Quan les indústries naixien en galliners

Quan les indústries naixien en galliners

A les cartelleres cinematogràfiques d’aquestes setmanes s’estrena Jobs, un biopic sobre els primers temps del creador de la famosa empresa d’informàtica Apple. Amb els seus productes informàtics, Steve Jobs contribuí poderosament a la transformació del món en què vivim i a la manera de comunicar-nos. Encara no he tingut temps d’anar al cinema a veure-la, però m’ha cridat l’atenció que als tràilers publicitaris s’insisteixi no només en el caràcter revolucionari de l’empresa —seria absurd negar-ho—, sinó també en l’humil i casolà naixement d’Apple, que s’instal·là a les primeries en el garatge familiar.

 Seria fals —a banda de ridícul— comparar la influent empresa informàtica nord-americana amb, per exemple, l’experiència de les indústries de mitjan segle xx de casa nostra. La visió de l’anunci cinematogràfic, però, m’ha fet pensar que en entorns modestos es bressolen grans idees i grans projectes. I com a exemple, el que us explicaré ara. També ho suggeria així Francesc Palacín a la seva xerrada, «De Crolls a Valira: 40 anys d’indústria reusenca», quan recordava que la majoria de les empreses amb les quals va col·laborar (Crolls, Pujol i Palacín, Mecànica Reus, Valira, Galvometal, IAMSA) van començar a treballar en instal·lacions una mica precàries. A mida que el negoci es consolidava i adquiria prestigi i —sobretot— clients, l’empresa es mudava a noves instal·lacions més ben condicionades. Així, per exemple, Pujol & Palacín, la societat que creà amb Josep Pujol, s’ubicà en quatre locals diferents durant els seus vuit anys de vida. El fet casual —o potser no tant si tenim en compte que aleshores Reus era una ciutat de granges avícoles- és que quatre d’aquestes sis empreses nasqueren en galliners reconvertits en fàbriques. 

 Lluny del que això pot semblar, aquest naixement humil és una mostra de l’esperit d’una època en què les empreses no només estaven subjectes al sempre capriciós mercat, sinó també a les limitacions que el règim politicoeconòmic d'aquell moment imposava a les indústries de l’Estat espanyol i, en general, a tota l’activitat econòmica (al principi, l’autarquia, i cap al 1959, la liberalització econòmica, la burocràcia per a l’exportació…).

De la seva primera experiència empresarial a Reus —Crolls—, Palacín en destacà moltes coses. I és que el seu pas (1960-1964) per aquesta empresa pionera, que fabricà la primera rentadora a Europa, s’emmarca en els moments inicials del primer consumisme espanyol, lluny encara del trist desenllaç que l’empresa viurà als anys 80 d'aquell segle. Així doncs, la Crolls que viu Palacín és una factoria i un projecte sòlid, modern, ben organitzat i amb un producte de qualitat que no té res a envejar a empreses amb més recursos. Del prestigi de l’empresa en aquells moment, ens en parlà quan explicava que, en el moment d’abandonar la companyia per a crear un negoci propi, familiars i coneguts pensessin que s’equivocava deixant enrere una feina estable i amb reconeixement.

 Després de l’aprenentatge fet a Crolls, la nova iniciativa empresarial dels socis Francesc Palacín i Josep Pujol, Pujol&Palacín, té indubtablement bases molt sòlides. Com hem dit abans, l’empresa no para de créixer durant bona part dels seixanta fins als primers setanta del segle xx. Aprofitant el mercat encara important de les granges avícoles a la ciutat i sumant nous clients com Big Dutchman, MAI, Braun, la mateixa Crolls, Balay, Fagor, Unitat Hermètica, etc., els dos emprenedors tiren endavant el projecte durant una bona pila d’anys, fins que la pèrdua de pes de l’avicultura i els marges cada cop més reduïts per empreses importants els fan abandonar el projecte.

 D’aquesta manera, Palacín arriba a Valira —en aquell moment una marca comercial de la fàbrica de cafeteres Arhosa—, que més tard integraria tot un seguit de productes de parament de la llar de força èxit i que han quedat tan incorporats a la vida quotidiana que ni ens n'adonem: les vinagreres amb disseny antigota, creades per l’oficina tècnica, i el més copiat del mercat a causa de la badada de l’empresa en registrar-ne la millora; els termos, o l’anomenat popularment Chispón, encenedor elèctric… El relat sobre Valira no només va estar farcit de dades i anècdotes sobre la seva trajectòria a l’empresa, sinó també de la seva personal i subjectiva —i en això insistí molt— versió dels fets que han portat a l’empresa en més d’una ocasió fins a l’abisme financer i accionarial. 

 En tots els aspectes, la xerrada de Palacín fou un molt bon exemple dels objectius que cerca d'assolir el cicle Testimonis. L’empresari retirat va fer memòria —en alguns casos realment exhaustiva— del món empresarial que li va tocar viure i va acabar amb unes reflexions personals sobre la industrialització de Reus plenes de seny i que molts compartiríem.

 

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa

 

A les cartelleres cinematogràfiques d’aquestes setmanes s’estrena Jobs, un biopic sobre els primers temps del creador de la famosa empresa d’informàtica Apple. Amb els seus productes informàtics, Steve Jobs contribuí poderosament a la transformació del món en què vivim i a la manera de comunicar-nos. Encara no he tingut temps d’anar al cinema a veure-la, però m’ha cridat l’atenció que als tràilers publicitaris s’insisteixi no només en el caràcter revolucionari de l’empresa —seria absurd negar-ho—, sinó també en l’humil i casolà naixement d’Apple, que s’instal·là a les primeries en el garatge familiar.

 Seria fals —a banda de ridícul— comparar la influent empresa informàtica nord-americana amb, per exemple, l’experiència de les indústries de mitjan segle xx de casa nostra. La visió de l’anunci cinematogràfic, però, m’ha fet pensar que en entorns modestos es bressolen grans idees i grans projectes. I com a exemple, el que us explicaré ara. També ho suggeria així Francesc Palacín a la seva xerrada, «De Crolls a Valira: 40 anys d’indústria reusenca», quan recordava que la majoria de les empreses amb les quals va col·laborar (Crolls, Pujol i Palacín, Mecànica Reus, Valira, Galvometal, IAMSA) van començar a treballar en instal·lacions una mica precàries. A mida que el negoci es consolidava i adquiria prestigi i —sobretot— clients, l’empresa es mudava a noves instal·lacions més ben condicionades. Així, per exemple, Pujol & Palacín, la societat que creà amb Josep Pujol, s’ubicà en quatre locals diferents durant els seus vuit anys de vida. El fet casual —o potser no tant si tenim en compte que aleshores Reus era una ciutat de granges avícoles» és que quatre d’aquestes sis empreses nasqueren en galliners reconvertits en fàbriques.