Una mica imprescindibles

Enguany, la nostra associació ha rebut alguns reconeixements a la feina que, des de 1980, realitza pel que fa a la recerca i la difusió del patrimoni cultural i la memòria històrica. El més important ha estat el Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts, però també la munió de felicitacions i mostres de suport que hem rebut de persones i entitats d'arreu del país amb motiu d'aquesta distinció.

No som entitat de cercar afalags ni presentar-nos a concursos. Volem, però, agrair un cop més aquest premi en la mesura que ens ha ajudat a explicar la nostra feina més quotidiana, el dia a dia de l'entitat que no té tanta projecció pública, la importància de la recerca feta amb criteris científics, el valor de la memòria personal, de la xarxa de col·laboracions locals o el nostre compromís amb el retorn del coneixement a la població.

Aquest desembre, Canal Reus TV ens ha proposat com una de les entitats o persones «imprescindibles» de la ciutat. De nou, volem expressar el nostre agraïment. I, de nou també, volem manifestar que l'entitat va nèixer amb voluntat de conèixer, de documentar i fer difusió del patrimoni, però alhora de dinamitzar la cultura en l'entorn geogràfic que ens és més proper, del barri a les comarques centrals dels Països Catalans on Reus ha estat indret de trobada i referència. Teoria i pràctica reunides, en definitiva.

És en l'àmbit de la dinamització en què volem, precisament, ser el mínim «imprescindibles». Ens agrada saber que hem contribuït a engrescar processos, recuperar festes, generar associacionisme... però que aquesta funció dinamitzadora es dilueixi en l'oblit. Tenim molt clar que el protagonisme de la cultura popular correspon a les moltes persones que la fem dia , més enllà de qui comença o qui dona suport en un primer moment.

Des de l'entitat volem continuar treballant en el coneixement del passat i la reflexió sobre el present, sense renunciar a obrir debats i entrar en confrontació amb aquells que consideren que la cultura és pura mercaderia, que consideren el patrimoni immaterial una curiositat intrascendent o la festa com un entreteniment adotzenat. Considerem que la cultura, en les seves diverses vessants, és un bon instrument per implicar a les persones en l'esdevenir col·lectiu, per engrescar la participació i el compromís amb la comunitat. Defensem, doncs, la cultura com a eina de millora i transformació social i, aquí sí, reivindiquem la tradició d'ateneus i associacionisme popular, amb formes canviants en cada moment històric, ben present al nostre país.

No cal dir que estem ben satisfets amb la nostra experiència, amb trets potser singulars, i que continuarem treballant. No sabem si som imprescindibles, però volem que Carrutxa, com els antics caminadors de la canalla d'on l'entitat agafa el nom, sigui una eina que ajudi a començar a caminar sense oblidar que, en definitiva, qui camina són les persones.

Gràcies.

(Fotografia: Canal Reus TV. Més informació a http://elsimprescindibles-canalreustv.cat/ )

.