Ball de santa Eulàlia

Resum

La devoció a santa Eulàlia havia tingut un cert arrelament a Reus. Segons Ezequiel Gort, l’antic gremi de mestres de cases l’havia tingut, al segle XVI, com a patrona, junt amb sant Pere.
En l’extens repetori de balls parlats, peces de teatre de carrer del segle XIX, conegudes a Reus, hi trobem també la «Danza dramàtica de Santa Eulalia», un ball parlat hagiogràfic sobre la vida de la santa. 
Joan Amades (Costumari Català, 1983) en parla, com a peça representada a Barcelona. El text reusenc és una altra variant. En coneixem com a mínim dos manuscrits. Un fou estudiat per Carme Bernal («La dansa dramàtica de Santa Eulàlia» a Revista del Centre de Lectura, 1990). Porta la data de 1882 i hi consta Antón Gabarró com a arranjador del text. Al fons de Carrutxa es conserva un altre manuscrit que no porta data, ni altra referència. El fet que no porti les anotacions de l’anterior, sembla indicar que es tracta d’una còpia per a facilitar l’aprenentatge del text i els assaigs, de cara a la seva representació. 

 Vegeu Salvador Palomar, «El ball de santa Eulàlia» a La teiera

 

Documents