És cultura

És cultura

Hi ha una cultura petita, quotidiana i potent, que no genera grans titulars –si és que apareix als mitjans–, però que es fa present i, a la llarga, aporta trets característics a la comunitat humana on es desenvolupa. És una cultura que, fidel a la seva definició, suposa el conreu dels coneixements i les facultats de les persones, descobreix, apropa i transmet el coneixement, genera interrogants i elabora propostes. És una cultura de petit –a vegades, no tant petit– format que es desenvolupa en colla, en grup informal o en associació organitzada.

És una cultura de xifres poc espectaculars, relativament, de la feina de recerca d’un equip de persones, de tres dotzenes d’oients escoltant una conferència, d’un taller de capacitat limitada, de sessions escolars per a diferents nivells…; d’edicions de tiratge limitat, molt lluny dels èxits de venda de les diades de Sant Jordi, d’exposicions itinerants de muntatge senzill, d’articles a la xarxa compartits, de seminaris i jornades d’estudi, de converses presencials i de debats digitals. És una cultura d’escenari i de plaça, de sala d’actes i de carrer, propera o d’abast general. És una cultura de festa entesa com a espai i moment de relació entre les persones, de transgressió i d’experimentació de pautes diferents a les de la normalitat.

És una cultura de moments efímers i camins de llarg recorregut que, poc a poc, va deixant petjada. És una cultura que poua del llegat del passat, que reconeix en referents simbòlics comuns i que recrea, reinterpreta i inventa constantment. És una cultura que es podria anomenar popular si no fos perquè hom manipula les paraules i estableix categories reduccionistes que empresonen els conceptes. És cultura.

Salvador Palomar

[Article publicat a La Teiera, el 23 de maig de 2013]

Hi ha una cultura petita, quotidiana i potent, que no genera grans titulars –si és que apareix als mitjans–, però que es fa present i, a la llarga, aporta trets característics a la comunitat humana on es desenvolupa. És una cultura que, fidel a la seva definició, suposa el conreu dels coneixements i les facultats de les persones, descobreix, apropa i transmet el coneixement, genera interrogants i elabora propostes. És una cultura de petit –a vegades, no tant petit– format que es desenvolupa en colla, en grup informal o en associació organitzada...

Salvador Palomar

[Article publicat a La Teiera, el 23 de maig de 2013]