A l’abril, dracs i bestiari fantàstic (1980-2020)
La cultura popular sempre ha imaginat bèsties fantàstiques per representar fenòmens que no tenien explicació coneguda o éssers que no s’havien vist. Potser, en l’actualitat, un bon exemple són les icones que identifiquem amb el coronavirus. En el passat, en els territoris poc poblats, a la muntanya i el bosc –i, és clar, als oceans– hom imaginava l’existència d’animals fabulosos, a vegades, híbrids entre fantasia i éssers reals. I no eren poques les atribucions màgiques que s’aplicaven a determinats animals.
L’estudi i la divulgació del bestiari fantàstic ha estat una de les línies de treball de la nostra associació. Aquest és ben present en la literatura popular, contes o romanços de fil i canya, es representa en els gravats i en les pintures murals de les esglésies –associat sovint al diable– o es troba en l’arquitectura com a element decoratiu i simbòlic... I també a la festa, com a figura que participa en les professons, forma part dels seguicis, o –emprant pirotècnia– dels correfocs.
A la nostra cultura, com en altres, el drac és protagonista de moltes llegendes. La més coneguda, la que l’enfronta a un guerrer o cavaller, sant Jordi en la versió cristiana.
De 1980 ençà, Carrutxa ha organitzat nombroses activitats per fer difusió del patrimoni cultural vinculat al bestiari. Vam convocar, a la dècada de 1980, trobades de dracs infantils a la plaça del Mercadal, i després hem convidat dracs d’arreu del país a participar en la diada del 23 d’abril a Reus (de poblacions com Vilafranca del Penedès, Montblanc, Banyeres del Penedès, Horta-El Carmel (Barcelona), Víbria de Tarragona, Cervera, Terrassa, la Bisbal d’Empordà...), hem muntat exposicions al carrer com El drac, la bèstia meravellosa, la Víbria o Bestiari fantàstic, organitzat xerrades i projeccions audiovisuals, publicat opuscles i fulls divulgatius sobre el tema...
També hem editat diversos retallables amb els personatges de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac, que hem repartit entre el públic infantil que s'apropava a la nostra parada.
Una de les experiències més interessants fou el programa «Descobreix el drac» basat en la descoberta de les figures de bestiari que formen part de l’arquitectura urbana. A partir d’un treball d’observació, a Reus i en altres poblacions del Baix Camp i el Priorat, es van fotografiar nombrosos exemples: trucadors de portes, arcs de balcó, relleus a les façanes, elements decoratius en fonts i altre mobiliari urbà, objectes d’ús quotidià... sense oblidar, és clar, les figures festives existents al nostre territori o els gravats i altres impresos.
Amb aquest material es va generar una presentació molt visual, que es podia adaptar a diferents edats. En l’àmbit escolar, el 23 d’abril, durant diversos anys van participar nombrosos centres de primària de Reus –entre 300 i 500 xiquets i xiquetes cada any– amb sessions a les escoles, al Castell –aleshores, l’Arxiu– i al vestíbul del Centre de Lectura. Es proposava una ruta de descoberta pel nucli antic per observar dracs, àligues, lleons i éssers híbrids a l’arquitectura. La proposta va tenir un èxit notable i algunes escoles, a partir del material publicat a la xarxa, van desenvolupar la seva activitat en els anys següents. Aquest programa va comptar amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal, la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus i els mateixos centres educatius.
Sense oblidar que Carrutxa edita llibres des de 1983 i que l'entitat també ha dedicat activitats a les roses: una exposició sobre La rosa de Reus i una proposta de recorregut pel centre de la ciutat, observant també les roses com a element característic a l'arquitectura. O un taller d'elaboració de roses de palma, amb l'artesà Joan Vaqué, de la Vilella baixa.
Les fotografies corresponen a diferents anys, són una petita mostra de més de quatre dècades d’activisme de l’associació per fer de Sant Jordi, a Reus, una diada de festa i reivindicació cultural
Podeu anar a les pàgines del programa «Descobrir el drac» o visualitzar els plafons de l'exposició
O descarregar directament l’opuscle que vam editar sobre el bestiari fantàstic:
La cultura popular sempre ha imaginat bèsties fantàstiques per representar fenòmens que no tenien explicació coneguda o éssers que no s’havien vist. Potser, en l’actualitat, un bon exemple són les icones que identifiquem amb el coronavirus. En el passat, en els territoris poc poblats, a la muntanya i el bosc –i, és clar, als oceans– hom imaginava l’existència d’animals fabulosos, a vegades, híbrids entre fantasia i éssers reals. I no eren poques les atribucions màgiques que s’aplicaven a determinats animals.
L’estudi i la divulgació del bestiari fantàstic ha estat una de les línies de treball de la nostra associació. A la nostra cultura, com en altres, el drac és protagonista de moltes llegendes. La més coneguda, la que l’enfronta a un guerrer o cavaller, sant Jordi en la versió cristiana.
De 1980 ençà, Carrutxa ha organitzat nombroses activitats per fer difusió del patrimoni cultural vinculat al bestiari. Vam convocar, a la dècada de 1980, trobades de dracs infantils a la plaça del Mercadal, i després hem convidat dracs d’arreu del país a participar en la diada del 23 d’abril a Reus (de poblacions com Vilafranca del Penedès, Montblanc, Banyeres del Penedès, Horta-El Carmel (Barcelona), Víbria de Tarragona, Cervera, Terrassa, la Bisbal d’Empordà...), hem muntat exposicions al carrer com El drac, la bèstia meravellosa, la Víbria o Bestiari fantàstic, organitzat xerrades i projeccions audiovisuals, publicat opuscles i fulls divulgatius sobre el tema...Una de les experiències més interessants fou el programa «Descobreix el drac» basat en la descoberta de les figures de bestiari que formen part de l’arquitectura urbana.