«Tota tradició, encara que se’ns mostri com a immemorial als ulls del present, té uns orígens, s’inventa o es genera en un moment històric, evoluciona, es transforma, desapareix o reneix, es recrea o es reinventa. La tradició —o la festa—, com a expressió cultural col·lectiva d’una comunitat, és dinàmica. La festa del 23 d’abril, dedicada al sant cavaller, n’és un paradigma.»

La diada del 23 d'abril, tal com la celebrem a l'actualitat, reuneix diferents components que s'hi han afegit amb el temps. De bon començament, el personatge: Jordi, un militar romà d'origen grec, màrtir per les seves creences cristianes, s’identifica amb la figura de l’heroi que venç al monstre, present a diverses cultures. La llegenda del cavaller i la princesa s’ubica en diferents indrets, alguns ben propers geogràficament, com Montblanc, a la Conca de Barberà.

El sant cavaller exerceix la seva protecció sobre l’estament militar, els croats propaguen la seva devoció i esdevé patró de països com Anglaterra, Portugal o Catalunya, ja al segle XV.

Al segle XIX, la festa de Sant Jordi esdevé un dels referents del catalanisme. La seva celebració, el 23 d’abril, la situa dins el cicle primaveral on sovintegen els costums que tenen com a protagonistes les flors i especialment, les roses. A començaments del segle XX, la pràctica de regalar una rosa es popularitza per l’impuls des de les institucions.
A la dècada de 1920 neix el dia del llibre, que es celebrava inicialment el 7 d’octubre. Ben aviat, però, va passar el 23 d’abril. Durant el franquisme, la diada de Sant Jordi va esdevenir una jornada de reivindicació cultural i de la llengua catalana.

El cas de Reus és un bon exemple de com es configuració aquesta celebració del llibre i la rosa. Aquest opuscle, editat el 2018 i que avui us oferim en format digital, recull la trajectòria de la festa a la ciutat.

Salvador Palomar,
La festa de Sant Jordi a Reus
Monogràfics, 18
Reus: Carrutxa, 2018

festa_stjordi_reus