La porquerola

Una de les balades en què la protagonista és la mala sogra, que enganya al seu fill que marxa a la guerra i maltracta la seva jove posant-la a cura dels porcs i donant-li pitjor menjar que als de casa.

Versió d’Ulldemolins, cantada per Rosa Arbós «ditxosa» de 77 anys, recollida per Salvador Palomar, l'11 i el 13 d’agost de 1986. Anteriorment, l’havíem aplegat el 12 d’agost de 1983 i publicat al Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988). Les variants respecte a la versió audiovisual s'indiquen entre claudàtors.

La porquerola

—Don Joan, per què no es casa,     per què no troba muller?
Casi’s amb donya Maria,     que és filla d’un cavaller.—
El dissabte se’n parlava,     el diumenge ja es va fer
i el dilluns al dematí     lo rei ja l’en demané.
—Lo que us encomano, mare,     us encomano ma muller,
que no la feu anar a l’aigua     ni al forn ni al renter.
[comprareu-li una agulleta,     fareu-la anar al broder.]
Quan don Joan va ser fora,     porquerola la fan ser.
I pasturant-ne la ramada,     ne veu venir un cavaller.
—Déu la guard, la porquerola.     —Benvingut, lo cavaller.
—Me’n diríeu porquerola,     l’hostal de la vila on és?
—És a casa de ma sogra,     [allí on solia ser.]
—Me’n diríeu, porquerola,    que tienen para comer?
—Tenen capons i gallines,    i coloms al colomer.
[—Me’n diríeu, porquerola,    què us donen per a comer.
Un bocinet de pa d’ordi,   que ma sogra me’l doné.]
—Me’n diríeu, porquerola,    que tienen para beber?
[—Me’n donen una carbasseta de vi agre,     que ma sogra me’l doné.]
—Vamos, vamos, porquerola,     que és hora de retirer.
—Haig de filar una brigada,     i un feix de llenya haig de fer
Don Joan se’n treu l’espasa,     i li fa un polit romer.
—Me’n diríeu, hostalera,    qui vindrà amb mi a comer?
—Que vingui la meva filla,     porquerola me’n guardaré.
—Me’n diríeu, hostalera,     qui vindrà amb mi a coucher?
—Que vingui la porquerola,     ma filla me’n guardaré.
[Quan era a la matinada,     sa sogra ja la cridé:]
—Vamos, vamos, porquerola,     que els porcells van pel carrer.
—Que hi vagi la vostra filla,     ma muller me’n guardaré.
—Lo que miro és que em sou mare,    de vos faria un cremer,
de la cendra que en trauríeu,     la ventaria al carrer.