Matilde Sabaté Grisó, una història per explicar.

Avui és un dia per a fer memòria i homenatjar una de les tantes víctimes de la repressió franquista que ens toca de ben a prop. Parlem d'un dona i, per tant, d'una de les grans oblidades que varen patir una repressió doble: política i de gènere. 

Es tracta de la reusenca Matilde Sabaté Grisó, que fou afusellada ara fa vuitanta anys a la tàpia del Cementiri de Girona i enterrada en una fosa comú a l'edat de quaranta anys.

Matilde Sabaté va néixer a Reus l'any 1900, però passà la major part de la seva vida a Sils, un municipi de la comarca de La Selva. Per aquest motiu, Matilde ha estat recordada al Gironès i anomenada en diferents estudis de la comarca, però mai a la seva ciutat natal.

És per això que en el lamentable aniversari de la seva mort, creiem que cal recordar-la no només per posar en valor la seva història, que va començar a la nostra ciutat, sinó també perquè cal posar noms i cognoms a les protagonistes d'una dura repressió que, en el pitjor dels casos, acabà amb la mort. 

Matilde i el seu germà, Pere, varen passar la seva infància a Reus, però els seus pares eren naturals de Riba-roja. En l'adolescència, el seu germà -cinc anys menor que ella- treballava en una companyia ferroviària catalana i fou traslladat a Sils, segurament per les obres de millora que es van realitzar tant en l'estació com en les vies a partir del 1926. 

Matilde va decidir acompanyar-lo i allí s'afilià a la CNT convertint-se en miliciana un cop esclatada la guerra. Més tard, el Consell de la Nova Escola Unificada la feu mestra de pàrvuls, tot i que no se'n té constància als registres. 

Sigui com sigui, Matilde construí nous cercles d'amistat a Dils, on viuria l'esclat de la guerra i la posterior repressió. 

Un cop acabada la guerra, Matilde es va negar a exiliar-se com ho havien fet altres companys seus i va ser acusada d'adhesió a la rebel•lió junt amb Josep Garriga Dalmau, també membre del comité. Tanmateix, el futur d'ambdós fou ben diferent. Garriga, pare de família, va ser condemnat a 20 anys de presó. Matilde, no tingué aquesta opció. 

Uns quants veïns de Sils testificaren en contra de Matilde per estar relacionada amb la CNT del municipi i amb el seu president, José Soto, amb qui mantenia una estreta amistat. Se la va relacionar amb fets diversos, des de la crema d'una església fins al saqueig i destrucció d'imatges religioses. 

Tanmateix, el focus d'atenció del seu Consell de Guerra va ser molt més concret i es va basar, en gran part, en un sol fet: ser testimoni d'un assessinat comès per Soto. 

Matilde va passar per diferents jutjats, audiències i estades a la presó. Inclús el seu cas fou aturat durant mesos. Va declarar repetidament no havet estat la secretària del comitè, tampoc d'haver pres declaració a les persones detingudes per aquest, ni d'haver cap fet pel qual se la jutjava. Finalment, però, com si es tractés d'una militar rebel, va ser condemnada a la pena de mort.

Ella i nou persones més foren afusellades el dia 28 de juny de 1940. Matilde va cometre els "crims" de ser miliciana i mestra, que la van pñrtar a un dur Consell de Guerra Sumaríssim i que la convertí en una de les moltes dones executades a Catalunya.

Recuperar avui la seva història ens permet fer memòria i recollir, des d'una òptica femenina, una de les èpoques més convulses de la història més recent. 

Amb l'aniversari de la seva mort trenquem el silenci i reclamem la seva veu i el seu nom en un dels carrers de la nostra ciutat, necessari per despertar la memòria. 

 

 Joan Roca i Raquel Ferret

 

 

 

 

.