Cançons de tambor, o pandero, de La Palma d'Ebre, de Maria Estadella i Estadella "Alfony", 84 a. (1987) Enregistrament realitzat pel folklorista reusenc, Josep Bargalló i Badia i recuperat per Carrutxa, Centre del documentació Patrimoni i la Memòria.
Qui pogués tindre la ditxa
que té santa Caterina,
quan servia als seus germans,
als dotze apòstols servia.
Qui pogués tindre la ditxa,
qui pogués tindre el dolor,
que quan servia al seu pare
servia a nostre Senyor.
Señor cura de la Palma
tiene un oficio triunfante,
cuando celebre la misa,
miri qui tiene delante.
Miri qui tiene delante,
un solo Dios verdadero.
Con un bocado de pan,
nos enseña Dios el cielo.
T’encomano a la germana,
ramellet de maraduix.
T’encomano a la germana
que és la nina dels meus ulls.
T’encomano a la germana,
prou la tinc d’encomanar,
que al meu pare i a la mare
els ha costat molt de criar.
Ai jovenet no féu passos
no féu passos per a mi,
ja sabeu que els vostres pares
a mi no em poden sofrir.
Ells diuen que a mi no em volen
i jo no m’hi vull posar,
que posada a casa vostra
n’hi tindieu malestar.
Despediu-se’n de la filla,
mare del cor dolorós,
despediu-se’n de la filla,
que ella es despideix de vos.
Despediu-se’n de la filla,
que si mai la voleu veure,
us haureu de posar en camí.
(Còpia cedida, al canal d'eduglosa)