La presó de Lleida

Una balada que narra l'amor entre la filla del cap de la presó i un jove presoner, que acaba penjat, en la major part de versions. És molt popular arreu dels Països Catalans, i en altres llengües d’Europa, situant sovint l'acció a Lleida, però n'hi ha altres variants del País Valencià que ho fan a Tibi, o de les Illes, ubicant-la a Nàpols. 
Versió d’Ulldemolins, cantada per Rosa Arbós «ditxosa» de 77 anys, recollida per Salvador Palomar, el 13 d’agost de 1986.

La presó de Lleida

A la ciutat de Lleida     n’hi ha una gran presó
que mai n’hi falten presos,     que mai n’hi falten no.
De trenta-tres que n’eren     van treure una cançó,
la filla de l’alcalde     del balcó se’ls escoltó;
los presos se n’adonen     i paren la cançó.
—Per què no canteu, presos,     per què no canteu, no?
—Com cantarem, sinyora,     si som a la presó?
—Me’n vaig a dir al meu pare     si me’n vol donar un do.
Ai, pare, lo meu pare,     si em voleu donar un do?
—Ai, filla, Margarida,     quin do vols que et do jo?
—Ai, pare, lo meu pare,     les claus de la presó.
—Ai, filla, Margarida,     això no ho faré, no.
Ara ve un sant diumenge     i els hem de penjar a tots.
—Ai, pare, lo meu pare,     no em pengeu l’aimador.
—Ai, filla, Margarida,     quin és el teu aimador?
—Ai, pare, lo meu pare,     aquell del cabell ros.
—Ai, filla, Margarida,     aquell primer que tots.
Ara ve un sant diumenge,     i els hem de penjar a tots
—Ai, pare, lo meu pare,     pengeu-me’n a mi i tot
i a cada cap de forca     poseu-m’hi un pomet de flors;
la gent que passaran     diran: «Què ha estat això?»
«La filla Margarida     s’ha penjat per l’aimador.»

En altres sessions, la informant no anomena Margarida a la noia:
—Ai, filla, la meva filla,     quin do vols que et do jo?

Vegeu Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988), p. 41-42