Els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Reus, un patrimoni a conèixer

 

Reus fou una de les ciutats que va patir més bombardejos durant la Guerra Civil de 1936-1939.

Reus fou, alhora, una ciutat que va destacar en les actuacions de defensa passiva, amb la construcció d'una xarxa de refugis públics —divuit, en total— en què es volia poder encabir tota la població. I d'altra banda, amb la construcció de prop d'un centenar de refugis per iniciativa veïnal, associativa o particular, dins el nucli urbà, a més de desenes de refugis —una quantitat difícil de determinar— en els masos del terme. Tot plegat, una ciutat en què es van bastir un centenar i mig, si no més, de refugis antiaeris.

Aquesta acció de defensa civil, basada molts cops en el voluntarisme —sobretot en el cas dels refugis veïnals i particulars— i amb un paper destacat de les dones com a força de treball, va obtenir un resultat significatiu pel que fa a la preservació de vides humanes. Després de més d'un any de bombardeigs, amb un centenar d'atacs i nou-cents edificis afectats, el nombre de víctimes quantificades es mou per sota de les 240. Certament és una xifra que mereix tot el respecte, però que mostra fins a quin punt aquesta obra d'autodefensa fou eficient.

Els dramàtics fets d'aquell moment històric ens han deixat un interessant patrimoni cultural. D'una banda, immaterial, en forma de records i testimonis aplegats durant anys de les persones que van viure aquella experiència i també dels seus descendents. De l'altra, documental, pels fons conservats a l'Arxiu de Reus, referents a la construcció de refugis, l’afectació en els edificis, l’actuació dels serveis de bombers i la defensa passiva, entre d’altres.

Finalment, també com a patrimoni material, arquitectònic i històric, amb la conservació, com a mínim, de dos dels grans refugis bastits per iniciativa del consell municipal: el de la plaça Mercadal i el de la Patacada, diversos refugis particulars a l'interior del nucli urbà i nombrosos refugis en els masos del terme.

Amb tot això, cal considerar que el conjunt d'elements patrimonials relacionats amb la defensa passiva durant la Guerra Civil constitueixen un aspecte cabdal del patrimoni reusenc, el qual singularitza especialment la ciutat respecte a altres poblacions que van patir igualment els estralls de la guerra.

La construcció de refugis antiaeris per part del veïnat reflecteix la capacitat de la societat reusenca davant una situació d'extrema gravetat, d'organitzar-se per, des del voluntarisme i la cooperació, minimitzar els efectes del desastre. Es tracta, però, d'un llegat patrimonial que no només serveix a la memòria històrica per conèixer el passat, sinó que esdevé una eina pedagògica de present. La Guerra Civil espanyola fou la primera guerra a Europa en què s'emprà l'aviació contra la població no combatent i que va encetar un model de guerra total, avui malauradament vigent encara, en què tota persona esdevé objectiu militar i el terror, arma de guerra. Un model de guerra que explica les migracions forçades de persones a la recerca de seguretat, amb risc de les seves vides, condemnades després a una existència en condicions precàries, si no infrahumanes.

Per tot això, en un moment en què la ciutat es disposa a iniciar un nou període municipal, reivindiquem el valor, des de la memòria i el present, de la xarxa de refugis antiaeris que es van construir a la ciutat de Reus. Proposem, en aquest sentit, les següents mesures:

— Refugi de la Patacada. És l'únic obert al públic en l'actualitat, gestionat per l'Institut Municipal Reus Cultura (Museu de Reus). És un equipament que rep nombroses visites, cabdal per explicar aquesta etapa de la història de la ciutat. Revisar i actualitzar la informació i l'exposició permanent que hi ha a l'entrada i incorporar recursos audiovisuals.

— Obertura del refugi del Mercadal. Amb un discurs complementari al de la Patacada, centrat en la vida quotidiana sota els bombardeigs. Entrada des del Gaudí Centre. Puntualment es podria reobrir l'accés original des de l'Ajuntament.

— Edició de materials didàctics i de divulgació que possibilitin el treball previ sobre els refugis i el seu context històric o permetin als visitants complementar la informació rebuda.  Produir materials per a la difusió digital.

— Prospeccions per a localitzar i conèixer l'estat dels refugis públics bastits a la ciutat entre 1937 i 1938. O, com a mínim, tenir en compte l'existència de refugis subterranis en el moment de realitzar obres de remodelació urbanística.

— Inventari i catalogació dels refugis particulars existents dins el nucli urbà i els masos del terme muncipal. Senyalització de forma genèrica o individual dels refugis existents. Si l'estat de les construccions ho permet i s'arriba a un acord amb els propietaris, es poden realitzar activitats puntuals de divulgació i visites.

 —Crear rutes de turisme cultural vinculades al fet històric de la Guerra Civil i els bombardejos a partir dels indrets on van succeir fets concrets, testimonis orals i literaris, senyalització externa dels refugis, etcètera.

—Organitzar activitats de coneixement i debat com conferències, jornades d'estudi i/o exposicions.

Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria/ Carrutxa

Reus, maig de 2019

 

 

 

 

 

 

.