La Gresca, jota de Falset

Resum

Amb el títol de La Gresca. Jota de Falset. 30 anys a plaça, acaba de sortir un volum, editat per l'associació cultural La Clavellinera, que recull la història d'aquest ball de festa a la població i la seva trajectòria d'ençà la recuperació —o revitalització— del ball, a les acaballes del segle XX.

Com es comenta a la introducció, «des que la jota es va convertir en ball de moda (segles XVIII-XIX) i va inscriure's en el context popular, la festa de qualsevol mena ha estat el seu hàbitat i zona de confort. És d'aquesta forma que arribarà a capitalitzar a favor seu costums anteriors a la seva aparició, amb un èxit notori; tant és així que en moltes poblacions de l'actual geografia de la jota a Catalunya les denominacions cap de dansa, dansada, ball de mantons, ball de plaça o ball de coques són sinònimes de ballar jotes.»

El cert és que, efectivament, la jota és ben viva en tot l'àmbit dels Països Catalans, de forma majoritària, tot i que al Principat s'associa —fins a caure en el tòpic— amb les comarques de l'Ebre. Els balls de plaça, a ritme de jota havien estat ben present en els pobles del Priorat i part del Camp de Tarragona i l'exemple de Falset n'és una bona mostra, que arriba fins a l'actualitat.

Albert Margalef, ballador, percusionista de música tradicional i investigador vinculat a Carrutxa, ens apropa en aquesta publicació a la història de la jota i els balls de coques, amb la seva funció dins de la vida d ela comunitat. L'experiència de la Clavellinera queda reflectida en el capítol que hi dedica Lídia de Mena i Francesc Tomàs i Carles Mas s'ocupen de la música i les formes de la dansa. El volum, il·lustrat, es complementa amb uns annexos amb el llistat de dansaires de La Clavellinera i les persones que han estat capdansers al ball de coques de Falset enter 1995 i 2025.

Observacions

Amb el títol de La Gresca. Jota de Falset. 30 anys a plaça, acaba de sortir un volum, editat per l'associació cultural La Clavellinera, que recull la història d'aquest ball de festa a la població i la seva trajectòria d'ençà la recuperació —o revitalització— del ball, a les acaballes del segle XX.

El cert és que, efectivament, la jota és ben viva en tot l'àmbit dels Països Catalans, de forma majoritària, tot i que al Principat s'associa —fins a caure en el tòpic— amb les comarques de l'Ebre. Els balls de plaça, a ritme de jota havien estat ben present en els pobles del Priorat i part del Camp de Tarragona i l'exemple de Falset n'és una bona mostra, que arriba fins a l'actualitat.