De la corranda al garrotuit: la tradició contemporània

De la corranda al garrotuit: la tradició contemporània

«Les paraules, munició;
els versos en són ballesta.
Dissabte tots cap al Giny,
farem glosa i farem festa.»

Aquesta és una quarteta que fa una estona ha piulat Carrutxa als seus seguidors al twitter per a anunciar, encara un altre cop, la segona mostra i tallers de cançó improvisada dels Països Catalans, que tindrà lloc el proper dissabte 22 de març al Giny.

En podríem dir corranda, o millor #garrotuit, neologisme format de creuar garrotín amb un dels noms que reben els missatges breus a la xarxa social. El garrotín és una de les formes de cançó, amb el text improvisat sobre una tonada determinada, que ha perviscut al país -en aquest cas, gràcies a la comunitat gitana de les terres de Ponent- i que va fer fortuna en contextos urbans, contribuint significativament a la recuperació d'aquesta pràctica tradicional de cantar posant-hi imaginació poètica.

I no ha estat pas l'única modalitat, perquè les rondalles de les Terres de l'Ebre, les albaes del País Valencià o la glosa a Mallorca i Menorca, han arribat fins al present amb tota la seva vitalitat. I en els darrers anys hem redescobert, recuperat o reinventat corrandes i nyacres, cançons de pandero i cants de treball, romanços i cançons de dansa per a fer festa. Amb la colla, després d'un bon àpat o en trobades com la que es proposa ara al nou centre d'arts escèniques de Reus, o la que es va fer a la Palma ara fa dos anys. O als centres educatius, on la glosa -una forma d'anomenar genèricament les diverses modalitat de cançó improvisada- serveix per a treballar la llengua i la música.

La glosa ha arrelat amb força entre la gent jove, perquè ve de costums del passat en la forma, però sobretot perquè serveix per a comunicar inquietuds o sentiments, fer burla o crítica, divertir o provocar en el present. Perquè anima la trobada presencial i es dinamitza a les xarxes digitals. Perquè és, en definitiva, tradició contemporània.

La pràctica de la cançó improvisada és ben universal i s'ha actualitzat en nous gèneres, però les velles i renovades formes de casa també són prou vigents. Aquest dissabte, al Giny, coneixerem i aprendrem les variants pròpies de les Illes: la glosa mallorquina i menorquina, les cançons al so de la ximbomba o el cant redoblat eivissenc. Però també hi haurà un taller d'introducció per als més novells en l'art i un d'acompanyament musical.

La jornada de Reus vol tenir un caire formatiu i de debat, amb una taula rodona -conversa amb persones d'arreu del país- i la presentació del llibre 'Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània', de la col·lecció de llibres de la revista Caramella. El Giny, com a centre dedicat a les arts escèniques, constitueix un marc prou adient per a aquesta activitat, que s'obrirà al públic a la tarda i acabarà amb un sopar popular de bou amb arròs.

Us convidem, doncs, a participar en aquesta segona mostra. A venir al Giny a escoltar o a provar de cantar en la sessió oberta.

Salvador Palomar i Laia Pedrol

(Publicat a ReusDigital 18/03/2014)

«Les paraules, munició;
els versos en són ballesta.
Dissabte tots cap al Giny,
farem glosa i farem festa.»

 

La pràctica de la cançó improvisada és ben universal i s'ha actualitzat en nous gèneres, però les velles i renovades formes de casa també són prou vigents. Aquest dissabte, al Giny, coneixerem i aprendrem les variants pròpies de les Illes: la glosa mallorquina i menorquina, les cançons al so de la ximbomba o el cant redoblat eivissenc. Però també hi haurà un taller d'introducció per als més novells en l'art i un d'acompanyament musical.