III Jornades d'estudi sobre la festa de St Antoni a Canals (La Costera)
La festa constitueix una de les manifestacions més genuïnes d’una col·lectivitat humana que vol compartir creences, tradicions, rituals , identitats i, alhora, té una funció social: la d’agermanar i unir aquesta voluntat popular. La festivitat de Sant Antoni Abat, esdevinguda el 17 de gener, és, sens dubte, una de les festes més celebrades i més importants a dins del començament del cicle d’hivern del calendari festiu tradicional de les nostres terres i la nostra cultura.
Aquesta festa ens possibilita apreciar la transformació, des de diverses perspectives, del que anomenem la festa popular, de la societat que la va crear i la va fer gran. La festa antoniana es considera religiosa, perquè així ho celebra la confessió catòlica però també té una projecció profana, en la mesura en què n’és un pretext per retrobar-se en el si d’ una col·lectivitat local.
Una de les característiques d’aquesta festa és la gran diversitat de manifestacions festives populars al voltant de la figura del sant patró dels animals.
Es pot considerar que, antigament, fou festa clau, per considerar-la festa major d’hivern vinculada al cicle de Carnestoltes i,en el present, aquesta festivitat manté la riquesa de costums, tradicions, de pràctiques populars tradicionals i, alhora, ens permet fer una anàlisi dels canvis que s’hi han produït , així com també de les motivacions socials que n’expliquen l’actua vigència o, fins i tot, la seua regeneració. Per aquesta raó, i perquè Canals esdevé en les nostres terres un punt de referència d’aquesta gran tradició de celebrar la festa de Sant Antoni Abat, es convoquen aquestes jornades d’estudi -com abans ho han fet a Ascó i Manacor- per tal d’eixamplar i aprofundir els coneixements, posar en valor i compartir totes les notícies de què disposem de la festa d’aquest sant.
Pretenem que aquestes jornades antonianes siguen un espai de reflexió comuna pel que fa a les celebracions locals, les seues històries, les seues problemàtiques compartides i, sobretot, un lloc d’intercanvi d’experiències sobre les diferents sensibilitats de la festa a hores d’ara.
Àmbits
L’organització, per un millor desenvolupament de les jornades, proposa els següents àmbits de treball:
Etnografia de la festa: continguts i evolució de la festa de Sant Antoni, del passat fins a l’actualitat, costums tradicionals i transformacions contemporànies (benedicció dels animals, curses, fogueres, representacions teatrals, música, danses, gastronomia ...).
La devoció popular a Sant Antoni Abat: ermites llocs de devoció, associacionisme (confraries, majorals, festers), romiatges, creences, medicina popular, literatura popular (goigs, oracions)...
La funció social de la festa: organització, finançament, festa i identitat, festa i desenvolupament local, turisme cultural.
Vivències de lla festa de Sant Antoni: Dins aquest àmbit pretenem que els comunicants manifesten llurs experiències envoltant la festivitat del sant anacoreta: des d’una recepta típica de menjar o beguda, passant per una cançó peculiar, la troballa d’un llibre relacionat amb el sant, alguna referència històrica o, simplement, explicant una anècdota. Amb aquestes aportacions aconseguirem viatjar pels diferents pobles i carrers on es viu la celebració.
Aquesta divisió temàtica, a efectes d’estructuració del treball, parteix del convenciment que la celebració constitueix un conjunt en el que difícilment es poden aïllar uns aspectes d’altres. Els participants hauran d’escollir l’àmbit al qual presenten les seves aportacions i l’organització podrà modificar els àmbits en funció dels materials presentats.
Comunicacions
Les comunicacions han de ser inèdites i d’una extensió màxima de 15 folis DIN A4 (incloses les il·lustracions), en format electrònic Word, amb lletra de 12 punts, del tipus Times New Roman, es remetran a qualsevol dels correus electrònics: santoni.canals@gmail.com o fgtormo@gmail.com i una còpia impresa dirigida a l’apartat de correus 141 – 46650 Canals
Caldrà presentar un resum de la comunicació conjuntament amb la butlleta d’inscripció del comunicant. El termini màxim de presentació del resum, que no podrà excedir l’espai d’un foli, serà el 21 d’octubre de 2013.
El termini de presentació de les comunicacions serà el dia 16 de novembre de 2013. La presentació de la ponència per escrit i del resum abans de les dates esmentades serà condició necessària per a la lectura de la comunicació i la posterior publicació.
Tant a efectes de la seua lectura com de la posterior publicació, les comunicacions seran revisades per una comissió científica formada per persones acadèmicament adients i relacionades amb activitats d’etnografia, etnologia, antropologia i sociologia.
Organitza: La Pebrella. Associació cultural. Canals
El 2006 es van organitzar a Ascó (Ribera d’Ebre), les primeres Jornades d’Estudi de la festa de Sant Antoni als Països Catalans. Les segones van tenir lloc a l’illa de Mallorca, a Manacor, el 2009. El proper mes de gener de 2014 l’associació cultural La Pebrella de Canals (La Costera) organitza les terceres jornades d’estudi sobre la festa de Sant Antoni Abat.
Sant Antoni és, sens dubte, una de les festes més celebrades i més importants del cicle d’hivern del calendari festiu tradicional de les nostres terres i la nostra cultura.
Aquesta festa ens possibilita apreciar la transformació, des de diverses perspectives, del que anomenem la festa popular, de la societat que la va crear i la va fer gran. La festa antoniana es considera religiosa, perquè així ho celebra la confessió catòlica però també té una projecció profana, en la mesura en què n’és un pretext per retrobar-se en el si d’ una col·lectivitat local.
Una de les característiques d’aquesta festa és la gran diversitat de manifestacions festives populars al voltant de la figura del sant patró dels animals. Es pot considerar que, antigament, fou festa clau, per considerar-la festa major d’hivern vinculada al cicle de Carnestoltes i, en el present, aquesta festivitat manté la riquesa de costums, tradicions, de pràctiques populars tradicionals i, alhora, ens permet fer una anàlisi dels canvis que s’hi han produït, així com també de les motivacions socials que n’expliquen l’actua vigència o, fins i tot, la seua regeneració.