Portal de Betlem (La Passió)

Rosa Arbós «ditxosa» de 77 anys ens canta la Passió amb una de les dues tonades conegudes a Ulldemolins. Aquest era un cant interpretat per les colles que anaven a collir olives a les Garrigues. Recollida per Salvador Palomar, el 13 d’agost de 1986.

Portal de Betlem (La Passió)

Portal de Betlem,     portal molt hermós,
n'hi havia un home     molt alt i espòs;
pels altars se'n posa     donant-los l'amor:
als que estan en gràcia     els dóna el seu cor,
i als que no hi estan     no els dóna, no.
Dijous de la cena    bona ocasió,
amb tots los deixebles    va sopar el Senyor.
Mentres ell sopava,    va fer esta raons:
– Algú de vosaltres    me'n serà el traidor.
Ja en respon Sant Pere:    – No ho seré pas jo?
Respon sant Joan:    – Jo tampoc, Senyor?
Respon malvat Judes:    – Potser ho seré jo?
– Vés-te'n, vés-te'n, Judes,    a fer ta intenció.
Jesús se'n va a l'hort    a fer oració.
Mentres ell la feia,    veu venir el traidor.
L'agafen i el lliguen    amb un fort cordó,
corona d'espines    posen al Senyor
i una creu pesada    li fan portar al coll
que no la pot dur    lo Senyor del món.
Llogaren un home    que es deia Simon.
Simon Cerineu,    cuidado la creu!
Carrer d'amargura,    carrer de tristor,
n'encuentren sa mare    plena de dolor.
– A ont’anàveu, mare,    a ont’anàveu, vós?
Amb la tovallola    eixuga el Senyor.
[– Eixugueu-se, mare    eixugueu-se'n vós.]
Les set espasedetes    són los set dolors.
Ja n'està acabada    aquesta oració
Resarem un Credo,    la mort i Passió,
i aquell que el dirà,     cristià serà
i el que no el dirà    no és cristià, no.
La Mare de Déu    és mare de tots.