Carraus i matraques

Carraus i matraques

Carraus i matraques


 


Fins a final de març, la «microexposició» que fa d'aparador del nostre local mostra alguns exemplars de carraus i matraques. Aquests són instruments populars —coneguts amb diversos noms, segons la contrada— emprats per la canalla, vinculats antigament a costums de Setmana Santa, però que es continuen fabricant com a joguina, tant de fusta com de plàstic.


En el passat, durant la Setmana Santa, les campanes emmudien. Des dels campanars sonaven grans matraques de fusta. Els carrers i l’interior de les esglésies s’omplien, en els fasos, dels sons aspres, monòtons –i, a vegades, eixordadors–, produïts per aquests estris de fusta o les maces amb que els assitents a l'ofici de Tenbres, el Dijous Sant, picaven a terra o als bancs. La justificació venia de la reconstrucció simbòlica del terratrèmol i la confusió que sacsejà la terra després de la mort de Crist. També es pot interpretar com una cerimònia d’exorcisme dels dimonis –en deien matar jueus– o de cerimònies de soroll adreçades a l’allunyament dels difunts en un moment en què la vida retorna a la natura… Sense oblidar aquests significats, el cert és que l’ús de carraus i matraques, de maces de fusta i bastons per picar, comportava pràctiques de transgressió festiva a l’abast dels més joves –i no tan joves–, a vegades amb un caire prou violent. Molts d’aquests costums van desaparèixer a la primera meitat del segle XX.


Va restar, en tot cas, l’ús més funcional: les matraques de campanar i les passades dels xiquets amb carraus pels carrers anunciant els oficis i professons, o ús de les matraques en el curs dels viacrucis i professons. A finals del segle XX, l’ús dels carraus i matraques com a forma d’anunciar els oficis i professons del Divendres Sant era encara vigent en diverses poblacions de les nostres comarques.

Fins a final de març, la «microexposició» que fa d'aparador del nostre local mostra alguns exemplars de carraus i matraques. Aquests són instruments populars —coneguts amb diversos noms, segons la contrada— emprats per la canalla, vinculats antigament a costums de Setmana Santa, però que es continuen fabricant com a joguina, tant de fusta com de plàstic.


S'empraven en cerimònies a l'interior de l'església ja desaparegudes, com els fasos. Va restar l’ús més funcional: a finals del segle XX, l’ús dels carraus i matraques com a forma d’anunciar els oficis i professons del Divendres Sant era encara vigent en diverses poblacions de les nostres comarques.

enrera / atràs

Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa
Travessia del C. Nou de Sant Josep, 10, planta baixa
43204 REUS

Tel. 977 340 928 | correu@carrutxa.cat

facebook twitter