.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La festa reusenca 1625-2025

 

A la primera meitat del segle XVII, la documentació municipal comença a recollir sistemàticament la presència, a les festes majors i a les solemnitats, d'elements festius que han arribat fins al present: els gegants, l'àliga, la mulassa o algunes danses en són exemples. I també l'ús de la pólvora com a recurs festiu.

Prenent la data de 1625 com a referent, per ser l'any en què va arribar a Reus la relíquia del patró de la vila, sant Pere, ens proposem dedicar aquest any a parlar de l'evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.

Aquesta proposta —resultat de recerques que formen part de la trajectòria de Carrutxa com a centre dedicat al patrimoni etnològic i immaterial— vol servir per a divulgar-ne el coneixement i mostrar com la cultura popular no es pot deslligar del conjunt d'aspectes que defineixen les formes de vida d'una societat.

Ens aproparem, doncs, a temes com les solemnitats cíviques i religioses, el teatre popular de carrer o la tipologia de l'associacionisme vinculat a les festes, posant en relleu alguns exemples especialment rellevants per a entendre les continuïtats i transformacions en la nostra festa, com ara la definició del model de ball de diables de participació individual característic de Reus i d'altres poblacions properes o la generació de noves formes d'associacionisme festiu i de celebracions recreades o inventades en el present.

Us convidem a seguir i a participar en  les activitats que anirem anunciant a partir d'aquest mes de febrer.

Ens podeu seguir també als nostres comptes a Instagram, Facebook i X, on anirem apliant informació sobre les activitats  previstes i els seus continguts.

 

 

 

 

.