Recerca i difusió (1980-2020): La llum a casa (2019)
L’any 2019 vam dur a terme una recerca sobre la il·luminació abans de l’arribada de l’electricitat. Un treball que ens va permetre estudiar els diferents estris i atuells necessaris per a il·luminar, cuinar i escalfar.
El foc, com a font de llum i energia, ha estat i és cabdal en el desenvolupament de l'activitat humana, tant en l'àmbit domèstic com en de la producció. Fins a temps relativament recents, les dificultats per a disposar de llum a la nit o a l'interior dels edificis condicionaven la vida quotidiana: es treballava més al carrer i s'aprofitava al màxim la llum solar. A la nit —i especialment durant l'hivern, en què les nit són més llargues— hi havia la necessitat de disposar de llum. Tenir el foc encès era una forma de gaudir de claror. D'aquesta manera, moltes activitats es realitzaven a la vora del foc, de la foguera o de la llar, que a més de llum aportava escalfor.
Al llarg de la recerca vam poder recollir diferents estris com llums d’oli, de carbur, llànties i altres atuells que van permetre allargar la vida dins la llar.
Les pràctiques i manifestacions de la cultura popular relacionades amb el foc constitueixen un ric llegat patrimonial en forma de lèxic, objectes i estris, costums i creences. Cultura material i immaterial, universal i alhora amb variants i especificitats locals que li atorguen una enorme riquesa. Antigament, quan l'obtenció del foc no era cosa tan fàcil, conservar el foc a la llar durant les nits, era ben important. Els costums relacionats amb el moment de colgar el foc —i les creences sobre la protecció de la casa contra els mals esperits— són comuns a diverses poblacions: fer el senyal de la creu damunt el munt de cendra del foc colgat o posar-hi els molls al damunt, oberts en forma de creu.
Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa
Travessia del C. Nou de Sant Josep, 10, planta baixa
43204 REUS
Tel. 977 340 928 | carrutxa@gmail.com