El comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals

Resum

El 6 de maig de 1324, en un acte solemne a la catedral de Barcelona, el rei Jaume II creà el comtat de les Muntanyes de Prades a favor del seu fill menor, l’infant Ramon Berenguer, a partir d’uns dominis que eren de titularitat reial, als quals sumà la senyoria de Guillem d’Entença, recentment adquirida per la Corona. El nom que prengué el nou comtat fou el de «comtat de les Muntanyes de Prades», un nom que es mantingué molts anys, fins que el costum el reduí a «comtat de Prades»; i pel que fa a la baronia passà semblantment, perquè inicialment consta sempre com «la baronia que fou de Guillem d’Entença» i finalment restà com a «baronia d’Entença».

S’inicia amb la conquesta i la colonització del territori de Siurana, les cartes de poblament i la formació dels diversos nuclis, les donacions de Montsant; ens parla de la implantació del catarisme i del creixement demogràfic a l’entorn de 1300.  El comtatde Prades i la baronia d'Entença en temps medievals ens apropa a l’organització del poder, a la justícia, al paper de l’Església, a la relació entre els comtes i els monestirs, i documenta la biografia dels primers comtes i de les dues reines del casal de Prades, l’organització de les viles, les activitats econòmiques vinculades a la senyoria —com la mineria—, les crisis econòmiques i sanitàries –com el temps de la pesta negra–, els plets amb les poblacions o la guerra civil del segle XV. Alhora, però, aporta una visió de la vida de les persones del moment, l’hàbitat i l’urbanisme de les poblacions, la relació entre musulmans i cristians, la comunitat jueva, la importància dels camins, la ramaderia, els mercats i les fires, els molins i altres activitats productives, sense oblidar el món de les creences, la religiositat, el joc o la festa.

És, doncs, una obra de síntesi, però extensa i intensa, que abasta una bona part dels aspectes del comtat i de la baronia, i sobretot de la seva gent i dels seus comtes. Un valuòs treball d'Ezequiel Gort amb qui, des de l'entitat, compartim la voluntat d'explicar la història des del coneixement de la vida quotidiana de les persones que han viscut a les comarques de la Catalunya Nova, contribuint així a un necessari equilibri territorial respecte al conjunt del país. Un objectiu que ha estat ben present en les nostres campanyes de recerca i publicacions de caire històric i etnològic.

Observacions

Publicat per Dalmau editor, amb la col·laboració de Carrutxa
(640 pp)