La terrissa a la vida quotidiana
Una recerca sobre la cultura material (1980-2020)

A la primera meitat de la dècada de 1980, Carrutxa va dedicar una part important del seu treball de recerca a la col·lecció de peces de terrissa popular que havien estat emprades habitualment als pobles del Baix Camp i el Priorat.

L’entitat havia nascut com un col·lectiu dedicat a la recerca i a la dinamització de les festes populars i la cultura popular. Si amb les recerques sobre el cançoner i els costums festius ens endinsàbem en l’àmbit del patrimoni immaterial, amb exposicions com La Terrissa a la Vida Quotidiana ens apropàvem a la cultura material.

Era un moment particularment interessant ja que diversos obradors de poblacions de les terres de l’Ebre –d’on procedien la majoria d’atuell per contenir i transportar líquids– havien tot just tancat i  en altres s’albirava una inevitable transformació tant en la producció com en les tècniques, sobretot a partir de la substitució dels antics forns de llenya o en la forma d’obtenció del fang. Al Baix Camp, la producció històrica de tupins també havia desaparegut pràcticament.

Vam recollir les peces que es podien trobar encara ens establiments o al mercat de Reus, moltes procedents de les Terres de l’Ebre (Miravet, Ginestar, Tivenys, la Galera...) o d'altres poblacions, com Breda, la Bisbal, Torredembarra, el Vendrell, Verdú o Agost. La recerca fou coordinada per Assumpció Rehues i Salvador Palomar, amb la col·laboració d'altres persones de l’entitat, com Peter Rius o  Montsant Fonts. El 1985 vam realitzar, a Reus, l'exposició «El galliner» sobre els estris emprats per als animals domèstics i el 1987 es va estrenar a la Selva del Camp l'exposició «Terra roda i tupí» sobre la producció dels ollers selvatans, la més característica de la comarca.

També ens vam interessar per la producció reusenca, sobretot per la fàbrica d’elements ceràmics per a la construcció de la família Monseny o els establiments que, a les acaballes del segle XX, comercialitzaven atuell d’ús quotidià, que en algun cas havia comptat amb producció pròpia. Centrats sempre en la terrissa utilitària, vam observar com estris  de procedència més o menys llunyana continuaven vigents en l'ús diari.

Bona part del fons aplegat fou deixat en dipòsit al Museu de Reus, conscients que constituïa una col·lecció complementària a l’aplegada per Salvador Vilaseca a partir de les excavacions en el nucli antic reusenc –segles XVI a XVIII– i els adquirits per al museu a la segona meitat del segle XX.

El 2020, any en què l'associació ha fet quaranta anys, ens vam proposar formalitzar la donació d'aquest fons al Museu de Reus, alhora que revisar la informació sobre les peces i encetar una línia de treball sobre l'ús de la ceràmica artesana utilitària, en l'actualitat. El treball de documentació de les peces ha estat realitzat, amb el suport de l'Institut Municipal Reus Cultura, per Graciel·la Pereda, amb la col·laboració de Salvador Palomar i continuarà, condicionat de moment per la situació sanitària, durant el 2021, en el marc de difernts estudis que es realitzen des del'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

En aquest enllaç podeu veure la presentació del treball que vam fer al nostre local, aquest desembre:

https://youtu.be/RN6Ky0tEEYw

.