Recerques de l’estiu de 2021

L’estiu d'enguany ha estat un temps de recuperació de la nostra activitat habitual de recerca, encara condicionada per la situació excepcional derivada de la pandèmia: d’una banda, a partir del treball a l’exterior, amb la identificació i la documentació d'elements arquitectònics d’interès etnològic; de l'altra, amb la tornada a les converses i entrevistes amb persones grans —en espais oberts i amb mascareta—, tan necessàries per al recull de la memòria oral.

La recerca d’aquests darrers mesos, doncs, l'hem orientada a l’entorn de tres grans línies: l’aprofitament i l’ús de l’aigua a la comarca del Priorat, la ramaderia a la serra i el pas del front pels pobles del Montsant durant la Guerra Civil.

En el primer cas, es un treball emmarcat dins els programes de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb l’objectiu de documentar l’arquitectura popular relacionada amb la captació i conducció de l’aigua, les fonts urbanes, els costums vinculats a l’ús de l’aigua, els molins hidràulics, l’activitat als rius…; es tracta d’una proposta que aprofita recerques anteriors nostres (molins fariners, arquitectura rural.…), però amb la voluntat d'abastar una visió de conjunt, arribant fins al present, en un moment en què la gestió de l’aigua o la necessitat d’un cabal ecològic al riu de Siurana són temes d’absoluta actualitat. El nostre objectiu és, a banda de la feina d’inventari i documentació, la generació d'una proposta divulgativa —probablement, una exposició— per a l'any vinent. El programa està coordinat per Raquel Ferret i Júlia Albós.

L’exposició «La feina que no es pot deixar. Pastors a Montsant» és una producció del Parc Natural de la Serra de Montsant, en col·laboració amb Carrutxa, del 2020. Després de ser a la Morera, s’ha pogut veure a Cabassers, Ulldemolins i Cornudella, i continuarà visitant altres poblacions. A l’entorn de l’exposició s’ha realitzat un cicle de conferències i hem engegat un programa d’entrevistes amb l’objectiu, des del coneixement de l’ofici en el passat, de reflexionar sobre aspectes com la gestió del territori, la recuperació de la ramaderia i la prevenció d’incendis, la producció actual…

Altrament, és clar que, en el treball de recerca de l’entitat, intentem anar del passat al present, amb reflexions i propostes de futur. El treball està coordinat per Salvador Palomar i Montsant Fonts.

Dins el mateix àmbit hem obert una línia de recerca específica sobre camins —carrerades i ús dels camins generals per al trànsit del bestiar—, amb l’objectiu de documentar recorreguts, indrets d’estada temporal, abeuradors, elements arquitectònics, etc., i nous usos en el present. En aquesta treball, que compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, hi participen també Judit Gamundi i Joan Rovira.

Finalment, quant a la Guerra Civil, hem continuat aplegant testimonis i fent recerca documental, especialment sobre la part més occidental de Montsant —el camp de presoners de Cabassers, l’ocupació de Margalef, la Bisbal, els combats a la serra…—  per tal d’ampliar la informació publicada durant els anys 2018 i 2019, sintetitzada a l’opuscle Senyals de guerra de Montsant, editat pel Parc Natural. La recerca està coordinada per Salvador Palomar.

Aquestes línies de treball no exclouen altres activitats i treballs pel que fa a la ciutat de Reus (celebració del bicentenari del naixement d'Antoni de Bofarull, amb un treball de transcripció i d'estudi de la seva obra Costums que 's perden i recorts que fugen. Reus, de 1820 a 1840, per a l'IMRC), la participació en el programa sobre pobles abandonats, les xerrades i la presentació de publicacions, les consultes al nostre centre de documentació…, que es mereixen, de ben segur, un altre article.

Com sempre, us volem recordar que els equips de treball de l’entitat són oberts, i que afortunadament comptem amb una bona xarxa de persones que col·laboren des de diverses poblacions, però que tostemps ens cal més ajut.

.