Cançons de dansa

Les cançons de dansa, a Ulldemolins i en altres poblacions del Priorat, acompanyaven el ball en rotllana de les noies, improvisant o adaptant cobles o corrandes. A Ulldemolins, les noies ballaven a l'entorn de fogueres, a l'hivern, fins a l'entrada de la Quaresma. Els nois s'hi podien afegir, tot cantant una cançó.
Aquesta pràctica es va mantenir, en temps quaresmal, en moltes poblacions, pel fet que els balls de saló estaven limitats o prohibits. Les noies es trobaven en llocs discrets com una font fora vila o en algun pati interior.
La majoria de textos són de festeig, a vegades de burla i la seva estructura fa que puguin ser interpretades igualment amb altres tonades, com en el cas de la segona que canta Rosa Arbós «ditxosa» de 77 anys, recollides per Salvador Palomar, el 11 i 13 d’agost de 1986, que també ens la va comunicar com a cançó de pandero.

Cançons de dansa

Comencem a moure dansa,
veïnes del meu carrer,
comencem a moure dansa,
que la Coresma ja ve.

Cavaller, vós sou lo prat
on s'hi fan les males herbes,
de punxes i agraons,
i melques i abrasseres.

...

Qui és aquest cavaller,  
que està aquí prenent el sol?,
a la gira de la capa,
se li va cagar el mussol. 

Un conill tinc a l’engorfa,
que fa cagallons redons,
cada dia li vaig a fer,  
un cabasset de llicsons. 

Sóc petita i eixerida,  
què faré quan seré gran?
faré caure els fadrinets,
com los moixonets al ram.

Dansa, dansa, la Ribera,  
dansa, dansa, el riberó,
anirem a collir roses,  
a l’hort del senyor rector.

Aquesta era dedicada a un xicot que es posava a ballar i no li sortia la corranda:

Estaquirot del favar,  
perquè et poses a la dansa,
perquè et poses a la dansa,  
si no sabies cantar. 

Que podia tenir aquesta resposta: 

Ja he dit que no cantaria,  
i ara jo no vull cantar,
per a cantar com tu cantes,  
jo ja no m’hi posaria.