Els balls parlats
Les dones al teatre popular

Jornades de treball. Reus, 7 i 8 de novembre de 2025

Un dels components cabdals de les celebracions Reus han estat les representacions teatrals festives. Ens podem remuntar a temps medievals quan el consell de la Vila acorda «lo jorn de sent Pere sia feta e celebrada una bella representació del dit mossèn sent Pere» al 1458, la mateixa o semblant a la «comèdia de Sant Pere» que trobem anotada repetidament a la comptabilitat municipal a partir del primer quart del segle XVII. A aquesta representació hagiogràfica cal afegir-hi la composició, a finals del segle XVIII del Ball de la Mare de Déu.

Al segle XIX, Antoni de Bofarull parla dels balls representats «per sa gran importància y diversitat, y perquè si correspon per sa pràctica a tot lo Camp de Tarragona, extenent-se fins endins del Panadés, Reus és indubtablement lo Coliseo ahont s'ha fomentat, y fins lo Conservatori de ahont sortian los mestres que la mantenian y propagavan.»

És per això que, en el marc de les activitats que hem programat enguany sobre la història i l’evolució de les festes reusenques, hem considerat oportú dedicar unes jornades al teatre popular festiu i fer-ho tot incidint en el paper de la dona en aquestes representacions.

Els balls parlats han estat, efectivament, manifestació artística àmplia quant a temàtiques, on la presència i la funcionalitat de la dona ha jugat històricament un paper molt concret: ser la responsable de les malifetes, dels fets més tràgics, de la incredulitat dels convilatans, de les desgràcies ocasionades; ser la instigadora del pecat..., és a dir, l’ase dels cops de tots els mals on recau la ira social. Una funció marcada i condicionada pel context social i polític, que ha anat canviant en funció d’aquestes variables.

A les acaballes del primer quart del segle xxi, i amb el rerefons del canvi de paradigma social, on l'equitat de gènere, entre d'altres, es posa de relleu i es fa més que necessari per a equilibrar la societat, l'ús del teatre popular de carrer torna a ser més viu que mai com a altaveu i reclam social d'aquestes desigualtats femenines. Exemples clars d’aquestes noves propostes són  com en alguns d’aquests balls parlats on la dona restava tan mal parada, es reinterpreten i actualitzen els textos, en òptica femenina.

En aquest context i comptant amb la celebració III Congrés de Balls Parlats. Els balls parlats des de la perspectiva de gènere i decolonial, que es durà a terme a Tarragona al setembre de 2026, aquestes jornades volen esdevenir un espai d’encontre, de diàleg i de reflexió entorn el paper que la dona ha assumit en els balls parlats i en les danses amb parlaments.

Programa (provisional)

Divendres, 7 de novembre. Tarda

19 h.  Salvador Palomar, «De l’infern he arribat, carregat amb molta ràbia». Les sàtires dels diables burlescos als balls parlats.

20 h. La recerca sobre els balls parlats: passat i present. Conversa amb Albert Margalef, Àngela Marín, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes.

Dissabte 8 de novembre. Matí

10 a 11.30 h. Taula d'experiències.

— Del text al context: recuperació del Ball parlat de la Rosaura de Reus. Dèlia Bros i Albert Salas, Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

— Sebastiana del Castillo: entre la sàtira i l’empoderament. Anna Canela i Laia Cunillera, Associació Mulassa de Tarragona.

— «Comenceu la pastoral, us ho mana la majoral»: La reintroducció del Ball parlat de Pastorets de Reus. Laura Martín i Ekaitz Sánchez, Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

11.30 a 12 h – Pausa

12 h  a 14 h. Taula rodona: «Els balls burlescos en el present», amb la participació dels grups de Dames i Vells d’Alcover, Reus i Tarragona, el Ball de Vells de Valls i el Ball de Sogra i Nora de Tarragona.

14 h – Fi de la jornada.

La participació a les jornades és lliure, però us demanem que us apunteu per tal de preveure l'assistència, preparar material i determinar la sala. Per formalitzar la vostra inscripció, envieu un correu a carrutxa@gmail.com, indicant a quines sessions voleu assistir.