A la plaça ballen coques

Una de les cançons més populars entre les xiquetes, sovint emprada com a cançó de ball rodó. Versió de Rosa Arbós «ditxosa» de 77 anys, recollida per Salvador Palomar, el 13 d’agost de 1986, entre altres sessions. Publicada al Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988).

A la plaça ballen coques

— A la plaça ballen coques,     mare, deixeu-m’hi anar.
— No hi vagis, Caterineta,     que ton pare ha d’arribar.
— Tant si arriba com si no arriba,     a la plaça en vull anar.—
[Mentres ella n'era a fora,    son pare ja en va arribar]
Quan son pare arriba a casa,     desseguit va preguntar:
— A on és la Caterineta?     — A la plaça a ballar.—
Son pare se’n va a la plaça     amb un garrot a cada mà.
La primera garrotada,     un bracet li va trencar,
la segona garrotada,     mig morta la va deixar,
la tercera garrotada,     la va acabar de matar [morteta la va deixar].
Sa mare se'n va a la cuina     rebentant-se de plorar.