A la ciutat de Granada (El Capitel·lo)

Rosa Arbós «Ditxosa», de 77 anys, canta El Capitel·lo, en versió d'Ulldemolins (Priorat). La balada narra com un dona es veu forçada pel militar que ha empresonat al seu marit. És més coneguda com La Dama de Reus.  El 1866, Andreu de Bofarull la va publicar als seus annals de la ciutat, atorgant-li un valor històric i situant-la a la guerra dels Segadors. A Ulldemolins, però, potser per la proximitat a Reus, l'acció es situa en indret més llunyà: Granada. Recollida per Salvador Palomar, el 13 d'agost de 1986. 

El Capitel·lo

A la ciutat de Granada     tota la gent va fugir
menos una noble dama     que té pres el seu marit.
Fa set anys que el té pres     i altres set que no l’ha vist.
Un dia a les nou del vespre     Capitel·li veu venir.
—Capitel·li, Capitel·li,     si em trauríeu lo marit?
—Jo prou que us el trauria     si amb mi dormísseu una nit.—
La dama es gira i se’n torna     a contar-ho al seu marit.
—Fes-ho, fes-ho, noble dama,     fes-ho, fes-ho pel marit.—
Al descordà’s la cotilla,     la dama fa un gran sospir.
—No sospireu, noble dama,     no sospireu pel marit,
que demà a les nou del vespre     los dos dormireu en llit.—
La dama, matinereta,     matinereta a vestí’s,
treu lo cap a la finestra     i veu penjat el seu marit.
—Ai traïdor de Capitel·li,    ara sí que m’has traït
ara que m’has quitat l’honra,     m’has penjat el meu marit.—
La dama es vesteix de maco,     cap al rei se’n va a servir;
al cap de set anys que hi era,     Capitel·li veu venir.
—Capitel·li, Capitel·li,     ara sí que heu de morir.
[La pietat que em vau tindre     quan me vau penjar el marit.—]
Li dóna tres punyalades,     la primera el va ferir,
la segona cau a terra,     la tercera va morir.

Vegeu també el Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant, p.77-78