Torna la festa de Sant Sebastià a Reus

Torna la festa de Sant Sebastià a Reus

 

Com moltes altres poblacions del país, la vila de Reus va comptar amb dues festes majors: d'estiu, per Sant Pere i la d'hivern, per Sant Sebastià, que va perdre aquest caire a la segona meitat del segle XVIII tot i que es va conservar en el calendari com a data tradicional d'inici del Carnaval fins al primer terç del segle XX. Aquesta pèrdua d'importància s'explica, segurament perquè el sant, invocat contra la pesta i les epidèmies es va veure desplaçat en aquest devoció específica per la Mare de Déu de Misericòrdia.

La petició dels joves de disposar de músics per Sant Sebastià sovinteja en les actes municipals dels segles XVI i XVII, a l'igual que altres despeses: lluminàries, pólvora, música i ball són component bàsics de la festa popular. El ball començava ritualment amb una dansada de les autoritats. L'arxiver i historiador reusenc Andreu de Bofarull el descriu així:

 «Cuando la villa era regida por los Jurados y Prohombres, que formaban un Consejo, esos asistían a las completas del Santo y en seguida se trasladaban con la Rda Comunidad de beneficiados, precedidos de la copla de ministriles, a un espacio cerrado con bancos situados ante la casa del Consejo. Rompia la música y empezaba la danza con los Jurados, Consellers y sus consortes, y acto continuo el pueblo alegre y gozoso se entregaba a la misma diversión hasta el toque de ánimas.»

 La documentació municipal anota que el en el ball s'encantava cada dansada, de forma que aquell que iniciava la dansa ho feia sol amb la seva parella. Aquesta pràctica, que ja es troba regulada en una ordinació municipal de 1475, ha estat comuna a moltes poblacions on el ball de plaça es coneixia com a ball de coques ja que, abans de cada dansada, es subhastava una coca que –més enllà del seu valor– comportava el prestigi de començar la dansa.

 A Reus, per Sant Sebastià, començaven les pràctiques pròpies del Carnaval: sortien màscares pels carrers o es feien saraus a les entrades de les cases, entre altres costums. Per exemple, un prohibició municipal del 19 de gener de 1609, que palesa que la pràctica venia de temps enrere, fa referència al costum de barallar-se amb productes vegetals –aleshores, taronges– en aquests dies.

Malgrat la pèrdua d'importància de la celebració com a festa votada, la diada restà com a data d'inici del carnaval durant el segle XIX i en els grans carnavals de començaments del segle XX. Després de la Guerra Civil, la prohibició del carnaval –si més no, al carrer– va comportar la desaparició del 20 de gener com a data festiva en el calendari reusenc. (Trobareu més informació sobre la història de la festa al blog La Teiera).

Enguany, un grup de persones vinculades a entitats com el Taller de danses La Relliscada, l'Aula de Sons i Carrutxa, amb la col·laboració d'altres associacions i de diversos establiments, a més del suport de l'IMAC, organitzen el Ball d'hivern per Sant Sebastià, el dissabte 24 de gener.

La proposta parteix del model de festa hivernal, amb cercavila, ball al carrer i una mica de foc per escalfar-se o per coure derivats del porc i torrar pa. L'acte començarà amb un pregó audiovisual –el pregoner hi posarà l'àudio, acompanyat d'imatges de festes d'hivern de poblacions de les comarques properes– a la sala del Castell, a les 6 de la tarda.

A les 7, començarà una cercavila amb capta pels carrers del nucli antic. Amb música i glosa.

 A 2/4 de 9 del vespre, podreu menjar llesques de pa i llangonissa a la brasa (a preu molt popular) i, tot seguit, a les 9, començarà un ball a la plaça amb Francesc Tomàs Panxito i companyia. Durant el ball hi haurà subhasta de coques i rifa d'una cistella amb els productes aplegats a la capta, seguint la fórmula tradicional de finançament per pagar els músics...

 Torna la festa de Sant Sebastià!!!

 

 

 

 

.

Com moltes altres poblacions del país, la vila de Reus va comptar amb dues festes majors: d'estiu, per Sant Pere i la d'hivern, per Sant Sebastià, que va perdre aquest caire a la segona meitat del segle XVIII tot i que es va conservar en el calendari com a data tradicional d'inici del Carnaval fins al primer terç del segle XX. Aquesta pèrdua d'importància s'explica, segurament perquè el sant, invocat contra la pesta i les epidèmies es va veure desplaçat en aquest devoció específica per la Mare de Déu de Misericòrdia. Lluminàries, pólvora, música i ball eren components bàsics de la festa popular.  El ball començava ritualment amb una dansada de les autoritats, coneguda com a Ball de Prohoms.

Enguany, un grup de persones vinculades a entitats com el Taller de danses La Relliscada, l'Aula de Sons i Carrutxa, organitzen el Ball d'hivern per Sant Sebastià, el dissabte 24 de gener. La proposta parteix del model de festa hivernal, amb cercavila, ball al carrer i una mica de foc per escalfar-se o per coure derivats del porc i torrar pa. I subhasta de coques...