L'opció pel patrimoni immaterial

L'opció pel patrimoni immaterial

A la dècada de 1980, la recerca sobre la producció, les formes i els usos dels atuells fets d'argila cuita va centrar una part significativa del treball de la nostra associació. Era un moment en què encara es podien aplegar testimonis d'artesans i estudiar obradors amb tècniques preindustrials, un moment en què, encara, l'ús dels estris de terrissa per a cuinar, al foc a terra o a la cuina econòmica, o per a transportar l'aigua de la font a les cases era ben present en una part important de la població, la de més edat; un moment en què la gerra plena d'oli encara formava part dels objectes comuns a moltes cases.

La recerca ens va aportar coneixement sobre denominacions i tècniques, sobre costums i folklore associat a l'anar a la font o a la cultura de l'oli, sobre la divisió del treball domèstic o sobre la regulació social dels recursos com l'aigua. Coneixement que forma part d'un patrimoni no material que ens ajuda a interpretar les formes de vida del passat o que continua vigent en alguns àmbits, com la literatura oral, on perduren dites i cançons. Vam identificar obradors i produccions del Camp a l'Ebre, entrevistàrem persones i copsàrem visions del món. Fruit d'aquest treball foren exposicions com La terrissa a la vida quotidiana, Terra, roda i tupí o El galliner.

Però també va servir per a recollir objectes. Des de peces de terrissa popular d'ús quotidià fins a elements arquitectònics fets de fang que a Reus havien comptat amb una producció prou considerable. No fou pas la terrissa l'única —però sí la més abundant— tipologia d'objectes que ens va interessar.

Uns anys després, la pròpia evolució de l'associació ens portà a definir-nos com a centre de recerca i difusió del que avui anomenem patrimoni immaterial. Una opció que comporta la renuncia a col·leccionar cultura material —objectes i documentació—, que entenem que correspon als museus i arxius, que implica la cessió al museu d'un seguit de peces i la vehiculació, a partir d'aquest moment, de qualsevol aportació material cap a les institucions. Per a posar només un exemple significatiu, fa pocs dies es recordava, en la presentació d'una monografia sobre Cels Gomis i Mestre, el paper de la nostra entitat en l'arribada del seu fons personal a Reus.

La festa constitueix un dels àmbits més significatius del patrimoni immaterial d'una comunitat. La festa ha estat, i és, un de les les línies de treball permanent de l'associació, fet que ens ha portat a col·laborar molts cops amb les institucions públiques que vetllen pel patrimoni. En el cas del Museu de Reus, en són exemples l'exposició Ara toca festa o la més recent Pirotècnia de festa.

En el marc de la celebració del Dia Internacional del Museus hem programat,  a l'Arxiu i amb el Museu de Reus, una activitat on, en format de taula rodona amb diverses persones de l'entitat, presentarem el treball realitzat i reflexionarem sobre la relació entre cultura material i patrimoni immaterial, i sobre la vinculació entre l'acció associativa i les institucions que conserven i divulguen el patrimoni.

Entenem que aquesta pot ser una aportació útil, des de la nostra experiència pràctica de més de trenta anys de treball, al Dia Internacional dels Museus —que se celebra el dia 18 de maig—, precisament enguany que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) proposa una reflexió sobre els vincles que generen les col·leccions dels museus a partir de la col·laboració entre institucions i altres associacions.

Us convidem, doncs, a venir i a participar en el col·loqui sobre objectes i patrimoni immaterial que tindrà lloc aquest dijous.

Dijous 15 de maig, a 2/4 de 8 del vespre
Taula rodona sobre el patrimoni immaterials i els objectes de les col·leccions museístiques
Arxiu de Reus (C/St Antoni M. Claret, 3)
Organitzen: Carrutxa i Museu de Reus i Arxiu Municipal de Reus

 

 

 

 

 

.

 

A la dècada de 1980, la recerca sobre la producció, les formes i els usos dels atuells fets d'argila cuita va centrar una part significativa del treball de la nostra associació. Era un moment en què encara es podien aplegar testimonis d'artesans i estudiar obradors amb tècniques preindustrials, un moment en què, encara, l'ús dels estris de terrissa per a cuinar, al foc a terra o a la cuina econòmica, o per a transportar l'aigua de la font a les cases era ben present en una part important de la població, la de més edat; un moment en què la gerra plena d'oli encara formava part dels objectes comuns a moltes cases.

La recerca ens va aportar coneixement sobre denominacions i tècniques, sobre costums i folklore associat a la terrissa Coneixement que forma part d'un patrimoni no material que ens ajuda a interpretar les formes de vida del passat o que continua vigent en alguns àmbits, com la literatura oral. Però també va servir per a recollir objectes. Des de peces de terrissa popular d'ús quotidià fins a elements arquitectònics fets de fang que a Reus havien comptat amb una producció prou considerable.

Uns anys després, la pròpia evolució de l'associació ens portà a definir-nos com a centre de recerca i difusió del que avui anomenem patrimoni immaterial. Una opció que comporta la renuncia a col·leccionar cultura material —objectes i documentació—, que entenem que correspon als museus i arxius, que implica la cessió al museu d'un seguit de peces i la vehiculació, a partir d'aquest moment, de qualsevol aportació material cap a les institucions.  D'altra banda, la festa –component important del patimni immaterial– ha estat, i és, un de les les línies de treball permanent de l'associació, fet que ens ha portat a col·laborar molts cops amb les institucions públiques que vetllen pel patrimoni.

En el marc de la celebració del Dia Internacional del Museus hem programat,  a l'Arxiu i amb el Museu de Reus, una activitat on, en format de taula rodona amb diverses persones de l'entitat, presentarem el treball realitzat i reflexionarem sobre la relació entre cultura material i patrimoni immaterial, i sobre la vinculació entre l'acció associativa i les institucions que conserven i divulguen el patrimoni. Entenem que aquesta pot ser una aportació útil al Dia Internacional dels Museus —que se celebra el dia 18 de maig—, precisament enguany que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) proposa una reflexió sobre els vincles que generen les col·leccions dels museus a partir de la col·laboració entre institucions i altres associacions.

Us convidem, doncs, a venir i a participar en el col·loqui sobre objectes i patrimoni immaterial que tindrà lloc aquest dijous 15 de maig.