Cançons per a fer dormir la canalla, de Rosa Arbós «ditxosa» de 77 anys, recollida per Salvador Palomar, el 13 d’agost de 1986.
Cançons de bressol
La Mare de Déu, quan era xiqueta,
anava a costura. a aprendre de lletra,
amb un llibret d'or, de santa Pauleta.
L'àngel li sortia per la finestreta:
—Déu vos guard, Maria de gràcia sou plena,
tindreu un fillet, que serà el rei del temple.
La Mare de Déu, allà a les quatre hores,
porta berenar, a les collidores
Un plat d'enciam i un altre de pomes
i un altre de peres, peres mosquerones.
La Mare de Déu vindrà,
i li portarà cosetes,
a la butxaca torrons,
i a la falda avellanetes.
Mare de Déu, ont'aneu? ont'aneu, tan apressada,
quí baix en un barranc, hi ha una dona que em demana.
No hi aneu Mare de Déu, que és una dona mundana,
amb ella vull anar jo, que al meu cor me'n reclama
Sant Jaume, patró d'Espanya,
feu aclarir tot lo món,
que tinc la bugada estesa
i la pasta bona al forn.
I la pasta bona al forn,
i els canterets a la font
i la canalleta a casa,
que ploren que tenen son.
[En una altre sessió canta:
... los bouets a la llaurada,
i els canterets a la font.]
Sant Joan, feu-lo ben gran,
sant Martí, feu-lo dormir.
Santa Llúcia de Falset,
feu dormir aquest minyonet.