Res és normal

Han passat les diades nadalenques i, diuen, que l'esdevenir quotidià retorna a una certa normalitat quotidiana. Com altres vegades, hem fet balanç d'aquest any que just s'ha acabat i fem propostes per al que comença.

Però res és normal. A nivell de país, la repressió sobre la voluntat popular expressada en el referèndum del primer d'octubre ha comportat la intervenció de la Generalitat per part de l'estat. Amb els responsables d'Òmnium i l'ANC, de membres del Govern a la presó i a l'exili, amb investigacions en curs sobre persones properes, la necessitat de revindicar llibertat ha esdevingut prioritària. La mobilització social, encara més amb unes eleccions imposades, ha condicionat l'habitual funcionament de l'activitat cultural i associativa. Hem ajornat activitats o s'han suspés actes en què havíem de participar. El compromís ciutadà de moltes persones que integrem les associacions ha passat al davant d'altres projectes i ha canalitzat una part més o menys significativa dels esforços voluntaris que ocupen el nostre temps no laboral.

Encetem aquest 2018 amb tot l'ànim, però molt conscients de que res no és normal. Que la repressió i els estralls del 155 van més enllà dels fets més evidents —com el de tenir el legítim conseller de Cultura a l'exili— per arribar al dia a dia de programes de col·laboració amb les institucions o de projectes que resten en la incertesa.

I malgrat tot, el paper de les associacions és avui cabdal: com a espais de trobada i d'intercanvi d'opinions, de debat, de coneixement científic i de reflexió crítica sobre la història, de col·laboració entre les persones i de cooperació per a aconseguir uns objectius comuns, de gaudi en el lleure o de satisfacció...

Malgrat no agradi a aquells que no volen que les persones pensin i es limitin a assimilar el relat bastit des dels grans mitjans de comunicació, aquest 2018 cal, més que mai, fer cultura i fomentar el pensament crític. I fer-ho malgrat les dificultats i la repressió. És important, doncs, continuar treballant en els projectes culturals del dia a dia, sense deixar de banda la reivindicació O millor, fer de la nostra pràctica quotidiana una forma de mobilització. Conscients dels moments excepcionals que ens han tocat viure i disposats a contribuir a que el seu relat no esdevingui mormalitat.

Us convidem i us esperem a participar.

.