sobre el patrimoni i les manifestacions festives constata a partir de la documentació consultada com al llarg de la història, i especialment a la segona meitat de segle XIX, el Priorat compta amb bona part del repertori de balls i danses que formen part dels seguicis festius al Camp: balls de diables, de bastonets, de gitanes, de pastorets, la moixiganga, balls parlats, etc. manifestacions tot sovint vinculades a celebracions de solemnitats i festes majors. En aquest context, la presència d’actuacions castelleres a partir de la contractació de grups –com són els Xiquets de Valls- és més aviat excepcional i es produeix en les poblacions amb més capacitat i volum, com Falset. D’altra banda, però, l’estudi insisteix  –i així ho demostren els testimonis orals i fotogràfics que il·lustren el llibre- que la pràctica de construccions humanes havia estat habitual al Priorat, i que el joc d’enfilar-se un damunt d’altres era practicat en contextos lúdics, com encara ho és a l’aplec de Sant Salvador a Margalef.

L’estudi del fet casteller al Priorat també analitza i apunta les possibles causes que explicarien perquè la presència dels castells no es consolida en les festes prioratines. La dificultat de les comunicacions i una situació demogràfica i socioecònomica deprimida com la que va carateritzar el Priorat de bona part del segle XX, no permet l’aparició de torristes prioratins, i en tot cas, les notícies d’actuacions són escasses (Xiquets de Tarragona el 1934 o dels Xiquets de Valls el 1956 a Siurana).

Malgrat l’afirmació de considerar que el Priorat frega, sinó forma part, de l’àrea geogràfica on històricament es desenvolupa la pràctica castellera a partir de manifestacions festives com són els balls que inclouen l’aixecament d’una torre humana, el sorgiment dels Brivalls de Cornudella és més fruit d’un context casual que no pas de l’herència cultural. 

Així ho descriuen els historiadors David Pallejà i Alba Corbalán a partir de la recerca que han estat desenvolupant des de 2010 per reconstruir la història d’aquesta colla castellera nascuda en una població que tot just superava els 1000 habitant i on el fet casteller era pràcticament desconegut. La crònica la història dels Brivalls de Cornudella s’ha basat en la consulta de l’arxiu documental –administratiu i fotogràfic, sobretot- que els Brivalls van dispositar a l’Arxiu Municipal de Cornudella quan es van disoldre, i en les entrevistes que han realitzat als principals protagonistes que van impulsar i mantindre la colla durant deu anys.

Aquesta segona part del llibre s’estructura en quatre capítols amb un especial èmfasi a descriure com es va produir el naixement de la colla. El fet de l’anècdota que va succeir la nit de Nadal de 1975 quan uns joves van començar a enfilar-se uns damunt dels altres a la creació una setmana després d’una colla castellera formalment, cal vincular-lo a dos noms: el conegut cantat de folk Jaume Arnella –que en aquell moments vivia al poble- i del vilafranquí Pep Miralles, que sota el teló de fons postfranquista i de recuperació de les manifestacions de la cultura catalana, van saber canalitzar les inquietuds del jovent local i engrescar a què aquests brivalls iniciessin una experiència singular de la que aviat se’n v fer ressò mediàtic i situava a la colla Brivalls de Cornudella dins el mapa casteller.

L’estudi, escrit a mode de crònica, està farcit d’anècdotes i episodis concrets que permeten resseguir les dificultats i necessitats que la colla va tindre durant els primers anys de consolidació: organització i formació tècnica, sistemes d’autofinançament, creació del grup de gralles, adquisició de la indumentària, etc.  i com aquestes es van anar solventant, sobretot, a partir de la implicació i participació col·lectiva de tot el poble. Però aquesta història més quotidiana no deixa de ressenyar aspectes més trascendents com per exemple la importància que va tindre Cornudella en la recuperació de l’instrument de la gralla a finals del 1970 de la mà de persones com Xavier Orriols i Paquita Orriols, que a més d’actuar, van facilitar les primeres gralles a la colla. 

Els autors repassen de manera molt exhaustiva les més de 100 actuacions que els Brivalls van realitzar a Cornudella –vinculades a les principals festivitats de la vila-, a la comarca i en d’altres muncipis, amb especial atenció a aquelles actuacions més emblemàtiques, com la realitzada en el marc del Primer Congrés de Cultura Catalana de Santes Creus (1976), o d’aquelles més celebrades i que van marcar la història de la colla, com el 3 de 7 carregat l’1 de novembre de 1982, el Dia de la Colla, el màxim castell assolit pels Brivalls de Cornudella. Sense oblidar però alhora aquells moments més emotius com va ser el reconeixement que els Brivalls van tindre en el marc la 4rta Manifestació Castellera a la plaça de bous de Tarragona el setembre de 1976.

El darrer capítol que abasta els darrers dos anys d’existència de la colla (1983-1985), cerca explicar les causes múltiples que van confluir en la desaparició de la colla, efectiva el 10 d’agost de 1986.  Com a cloenda, s’ha afegit un epíleg que descriu els actes d’homenatge que es van fer el passat 1 de novembre de 2012 per celebrar el trentè aniversari de l’històric 3 de 7 de la colla i que va esdevindre un veritable exercidi de recuperació de la memòria històrica i el patrimoni cultural de la vila de Cornudella. A més, el llibre inclou 16 pàgines amb fotografies del fet casteller al Priorat i especialment provinents del fons dels Brivalls de Cornudella.

El llibre, que estarà disponible a inicis del mes de maig es presentarà públicament el proper dissabte 18 de maig a Cornudella (A 2/4 de 8 a la sala d’Actes de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant).

 

 

enrera / atràs

Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa
Travessia del C. Nou de Sant Josep, 10, planta baixa
43204 REUS

Tel. 977 340 928 | carrutxa@gmail.com

facebook twitter