Artur Martí o la faula de l'elefant

La descomunal trompa, les gegantines orelles, les colossals potes, la cueta insignificant,... Com únicament a través del sentit del tacte podria descriure un cec a un grandiós elefant a un altre invident que no conegui aquest animal?  A partir d'un conte oriental basat en aquesta idea, Josep M. Duch va intentar definir en el marc de la darrera xerrada d'aquest curs del cicle Testimonis la seva percepció sobre el seu amic i col·laborador Artur Martí juntament amb el qual va traduir al català la col·lecció 'Samadhi Marga', de textos hindús. I és que si la persona humana és per naturalesa una mena de puzzle compost de milers de peces sembla que Martí ho era encara més, fins i tot, per les persones més pròximes al seu dia a dia, tal i com també va ratificar el llibreter Isidre Fonts amb qui esmorzava gairebé diàriament al cafè Bon Mar de Reus. 

Així doncs, Martí tenia terrenys i facetes ignotes que, quan es desvetllaven ocasionalment, sorprenien als més íntims (els jocs de cartes, les carreres de cotxes de fòrmula 1, el tennis...) però també va quedar clar que hi havien tres elements que –sense desmerèixer les altres facetes de Martí- van articular bona part dels seus interessos: el ioga, els castells i els llibres. 

Pel que fa al primer d'aquests àmbits, el seu company de traducció, Josep M. Duch, va resseguir la trajectòria comuna que va compartir amb el reusenc en aquesta disciplina, la qual els va portar a iniciar les traduccions dels textos clàssics de l'hinduisme i, en l'àmbit més espiritual, a compartir en diferents ashrams (cases espirituals) d'Estats Units i l'Índia la seva devoció per aquesta religió. 

Amb el cor partit entre la seva lleialtat al món editorial i al casteller, Rafael Català va lloar la transcendència de les aportacions literàries que el binomi Martí-Duch van fer a la difusió de les epopeies hindús en la nostra llengua. Els elogis de Català no van ser en absolut buits i va argumentar aquesta importància a través de les cartes de felicitació que destacats intel·lectuals com Moisès Broggi havien adreçat a la seva editorial, la Dalmau, encarregada de la distribució d'aquestes obres. 

Català, a més, va definir a Martí manllevant unes paraules de l'expresident d'ERC Jordi Carbonell que havia dit que les persones haurien de ser "radicals en el pensament i moderades en el tracte", definició que a la vista de les explicacions que es van escoltar a l'Arxiu sobre Martí aquest complia amb exactitud.

Per acabar, Quim Vilafranca va parlar de les aportacions que Martí va fer al món dels castells en clau local i com va ajudar a bastir la colla dels Xiquets de Reus en el seu moment fundacional pels volts dels vuitanta, en una etapa d'eclosió cultural molt important. Per la seva realitat, els castells es basen sempre en el treball d'equip i va mostrar molt orgullós una fotografia de Martí que exemplifica molt bé aquesta actitud amb la quals els Xiquets han il·lustrat molts cursos de formació i que, avui, forma part del llegat immaterial d'aquesta colla reusenca.

Fos trompa, cua, pota o orella d'un hipotètic elefant, Artur Martí va ser -de ben segur- una persona apassionada i apassionant que va viure amb intensitat i amb delit els escassos dies que ens toquen en aquesta terra.

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa.

La descomunal trompa, les gegantines orelles, les colossals potes, la cueta insignificant,... Com únicament a través del sentit del tacte podria descriure un cec a un grandiós elefant a un altre invident que no conegui aquest animal?  A partir d'un conte oriental basat en aquesta idea, Josep M. Duch va intentar definir en el marc de la darrera xerrada d'aquest curs del cicle Testimonis la seva percepció sobre el seu amic i col·laborador Artur Martí juntament amb el qual va traduir al català la col·lecció 'Samadhi Marga', de textos hindús