La nit de Sant Joan (Joan per què no t'alegres?)

Una cançó d’amor i desengany, molt popular, que hem aplegada en força pobles del Baix Camp i Priorat. Versió d’Ulldemolins, cantada per Rosa Arbós «ditxosa» de 77 anys, recollida per Salvador Palomar, el 13 d’agost de 1986.

Publicada al Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988).

La nit de Sant Joan (Joan per què no t'alegres?)

La nit de Sant Joan     és una nit molt alegre;
los companys me’n van dient:     «Joan, per què no t’alegres?»
Com me’n puc alegrar, jo,     si m’han casat l’amor meva?
L’han casada lluny d’aquí     per mai més poguer-la veure,
L’han casada amb un ferrer,     que la faran ser ferrera.
I el dia que es va casar     vaig passar per casa seva;
ja va ser un gran encert,     que guaitava a la finestra.
Ella mira cara a mi,     jo mirava cara a ella,
ella se’m posa a plorar,     jo plorava molt més que ella,
que de tant que vaig plorar     vaig fer baixar la riera.
—No ploris, Teresa, no,     que jo tinc dos prendes teves:
l’una és un anell d’or     que hi ha les pedres vermelles,
l’altra n’és un mocador     brodat de seda vermella,
que dintre del mocador     n’hi ha lo nom de Teresa.